Surrexit Dominus vere: alleluia!

dissabte, 19 / abril / 2014

Em passo el matí preparant les celebracions d’aquest diumenge, especialment la Vetlla Pasqual.

Vaig a recollir el pa àzim que vaig encarregar per la  missa d’aquest vespre. Quan arribo a la doma, m’esperen unes quantes col·laboradores per ornamentar l’església. I ho deixen tot net i polit. El presbiteri fa goig.

Al despatx acabo d’enllestir i imprimir els fulletons dels cants per la vetlla i fulletons per aquests diumenges de Pasqua.

A la tarda vaig a La Cellera. Hi arriben els joves que participen a la Pasqua Jove. De moment n’hi ha uns 300. A les primeres celebracions de la Pasqua Jove a el Collell hi participaven uns 200 joves.

De retorn vaig a comprar alguna cosa pel sopar. I vaig cap a Bonmatí. A les 6 hi celebro la primera Vetlla de Pasqua. Hi participen unes 60 persones, o sigui, el doble de les que participen a la missa els altres dissabtes. Està molt bé. La celebració té un to senzill però és participada i molt digne.

Quan acabo vaig cap a Anglès. Va arribant gent de La Cellera i d’Osor. L’església de Sant Miquel s’omple amb unes 200 persones. Amb en Ramon, anem saludant la gent i repartint la feina, sobretot els lectors. Hi ha els bons col·laboradors de les tres parròquies i la feina es reparteix bé.

La celebració té un to familiar, intens i solemne a la vegada. La coral Rossinyol de Sales canta molt bé i afina. Quina sort. Es reparteixen gairebé 200 comunions: unes 120 amb Pa àzim i la resta amb partícules normals. També poden combregar amb el Vi consagrat per indicció. En Ramon fa una homilia propera, cordial, senzilla, sentida.  També hi participen en Salvador, la Júlia, la Sílvia i la Mercè, que han vingut des de Cerdanyola.

Quan acabem, endreço les coses més importants. I, amb en Ramon, pugem al pis a sopar una mica d’una correguda. Estem cofois per la celebració.

Abans de dos quarts d’onze ja som a Amer. La benedicció del foc i el lucernari s’han iniciat a la capella de la Pietat, a l’entrada de la vila. Precedits pels manaies, el bisbe i els diaques porten el ciri pasqual acompanyats dels joves que participen a la trobada. En Ramon i jo els esperem i els rebem a l’accés de l’església.

Les naus laterals estan plenes de pares, de catequistes, de discapacitats amb mobilitat reduïda, de feligresos d’Amer... i també hi ha l’orquestra diocesana. La nau central s’omple de joves. Entre tots arribem a unes 700 persones. Trobo la celebració un xic feixuga, amb poc dinamisme i poca participació, malgrat es pot anar seguint bé gràcies a les pantalles distribuïdes a tots els racons. Entre una cosa i l’altra, té una durada d’unes dues hores.  En Ramon i jo estem pels jovenets que celebren la seva Professió de Fe. Estan cofois.

Quan acabem, vaig saludant coneguts: els pares dels nois i noies de la professió de fe, altres que venen a saludar-me. Es veu que hi ha altres coneguts.

Arribo a la doma cap a quarts de dues. Per relaxar-me un xic, endreço i rento els atuells de sopar. Entre una cosa i altra, em fico al llit quan ja han passat les 2.      

diumenge, 20 / abril / 2014

Em desperto a les 6, com sempre. Esmorzo i prenc un cafè ben fort. I vaig oficiant les celebracions: a les 9 a Anglès, a Sant Martí a dos quarts de 10, a les 12  de nou a Anglès.  A totes hi ha una participació correcte.

A la missa de les 12 hi participen un grup d’ucraïnesos. Porten flors i unes quatre cistelles plenes d’aliments per beneir. Preguem també per la pau de la seva terra. Quan acabem em regalen com una mena de magdalena grossa i espessa (un pa de Pasqua) i un ou pintat de coloraines: productes típics d’aquests dies a allà i a molts països de l’Europa oriental.

Vaig a dinar a Banyoles. Mengem una bona amanida i xai al forn. Quan acabem m’assec al sofà i quedo adormit com un tronc. Quan em desperto, em fa mal l’esquena. Ja comencem!

Retorno cap a Anglès tot xino-xano. Des del pis, felicito la Pasqua a amics i familiars que m’han felicitat.

 Mentalment reviso les celebracions d’aquests dies. I em fixo en una tonteria que no sé com resoldre: Què passa quan m’oblido alguna cosa a la sagristia i estic a mitja celebració?  A Sant Martí i a Bonmatí ho tinc fàcil perquè la sagristia la tinc molt a prop i les celebracions són molt casolanes. Però, tant a Palafrugell com a Anglès, les celebracions tenen un altre to, sortir del presbiteri fa molt lleig i la sagristia queda un xic més apartada del presbiteri.

Aleshores  és quan comença el sainet. Si demano un full parroquial per poder esmentar en veu alta els sufragis que se m’han encomanat, pot ser que em portin tota la col·lecció dels fulls i suplements excepte el de la darrera setmana, que és on s’anuncien.

Si m’he oblidat la clau del sagrari, pot ser que vinguin totes les claus que hi ha a la sagristia -i encara sort que tinc amagada la de Constantins que caldria portar-la entre dos-.  

Si demano unes quantes partícules perquè m’adono que farem curt, pot ser que em portin la capsa de cartró amb les tres o quatre mil que hi ha guardades...

En definitiva, no hi ha res com ser ordenat i no ser gens despistat. I que consti que els col·laboradors fan tot el que poden. Però, què hi farem... I de tot ha passat aquests dies... Entretant, entretenim el personal.  

Vaig a dormir aviat, però no agafo el son: estic molt desvetllat. Sembla que no descansaré gaire.

dilluns, 21 / abril / 2014

Em llevo un xic més tard i esmorzo amb tranquil·litat. Estenc la bugada a dintre ja que hi ha molta humitat i roineja. En Francesc em porta planter de tomateres pera: n’hi ha que lleven tomates plenes i n’hi ha que les lleven borades. Al cap de poc ve en Joan amb planter de tomates de penjar  i ho planta tot. Falta un xic de planter de tomates normals.

Faig una mica d’endreça a la sagristia. Les bosses d’escombraries estan a rebotir de papers, cartells, fulletons, llantions buits, ciris mig cremats, flors pansides...

Treballo en la redacció de la ressenya de santa Quitèria per la Revista de Banyoles.  Ara entenc perquè la Quitèria, la assistenta de Mn. Joan Roura, es deia Quitèria.  

Després de les 11 vaig a Sant Martí a visitar malalts ancians: a Cal Curt, a Can Perich, a Ginesteries, a Can Padrosa... Reparteixo 9 comunions pasquals.

Vaig a Cal Mariner a fer una queixalada. M’hi trobo amb la Paqui. En Francesc vol fer de cambrer i just m’ha apuntat la beguda que vull prendre que el seu pare, en Tino, ja me l’ha servida. Simpatia en estat pur.

A la tarda continuo en la redacció de la ressenya de santa Quitèria i també preparo la cerimònia que tenim aquest vespre.

Celebra la missa vespertina el bisbe Francesc: som una dotzena escassa de feligresos. De fet, no ho havia anunciat. En Joan m’havia dit que, com que assistien a les exèquies del bisbe Malla, a Lleida, potser no arribarien a l’hora. Quan acabem la missa, el bisbe oficia la cerimònia de l’elecció de dos catecúmens per rebre el baptisme: la Mar i l’Artur. Si Déu plau, rebran el baptisme el diumenge de Pentecosta, el 8 de juny, a les 6 de la tarda. Espero que algú ens hi acompanyi.

Quan acabem, anem a sopar plegats. També hi ha els pares de la Mar, en Manel i la Remei,  i també en Ramon, en Joan Robé (el diaca) i jo. Ens han obert el restaurant per nosaltres.

Entre altres coses parlem del bisbe Malla, d’en Salvador Cardús, d’en David Jou, de la situació del país, de la Pasqua Jove, de la vida a Anglaterra...

Quan arribo a la doma ja gairebé són les 11. Cau un ruixadot.

dimarts, 22 / abril / 2014

Em llevo un xic més tard. Les cervicals han punxat i l’esquena em fa dolor de debò, especialment cap a l’espatlla dreta i el braç dret. Sembla que se m’hi ha clavat un cop de pal. Em poso el collarí. Feia temps que no l’utilitzava.

Miro el pluviòmetre. Ahir van caure uns 5 litres.

Després d’esmorzar, intercanvio fotografies. També ajudo a l’Arxiu Mas a identificar-ne: és molt interessant. Responc algun missatge. Envio la ressenya de santa Quitèria. Em demanen un article per Catalunya Cristiana: ja suaré!

No tinc ganes de cuinar i vaig a dinar a fóra. Quan torno, m’estiro una estona. Entre el descans i algun calmant, sembla que el mal d’esquena s’ha mitigat una mica, sense que hagi desaparegut.

Al llarg del dia ha fet alguna altra ploguda i han caigut uns altres 10 litres.

Un dia perdut. No m’he pogut ni plantejar anar a treballar per la tesina.

dimecres, 23 / abril / 2014

Al matí estic al despatx. Atenc un parell de visites. La Rossa de Can Tants em porta retalls de diari amb les desventures d’un policia de Palafrugell.

Al migdia vaig a dinar a Banyoles. Quan passo al davant de Santa Magdalena estan preparant el recitat de poemes dels alumnes de l’escola Pompeu Fabra. Aquest any no hi podré ser-hi.

Porto una rosa de les de l’hort per la Carme. És molt flairosa. Per dinar, a més d’una amanida verda, mengem estofat de patates, pèsols, pilotilles i  sípia: un bon plat i ben suculent.

De retorn m’aturo a l’Hospital Santa Caterina a visitar en Miquel. Aquesta nit ha tingut un tropell i encara està a urgències. Sembla que aquest vespre ja podrà dormir a casa. Val més. També m’hi trobo amb algun altre feligrès.  

Tant anant com tornant de Banyoles, a totes les cantonades i a totes les rotondes, hi ha venedors de roses. Pel posat que fan, els en compraria una a tots. Però, ni puc aturar-me ni el pressupost dóna per tant.

Al llarg del dia m’he anat posant el collarí a estones. Sembla que les cervicals van quedant  més relaxades.

M’assabento de la mort del teòleg Antoni M. Oriol Tataret. L’havia tingut de professor. Des del punt de vista moral i teològic, ha estat un gran defensor de Catalunya com a nació independent.

dijous, 24 / abril / 2014

Sembla que les cervicals no em punxen tant. Vaig a l’ambulatori a fer analítica de sang. No sé pas què en sortirà. Baixo pel carrer de l’Empedrat per estirar una mica les cames. Em saluda algun vailet que va cap a l’institut. A l’ambulatori m’hi trobo amb en Josep de Sant Martí i amb en Joan, el fuster. Quedem que no ens treguin tota la sang ja que cal deixar-ne pels polítics. Sortint agafo hora perquè em visiti en Toni. Serà a començament de maig.

De retorn vaig a sacar pa. M’agrada agafar coca feta al forn de llenya. Ja que no puc menjar coses dolces, si més no que pugui gaudir de bon pa. Mentre esmorzo, prenc un calmant.  

A l’església m’hi trobo les confraresses de l’escombra. Només n’han pogut venir quatre. Sembla que la Paquita està de baixa.  A veure si algú s’anima a afegir-se a la colla i a col·laborar amb la parròquia.

Acabo el suplement del full. Hi copio la visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat que va escriure, fa poc més de 100 anys, el bisbe Torras i Bages. Manté actualitat malgrat alguna expressió pròpia del s. XIX.

A la tarda estudio una mica. Escullo un poema de Joan Vinyoli per recitar dissabte al vespre. També començo a preparar un article que m’han encomanat per Catalunya Cristiana.

 

Després de la missa vespertina, amb la Consol, la Fe i la Maria, anem a Bescanó, a la reunió dels equips de Caritas de l’Arxiprestat. També ens hi trobem amb la Isabel, l’Anna i la Cris. En Francesc i la Rosa arriben un xic tard perquè se n’havien oblidat. En Jordi hi dóna la nota.

divendres, 25 / abril / 2014

M’agafo el matí amb tranquil·litat. Faig un xic de neteja i llenço a les escombraries un piló de revistes i plecs de fulls vells.

Preparo les misses del cap de setmana. Hi haurà dos baptismes: l’un a Sant Martí i l’altre a Sant Julià.

Em llegeixo varies vegades el poema d’en Joan Vinyoli que haig de  llegir dissabte al vespre.

En Joan i en Ramon venen a clavar unes lleixes al quarto de la caldera, on també es guarden les eines de treballar l’hort.

A la tarda, quan entro a l’església, sento un aleteig i veig que hi ha un colom que ha entrat a l’església. Al cap d’una estona, veig que n’hi ha entrat una altra. Quan les feligreses venen a missa els dic que no s’espantin ja que han entrat dos coloms a l’església. Els dic que potser sigui l’Esperit Sant i la seva parella.

Mentre celebrem la missa, els coloms van voleiant per l’església, des de la punta d’una cornisa  a una altra. I van mirant encuriosits. Si volen sortir, ja s’ho faran.