dissabte, 21 de gener de 2012

Sant Antoni del porquet, sempre s'escau el disset

dissabte, 14 / gener / 2012


A Anglès es celebra la fira de sant Antoni. La plaça de la vila i els carrers vells queden plens de parades d’artesania de tota mena. Quan obro les portes de l’església, hi ha una bona colla de parades que s’estan instal•lant. “Cada vegada més animada crida la fira fora el carrer...”. Les noies de l’ONCOLLIGA venen aviat a instal•lar la seva. Els ajuden els nois de la Bambolina: en Lluís, en Vadó, en Jaume... Quin goig la mostra de coques que hi posen! En un poble, quan es mou alguna cosa, es mou tothom, o sigui, els mateixos de sempre: els mateixos dels Pastorets, els mateixos dels Reis, de Caritas...

Cap a les 10 vaig a la plaça de la Vila. Els polítics ens fan esperar. En Marc de Bonmatí és puntual. Finalment ens toca pujar dalt de la tarima: “Beneir significa donar gràcies. Avui donem gràcies per aquests animalons que ens acompanyen i ens ajuden. I, a la vegada, ens comprometem a viure respectant els dons de la creació i equilibradament en relació amb tothom”. I a ruixar, començant pels polítics.

Els nois de l’IES Rafel Campalans tenen instal•lada una emissora de ràdio davant de l’Ajuntament vell i en Guerau em convida a que em facin una entrevista. No se pas si l’haurà escoltada algú.

Passejant per enmig de les parades, baixo fins la plaça de la Rutlla. Al carrer del Comerç, algú s’adona que han desaparegut unes lletres metàl•liques del rètol de la seva botiga, la que havia estat la merceria Aurich. Ja a la Rutlla, abans no arriba la comitiva dels cavalls, cal esperar una estona. Encapçala la comitiva un carro molt ben guarnit i enramat amb la imatge de sant Antoni. Hi fa molta patxoca. El precedeixen els tambors que fan sonar l’Alfred, en Gerard, la Duna...

La missa solemne en honor del sant omple l’església de feligresos. No hi falten els de Can Panosa que són ramaders i, els joves, veterinaris. La Júlia i en Roger fan d’escolans.

Quan acabo la missa ajudo a la colla de l’ONCOLLIGA a endreçar les coses a la doma. I tothom a dinar. Encara no són les quatre que ja tornen en posar bé la parada. Renoi, quines coques!

A la missa a Bonmatí m’assisteix com a diaca en Miquel Figarola. Des de petit havia viscut a Bonmatí. Fa un parell d’anys morí la seva mare, la Mercè, i la missa és en sufragi d’ella. Hi assisteix la seva família. Els escolans són en Max, en Rodrigo i l’Adrià. A veure si ens en sortim que es moguin com cal pel presbiteri i arribin a ser bons escolans i, sobretot, que estimin un xic més a Jesús.

A la missa anticipada d’Anglès no hi ha tanta gent com els altres dissabtes, però la feina queda repartida.

Al sopar d’ahir, amb la colla de La Bambolina, algú em comentava que hi havia mainada d’Anglès dels que actuaven a els pastorets que deien que no havien entrat mai a l’església. I algun espectador adult, també havia dit el mateix. Altres que ho escoltaven m’ho ratificaven. Val la pena que l’espai s’obri a les inquietuds del poble i val la pena que alguns elements de religiositat es facin presents a la vida del poble: molta gent m’ha agraït que la imatge de sant Antoni acompanyés la comitiva dels cavalls com també molta gent m’ha comentat que els agradà que, el dia del Remei, portés la imatge de la Mare de Déu a l’exterior.

diumenge, 15 / gener / 2012

De bon matí estem a menys de 2º. Les misses d’avui tenen l’agradable regust de l’habitualitat casolana: “Veniu, i ho veureu”,.

A Sant Martí s’omple l’església de familiars que hi participen en memòria d’en Lluís Font que mori fa poc més d’un mes... Quan acabo la missa vaig a fer un tomb pel poble. Trobo en Joan sol i agemolit vora el foc. La Maria és al Centre d’Atenció Primària. També visito la Nati. Avui l’assisteix la seva noia de Vilafant.

Dino amb la Carme i en Josep. Quina vedella estofada tan bona! A la tarda venen els nebots i estem una estona parlant de diversos temes familiars. En Josep parla d’en Pere Sastre i d’en Cervera, personatges pintorescos de la nostra infantesa: mig jornalers, mig rodamóns, mig pidolaires, mig ermitans...

També parlem de l’aplec a l’ermita de Sant Fruitós d’Ossinyà, per allà a Sant Ferriol. En Marturi ha donat records a l’Assumpta perquè me’ls fes arribar. Certifico la recepció.

Al vespre venen uns quants de l’ONCOLLIGA a retornar alguns objectes que s’han intentat subhastar per recollir fons. Es veu que la subhasta ha anat força bé. També algun objecte que els havia lliurat.

dilluns, 16 / gener / 2012

Comprovo que, darrerament, el Diari del Capellà ha estat molt visitat des de la Gran Bretanya: taflic!. De fet, de tant en tant, al bloc hi treuen el nas algunes visites des dels països insospitats: la Xina, Nova Zelanda... Algunes ja les tinc controlades: França, Níger, Argentina... Però aquests darrers dies les visites des de Gran Bretanya proporcionalment són molt més nombroses, tantes o més que les visites de dintre l’estat. Curiós. Llàstima que no enviïn cap missatge comentant les motivacions que els mouen a visitar els comentaris que recullo.

El matí feinejo per la doma. En Joan Garceso i en Ramon venen a reparar la mà de sant Antoni que, anant amunt i avall, es va lesionar. Com que no es mou mai d’allà on és, no és difícil alguna lessió. Però ningú li treu la satisfacció d’haver passejat pel poble i de que tothom l’admirés i li traguessin fotos (i no només la Maria del Pa).

Se m’informa de la malaltia d’en Narcís. Quan vaig començar l’etapa de teologia al seminari, ell l’havia finalitzat. A Palafrugell és conegut perquè fou professor de filosofia i de història al IES Frederic Martí. El vaig succeir com a rector a Sant Jordi Desvalls quan ell se n’anà a Santiago de Xile, d’on va ser rector del seminari de San Felipe gairebé 20 anys. Des del 2007 és el rector de les parròquies de Forallac, a l’entorn de La Bisbal.

Ha plovisquejat tot el dia sense que se n’hagi tret cap profit. Tant que va ploure a començament de novembre i ara que convindria una bona ploguda, no s’acaba de decidir.

dimarts, 17 / gener / 2012

Avui és sant Antoni, abat, un dels sants més populars en el santoral tradicional. I és que sant Antoni del porquet sempre s’escau el disset. Aquesta matinada ha fet un bon ruixat. Deo gratias. Llegeixo que, a Portbou, dediquen a Mn. Pere Gubau. Aquest matí intervenen en Narcís.

Vaig a Girona, al jutjat penal. Haig de declarar per unes malifetes i robatoris a l’església de Palafrugell, fa cap a 3 anys. L’acusat, en Josep, està fresc com una rosa i em saluda efusivament. No sóc massa precís en la declaració ni m’interessa. El fiscal se n’ha adonat.

Quan acabem el judici vaig a prendre una mica de llet i cafè i vaig a comprar càpsules de cafè al carrer Santa Clara. Usar aquesta mena de cafè és com entrar con en una mena de secta semioculta. Mentre faig cua, em trobo amb la Glòria de Sant Jordi. Parlem de la Laura, de l’Eduard, d’en Dani... Havia estat companya de la Teresa a Transit.

Vaig un moment a la Llibreria 22 a comprar-me un llibre de poemes. Pel camí em trobo amb en Pau, un noi de Palafrugell, d’uns 20 anys. Em saluda molt amablement i, com aquell qui res, em comunica que li han detectat un tumor al fèmur, a la zona del genoll. M’explica amb calma quin tractament li caldrà seguir i amb quines seqüeles es pot trobar. Li desitjo que ho pugui superar bé i li expresso que m’agradaria conèixer l’evolució.

Passo a saludar la Fina Manich i entro al Mercadal a fer-hi una breu pregària. En Joan Riu està acabant la missa ferial a la capella fonda. Puc veure les darreres reformes del presbiteri amb la immensa ara provinent de Sant Domènec presidint el presbiteri. Dono gràcies pel meu baptisme, ja que és en aquesta església on vaig rebre’l.

Arribo a Anglès cap a les 2. Dino d’una esgarrapada i descanso un xic. A la tarda m’arriba l’acceptació de la reserva per passar un parell de dies a una residència religiosa prop del palau Farnesse. La darrera vegada que vaig visitar Roma fou amb nebots meus, el 2006. La residència on ens hostatjarem ja està clausurada. Tan bé que hi estiguérem! El 2000 hi vaig anar amb la mare i amb la tia Maria. Del 2000 al 2006 hi vaig anar tres o quatre vegades més per participar a les trobades de Sant’Egidio. Gairebé sempre han estat viatges llampec. Abans del 2000 també hi havia estat un parell de vegades.

Al vespre tinc reunió amb les catequistes i preparem les properes setmanes. Quan acabo amb les catequistes hi ha reunió de l’equip d’Oncolliga.

dimecres, 18 / gener / 2012

Comença un dia cluc.

Cap al migdia en Jordi, en Paco i en Toni venen a veure les malifetes dels tèrmits per mirar de posar-hi remei. Ens passegem per tots els racons de la doma i de l’església. La zona de la Catequística n’és un bon niu. Quin espai tan mal resolt i tan mal acabat. Malaguanyat espai!

A la tarda venen la mainada del reforç escolar. En Josep Artigas em comenta que li agrada una pintura que tinc al rebedor. És de l’Annita Estrada, l’Annita de la llet. Del que tinc vist, pintat per ella, és un dels quadres dels que m’agrada més. Representa una colla de mainada ajupits a terra, fent rodona. Els colors d’una criatura es barregen de forma difuminada amb els del company. A mi també m’agrada.

El Barça ens dona una bona alegria que, en un moment de crisi com el que vivim, sempre és d’agrair.

dijous, 19 / gener / 2012

El fred torna a fer baixar el termòmetre. I a la calefacció també li costa més mantenir el to.

Cap a les nou arriben les pabordesses a fer neteja de l’església i les ajudo a esteranyinar. El pal de l’esteranyinador no pesa massa però fa uns 15 metres d’alçada i té molt balanç. Per la nau de l’església, semblo el Quixot volent empaitar gegants.

Anant cap a Girona, cap el pou del glaç, el trànsit està aturat: hi ha hagut un accident i hi veig mossos, bombers... Espero que ningú hagi pres mal.

Dino amb la Carme, l’Assumpta, la Nuri i en Jordi. Parlem del partit i de la mala baba que gasten alguns jugadors. També parlem dels camins que hi ha entre el nucli de Sant Ferriol i el Torn.

Al vespres hi ha reunió dels grups de Caritas de l’arxiprestat als locals parroquial de Bonmatí. Hi assisteixen la Dolors Juliol i la M. Àngels Camós, de Caritas Diocesana. Es parla de com anar organitzant millor el sistema de recaptació i distribució d’aliments. També es comenta que, segons la llei, és l’administració qui ha de resoldre les emergències alimentàries, encara que alguna vegada sembla que s’ho vulguin treure del damunt. Caritas, en definitiva, està fent un servei subsidiari. Acabem la trobada fent un mos que han preparat molt generosament els voluntaris de Caritas de Bonmatí.

Una de les assistents em ve a trobar. Em recorda que el seu fill, en Jordi, havia fet colònies a Sant Feliu de Guíxols, quan jo hi feia de monitor (cap a la segona meitat dels anys setanta). De fet hi participaven un bon grup de nens d’aquesta zona: Anglès, La Cellera, Amer, Les Planes, Sant Feliu de Pallerols... Un any, finalitzades ja les colònies, en Jordi va anar a la platja de Sant Feliu de Guíxols amb els seus pares i, mentre es banyava, inexplicablement s’ofegà i morí allà mateix. Quan aquesta mare m’ho comentava ho feia amb tota serenor, però jo m’he commocionat. Són ja varis els nois que havien vingut a colònies o alguna activitat d’esplai amb mi i que ja han mort. L’altre que recordo és en Jaume Puig, un nebot de Mn. Puig. El que més m’afectà fou el noi del Prats de la Carrera, el 2004.

Quan retorno cap a Anglès, amb quatre de les responsables de Caritas d’Anglès, ens trobo amb un altre accident: un cotxe esperxat al centre de la rotonda de Can Biel, com si fos un monument.

He trobat més accidents al tram de la carretera Anglès / Girona aquests mesos que no pas a la carretera de Palafrugell / Girona en 17 anys. I no crec que la culpa sigui sempre dels conductors.

divendres, 20 / gener / 2012

És el dia de sant Sebastià: dia de festa al santuari de Sant Sebastià de la Guarda. El Cisteller gaudirà cantant els goigs (altra cosa és que afini). Els fangueros en diuen el Far.

A l’hora de sempre, cap a les 6, em llevo. Em noto cansat, però vaig fent: llegir els diaris (l’ordinador vell em va molt lent i costa anar d’una secció a l’altra), m’estrijolo, faig el llit i endreço l’habitació, prego una mica, escric alguna nota, baixo a obrir l’església... Quan obro el portal de sant Miquel, m’adono que s’ha intentat forçar amb una eina que faria palanca. Ja hi som! Però des de fora estant, els portals de l’església són de mal obrir: a més de ser gruixudes, els bernats i les baldes guarden bé. Hauré de repassar els possibles accessos a l’interior de la doma, no fos cas que algun dia em trobés amb algú sota el llit.

Esmorzo i, cap a les 9, baixo al despatx. Quan el dia ja és més clar i assoleiat, baixo a fer unes fotocòpies de fotografies de Sant Martí Sapresa: la colla que va fer la primera comunió el 30 d’abril del 1967 (la darrera colla amb Mn. Miquel Guitart), un equip de futbol infantil amb Mn. Enric Costa, una colla confeccionant una catifa de Corpus...

Al migdia oficio les exèquies de la Maria. Sembla que no era gaire coneguda i hi participa poca gent. Déu no dóna importància a la quantitat de gent que pot haver-hi a unes exèquies. Una vegada vaig fer unes exèquies (les de la Pilar) on només hi era jo. Vaig fer tot el que tocava fer i fins i tot homilia. Algú em preguntava què havia dit, i jo li contestava que si hi hagués assistit, ho sabria.

A la tarda faig algunes inscripcions al llibre de baptismes d’Anglès que he iniciat, el 19è. S’havia canviat el format i encara no n’havia sortit l’edició. Tenia totes les inscripcions de baptisme pendents per fer. Des del setembre, a Anglès, n’he administrat 7.

En Joan Garceso i en Ramon porten un dels reclinatoris que han restaurat. El posem davant del Sant Crist. Que ben restaurat! A en Ramon li dic que li haurem de trobar alguna companya que vulgui ser la seva parella. Sembla que ja li agrada la proposta. Diu que, mentre sigui bona persona, ja en té prou. Que sigui maca o lletja, tant li fa, ja que a les enfosques, tampoc no es veuria pas.

La colla incansable de Caritas prepara els lots de menjar que es repartiran dilluns: s’han de distribuir a una quarantena de famílies. Això ens comença a sobrepassar. Potser caldrà exigir més a l’administració que no s’oblidi que l’atenció als necessitats és una obligació que li correspon. Caritas només pot donar un cop de mà.

I després de la missa a les dominiques, pujo a la doma, tanco l’església i aviat a joc. Intento veure “Pa negre” però m’adormo. Bona nit, cargols!

Cap comentari:

Publica un comentari