dissabte, 26 d’abril del 2014

Surrexit Dominus vere: alleluia!

dissabte, 19 / abril / 2014

Em passo el matí preparant les celebracions d’aquest diumenge, especialment la Vetlla Pasqual.

Vaig a recollir el pa àzim que vaig encarregar per la  missa d’aquest vespre. Quan arribo a la doma, m’esperen unes quantes col·laboradores per ornamentar l’església. I ho deixen tot net i polit. El presbiteri fa goig.

Al despatx acabo d’enllestir i imprimir els fulletons dels cants per la vetlla i fulletons per aquests diumenges de Pasqua.

A la tarda vaig a La Cellera. Hi arriben els joves que participen a la Pasqua Jove. De moment n’hi ha uns 300. A les primeres celebracions de la Pasqua Jove a el Collell hi participaven uns 200 joves.

De retorn vaig a comprar alguna cosa pel sopar. I vaig cap a Bonmatí. A les 6 hi celebro la primera Vetlla de Pasqua. Hi participen unes 60 persones, o sigui, el doble de les que participen a la missa els altres dissabtes. Està molt bé. La celebració té un to senzill però és participada i molt digne.

Quan acabo vaig cap a Anglès. Va arribant gent de La Cellera i d’Osor. L’església de Sant Miquel s’omple amb unes 200 persones. Amb en Ramon, anem saludant la gent i repartint la feina, sobretot els lectors. Hi ha els bons col·laboradors de les tres parròquies i la feina es reparteix bé.

La celebració té un to familiar, intens i solemne a la vegada. La coral Rossinyol de Sales canta molt bé i afina. Quina sort. Es reparteixen gairebé 200 comunions: unes 120 amb Pa àzim i la resta amb partícules normals. També poden combregar amb el Vi consagrat per indicció. En Ramon fa una homilia propera, cordial, senzilla, sentida.  També hi participen en Salvador, la Júlia, la Sílvia i la Mercè, que han vingut des de Cerdanyola.

Quan acabem, endreço les coses més importants. I, amb en Ramon, pugem al pis a sopar una mica d’una correguda. Estem cofois per la celebració.

Abans de dos quarts d’onze ja som a Amer. La benedicció del foc i el lucernari s’han iniciat a la capella de la Pietat, a l’entrada de la vila. Precedits pels manaies, el bisbe i els diaques porten el ciri pasqual acompanyats dels joves que participen a la trobada. En Ramon i jo els esperem i els rebem a l’accés de l’església.

Les naus laterals estan plenes de pares, de catequistes, de discapacitats amb mobilitat reduïda, de feligresos d’Amer... i també hi ha l’orquestra diocesana. La nau central s’omple de joves. Entre tots arribem a unes 700 persones. Trobo la celebració un xic feixuga, amb poc dinamisme i poca participació, malgrat es pot anar seguint bé gràcies a les pantalles distribuïdes a tots els racons. Entre una cosa i l’altra, té una durada d’unes dues hores.  En Ramon i jo estem pels jovenets que celebren la seva Professió de Fe. Estan cofois.

Quan acabem, vaig saludant coneguts: els pares dels nois i noies de la professió de fe, altres que venen a saludar-me. Es veu que hi ha altres coneguts.

Arribo a la doma cap a quarts de dues. Per relaxar-me un xic, endreço i rento els atuells de sopar. Entre una cosa i altra, em fico al llit quan ja han passat les 2.      

diumenge, 20 / abril / 2014

Em desperto a les 6, com sempre. Esmorzo i prenc un cafè ben fort. I vaig oficiant les celebracions: a les 9 a Anglès, a Sant Martí a dos quarts de 10, a les 12  de nou a Anglès.  A totes hi ha una participació correcte.

A la missa de les 12 hi participen un grup d’ucraïnesos. Porten flors i unes quatre cistelles plenes d’aliments per beneir. Preguem també per la pau de la seva terra. Quan acabem em regalen com una mena de magdalena grossa i espessa (un pa de Pasqua) i un ou pintat de coloraines: productes típics d’aquests dies a allà i a molts països de l’Europa oriental.

Vaig a dinar a Banyoles. Mengem una bona amanida i xai al forn. Quan acabem m’assec al sofà i quedo adormit com un tronc. Quan em desperto, em fa mal l’esquena. Ja comencem!

Retorno cap a Anglès tot xino-xano. Des del pis, felicito la Pasqua a amics i familiars que m’han felicitat.

 Mentalment reviso les celebracions d’aquests dies. I em fixo en una tonteria que no sé com resoldre: Què passa quan m’oblido alguna cosa a la sagristia i estic a mitja celebració?  A Sant Martí i a Bonmatí ho tinc fàcil perquè la sagristia la tinc molt a prop i les celebracions són molt casolanes. Però, tant a Palafrugell com a Anglès, les celebracions tenen un altre to, sortir del presbiteri fa molt lleig i la sagristia queda un xic més apartada del presbiteri.

Aleshores  és quan comença el sainet. Si demano un full parroquial per poder esmentar en veu alta els sufragis que se m’han encomanat, pot ser que em portin tota la col·lecció dels fulls i suplements excepte el de la darrera setmana, que és on s’anuncien.
Si m’he oblidat la clau del sagrari, pot ser que vinguin totes les claus que hi ha a la sagristia -i encara sort que tinc amagada la de Constantins que caldria portar-la entre dos-.  

Si demano unes quantes partícules perquè m’adono que farem curt, pot ser que em portin la capsa de cartró amb les tres o quatre mil que hi ha guardades...

En definitiva, no hi ha res com ser ordenat i no ser gens despistat. I que consti que els col·laboradors fan tot el que poden. Però, què hi farem... I de tot ha passat aquests dies... Entretant, entretenim el personal.  

Vaig a dormir aviat, però no agafo el son: estic molt desvetllat. Sembla que no descansaré gaire.


dilluns, 21 / abril / 2014

Em llevo un xic més tard i esmorzo amb tranquil·litat. Estenc la bugada a dintre ja que hi ha molta humitat i roineja. En Francesc em porta planter de tomateres pera: n’hi ha que lleven tomates plenes i n’hi ha que les lleven borades. Al cap de poc ve en Joan amb planter de tomates de penjar  i ho planta tot. Falta un xic de planter de tomates normals.

Faig una mica d’endreça a la sagristia. Les bosses d’escombraries estan a rebotir de papers, cartells, fulletons, llantions buits, ciris mig cremats, flors pansides...

Treballo en la redacció de la ressenya de santa Quitèria per la Revista de Banyoles.  Ara entenc perquè la Quitèria, la assistenta de Mn. Joan Roura, es deia Quitèria.  

Després de les 11 vaig a Sant Martí a visitar malalts ancians: a Cal Curt, a Can Perich, a Ginesteries, a Can Padrosa... Reparteixo 9 comunions pasquals.

Vaig a Cal Mariner a fer una queixalada. M’hi trobo amb la Paqui. En Francesc vol fer de cambrer i just m’ha apuntat la beguda que vull prendre que el seu pare, en Tino, ja me l’ha servida. Simpatia en estat pur.

A la tarda continuo en la redacció de la ressenya de santa Quitèria i també preparo la cerimònia que tenim aquest vespre.

Celebra la missa vespertina el bisbe Francesc: som una dotzena escassa de feligresos. De fet, no ho havia anunciat. En Joan m’havia dit que, com que assistien a les exèquies del bisbe Malla, a Lleida, potser no arribarien a l’hora. Quan acabem la missa, el bisbe oficia la cerimònia de l’elecció de dos catecúmens per rebre el baptisme: la Mar i l’Artur. Si Déu plau, rebran el baptisme el diumenge de Pentecosta, el 8 de juny, a les 6 de la tarda. Espero que algú ens hi acompanyi.

Quan acabem, anem a sopar plegats. També hi ha els pares de la Mar, en Manel i la Remei,  i també en Ramon, en Joan Robé (el diaca) i jo. Ens han obert el restaurant per nosaltres.

Entre altres coses parlem del bisbe Malla, d’en Salvador Cardús, d’en David Jou, de la situació del país, de la Pasqua Jove, de la vida a Anglaterra...

Quan arribo a la doma ja gairebé són les 11. Cau un ruixadot.

dimarts, 22 / abril / 2014

Em llevo un xic més tard. Les cervicals han punxat i l’esquena em fa dolor de debò, especialment cap a l’espatlla dreta i el braç dret. Sembla que se m’hi ha clavat un cop de pal. Em poso el collarí. Feia temps que no l’utilitzava.

Miro el pluviòmetre. Ahir van caure uns 5 litres.

Després d’esmorzar, intercanvio fotografies. També ajudo a l’Arxiu Mas a identificar-ne: és molt interessant. Responc algun missatge. Envio la ressenya de santa Quitèria. Em demanen un article per Catalunya Cristiana: ja suaré!

No tinc ganes de cuinar i vaig a dinar a fóra. Quan torno, m’estiro una estona. Entre el descans i algun calmant, sembla que el mal d’esquena s’ha mitigat una mica, sense que hagi desaparegut.

Al llarg del dia ha fet alguna altra ploguda i han caigut uns altres 10 litres.

Un dia perdut. No m’he pogut ni plantejar anar a treballar per la tesina.


dimecres, 23 / abril / 2014

Al matí estic al despatx. Atenc un parell de visites. La Rossa de Can Tants em porta retalls de diari amb les desventures d’un policia de Palafrugell.

Al migdia vaig a dinar a Banyoles. Quan passo al davant de Santa Magdalena estan preparant el recitat de poemes dels alumnes de l’escola Pompeu Fabra. Aquest any no hi podré ser-hi.

Porto una rosa de les de l’hort per la Carme. És molt flairosa. Per dinar, a més d’una amanida verda, mengem estofat de patates, pèsols, pilotilles i  sípia: un bon plat i ben suculent.

De retorn m’aturo a l’Hospital Santa Caterina a visitar en Miquel. Aquesta nit ha tingut un tropell i encara està a urgències. Sembla que aquest vespre ja podrà dormir a casa. Val més. També m’hi trobo amb algun altre feligrès.  

Tant anant com tornant de Banyoles, a totes les cantonades i a totes les rotondes, hi ha venedors de roses. Pel posat que fan, els en compraria una a tots. Però, ni puc aturar-me ni el pressupost dóna per tant.

Al llarg del dia m’he anat posant el collarí a estones. Sembla que les cervicals van quedant  més relaxades.

M’assabento de la mort del teòleg Antoni M. Oriol Tataret. L’havia tingut de professor. Des del punt de vista moral i teològic, ha estat un gran defensor de Catalunya com a nació independent.


dijous, 24 / abril / 2014

Sembla que les cervicals no em punxen tant. Vaig a l’ambulatori a fer analítica de sang. No sé pas què en sortirà. Baixo pel carrer de l’Empedrat per estirar una mica les cames. Em saluda algun vailet que va cap a l’institut. A l’ambulatori m’hi trobo amb en Josep de Sant Martí i amb en Joan, el fuster. Quedem que no ens treguin tota la sang ja que cal deixar-ne pels polítics. Sortint agafo hora perquè em visiti en Toni. Serà a començament de maig.

De retorn vaig a sacar pa. M’agrada agafar coca feta al forn de llenya. Ja que no puc menjar coses dolces, si més no que pugui gaudir de bon pa. Mentre esmorzo, prenc un calmant.  

A l’església m’hi trobo les confraresses de l’escombra. Només n’han pogut venir quatre. Sembla que la Paquita està de baixa.  A veure si algú s’anima a afegir-se a la colla i a col·laborar amb la parròquia.

Acabo el suplement del full. Hi copio la visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat que va escriure, fa poc més de 100 anys, el bisbe Torras i Bages. Manté actualitat malgrat alguna expressió pròpia del s. XIX.

A la tarda estudio una mica. Escullo un poema de Joan Vinyoli per recitar dissabte al vespre. També començo a preparar un article que m’han encomanat per Catalunya Cristiana.
 
Després de la missa vespertina, amb la Consol, la Fe i la Maria, anem a Bescanó, a la reunió dels equips de Caritas de l’Arxiprestat. També ens hi trobem amb la Isabel, l’Anna i la Cris. En Francesc i la Rosa arriben un xic tard perquè se n’havien oblidat. En Jordi hi dóna la nota.

divendres, 25 / abril / 2014

M’agafo el matí amb tranquil·litat. Faig un xic de neteja i llenço a les escombraries un piló de revistes i plecs de fulls vells.

Preparo les misses del cap de setmana. Hi haurà dos baptismes: l’un a Sant Martí i l’altre a Sant Julià.

Em llegeixo varies vegades el poema d’en Joan Vinyoli que haig de  llegir dissabte al vespre.

En Joan i en Ramon venen a clavar unes lleixes al quarto de la caldera, on també es guarden les eines de treballar l’hort.

A la tarda, quan entro a l’església, sento un aleteig i veig que hi ha un colom que ha entrat a l’església. Al cap d’una estona, veig que n’hi ha entrat una altra. Quan les feligreses venen a missa els dic que no s’espantin ja que han entrat dos coloms a l’església. Els dic que potser sigui l’Esperit Sant i la seva parella.


Mentre celebrem la missa, els coloms van voleiant per l’església, des de la punta d’una cornisa  a una altra. I van mirant encuriosits. Si volen sortir, ja s’ho faran. 

diumenge, 20 d’abril del 2014

Ubi caritas et amor, ibi Deus est

dissabte, 12 / abril / 2014

El matí ve la mainada de la catequesi per assajar una mica la representació de la passió a la missa del migdia. Espero que no clavin a la creu a la Duna, la noia que representa la Mare de Déu.

A la tarda celebro la missa a Sant Martí. Som pocs però la celebració és digna. I a les  vuit hi ha la missa vespertina a Anglès. A totes dues misses beneïm

Venen a sopar uns amics.


diumenge, 13 / abril / 2014

Soms diumenge de Rams. Se’m gira feina. Abans de les 8 vaig a recollir un tortell pel meu fillol que havia encarregat. També saco pa i coca per dinar: tindré una colla.

Celebro la benedicció de Rams i la commemoració de l’entrada de Jesús a Jerusalem a totes les misses. A totes hi ha gent. A les 9, hi participa gent gran.

A 2/4 d’11, a Bonmatí, fem la benedicció a la plaça. L’església s’omple: fa goig. Hi participen en Joan i la Pilar amb dos dels fills, les seves parelles i amb els néts (si no em descompto n’hi ha 5). Em regalen garoines de xocolata d’elaboració casolana: la Pilar és una bona cuinera i ho he comprovat moltes vegades.

Al migdia hi ha la celebració a Anglès. La mainada de catequesi -dirigits per l’Alfred, en Miquel i l’Anna, i ajudats per la Vicky i l’Eva- hi representen la Passió de Jesús. Encara que possiblement faltava un xic de preparació, els surt molt bé. La gent -bona part familiars de la mainada-  estan molt satisfets i segueixen molt bé la celebració. Distribuint la comunió, s’acaben les partícules. Sort que encara no havia sumit tot el Vi consagrat i, jo mateix, vaig sucant partícules sense consagrar al Vi: “La Sang de Crist: Amén”. No es passa la panera: vatua l’olla!

A la una oficio les exèquies d’en Josep Peracaula. Li deien en Patel. La seva vídua, l’Angelina és coneguda per la Barquera ja que és filla de cal Barquer de Sant Julià de Llor on hi viu el seu germà. Havia treballat de cuinera a l’escola pública Pompeu Fabra. Quan jo feia de monitor a les colònies escolars de Sant Feliu de Guíxols (em penso que van ser els estius del 1973, 74, 75 i 76), hi venia a fer de cuinera. També hi havia participat el seu fill.

Al migdia tinc una colla a dinar. La doma s’omple de vida i d’alegria.

Cap a les 5 vaig cap a l’Hotel d’Entitats, l’antiga cada de la vila, a la plaça de la Vila. Hi tenim la trobada ecumènica de Setmana Santa.

A la vesprada arriben una trentena de ràngers amb els seus caps. Són de Caldes de Montbui, de l’Agrupament Escolta El Pasqualet, i de Viladecans, de l’Agrupament Escolta l’Espiga. Han baixat caminant per la via verda des de Sant Feliu de Pallerols, on hi ha passat la darrera nit. Ahir van començar la ruta a Olot. La doma –el pati i la sala gran- de nou s’omplen de vida mentre els nois i noies van descansant, es van col·locant, van sopant... Alguns, quan caminen, semblen ànecs: alguna butllofa als peus, una mica esborrats... Poc després de les 10 es fa un gran silenci.

dilluns, 14 / abril / 2014

Poc després de les 7 baixo a obrir l’església. Els nois i noies ja ronden per la sala, pel pati i per l’hort. Hi ha tranquil·litat. Esmorzen i cap a les vuit surten de la doma. Els acomiado i els dono records per la Majestat de Caldes. Baixen pel carrer Major i van cap a enfilar de nou la via verda. Aquesta nit dormiran a la parròquia de Sant Pau de Girona.

Faig endreça per la sagristia. Tot quedà de potes enlaire. També venen la Consol, la Cris i la Maria que fan un xic de neteja de l’església i posen bé els ramis i les flors que van quedar.

Cap a un quart de dotze vaig al Centre de Dia. Hi celebro la missa de Setmana Santa, com he acostumat fer altres vegades. Hi participen una 15 d’usuaris i una mitja dotzena de veïns / acompanyants.

Vaig a Amer, a la trobada de nois i noies que es preparen per la Professió de Fe / Comunió Solemne.  D’Anglès hi ha l’Arianna, la Paula, la Duna i la Núria. Entre tots som 17. Ho dirigeix en Ramon i ho fa molt bé. Primer es fa alguna activitat per presentar-nos. Tot seguit es fa una  dinàmica per resseguir els principals passos de Jesús a la Passió. Amb la Pilar, preparem el berenar: llonguets de can Centena (de forn de llenya), coca dolça, sucs de fruita... Quan acabem, entrem a l’església per la celebració de la penitència. Amb to de senzillesa, les celebracions tenen el millor regust. Finalment assagem una mica el que caldrà fer a la Vetlla Pasqual on aquesta mainada hi celebrarà la Professió de Fe davant del Bisbe i del jovent de la Pasqua Jove.

L’Alfred porta la mainada d’Anglès i jo carretejo la mainada de La Cellera ja que Mn. Ramon va a Les Planes per ajudar Mn. Jesús a la celebració de la penitència. La mainada que porto se’m van presentant espontàniament: una neboda de la Quima, el fill del paleta que va treballar a l’església de Sant Martí Sapresa...

Abans de les vuit sóc de nou a la doma. La Teresa ve a missa: no es recordava que l’he celebrada al Centre de Dia. Els veïns acompanyen la filla i el nét d’una setmana. Els felicito. Tanco l’església.

Vaig a donar un tomb.

dimarts, 15 / abril / 2014

Quan em llevo, poc després de les 6, cap al damunt d’Osor albiro la lluna plena que gairebé fa el ple (de fet, serà a les 9’42 del matí). És la lluna plena de Nissàn. Quan la veig està gairebé al damunt d’Osor. Llàstima que no serà possible veure quan es torna vermellosa: hi ha un eclipsi de lluna si bé no és visible des de Catalunya. Abans es deia: senyals al cel, treballs a la terra! De fet, problemes i maldecaps n’hi ha arreu, sempre i de tota classe.

Al matí feinejo i preparo diverses coses. En Joan porta la creu de fusta amb un Crist clavat, tal com li vaig demanar. Queda molt bé. La creu, sense Crist, és de mal portar, deia sempre la mare.

A la tarda, celebro la missa a les set. Hi ha els feligresos habituals. Quan acabem també arriba la Teresa. No sé si val la pena que editi el suplement del full.

Pujo cap a Sant Feliu de Pallerols per ajudar en Jesús a la celebració de la penitència. Hi participen unes 85 persones. L’any passat hi participaren una trentena de penitents. I després hi ha qui dirà que no hi ha consciència de pecat.

Quan acabem ens saludem amb alguns feligresos. Hi ha qui em fa arribar salutacions de la Maria Genover.

Baixo cap a La Cellera per deixar la creu de fusta a en Ramon, per la representació que es farà dissabte, al Centre, per iniciar la Pasqua Jove. També hi ha en Jordi Pou. Anem a sopar plegats al Centre.

Arribo a la doma cap a les onze. La lluna encara fa el ple i il·lumina tot el pati.


dimecres, 16 / abril / 2014

Al matí atenc al despatx. En Joan ve a treballar l’hort. A més d’en Ramon i en Florènci que venen a comptar la menudalla, venen diverses persones: un que ve a cobrar un rebut, l’altra que s’apunta per portar la creu en el Viacrucis del Divendres Sant, l’altre que demana el baptisme del seu fill, una noia que porta els papers per preparar el seu casament... Quan responc al telèfon, em pregunten si és la perruqueria: encara no, senyora.

Amb unes quantes fulles de bledes de l’hort, preparo el dinar. Ara l’hort ja comença a llevar.

A la tarda estudio fotografies de creus de terme. N’hi ha de tant diverses!

Al vespre celebro la missa. Quan acabo ve una parella per demanar el baptisme del seu fill. I tot seguit la celebració de la penitència: hi participen cap a 200 persones.


dijous, 17 / abril / 2014

mentre esmorzo escolto l’entrevista que fan a la Carme Bordonés, presidenta de Caritas de Barcelona: que els polítics no es preocupin tant de rescatar els bancs i que rescatin les persones, que aquesta és la seva principal obligació.
La trobo lúcida, incisiva, profètica, senzilla...

El matí vaig a comprar alguna cosa per aquests dies. Amb unes quantes confraresses, preparem algunes coses del Monument i de l’església per la celebració del Sant Sopar.
 
Després de dinar, escolto l’homilia del papa Francesc a la missa Crismal a Sant Pere del Vaticà glosant la joia de la unció presbiteral, una unció profunda  amb l’oli de la joia que ungeix, però que no untuosa (en català seria no llefiscosa), sumptuosa, presumptuosa... Trobo la homilia molt senzilla, molt propera, molt profunda...  

A la celebració del Sant Sopar, a Bonmatí, hi participen uns 40 feligresos, entre els que n’hi ha quatre d’Anglès i dos de Bescanó. A Anglès som uns 80. Faig el rentament dels peus a 10 mainada de catequesi, 4 nois i 6 noies

Divendres, 18 / abril / 2014

A les nou tenim el Viacrucis pels carrers del barri vell d’Anglès: Jacint Verdaguer, Santa Magdalena, Avall, Empedrat, plaça de la Vila i carrer Major. . A cada estació, el portant de la creu és una persona diferent. Hi participen 80 persones entre les que hi destaquen un grup de mainada. La durada no arriba a l’horeta.

A les onze tenim el Viacrucis a Sant Martí Sapresa. Fem algunes estació dintre de l’església i les altres, la majoria, a l’exterior, al pati del davant. Hi pariticipem 15 persones entre les que hi ha dues nenes que acompanyen el Sant Crist amb un ciri cadascuna.

A Bonmatí també fan el Viacrucis. Hi arribo a la sisena estació. Hi participen 20 persones entre les que hi ha un nen.  

Dino llenties amb arròs i una amanida. Per internet, recupero la cerimònia d’ahir del sant pare restant els peus a unes persones deficients. Feia impressió. Pot semblar únicament un signe. Però, qui més fa un signe com aquest? No crec que ho faci mai ni en Mariano Rajoy ni en Zapatero.

A la tarda, a Bonmatí, a la vetlla de la Passió, participa la Rosa uns 40 feligresos.  A Anglès som uns 60 participants. Una vintena són ucraïnesos.


El vespre, mentre menjo una torrada i un tall de formatge, segueixo el viacrucis al Colisseu, a Roma. M’hi sobra el comentarista que tradueix i trepitja els comentaris originals. Val a dir que els comentaris a les estacions són excel·lents. 

dissabte, 12 d’abril del 2014

Stabat Mater Dolorosa iuxta Crucem lacrimosa...

dissabte, 5 / abril / 2014
 
Quan em llevo, faig la bugada. El matí és tranquil. Cap al migdia vaig a proveir de manduca i m’arribo fins a Sant Martí per deixar-ho tot apunt per la missa de demà.

Abans de dinar telefono la M. Pilar per felicitar-la pel seu aniversari. Els anys passen per tots els germans.  

Al llarg del dia, he anat seguint l’assemblea a Tarragona de l’ANC. Espero que se’n surtin.  

A Bonmatí, a la missa anticipada, gairebé doblem els feligresos dels altres dissabtes.

A la missa d’Anglès hi ha poca gent. Després de la missa vespertina, amb uns amics anem a la Rutlla a sopar.


diumenge, 6 / abril / 2014

El matí comença lluminós i amb el cel força net. A les misses del matí s’hi veu gent. Com que fa bon temps, encara s’apunta algú més per anar a Sant Joan les Fonts aquesta tarda.

Després de la missa del migdia pujo a Sant Julià. Hi batejo l’Eloi. M’he oblidat el ritual, però el recordo bé. L’evangeli el llegeixo d’un dels leccionaris que hi ha a l’església: “Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater”.

Dino d’una esgarrapada i descanso una mica.

Cap a dos quarts de quatre baixo a la plaça del Bacallà. Va venint la gent. Finalment pugem tots a l’autocar. Hi participem 10 persones de Bonmatí, 9 de Sant Martí Sapresa i 16 d’Anglès. A Amer també en puja una collada.  

A la gasolinera de la carretera de Santa Pau, fem una aturada tècnica per evitar problemes posteriors.

A l’església del monestir de Sant Esteve ens acull el rector, Mn. Miquel Vallosera. Ens explica breument la història del monestir, de la construcció de l’actual església (finals del s. XII), molt monumental, i de la restauració. Llàstima que les pintures de l’absis no són gaire encertades.

Mn. Ramon ha seleccionat els textos del Viacrucis i a cada estació llegeix algú de cada parròquia. En Pere i jo ens cuidem de portar el cant. Al Viacrucis també hi ha algú de Sant Joan les Fonts. Entre tots devem ser cap a 115.

Quan acabem, donem un tomb a l’església. Algú troba un llorer i entre tots el deixen ben plomat.

Tota la colla anem cap a La Canya. Visitem l’església i berenem una mica. Fa bon temps i ens quedem al davant de l’església. Molta gent ho aprofita per visitar l’església dedicada a sant Josep Obrer. I també hi ha qui aprofita per anar al servei. 

Quan retornem, un cop hem deixat els participants d’Amer,  al passar pel Pasteral, parlo de que vaig visitar Susqueda quan s’estava alçant la presa. Un dels records que tinc és el de la dona que no volia marxar de casa seva i que filava borra de llana. La gent em diu que es deia Carmeta Gallussa. Un bell record.  

Arribo cap a les 9 a la doma. Tanco l’església. Demà serà un altre dia.  


dilluns, 7 / abril / 2014

A partir dels apunts que he anat fent aquests dies, vaig elaborant l’esquema dels components del taller de l’Enric Monjo i l’època que hi van treballar: Gabriel Alabert, Juli Pérez Ripoll, Josep Martí Sabé, Florenci Veciana, Francesc Bacquelaine, Josep M. Subirachs, Francesc Torres Monsó, Miquel Senserrich, Lluïsa Granero, Adolf Salanguera...  

N’hi ha una colla, però, que no hi ha manera que aclareixi qui són: Guill, José Iglesias, Bosch, Ricardo, Vélez, Rufié, Martínez Bueno, Francesc Ontalascó...

A la tarda ve la mainada de catequesi. Els baixos de la doma semblen un galliner. Em penso que senten la primavera.

dimarts, 8 / abril/ 2014

De bon matí surto per anar cap a Vilassar. Treballo a l’Arxiu Municipal recollint informació sobre el taller de l’Enric Monjo. Puc copiar una bona colla de fotografies i també articles relacionats amb l’escultor. També repasso les cartes que va rebre quan estava a Burgos, durant la guerra. No reconec a ningú. Valdria la pena fer-ne un bon estudi. Sembla que també s’estigué un temps a San Sebastián (al començament) i a Saragossa. Gairebé totes les cartes són de temàtica personal, familiar, d’amics... Únicament una vegada es parla de la possibilitat de fer una imatge que ha estat destruïda. També hi ha la correspondència amb una empresa distribuïdora que li venia petites peces, segurament per guanyar-se la vida.

Quan marxo, com que em sembla que tinc temps, pujo fins el poble d’Òrrius. Té cap a 700 habitants. M’hauria agradat visitar l’església. S’hi veneren els sants Abdó i Senén, que són els patrons del poble. Es veu que antigament el poble es formà com a parròquia forana d’Argentona. Tot lliga.   

Arribo aviat a la doma. A la tarda, ve un grup de catequesi.

dimecres, 9 / abril / 2014

Em llevo amb mal a l’espatlla. Sembla que em roseguin l’os.  

Tinc despatx i atenc alguna visita.  

Al migdia vaig a Banyoles. Dino amb els de casa.  

De nou a Anglès, celebro la missa més aviat .A la mainada del reforç que estan treballant a la sagristia, els fa gràcia veure com em revesteixo. Em pregunten perquè em poso l’alba, perquè faig un petó a l’estola, perquè em poso la casulla i perquè és de color morat...

Quan acabo la missa, vaig cap a Osor. En Ramon fa la celebració de la penitència i vaig a acompanyar-lo.  


dijous, 10 / abril / 2014

Venen a netejar l’església. La Consol em ve a buscar ja que s’ha desprès un fragment de l’enguixat del sostre del cambril de la Mare de Déu del Remei. El guix, amb la humitat, s’havia bufat i, finalment ha caigut. Encara bo que no es veu des de baix. Caldrà prendre una solució més definitiva. El problema és que el cambril queda sota una terrassa. Quan plou, l’aigua s’escola malament i ho amara tot. I això que ho he fet pintar més d’una vegada amb pintura per terrasses.

Continua el fort dolor a l’espatlla. A mig matí, haig de tombar-me una estona. Sembla que s’alleugereix una mica. Val més així.

Ve el lampista per mirar els serveis de l’edifici de Santa Magdalena. Feia temps que no es feien servir i tots perdien aigua. Ara que s’utilitza per rebost de Caritas i per CDA cal que estigui tot més ben preparat.

A la tarda estudio una mica. Ve el grup de catequesi de professió de fe i ens posem d’acord per anar a Amer dilluns vinent i a la Vetlla de la Pasqua Jove.  


Divendres, 11 / abril / 2014

Sembla que el dolor a l'espatlla s'ha suavitzat. Els ocells van desvetllant el matí: una mallerenga xerrepeta. Felicito les Dolors conegudes, especialment la meva padrina, la tia Lola. Parlem una mica parlant de la situació de la família, dels brunyols...

Amb en Joan, resseguim les creus de ferro del viacrucis que hi ha per la vila vella. Només hi manquen quatre creus. Espero que ens les deixin col·locar.

Preparo alguna cosa per les celebracions de Setmana Santa, especialment pel diumenge de Rams.


A la tarda, abans de la missa, resseguim els Set Dolors de la Mare de Déu. Haig de revisar les reflexions: són massa emotives. Hi participen una trentena de feligresos. També hi venen en Josep M.,  l’Elena i els fills. Quan acabo la missa, anem a menjar alguna cosa a la Rutlla. 

dissabte, 5 d’abril del 2014

Lux perpetua luceat eis, Domine

dissabte, 29 / març / 2014

Al matí faig la catequesi a un grup de mainada. No ha pogut venir cap de les seves catequistes.

Preparo les misses d’aquest diumenge. Imprimeixo l’homilia del Sr. Bisbe a les exèquies de Mn. Isidre Puigmitjà per repartir-la a les misses d’Anglès i de Sant Martí. Serà una bona manera de recordar-lo. També llegirem la pregària de Charles de Foucauld que hi ha al seu recordatori.

Al migdia m’arribo a Sant Martí. Ho deixo tot apunt per la missa de demà. I camino una mica per l’entorn.

A la tarda tinc la missa anticipada a Bonmatí i la d’Anglès. Fresqueja.


diumenge, 30 / març / 2014

Celebro les misses del matí. Després de celebrar la missa a Sant Martí em ve a saludar una família del poble si bé sembla que van a missa a algun altre lloc. M’arribo al poble a visitar la Maria.

Després de la missa d’Anglès, vaig a dinar al restaurant. M’hi trobo amb en Manel, la Roser, la Pilar i el seu marit. També hi ve en Míliu.

A la tarda en Ramon em comunica la mort de  Mn. Modest Prats i Domingo. Va néixer a Castelló d'Empúries el 1936. Va estudiar al Seminari de Girona i es llicencià en Romàniques a la Universitat de Barcelona. El 8 de març de 1959 fou ordenat prevere a l'església de Sant Martí del Seminari diocesà i fou destinat de vicari de Roses. Des del 1960 fins el 1990 fou professor del Seminari diocesà. Del 1963 al 1965 fou superior del Seminari major i del 1964 al 1966 també secretari d'estudis del Seminari. Del 1966 al 1968 féu la llicenciatura en Teologia a la Universitat Pontifícia Lateranense de Roma ampliant-la amb cursos de doctorat a la Facultat de Teologia de l'Institut Catòlic de París. Del 1968 al 1971 fou el capellà de Santa Maria de Vista Alegre de Girona. Del 1973 al 1976, consiliari del Servei universitari cristià del col·legi universitari de Girona  i del moviment d’universitaris cristians (MUEC). Del 1974 al 1976, bibliotecari del Seminari diocesà. Del 1975 al 1981 fou delegat del Secretariat diocesà de "Justícia i Pau". Del 1977 al 2002 fou rector de Medinyà i Vilafreser. El 1995 assistí al Concili Provincial Tarraconense per designació del Sr.  Bisbe. Del 1998 al 2008 fou membre del Col·legi de Consultors. Del 2002 al 2009, rector de Santa Susanna del Mercadal de Girona i del 2006 al 2007 també rector de Sant Salvador d'Horta de Girona. Des del 2009 estava adscrit a Santa Susanna del Mercadal de Girona i residia a la residència "Bisbe Sivilla" de Girona on va morir ahir 29 de març. La missa exequial s’oficiarà a Santa Susanna del Mercadal de Girona demà.

Quan vaig a tancar l’església miro el pluviòmetre i indica que han plogut cap a 12 litres. Faig una pregària per en Modest i recordo els moments que m’he relacionat amb ell. Havia estat professor meu diverses vegades: al Seminari al tractat de Trinitat i un curs de literatura catalana contemporània; a la Facultat de Teologia de Barcelona vaig tenir-lo de professor d’un curs de literatura catalana contemporània i cristianisme. Al Col·legi Universitari de Girona, em va fer un curs de fonètica i de fonologia. També el vaig tenir de company i de veí quan vaig estar a Sant Jordi Desvalls (des del 1987 al 1994) i diverses vegades vaig anar a ajudar-lo. També recordo la seva bona mare, tan castissa, empordanesa i bona cristiana.  


Dilluns, 31 / març / 2014

Al matí vaig a Bonmatí. A les 10 oficio les exèquies d’en Bernardo Díaz (58a). A la colònia se’l coneixia com en Berdardí. A l’acabament hi escoltem la Salve Rociera. No m’és possible assistir a les exèquies de Mn. Modest a Girona.

Telefono la Maria Pilar per precisar alguns temes que explico a l’article sobre la vida a Can Teixidor del Terme, des del començament del darrer terç del s. XIX al començament del darrer terç del s. XX. L’article no hauria de sobrepassar 10 pàgines i ja en tinc cap a 30. Val a dir que, com més remeno, més material em surt. N’hi hauria per fer un llibre. Ves a saber.  

A la tarda tinc les exèquies de la Maria Parramon (91a). Fa tres setmanes morí el seu marit, en Jaume. Ella havia nascut a Susqueda. El fill havia feia de camioner a Can Aulina. Òbviament es repeteixen moltes cares de persones que van assistir a les exèquies d’en Jaume. Sembla que molts també procedeixen de Susqueda.  

La mainada que han vingut a la catequesi treuen el nas al portal de l’església. No estan gaire acostumats a veure cerimònies fúnebres.

dimarts, 1 / abril / 2014

De bon matí vaig cap a Vilassar. Pel camí escolto les tertúlies. El tema principal és l’homilia del cardenal Rouco a les exèquies de l’Adolfo Suàrez,  a la Almudena. Quin desastre, Déu meu!  Segons ell, estem “al borde de la guerra civil”. I tot per culpa dels nacionalismes. I perquè no parla dels informes de Caritas?

A l’Arxiu de Vilassar acabo el buidatge dels quaderns de comptabilitat de l’Enric Monjo. Agafo un sistema més ràpid de buidatge. Segurament hauré de tornar a l’arxiu un parell de vegades més. Ara em caldrà mirar la correspondència i fotografies.

De retorn, m’aturo a Argentona. Deixo el cotxe al carrer Bernat de Riudemeia, davant del restaurant El Celler. Però, vist el preu del menú, prefereixo dinar a un restaurant popular al costat del teatre municipal, La Sala d’Argentona. 

Quan acabo de dinar, pujo pel carrer Gran, decorat amb càntirs gegants pintats per diversos artistes. Vaig fins l’edifici de l’Ajuntament i giro pel carrer Sant Narcís. Pel carrer Puig arribo al carrer Sant Ferran. Vaig per la vorera. Tot d’una s’obre de cop una porta s’obre una porta i en surt un vailet esperitat amb el pare que, al darrera, li rebot la porta a l’esquena després d’etzibar -li “Ves-te a airejar una mica que t’anirà bé”. Renoi, no sabia que la tramuntana també arriba cap aquest veral  

Pel carrer Lladó arribo fins la plaça de l’Església. Des de l’exterior es veu que la construcció té un cos principal tardo-gòtica. Als perpendicular als peus, arrancant de la façana, hi ha un cos perpendicular que sembla de finals del s. XIX. Em sembla que hi ha gent a la rectoria i hi truco.

M’obre un noi, en Quim, que es veu que fa el manteniment de l’església i del Centre Parroquial que sembla força gran. Em presento i pregunto pel mossèn. Em diu que aquesta setmana no hi és. Ell mateix em mostra l’església: una nau central gòtica, una nau lateral a cada banda i tres absis. A l’absis principal hi llueixen  tres grans tapissos d’en Grau Garriga:  el central, representa una exaltació de l’Eucaristia; el de l’esquerra, evoca la Passió; el de la dreta, representa la Resurrecció. Quina sort poder disposar d’aquesta joia! També hi ha altres peces interessants que fotografio per tenir-ne constància. Als peus de l’església hi ha la capella del Santíssim. Abans de sortir, a la sagristia hi deixo una nota d’agraïment pel mossèn.

Reprenc el viatge amb tranquil·litat. A Santa Coloma de Farners m’aturo per visitar el temple sikh, darrera mateix de l’església de Sant Sebastià, a l’esquerre del començament de la carretera d’Anglès. M’acull el sacerdot que vetlla el temple: un home de grans barbes, descalç,  amb un turbant al cap, vestit tot ell de blanc, amb pantalons amples i túnica curta. Se’l veu afable. Intento explicar-me, però veig que no parla català, ni castellà , ni anglès . Per telèfon, em posa en contacte amb algú de la junta que parla bé el català i el castellà. Els parlo d’una família sikh que passa un moment molt difícil. Em diuen que cal que aquesta família es reuneixi allà, un diumenge al matí, per parlar-hi directament i saber millor el que necessiten. Em faciliten el número de telèfon que faig arribar immediatament a la persona de Caritas que intenta ajudar aquesta família.

Quan arribo a la doma hi ha el grup de catequesi amb la Pilar i la M. Teresa. Tot d’una se’m desencadena un dolor molt fort a l’espatlla esquerra: ho atribueixo al fet que, mentre treballava a l’arxiu, la taula on hi tenia l’ordinador era excessivament alta. 

Celebro la missa vespertina. Quan acabo, vaig a La Cellera: allà tenim reunió dels capellans de l’arxiprestat. El dolor de l’espatlla i del braç es va enrabiant. Vaig seguint la reunió parlant de la Setmana Santa, de la Pasqua jove...

El Barça empata amb l’Atlètic de Madrid. L’Ignasi està content perquè han convocat el seu fill per ser porter substitut de l’Espanyol, diumenge vinent.

Arribo a la doma cap a les 11 del vespre. Prenc un calmant pel dolor de l’espatlla i m’hi faig un xic de fregues amb una pomada, una mena d’ungüent de la serp. 


dimecres, 2 / abril / 2014

Quan em llevo sembla que s’ha calmat un xic el dolor de l’espatlla. Val més.

Fins el migdia estic al despatx. A més d’en Florenci i d’en Ramon, ve alguna altra persona.

Cap a migdia surto cap a Bescanó per assistir a la trobada de Vida Creixent. L’església de l’Assumpta està plena de gom a gom. Estan fent els parlaments.
Hi ha en Miquel Àngel, en Félix, en Jaume, l’Àngel Pagès, l’Esteve, en Josep Barcons, en Josep M. Barcons... Els diaques que hi ha són en Miquel Figarola, en Josep Ferrarons, en Joan Robé i un de Barcelona. Presideix la celebració el bisbe Francesc.  Els micròfons no funcionen massa bé.  

Quan acabem la missa, em saluden gent de Palamós i de Banyoles: una senyora m’agraeix que li administrés la Unció dels Malalts, fa 30 anys, quan ella entrava a urgències. Es veu que jo també era per allà, acompanyant la mare, i la seva filla m’ho demanà.  També saludo la colla d’Anglès: només faltaria!

Vaig a dinar a Banyoles. A Can Teixidor hi fotografio maquinària antiga que es feia servir per casa: una lloca artificial BUCKEYE, una batedora de llet Alfa Laval, una trinxadora de ravebledes Maher...

A la tarda, retorno passant per la vall del Llèmana. M’aturo a visitar l’esglesiola de Santa Maria de Ginestar. Quina solitud, Déu meu!  I també cert abandó i aire melancòlic! Quan estic per allà també hi venen de visita el germà de Mn. Cornellà i un nebot, que són els propietaris dels terrenys de l’entorn.

Arribo a Anglès cap a les vuit. Tanco l’església. Plovisqueja.

dijous, 3 / abril / 2014

El dia comença plovisquejant. El matí redacto el suplement del Full Parroquial i n’envio el text a la impremta. També vaig arrodonint el text sobre Can Teixidor del Terme.

Dino amb tranquil·litat i descanso una mica. A la tarda ve un petit grup per fer reforç.

A la tarda enllesteixo l’article de sobre Can Teixidor del Terme.

Cap a les 7 del vespre miro el pluviòmetre. Han caigut uns 15 litres. Mentre celebro la missa es posa a ploure de valent. I va fent...  

M’adormo amb el so de la pluja al pati de la doma.


divendres, 4 / abril / 2014

Des d’ahir al vespre fins aquest matí han plogut uns 25 litres. Per tant, sumant els litres d’ahir amb els d’avui ens en anem a uns 40 litres. Ja convenia!

Envio l’article de la vida a Can Teixidor del Terme recollint aspectes diversos des del darrer terç del s. XIX al darrer terç del s. XX. Veurem si ho podran aprofitar.

Al matí vaig a visitar els ancians de Bonmatí. Són una dotzena. Alguns tenen ganes de parlar. Altres, encara que volgués fer-ho, no podríem. Tots segueixen bé quan els dono Nostramo i diuen bé el Parenostre.

Els divendres de quaresma dino llenties i arròs i no menjo ni carn ni peix. És a dir, no cal que faci magre.

A la tarda, ve en Ramon i preparem la celebració conjunta de la Vetlla Pasqual. També parlem de la preparació de la Professió de Fe de la mainada de les nostres parròquies: d’Anglès seran la Paula, la Núria, la

Al vespre hi ha el Viacrucis. Hi participen unes 25 persones. Cada divendres hem seguit un text diferent. La creu la porta un home i dues dones l’acompanyen amb un ciri. Jo vaig tot davant i vaig llegint les reflexions amb un micro sense fils.

Després de la missa ens reunim amb els lectors per preparar la Setmana Santa i repartir les lectures. Som uns 10.

Pujo al pis cap a les 10. I fins demà, si Déu plau.