dissabte, 7 / gener / 2012
Em llevo mitja horeta més tard. Tinc un matí tranquil. Cap a migdia faig un tomb pel poble i vaig a cal apotecari. Adquireixo alguns medicaments i ho aprofito per controlar la pressió arterial: estic bé.
A la tarda pujo a Sant Julià de Llor. A una barraca del davant de la casa sembla que en Lluc i en Pau hi tinguin muntada una mena de festa rave. No hi ha com viure enmig de la natura. En Jordi està estibant llenya. Parlem dels diversos sistemes de calefacció amb llenya o biomassa.
L’església està ben ornamentada per les festes de Nadal i neta per celebrar-hi la missa.
En Rodrigo ha arribat de Portugall i torna a fer d’escolà, amb la Sandra. Es volen posar la sotana vermella i el sobrepellís. Ni que fossin canonges.
I la missa vespertina a Anglès.
diumenge, 8 / gener / 2012
Em retrobo amb la gebra. Feia temps que no en veia tan directament. Quan pujo cap a Sant Martí, tot està gebrat. “Si el món és ple de gebre, qui us fa, Jesús, venir?”
Amb els feligresos de Sant Martí m’acaben d’informar de la identitat dels nois i noies que apareixen a la fotografia que vaig trobar empolsada. Els que ja m’havien identificat abans (1 de gener) són, els nois, en Ramon Julià Bosch de Can Parés (que ara te 59 anys), en Robert Boada Verdaguer de Cala Siseta (60) i en Joan Viñets Julià de Can Llorençó (60); i tres de les noies: la M. Dolors Planxart Julià de Can Murtra, la M. Dolors Pujadas Taberner i la Llúcia Bayé Rabasseda que visquia a Cal Gat). Les que m’identifiquen avui són l’Annita Triadó Carandell de Can Ramonasso i la M. Àngels Muntada Turón –la Nandí-. Era el dia de la Comunió Solemne i tots tenien 12 anys complerts –segons el costum- i els acompanya Mn. Miquel Guitart.
Després de la missa del migdia, a Anglès, vaig a Sant Julià. Hi participen unes 20 persones, la majoria de la mateixa família. L’Eulàlia Hortal –que també hi és- em diu que són els de Cala Fesola.
Dino a La Barca i no em resta gaire temps per descansar. A la tarda, a l’església d’Anglès, hi ha el darrer concert de Nadal. venen el cor de mainada de La Vall dels Àngels, els Cors Alegres i el Cor de Sils.
Quan arriba en Robert –el grumet-, anem cap a Salt. Allà recollim l’Eloi. A dintre el cotxe, no sap on posar les cames. Quan arribem a Palafrugell encara tenim temps d’anar al Fraternal a fer un cafetó (no recordo pas qui ens el pagà, segurament en Lluís) i anar a veure com estan jugant a la quina.
Entrem al Teatre Municipal cap a tres quarts de sis. L’Eloi i en Ricard van a la cabina, amb en Jaume Xicoira. Entro a la platea i vaig saludant tutti quanti: les tres Maries (l’àvia Maria, la tieta Carme, l’àvia Teresa), en Jordi Ungé i la Carme, mainada (l’Aleix, la Mireia, en Joaquim i en Jaume... ), la Lourdes i la Mercè, en Reinald i la Leo, l’Enric Vigas, en Martí Pagès, la Montserrat Tibau, la Iolanda, en Marià... M’assec al costat d’en Felip Hereu i gaudim amb la representació (primera part). Hi trobo a faltar en Joan Xicoira: no se pas què ha passat i perquè no hi és!
A la mitja part entro als camerinos a saludar i felicitar els actors. Entre en Ramon Piferrer (el Dimoni Gros), en Toni Martín del Taper i en Martí, em col•loquen la túnica i la samarra de pastor (mentre que les dones em maquillen) i ja em veig embolicat enmig de la troupe dels actors. I, amb el vist-i-plau de la Maite Martí, cap a l’escenari hi falta gent. Hi ha un xic d’esvalot entre els espectadors que em reconeixen (no els és massa difícil).
Sortint, amb en Robert i l’Eloi, anem a prendre alguna cosa al Fraternal. Compartim taula amb la Maria i en Teri. Hi ha com una mena de besamans de gent que ve a saludar: Paco, Antonio, Jose, Jordi Boi, Jordi Frigola, Paquita...,
Arribem a Anglès a ¾ de 12 . El Barça ens ha amargat el retorn. La lluna fa el ple.
Dilluns, 9 / gener / 2012
Ara si que s’han acabat les festes: Deo gratias! Tant de bo es poguessin repartir! No em canso de repetir que el desembre és un mes perdut i que, si fos possible, més valdria eliminar-lo del calendari. Però ningú m’escolta.
Faig endreça de la major part de l’ornamentació nadalenca de l’església: felicitacions de la mainada de catequesi, lluentons, imatge del Nen Jesús, canelobres d’en Garceso... Els pessebres, els retirarem per la Candelera.
Surto a comprar. Tot i ser migdia, fa fresca.
Al vespre venen la colla de dones de l’ONCOLLIGA per preparar la parada que instal•len el dia de la fira de sant Antoni, el proper dissabte. No sé pas d’on treuen les forces aquestes dones!
dimarts, 10 / gener / 2012
Fa uns dies que em llevo cansat, com si m’haguessin clavat una tunda. L’hèrnia lumbar de tant en tant treu el nas. Haig de mirar d’anar amb calma.
Retorno a l’arxiu la col•lecció de programes de les gales. Porto recollit forces escrits d’en Manel Pont. Sembla que, a Figueres, en Jordi Pla es veu que guarda molt material d’en Manel, de quan estava a Figueres, i que m’ajudarà. Pels poemes i escrits relacionats amb Banyoles, segurament en Josep Grabuleda i la Carme em podran donar un cop de mà. I si d’Anglès, que ja he apegat força material, quan es tingui tot s’obtindrà un bon conjunt. Un cop feta un xic de tria, segur que sortirà una bona publicació.
Passo bona estona del dia ordenant llibres a l’estudi, a dalt de tot de la torre. Gairebé ja tinc buidades totes les capses. Ara caldrà triar i col•locar bé.
Ve la mainada de catequesi. Alguns pares ja comencen a preguntar pel dia de la primera comunió.
dimecres, 11 / gener / 2012
Sembla que em trobo millor.
Deixant de banda la visita d’alguna bona feligresa, al matí venen algunes visites curioses. Primer venen una parella que diuen que són croates o bosnians i em volen encolomar rosaris i lilaines. Em sembla molt que el noi és el fill d’en Sebastian Jetis. Al cap d’una estona ve una dona amb la mateixa murga.
També passa un noi que em diu que diu que va cap a Sant Jaume de Galícia. Li dic que segurament aquest no és pas el camí més recte. Però només vol una signatura i un segell a la cartilla del pelegrí. Ja en porta d’altres d’Anglès mateix. Estic a punt de dir-li que vagi a veure en Lluís Cornellà que li indicarà millor el camí que li cal seguir.
Quan ja he tancat la reixa de la Doma, venen tres nois que em demanen alguna cosa per poder comprar menjar. Amb la cara se’ls veu que hi ha una pobresa real i autèntica. Els dono alguna cosa: espero que ho aprofitin.
Al vespre reunió amb l’equip organitzador de la fira de Sant Antoni de dissabte. És a Can Cendra. Es recorda l’horari de les activitats, el trajecte de les comitives, que si les motos velles al davant, o bé si cal que hi vagin els tractors vells... Arribo a la doma a quarts d’onze. Un gatarro ha fet niu al pessebre, però no s’hi està pas gaire estona i fuig com un esperitat.
dijous, 12 / gener / 2012
Poc després de les 8 surto d’Anglès. La carretera està gebrada i el termòmetre indica que estem a menys dos. Val més que no corri. Entrant a Girona, a Sant Narcís, em faig un petit embolic. Arribo just per fer la ressonància magnètica per veure com tinc les cervicals. M’atén molt amablement la Cristina. Em trec la roba del damunt i cap a sota l’aparell: n’hi ha per agafar claustrofòbia. Acluco els ulls i reso una part de rosari. Mig endormiscat, a algun misteri li afegeixo avemaries. Podré recollir el resultat d’aquí una setmaneta. Segurament hauré de tornar-hi per revisar les lumbars.
Quan acabo vaig a l’ortopèdia Bosch. El Dr. Bonay em receptà unes plantilles correctores i cal fer un bon estudi dels peus i del caminar. Ara em toca descalçar-me i a treure’m els mitjons. Sembla que les plantes dels peus em tendeixen a ser com les d’un ànec. D’aquí 15 dies ja estaran. I paga, que és gata.
Vaig a fer un cafè amb llet al bar que hi ha on hi havia la caseta on vivia el meu padrí de bateig, en Narcís Cornellà, casat amb la Cinteta Brugada, cosina germana de l’avi (c. St. Antoni M. Claret). A una botiga de llits, em compro un coixí. Ara veurem com anirà.
De retorn cap a Anglès, el termòmetre indica 6º. M’aturo a Bonmatí. Saludo l’equip de Caritas i algú més. Recullo uns llibres del despatx.
A Anglès, venen a recollir la imatge de sant Antoni Abat per treure’l a passejar, aquest dissabte, a la desfilada dels cavalls.
Dino, descanso un xic i, després d’acabar el suplement i enviar-lo a la impremta, m’enfilo a l’estudi, dalt de la torre, i vaig col•locant bé els llibres. Mentrestant escolto la radio i envio un missatge de felicitació a la Tatiana: avui és el seu sant.
Al vespre, a la missa en memòria de la Isabel, en el seu aniversari, la capella de s’omple de familiars i amics. Quan arribo a la doma, les voluntàries de l’Oncolliga estan preparant el material per fer una subhasta a la fira.
divendres, 13 / gener / 2012
És ben cert que, quan el dia creix, el fred neix. Em passo el matí feinejant per la casa i pel despatx.
Cap a les 12 surto per anar de visita amb el Dr. Serra Giralt. Em cal esperar una estona en un passadís on només hi ha mitja dotzena de cadires i un parell de làmines penjades a la paret. Quan passo per ser atès, comento al doctor les prevencions del traumatòleg. Em porta a realitzar un electrocardiograma i se’m detecta el que se’n diu una arítmia sinusal que, en paraules planeres, ve a ser com una falsa arítmia, sense cap perill ni repercussió en la salut. El metge afegeix que és propi d’infants i adolescents i que es veu que s’anomena “cor d’atleta” (que no és el mateix que tenir els “peus d’atleta”). Ja dic jo que sempre m’havia semblat que tenia alguna cosa de criatura.
Dino amb els de casa i, a la tarda, passo a parlar un moment amb el Dr. Bonay perquè també examini el resultat de l’electrocardiograma. Els comentaris són semblants. O sigui que puc estar tranquil. Ara em caldrà fer una analítica i una nova ressonància magnètica (de les lumbars), i ja tindré fet la ITV per una temporada.
Quan arribo a la doma, ja han començat la sessió de catequesi. Passo a saludar la mainada i els catequistes. N’hi ha algun d’un xic esvalotat. A l’Abelardo li faig recitar, a poc a poc, el parenostre en portuguès: no es talla gens: “Pai nosso, que estáis no céu...”.
Vaig a sopar amb l’equip de Bambolina. Hi ha ganes de gresca i de passar-ho bé, sobretot les dones, que riuen comentant les dietes que més o menys segueixen (sobretot, menys).
Arribo a la doma cap a la 1 de la matinada. Un policia m’adverteix que demà, degut a la fira, no podré treure el cotxe del pati de la Catequística. O sigui que trec el cotxe i el vaig a aparcar a l’esplanada de Can Ciscot, al costat del col•legi de les dominiques.
Em llevo mitja horeta més tard. Tinc un matí tranquil. Cap a migdia faig un tomb pel poble i vaig a cal apotecari. Adquireixo alguns medicaments i ho aprofito per controlar la pressió arterial: estic bé.
A la tarda pujo a Sant Julià de Llor. A una barraca del davant de la casa sembla que en Lluc i en Pau hi tinguin muntada una mena de festa rave. No hi ha com viure enmig de la natura. En Jordi està estibant llenya. Parlem dels diversos sistemes de calefacció amb llenya o biomassa.
L’església està ben ornamentada per les festes de Nadal i neta per celebrar-hi la missa.
En Rodrigo ha arribat de Portugall i torna a fer d’escolà, amb la Sandra. Es volen posar la sotana vermella i el sobrepellís. Ni que fossin canonges.
I la missa vespertina a Anglès.
diumenge, 8 / gener / 2012
Em retrobo amb la gebra. Feia temps que no en veia tan directament. Quan pujo cap a Sant Martí, tot està gebrat. “Si el món és ple de gebre, qui us fa, Jesús, venir?”
Amb els feligresos de Sant Martí m’acaben d’informar de la identitat dels nois i noies que apareixen a la fotografia que vaig trobar empolsada. Els que ja m’havien identificat abans (1 de gener) són, els nois, en Ramon Julià Bosch de Can Parés (que ara te 59 anys), en Robert Boada Verdaguer de Cala Siseta (60) i en Joan Viñets Julià de Can Llorençó (60); i tres de les noies: la M. Dolors Planxart Julià de Can Murtra, la M. Dolors Pujadas Taberner i la Llúcia Bayé Rabasseda que visquia a Cal Gat). Les que m’identifiquen avui són l’Annita Triadó Carandell de Can Ramonasso i la M. Àngels Muntada Turón –la Nandí-. Era el dia de la Comunió Solemne i tots tenien 12 anys complerts –segons el costum- i els acompanya Mn. Miquel Guitart.
Després de la missa del migdia, a Anglès, vaig a Sant Julià. Hi participen unes 20 persones, la majoria de la mateixa família. L’Eulàlia Hortal –que també hi és- em diu que són els de Cala Fesola.
Dino a La Barca i no em resta gaire temps per descansar. A la tarda, a l’església d’Anglès, hi ha el darrer concert de Nadal. venen el cor de mainada de La Vall dels Àngels, els Cors Alegres i el Cor de Sils.
Quan arriba en Robert –el grumet-, anem cap a Salt. Allà recollim l’Eloi. A dintre el cotxe, no sap on posar les cames. Quan arribem a Palafrugell encara tenim temps d’anar al Fraternal a fer un cafetó (no recordo pas qui ens el pagà, segurament en Lluís) i anar a veure com estan jugant a la quina.
Entrem al Teatre Municipal cap a tres quarts de sis. L’Eloi i en Ricard van a la cabina, amb en Jaume Xicoira. Entro a la platea i vaig saludant tutti quanti: les tres Maries (l’àvia Maria, la tieta Carme, l’àvia Teresa), en Jordi Ungé i la Carme, mainada (l’Aleix, la Mireia, en Joaquim i en Jaume... ), la Lourdes i la Mercè, en Reinald i la Leo, l’Enric Vigas, en Martí Pagès, la Montserrat Tibau, la Iolanda, en Marià... M’assec al costat d’en Felip Hereu i gaudim amb la representació (primera part). Hi trobo a faltar en Joan Xicoira: no se pas què ha passat i perquè no hi és!
A la mitja part entro als camerinos a saludar i felicitar els actors. Entre en Ramon Piferrer (el Dimoni Gros), en Toni Martín del Taper i en Martí, em col•loquen la túnica i la samarra de pastor (mentre que les dones em maquillen) i ja em veig embolicat enmig de la troupe dels actors. I, amb el vist-i-plau de la Maite Martí, cap a l’escenari hi falta gent. Hi ha un xic d’esvalot entre els espectadors que em reconeixen (no els és massa difícil).
Sortint, amb en Robert i l’Eloi, anem a prendre alguna cosa al Fraternal. Compartim taula amb la Maria i en Teri. Hi ha com una mena de besamans de gent que ve a saludar: Paco, Antonio, Jose, Jordi Boi, Jordi Frigola, Paquita...,
Arribem a Anglès a ¾ de 12 . El Barça ens ha amargat el retorn. La lluna fa el ple.
Dilluns, 9 / gener / 2012
Ara si que s’han acabat les festes: Deo gratias! Tant de bo es poguessin repartir! No em canso de repetir que el desembre és un mes perdut i que, si fos possible, més valdria eliminar-lo del calendari. Però ningú m’escolta.
Faig endreça de la major part de l’ornamentació nadalenca de l’església: felicitacions de la mainada de catequesi, lluentons, imatge del Nen Jesús, canelobres d’en Garceso... Els pessebres, els retirarem per la Candelera.
Surto a comprar. Tot i ser migdia, fa fresca.
Al vespre venen la colla de dones de l’ONCOLLIGA per preparar la parada que instal•len el dia de la fira de sant Antoni, el proper dissabte. No sé pas d’on treuen les forces aquestes dones!
dimarts, 10 / gener / 2012
Fa uns dies que em llevo cansat, com si m’haguessin clavat una tunda. L’hèrnia lumbar de tant en tant treu el nas. Haig de mirar d’anar amb calma.
Retorno a l’arxiu la col•lecció de programes de les gales. Porto recollit forces escrits d’en Manel Pont. Sembla que, a Figueres, en Jordi Pla es veu que guarda molt material d’en Manel, de quan estava a Figueres, i que m’ajudarà. Pels poemes i escrits relacionats amb Banyoles, segurament en Josep Grabuleda i la Carme em podran donar un cop de mà. I si d’Anglès, que ja he apegat força material, quan es tingui tot s’obtindrà un bon conjunt. Un cop feta un xic de tria, segur que sortirà una bona publicació.
Passo bona estona del dia ordenant llibres a l’estudi, a dalt de tot de la torre. Gairebé ja tinc buidades totes les capses. Ara caldrà triar i col•locar bé.
Ve la mainada de catequesi. Alguns pares ja comencen a preguntar pel dia de la primera comunió.
dimecres, 11 / gener / 2012
Sembla que em trobo millor.
Deixant de banda la visita d’alguna bona feligresa, al matí venen algunes visites curioses. Primer venen una parella que diuen que són croates o bosnians i em volen encolomar rosaris i lilaines. Em sembla molt que el noi és el fill d’en Sebastian Jetis. Al cap d’una estona ve una dona amb la mateixa murga.
També passa un noi que em diu que diu que va cap a Sant Jaume de Galícia. Li dic que segurament aquest no és pas el camí més recte. Però només vol una signatura i un segell a la cartilla del pelegrí. Ja en porta d’altres d’Anglès mateix. Estic a punt de dir-li que vagi a veure en Lluís Cornellà que li indicarà millor el camí que li cal seguir.
Quan ja he tancat la reixa de la Doma, venen tres nois que em demanen alguna cosa per poder comprar menjar. Amb la cara se’ls veu que hi ha una pobresa real i autèntica. Els dono alguna cosa: espero que ho aprofitin.
Al vespre reunió amb l’equip organitzador de la fira de Sant Antoni de dissabte. És a Can Cendra. Es recorda l’horari de les activitats, el trajecte de les comitives, que si les motos velles al davant, o bé si cal que hi vagin els tractors vells... Arribo a la doma a quarts d’onze. Un gatarro ha fet niu al pessebre, però no s’hi està pas gaire estona i fuig com un esperitat.
dijous, 12 / gener / 2012
Poc després de les 8 surto d’Anglès. La carretera està gebrada i el termòmetre indica que estem a menys dos. Val més que no corri. Entrant a Girona, a Sant Narcís, em faig un petit embolic. Arribo just per fer la ressonància magnètica per veure com tinc les cervicals. M’atén molt amablement la Cristina. Em trec la roba del damunt i cap a sota l’aparell: n’hi ha per agafar claustrofòbia. Acluco els ulls i reso una part de rosari. Mig endormiscat, a algun misteri li afegeixo avemaries. Podré recollir el resultat d’aquí una setmaneta. Segurament hauré de tornar-hi per revisar les lumbars.
Quan acabo vaig a l’ortopèdia Bosch. El Dr. Bonay em receptà unes plantilles correctores i cal fer un bon estudi dels peus i del caminar. Ara em toca descalçar-me i a treure’m els mitjons. Sembla que les plantes dels peus em tendeixen a ser com les d’un ànec. D’aquí 15 dies ja estaran. I paga, que és gata.
Vaig a fer un cafè amb llet al bar que hi ha on hi havia la caseta on vivia el meu padrí de bateig, en Narcís Cornellà, casat amb la Cinteta Brugada, cosina germana de l’avi (c. St. Antoni M. Claret). A una botiga de llits, em compro un coixí. Ara veurem com anirà.
De retorn cap a Anglès, el termòmetre indica 6º. M’aturo a Bonmatí. Saludo l’equip de Caritas i algú més. Recullo uns llibres del despatx.
A Anglès, venen a recollir la imatge de sant Antoni Abat per treure’l a passejar, aquest dissabte, a la desfilada dels cavalls.
Dino, descanso un xic i, després d’acabar el suplement i enviar-lo a la impremta, m’enfilo a l’estudi, dalt de la torre, i vaig col•locant bé els llibres. Mentrestant escolto la radio i envio un missatge de felicitació a la Tatiana: avui és el seu sant.
Al vespre, a la missa en memòria de la Isabel, en el seu aniversari, la capella de s’omple de familiars i amics. Quan arribo a la doma, les voluntàries de l’Oncolliga estan preparant el material per fer una subhasta a la fira.
divendres, 13 / gener / 2012
És ben cert que, quan el dia creix, el fred neix. Em passo el matí feinejant per la casa i pel despatx.
Cap a les 12 surto per anar de visita amb el Dr. Serra Giralt. Em cal esperar una estona en un passadís on només hi ha mitja dotzena de cadires i un parell de làmines penjades a la paret. Quan passo per ser atès, comento al doctor les prevencions del traumatòleg. Em porta a realitzar un electrocardiograma i se’m detecta el que se’n diu una arítmia sinusal que, en paraules planeres, ve a ser com una falsa arítmia, sense cap perill ni repercussió en la salut. El metge afegeix que és propi d’infants i adolescents i que es veu que s’anomena “cor d’atleta” (que no és el mateix que tenir els “peus d’atleta”). Ja dic jo que sempre m’havia semblat que tenia alguna cosa de criatura.
Dino amb els de casa i, a la tarda, passo a parlar un moment amb el Dr. Bonay perquè també examini el resultat de l’electrocardiograma. Els comentaris són semblants. O sigui que puc estar tranquil. Ara em caldrà fer una analítica i una nova ressonància magnètica (de les lumbars), i ja tindré fet la ITV per una temporada.
Quan arribo a la doma, ja han començat la sessió de catequesi. Passo a saludar la mainada i els catequistes. N’hi ha algun d’un xic esvalotat. A l’Abelardo li faig recitar, a poc a poc, el parenostre en portuguès: no es talla gens: “Pai nosso, que estáis no céu...”.
Vaig a sopar amb l’equip de Bambolina. Hi ha ganes de gresca i de passar-ho bé, sobretot les dones, que riuen comentant les dietes que més o menys segueixen (sobretot, menys).
Arribo a la doma cap a la 1 de la matinada. Un policia m’adverteix que demà, degut a la fira, no podré treure el cotxe del pati de la Catequística. O sigui que trec el cotxe i el vaig a aparcar a l’esplanada de Can Ciscot, al costat del col•legi de les dominiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada