dilluns, 5 de maig de 2014

Rosa d'abril, Morena de la Serra, de Montserrat estel, il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap el cel!

dissabte, 26 / abril / 2014

El matí és lluminós. Quan entro a l’església ja no hi ha cap colom: tots han fuit. Des del portal de l’església, cap a Amer, es veuen tres globus pensats al cel.

Al migdia vaig a Sant Martí Sapresa. Hi ha previst un baptisme. Havia de començar a la una però no hi ha ningú. L’han d’oficiar dos capellans. Un és un capellà jove, Mn. Felip Simón de Badalona i que la família em va dir que oficiaria el baptisme si Mn. Genís Baltrons (que és l’altre) no podia assistir. També es presenta un altre capellà que fins avui no coneixia de res ni ningú me n’havia parlat. Es veu que és un capellà de Barcelona tot i que em diu que procedeix de Girona. Només arribar es fa l’amo de la situació. Jo vaig fent d’escolà (amb la mosca darrera l’orella).

Comença la celebració cap a la una. Poc després de començar arriba Mn. Genís a qui ajudo a revestir-se i a situar-se al presbiteri. Es veu que és el capellà de la família que fins ara els ha batejat a tots. El celebrant obvia del tot la presència de Mn. Genís i, quan arriba el moment del baptisme, em diu que l’oficiant és ell i no pas Mn. Genís. Mn. Genís es retira discretament adduint cansament.

No és el moment ni el lloc per discutir. Però espero “l’oficiant” a la sagristia per dir-li senzillament: “Vostè es deu pensar que sap molt dret canònic i molta litúrgia, però vostè no ha tingut gens de caritat cristiana envers un capellà que feia pocs dies estava greu de mort i que ha pogut comprovar que tenia feina a sostenir-se”. La seva resposta és: “Jo era el celebrant i, en tot cas, per obediència, hi hauria accedit”. Li etzibo que no em parli d’obediència perquè, a Sant Martí, el rector sóc jo però que no m’ha fet cap puto cas a les indicacions que li donava.

Mn. Felip queda astorat però, quan tothom ja ha sortit i estic tancant l’església, em ve a dir que ell està amb mi i tal com li havia dit la família, calia donar la preferència a Mn. Genis i que, en tot cas, ell havia d’haver presidit ell i no pas l’altre capellà. Li dono les gràcies i, en tot cas, em sap greu no haver estat més contundent amb l’altre capellà. L’àvia (la matriarca) de la família i els oncles també em venen a comentar el lamentable paper del celebrant sobretot  per haver postergat Mn. Genís. Ells em diuen que tampoc el coneixien: carai, doncs, d’on ha sortit aquest “senyor”? I a més, no sé perquè havia de demanar disculpes perquè havia de fer una part de la cerimònia en català. Òbviament, a Sant Martí no hi ha missals ni leccionaris en castellà. Però el cert és que els assistents únicament responien quan es feia la celebració en català.

Acabem cap a un quart de tres. Em conviden a dinar. Prefereixo menjar tranquil·lament un plat de bledes de l’hort. Què bones, tan tendres!

A la tarda vaig cap a Bonmatí. Pel camí, a la Via Verda, hi ha ple de caminants que participen a la OXFAM TRAILWALKER. Fan festa.

A Bonmatí hi ha la mainada que es preparen per la primera comunió i estan assajant alguna cançó per la celebració. Dos dels vailets es queden a fer d’escolans. L’un porta unes plantofes blau i grana i amb un gran escut del Barça cadascuna. Ell ben cofoi ja que només les pot lluir a casa, quan va amb pijama. Aquí, en canvi, les veu tothom. I ben cofoi, el noi.

De retorn es van veient més colles de caminants que participen a la OXFAM TRAILWALKER.

A Anglès, a la missa anticipada, tot el costat dret de la nau queda ple d’assistents. El costat esquerre, en canvi, només ocupen tres o quatre bancs. És curiós el fenomen. A Palafrugell passava quelcom semblant. Quan acabo la missa els dic que vigilin que si tothom es col·loca al mateix costat de la nau, aquesta es tombarà i tots farem aigües. Per cert, antigament el costat dret era el costat de les dones.   

També els dic que, quan passin a venerar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, vigilin de no entrebancar-se que darrerament s’han col·locat un parell d’escalons a l’altar. Tot i l’advertiment, algú s’entrebanca.

Vaig a la Sala Fontbernat. Floricel – En motiu de l’Any Vinyoli, Espurnes de poesia ha ha organitzat una vetllada en honor d’en Joan Vinyoli i es van recitant poemes seus. Jo recito dos poemes extrets del seu llibre DOMINI MÀGIC: Vindrà la mort  i Tant s’incrementa. També hi participa l’escriptor i poeta Ricard Creus. Quan acabem em dedica el seu llibre 36 POEMES A PARTIR DEL 36 amb aquestes paraules: “A en Martirià Brugada, aquest llibre que explica la meva joventut, amb una experiència que mai més s’ha de repetir”.


diumenge, 27 / abril / 2014

Obro l’església. La Rossa de Can Tants ja s’espera darrera la porta: es vol assegurar de tenir lloc. Celebro la missa de les nou i vaig cap a Sant Martí. Quan acabo, visito la Maria. A les 12 tinc la tercera missa a Anglès. Quan acabo vaig cap a Sant Julià per un bateig.

Quan baixo del cotxe em trobo amb la família d’en Francisco Hortal, el germà de l’Eulàlia de Palafrugell. Fa pocs se li morí la muller, la M. Anunciació Fernández,  i venen a llençar-ne les cendres aquí dalt. M’ofereixo per acompanyar-los i dir plegats el Parenostre. Les llencen al costat de migdia, mirant cap a Anglès, i més aviat bufa garbí. O sigui, que bona part voleien cap als assistents.  

Quan és l’hora del bateig m’adono que encara no apareix ningú. Tot d’una em sona el mòbil. Resulta que vaig entendre malament el lloc on calia fer la cerimònia i m’estan esperant a Bonmatí. Amb tot, em diuen que no els fa res pujar a Sant Julià i fer-ho allà. I celebrem el baptisme a Sant Julià.  

Un dels oncles, en Xavier, resulta que és professor a l’escola Vedruna de Palamós i em fa arribar salutacions d’en Félix Pérez, l’oncle de la Sílvia.

Em ve al cap aquella vegada que una parella havien preparat el casament a Sant Sebastià de la Guarda però el mossèn no es presentava. Finalment van decidir telefonar al P. Miquel dels carmelites. Però, clar, per beneir un casament es necessita l’autorització expressa del rector. El P. Miquel, per evitar problemes canònics, va dir que tothom es traslladés a l’església parroquial d’on era ell el rector, o sigui a Mont-ras. I tota la comitiva nupcial,  agafant els centres de flors, es traslladaren cap a Mont-ras per oficiar allà el casament. Els nuvis i les seves famílies segur que eren bona gent. I perquè no es presentà l’altre mossèn a Sant Sebastià? Doncs, senzillament, perquè ell havia entès que el casament s’oficiava a Esclanyà i els esperava allà. Parlem de quan encara no s’usaven els mòbils, o sigui, fa uns 25 anys. Espero que aquells nuvis ho continuïn recordant junts.

Vaig a dinar. A la taula del costat hi ha en Felip i la Pilar. Parlem de coses del poble ja que en saben un niu. A l’altra taula hi ha la família d’en Francisco Hortal. I a una taula del davant hi ha la família de l’Ona celebrant el bateig de la petita. Això és una gran família i tot queda a casa.

A la tarda descanso una mica i parlo amb algun amic.

dilluns, 28 / abril / 2014

El matí faig feina del despatx: els assentaments dels baptismes, contestar missatges, un parell de telefonades...  Dino aviat i, cap a les tres, vaig a l’hospital Santa Caterina a visitar en Joan. Quan entro a la seva habitació, està dormint. Tot d’una, quan la Lluïsa se n’adona que estic allà, fa una gran exclamació saludant-me i, és clar, en Joan es desvetlla.

Després de la missa vespertina, connecto un moment la televisió i miro un moment les exèquies per en Tito Vilanova, a la catedral de Barcelona. Es llegeix la primera lectura. La veu em resulta familiar: i és clar, és en Fresques! Devoció? No sé. Més aviat diria que tot sigui per figurar.

dimarts, 29 / abril / 2014

Surto aviat per anar cap a Barcelona. Les tertúlies parlen de l’agressió a en Pere Navarro. Escoltant el que diuen els tertulians es pot concloure que, en definitiva, d’un pet se’n fa mil esquerdes.

La circulació a la Ciutat Comtal és força fluïda. Baixo pel passeig de Sant Joan i, quan arribo al palau de justícia, em fico cap el barri de la Ribera i aparco sota el Born.

Vaig cap a Llotja, al Cercle Artístic de Sant Jordi a recollir informació sobre l’Enric Monjo. A l’arxiu m’atén la Begonya. Puc fotografia catàlegs de les seves exposicions, retalls de diaris i articles, un currículum que va elaborar ell mateix...

Sortint faig una passejada pel barri de la Ribera i dino al davant de l’Estació. Cap a les dues recullo el cotxe i agafo el camí de retorn. M’aturo a una àrea de servei per fer una becaina.

Quan arribo a la doma, hi ha la reunió amb l’equip de Vida Creixent. Treballem el tema 7 - EL REGNE DE DÉU ÉS DELS PETITS (p.61) del temari d’aquest curs ELS SIGNES DEL REGNE DE DÉU. És un temari molt planer en comparació al que es va treballar el darrer curs.

dimecres, 30 / abril / 2014

Acompanyo una persona a fer una denúncia a l’oficina dels mossos de Salt. Ens atenen ràpid i abans de les 10 ja sóc al despatx.

Dino a Banyoles. Parlem d’alguns morts recents relativament joves: un home que es va cansar de viure i la carnissera de Serinyà que va caure desplomada, mentre servia una clienta. Al cel sian!.

A la tarda ve la mainada del reforç escolar. Tant de bo fos possible ampliar els voluntaris i oferir un servei més ampli.

Després de la missa vespertina porten en Miquel i la Remei, els gegants d’Anglès, que passaran la nit a l’església, esperant actuar demà a la festa dels vells.


dijous, 1 / maig / 2014

Comença un dia lluminós i plàcid. Publico al face el manifest dels grups, moviments, religiosos i capellans relacionats amb el món obrer. També en faig còpies per repartir a l’església. 

Enllesteixo el text del suplement i l’envio a la impremta. També preparo la missa del migdia.

Arriba la coral Cors Alegres que pugen al cor de l’església. La nau central  s’omple de persones grans i d’alguns familiars, amb l’alcalde i alguns regidors. Entro a l’església pel portal principal, precedit pels grallers i acompanyant la pubilla, una mini neboda de Mn. Jaume Julià.  Celebrem la missa amb senzillesa i amb els cants de la coral Cors Alegres. Al final de la missa, l’alcalde adreça unes paraules als assistents a partir d’alguna idea que he manifestat a l’homilia. 

A la sortida de la missa, els gegants actuen davant de l’església i interpreten un parell de balls, un amb la música del ball del ciri. Ens ho mirem amb Mn. Dídac Faig que ha entrat a l’església a l’acabament de la missa. Encara bo que alguna entitat del poble s’afegeix a la celebració. 

Vaig a dinar amb els avis a la sala de la Burés. Em comenten que hi ha unes 350 persones. Estic situat al costat d’en Callís i de la Dolors. Ben acompanyat.

Un cop he dinat, faig una ronda passant per les taules i saludant tots els assistents. És una bona ocasió per trobar-se amb molta gent i per conèixer-ne de nova.

Quan acabem, pujo cap a la doma amb en Josep Maria i la Maria, tot comentant temes relacionats amb el poble.


divendres, 2 / maig / 2014

És primer divendres de mes. Cap a mig matí vaig a Bonmatí, a visitar malalts. Quan arribo darrera l’ANTEX, a can Valls, hi refila un rossinyol a cada cantonada de la casa. També n’escolto per la part alta de Bonmatí. Renoi, com s’hi fan!  I també menjo alguna cirera primerenca que m’ofereix una veïna del cirerer que té al jardí. Ara si que podem dir que som a la primavera.

De retorn a Anglès, dino tranquil·lament unes quantes fulles de bleda bullides amb una trumfa. Ho acompanyo amb una amanida d’enciam, un all tendre, una ceba tendra i quatre carxofes tendres,  tot de l’hort.

A la tarda treballo una mica amb la tesina, posant una mica d’ordre al material que vaig fotografiar dimarts. El temps em passa volant i Déu n’hi do la feina que faig i les idees que vaig intuint. .

Al vespre celebro la missa vespertina. 

3 comentaris:

  1. Hem rigut molt amb la Maria.Lo d'en Fresques també ho vàrem veure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que ignorancia!! Reírse de algo que se hace por la Iglesia y por Dios.Tendrían que tener un poco más de respeto.Qué vergüenza Mn, Martirià que us te se presta a esta clase de comentarios.

      Elimina