dissabte, 17 / maig / 2014
A primera hora del matí venen dos nois per
ajudar-me a posar bé els bancs i les cadires a l’església. Calculo que s’hi
podran col·locar, assegudes, unes 400 persones.
La resta del matí preparo la missa de la
comunió i les altres misses. Preparo una pregària per la pau que llegiran la
meitat dels infants. L’altra meitat, després de la comunió, llegiran una
pregària donant gràcies a Jesús.
Al captard celebro les misses anticipades.
ABonmatí venen una colla de mainada que volen fer d’escolà.
El Barça? El millor equip? Senzillament, un
fantasma del que havia estat, començant per en Messi.
diumenge, 18 / maig / 2014
M’imagino el tràfec que hi deu haver a moltes
famílies per enllestir els detalls de la celebració d’avui. Encara que a molts
capellans no els agrada massa aquesta celebració, a mi m’agrada i, darrerament,
no em poso tant nerviós com fa uns anys. Suposo que l’experiència és un grau i,
cantant i xiulant, ja fa cap a 30 anys que em recau la responsabilitat
d’aquesta celebració, a més dels anys anteriors “d’aprenentatge”.
Celebro la missa de les 9 del matí i la de
Sant Martí Sapresa. Sembla que s’hagin fos els col·laboradors.
Cap a un quart de dotze arribo a l’església
d’Anglès. Ara ja hi sóc de ple. Col·loco els llumenets a cada punta de banc,
acabo de distribuir les cadires, obro les portes de bat a bat... I comencen a
arribar famílies.
El xivarri va creixent. En Jordi va fent
fotografies de les famílies i dels infants. L’avi Lluís dirigirà els cants. El
seu gendre farà sonar l’orgue electrònic. La seva cunyada ajudarà a distribuir
la comunió... Omnia parata sunt. Mentre
ens esperem, cau per terra algun llumenet...
La Mercè vetlla perquè estiguin tots encesos, cadascun amb el seu pot
protector.
I comencem la celebració. Primer un
advertiment general per ajudar a situar-se mentalment a tots. I vinga, ja hi
som pel tros. La Georgina fa la primera lectura. Quan predico tothom està
atent. L’Anna llegeix les pregàries... I baixo a recollir la mainada per
acompanyar-los al presbiteri, a l’entorn de l’altar, fent corona. I mentre
pugen, van col·locant el llumenet damunt l’altar: “El Senyor ens convida a seure
a taula amb Ell: digues si, digues si...!”
A l’hora de la pau, un grup dels nens van
demanant a Jesús el do de la pau. I els dono la pau. Miro que es vagin
destensant. Quan veig que obren les
seves manetes davant del Pa de vida, em sobta una emoció intensa “... digues
si, digues si: el seu Cos és per a tu”.
I mentre en Josep Maria i l’Elena
distribueixen la comunió als assistents, faig seure els infants als escalons de
l’entorn del presbiteri i els vaig dient que demanin una cosa a Jesús, que ara
el tenen atrapat dintre seu i no se’ls escaparà. Acabem fent una pregària
d’acció de gràcies: “Perquè tenim uns pares que ens estimen, gràcies Jesús!”
Com no podia ser d’altra manera, la cerimònia
acaba amb una fotografia col·lectiva, acompanyats dels catequistes. Ara que ja
es podria parlar, els assistents callen. Suposo que estan meravellats de
l’esclat de bellesa i de vida que són aquesta mainada. I a alguna àvia se li
veu que la baba li cau... Només faltaria!
Pugem a venerar la imatge de la Mare de Déu
del Remei. Avui, toca. I, quan som a baix, ofrenen les catequistes amb una flor
cadascuna. I es comencen a repartir els recordatoris, com hi ha costum. Un
prefereix portar aliments per distribuir a Caritas.
Recullo un parell d’escrits que llegeixo a
uns recordatoris: “Per primer cop, avui entra el bon Jesús dintre meu. El meu
cor esdevé centre de la grandesa de Déu” . Uf, touché! En un altre hi llegeixo: “Em pregunto si les
estrelles estan il·luminades perquè cadascú algun dia pugui trobar la
seva” What?
Vaig a dinar a Ca l’Elisa. Em pensava que hi
hauria alguna família amb mainada de la comunió. Hi ha tranquil·litat. Hi
coincideixo amb algunes confraresses de l’escombra. M’assec al costat d’en
Míliu. Sempre m’informa d’alguna cosa de la seva vida: de Campdevànol, de
Núria, de Cadaqués, de Palau... I clar, també parlem un xic del Barça.
A la tarda passo pel tanatori de La Cellera.
Vaig a expressar el meu condol la família d’en Joaquim Grabulosa i a
comentar-los que, demà, Mn. Ramon oficiarà les exèquies.
Miro fotografies pel face. Em quedo amb la de
la tella d’en Vayreda “El Ball del Gambeto”.
Dilluns, 19 / maig / 2014
Cap a les 9 ve en Pep per preparar la missa
amb els alumnes de la Vall dels Àngels. També vaig preparant-la jo. Venen
algunes feligreses habituals. I, cap a dos quarts de deu, arriba la mainada,
els seus professors i les germanes.
La celebració discorre amb senzillesa i
participació. D’acord amb l’evangeli que
hem llegit, els comento que Jesús ens convida a treballar amb ell per ajudar
les persones que estan amb l’aigua al coll. I els dic que és el que va fer sant
Francesc Coll. Faig pujar al presbiteri els nens i nenes que van celebrar la
primera comunió ahir i llegeixen la pregària per la pau i també donen les
gràcies a Jesús. Diversos moments de la missa convido a tota la mainada a fer
sonar els esquellerincs que els han donat com a record de la missa. I canten
molt bé.
En Joan aspra les tomateres. A veure si
aquest estiu venen més esgraonades i de tipus més variats.
Quan acabem, acompanyo un noi de Ca la Remei
a Girona per ajudar-lo a fer la preinscripció al I. E. S. Narcís Xifra, a l’edifici
antic dels salesians. Ens hi trobem amb en Pere, l’alcalde.
De retorn ens aturem a Calders, a veure la
Matilde i portar-li un llibre que m’havia deixat. També ho aprofito per visitar
la capella de la Pietat. M’havien dit que hi havia un cartell dient que es ven.
Un cop a casa, dino amb tranquil·litat.
A la
tarda venen un parell de nois a ajudar-me a treure les cadires i els bancs
sobrers de l’església i retornar-ho tot a la doma. I l’església queda
endreçada.
Intento feinejar un xic pel treball de
recerca sobre l’Enric Monjo. No hi ha com la calma.
dimarts, 20 / maig / 2014
Dedico bona part del matí al treball de
recerca: llegeixo, subratllo, anoto, envio alguna sol·licitud per confirmar
alguna recerca...
Dino tranquil: bledes i un tall d’un
entrecot. Me’l van regalar i n’he tingut per tres menjades. Ben tendre.
A la tarda atenc un parell de visites,
contesto missatges,
Celebro la missa vespertina. Per fi una certa
normalitat. Després de la missa atenc una parella que preparen el seu casament.
dimecres, 21 / maig / 2014
Pel matí hi ha el despatx obert i atenc un
parell de visites. Envio convocatòries per reunions: comissió de Corpus, taller
de lectura, consell parroquial...
Vaig a dinar a Banyoles a fer el tat. Em
carreguen de nispros. Venen de cop i, quan n’hi ha pels camps, n’hi ha pels
“sants”. Més endavant hi haurà nesples,
però el seu gust peculiar, és més salvatge. Cal menjar-los que semblen
excessivament madurs: “amb temps i paciència, maduren les nesples”.
dijous, 22 / maig / 2014
Al matí venen les pabordesses de l’escombra i
tot queda net i polit, sense cap arruga.
Cap al migdia vaig a proveir per dinar una
mica. La verdura és de l’hort (enciam, bledes, ceba, all...).
Després de la missa tenim reunió amb els
responsables de la processó de Corpus. Som cap una vintena i la fem a la
sagristia. La Maria porta la batuta i, per poc, tira el barret al foc. Però la
sang no arriba al riu. Hi haurà processó i serà ben lluïda i ben participada.
divendres, 23 / maig / 2014
Al matí vaig cap a Girona. Els alumnes del
màster tenim una visita guiada de l’exposició El pintor Antoni Viladomat 1678 –
1755 feta pel mateix comissari, en Francesc Miralpeix.
Quan arribo al Md’A, em trobo amb la M.
Antònia Clarà i la M. del Mar Ribé. Ens saludem afablement i em mostren una
custòdia radial, molt bonica, de començament del s. XIX.
Al pati també hi ha un grup de professors de
la UAB parlant amb en Francesc Miralpeix. Quan veuen la custòdia també
s’apropen i ens saludem. El Francesc es recorda perfectament de mi i de quan va
venir a Palafrugell a identificar una pintura del taller d’en Viladomat, una
tela de la Sagrada Família que hi ha a Sant Sebastià de la Guarda. També
recorda que tinc l’arxiu i els motlles del imatger Josep Espelta.
La Núria Llorens em presenta el professor
Marià Carbonell i ens saludem amablement. També em saluda afablement en Rafael
Cornudella, que em va donar classes el curs passat.
Quan han arribat les altres companyes del
curs, entrem al museu per iniciar la visita. A la recepció em saluda l’Elvira
Baldó de Banyoles (el seu germà, en Quim, era metge d’Olot quan jo hi era i
morí al cap de poc). També em saluda l’Antoni Monturiol, conservador
La visita a l’exposició resulta excel·lent i
no sabria pas en quina peça em quedaria. Gairebé els podria recordar i
descriure tots de memòria. Alguna tela (algun rostre) em recorda algun rostre
de la Sagrada Família de Sant Sebastià de la Guarda. És imponent el penó del
capítol de la Catedral.
També visitem la catedral. Ens aturem
especialment en les teles que possiblement procedeixen del taller de l’Antoni
Viladomat. Però de fet les anem veien totes.
Quan acabem la visita la seu, m’entretinc a
les sales del tresor. I perdo de vista el grup. De fet, quan surto ja no veig
ningú per finestra ni per forat.
Vaig a dinar a Anglès. I quan he acabat vaig cap a Santa Coloma, a visitar la Marta
Martí. Guarda molta informació del seu pare, l’escultor Josep Martí Sabé, i de
la seva relació amb l’escultor Enric Monjo, ja que havia treballat al seu
taller. Obtinc informació molt interessant. Estem més de 2 hores parlant.
Arribo a Anglès just per la missa vespertina.
Quan l’acabem tenim el taller de lectura preparant les lectures de les misses
dels propers diumenges. El grup és reduït, però treballem bé. I cap a les 10,
pujo al pis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada