dissabte, 10 de maig de 2014

Ara ve el mes de maig, regalada primavera...

dissabte, 3 / maig / 2014

Tinc un matí tranquil. A la doma hi venen els dos grups de catequesi de cada dissabte. Preparo les misses d’aquest diumenge. També preparo un full amb les pregàries i cants del mes de maig: hi combino els cants més populars i més verdaguerians amb cants més clàssics: Collint violetes, En veure-us bella, Vostres goigs amb gran plaer, Siau nostre escut, Dels àngels, Mare i Regina,  Amb el cor ple d’alegria, Sota la vostra protecció,  Oh Maria, Reina dels cors...  I com a cloenda, Regina coeli. 

Al migdia vaig a Sant Martí Sapresa per preparar-ho tot per la missa de demà. Així, quan hi arribo, tinc un xic més de temps per parlar amb els feligresos.

Cap a la una vaig a recollir en Ramon, a La Cellera, i anem a dinar a El Pasteral, celebrant el Roser. Ens hi trobem els clergues de l’arxiprestat (és a dir, els 4 preveres i el diaca, amb la seva muller). Passem una bona estona comentant temes diversos, especialment parroquials.  

A la tarda vaig a celebrar a Bonmatí. En Rodrigo ve a fer d’escolà: feia molt que no hi venia. Hi ha unes nenes que diuen que també en voldran fer. Veurem.

A la missa d’Anglès hi fa d’escolà la Maria. Porta números per ajudar a a l’aplec i a la reconstrucció de Santa Bàrbara. Quan acabem la missa, dic als assistents que la Maria els vendrà números i, mentre baixen de fer el petó a la Mare de Déu del Remei, els ven tots.

La Beatriu em porta cireres acabades de collir del cirerer del seu hort. En podré fer la primera menjada de la temporada.

Vaig a sopar a La Cellera, a casa d’en Ramon, amb la Montse i en Josep.


diumenge, 4 / maig / 2014

El matí és tranquil. Celebro les misses a Anglès i a Sant Martí. Pujo a Sant Julià de Llor on hi celebro la missa de les 12. La missa concentra tres celebracions: el Roser de Sant Julià, la festa de sant Pere Màrtir i l’aniversari de la constitució del municipi de Sant Julià de Llor – Bonmatí el 22 de febrer del 1983. Hi participen una cinquantena de persones.

A  la sortida hi ha un vermut popular on és possible saludar gent diversa. Parlem del temps i com ha canviat la feina del segar i del batre. De fet, gairebé tots tenim alguna arrel camperola. Em fa gràcia veure com poden variar els noms d’una comarca a l’altra. Ho havia experimentat amb la feina de la pesca i com els peixos i les eines podien disposar de noms molt diversos segons fos a Palafrugell o Lloret de Mar. I en el món agrari, de la mateixa manera que un volant sabem que també es pot denominar falç, un modoló, a Susqueda, es denomina garbera, al Pla de l’Estany (i que no és el mateix que un gabaió) .

A l’hora de dinar, al mateix prat però a l’ombra, comparteixo taula amb la Mei, l’Elena, la Carme i en Lluís. De tot el que hi ha a la taula, no hi manca de res: amanides, carn a la brasa, fruita, coques... Bona taula, bona brasa i bon pa que Déu nos do: amb Jesús a cap de taula, tot es fa més partidor. I el dimoni, que estossegui.

Dedico la tarda a treballar per la recerca i estudi de material de l’Enric Monjo. També parlo amb algun amic. I el dia es va escolant tranquil·lament.


dilluns, 5 / maig / 2014

Al matí reballo ordenant material de la recerca de l’Enric Monjo. També preparo un xic les reunions de la tarda.  

A la tarda, quan han arribat i s’han col·locat la mainada de catequesi, vaig a Bonmatí. Em reuneixo amb les catequistes (la Maria i la Tarsi) i les mares de la mainada de catequesi. Programem un xic de celebració pel dissabte 24 de maig, a la tarda: la missa i berenar plegats. Segur que anirà bé.

Celebro la missa vespertina. L'acabem amb un cant marià popular, les deprecacions del mes de maig i el Regina Coeli. Després tinc la reunió amb els pares de la mainada de primera comunió.   


dimarts, 6 / maig / 2014

surto aviat i vaig cap a Barcelona. A les tertúlies radiofòniques es parlen de les estafes relacionades amb l’AVE -no m’estranya l’interès per fer arribar l’AVE a tots els racons i raconets de la península- i de l’editorial del Finantial Times criticant la inoperància del govern de Madrid en relació a Catalunya.

Aparco de nou sota el Born. Quan surto de l’aparcament entro a una cafeteria a fer un cafè amb llet i un mini. A la sortida, un noi subsaharià em demana alguna moneda per anar a comprar pa. El convido a menjar-se un entrepà i a beure alguna cosa. Ho accepta satisfet.

I passant pels carrerons del barri de la Ribera vaig cap al Real Cercle Artístic Sant Jordi per acabar de recollir diverses informacions relacionades amb en Monjo. Val a dir que la Begoña m’atén de forma excel·lent.

Quan surto, vaig a Santa Maria del Mar on hi vaig una breu visita i, sobretot, puc admirar la imatge de la Mare de Déu de l’Esperança d’en Monjo. I quan surto m’arribo fins a Santa Maria del Pi on m’atén l’Albert i parlem de la imatge de la titular d’en Monjo, de la primera proposta que va fer com a Santa Maria dels Reis. També parlem de l’altar dels sants Abdó i Senèn i de l’altar de sant Miquel.

De retorn al Born, m’entrevisto amb en Bernat Puigdollers que, d’en Monjo i de l’art religiós del s. XX, en sap un niu. De fet ell estudia artistes, sobretot pintors, de la mateixa època.

Després de l’entrevista vaig a dinar. El restaurant és correcte i a bon preu. Però no hi ha manera que m’entenguin quan els demano el que vull en català. No baixo del burro. I acaben entenent-ho. 

A la tarda visito el Born. És impressionant. Fa pensar. Qui digui que la relació amb Espanya ha estat bona, aquí en té un botonet de mostra que no ha estat així. Aixafar, explotar, dominar, depredar... serien verbs més correctes.  

Val a dir que, tot els barris antics de Barcelona, estan plens de turistes de tota mena, omplint les esglésies (amb gran respecte). També es veuen molts grups escolars integrats per nois i noies de tots colors. I gairebé tots els nois i noies, entre ells, parlen en català. Això és el que rebenta als centralistes, després que han fet tot el possible per desviar persones i famílies de tot arreu a Catalunya per així diluir la nostra cultura.  

A Santa Maria del Mar, tot neguitós, un home demana algun capellà perquè li beneeixi una ampolla d’aigua. El sagristà de la basílica es fa l’orni. Ja n’he conegut algun altre del mateix estil. Li dic a l’home que jo sóc capellà i que em doni l’ampolla que li beneiré. Me la dóna tot seguit i la beneeixo amb senzillesa. Em demana que ho faci tres vegades. I ho faig dues vegades més. I l’home se la beu tota i queda tranquil.  Costa ben poc fer feliç a algú.

De retorn, m’aturo a una àrea de servei a fer una becaina. A Santa Coloma m’aturo a proveir. Quan arribo a Anglès vaig de visita al metge per revisar i comentar l’analítica de fa dues setmanes: bé d’oli, bé de sal... però massa sucre. I, d’aquí unes setmanes, a tornar-hi per fer una revisió “clàssica” de pròstata (de post data, que diria en Joan Riu).


Dimecres, 7 / maig / 2014

Al despatx hi atenc diverses visites. En Joan ve a repassar l’hort: després de l’operació recent, va lleuger com un gínjol.

Al migdia vaig a dinar a Banyoles, amb en Josep, la Carme i la Nuri.

A la tarda, a la doma, venen la mainada del reforç escolar. A més de la mainada que ja hi venien, hem començat un grup de nois més grans. Quina sort disposar de voluntaris. Ben bé que són com àngels de Déu!  A veure si la Mare de Déu del Remei ens envia algun altre dels seus àngels, que ella no en necessita pas tants!


Dijous, 8 / maig / 2014

Ve l’equip de pabordesses de la confraria de la Mare de Déu de l’Escombra a esterrejar i ornamentar l’església. Quin bon servei que hi fan!

Baixo al poble a proveir dels medicaments receptats ahir. Quan retorno enllesteixo el suplement i l’envio a la impremta. I treballo ordenant informació de l’Enric Monjo.

Per dinar preparo una menjada dels pèsols que em van donar de l’hort de Bonmatí. Com que me’n sobraran, els guardaré per sopar. I una mica de llonganisseta de Vic.  

Em telefonen des dels mossos. Resulta que, fa uns dies, vaig anar a una gasolinera i, després de pagar alguna altra cosa que hi vaig comprar, no em van carregar l’import del gasoil. Quin control! Ho comprovaré i ja hi passaré. 

Quan acabem la missa i he tancat els portals de l’església (cap a les 8v), la llum que traspassa la rosassa es projecte encerclant de coloraines el cambril de la Mare de Déu.


Divendres, 9 / maig / 2014

M’assabento de la mort d’en Jordi Vilamitjana Pujol (56 anys). Havíem coincidit uns anys al seminari menor, si bé era d’uns cursos més avall. El vaig retrobar quan jo era rector de Vilopriu (1987 – 1994). Allà, on hi tenien una caseta, els seus pares (en Jordi i la Catalina) participaven habitualment a la missa dominical. El germà petit, en Xavi, hi va fer d’escolà tots aquells anys (ara em penso que està de professor a la Politècnica) i vaig acompanyar i beneir el casament de dues de les germanes. Quan obro l’església, prego per ell i pels seus pares.   

Amb en Josep Grabuleda concretem el dia de la presentació del llibre dedicat a l’estudi del Terme de Banyoles. L’han redactat en Guerau Palmada i en Josep mateix. Jo hi faig una introducció explicant la vida d’una família del Terme, la que hi hem aguantat més: des del s. XIII que la mateixa família Brugada estem a la mateixa casa, de Can Teixidor del Terme. Aquesta introducció és de 29 pagines (o sigui, 15.274 paraules).  I la presentació serà el divendres 27 de juny a les 8 del vespre al Museu Darder de Banyoles. Suposo que hi trobaré algun amic.

Vaig a l’oficina de correus per demanar poder votar per correu, ja que el 25 de maig, un diumenge, no penso marxar d’Anglès. Diversos amics em comuniquen que guardi la targeta censal que se’ns envia per així poder votar a la consulta del 9 de novembre, per si no fos possible usar el cens electoral. Ja pot parlar en Desmon Tutú o en Jerri Adams, o el Finantial Times o el The Economist... només el govern de Madrid sap el que ens convé els catalans. I d’això se’n pot dir democràcia? No seria millor anomenar-ne despotisme il·lustrat o, millor, colonialisme?

El papa Francesc beatificarà Pau VI, que fou tan menyspreat pel nacional catolicisme franquista que el considerava com una bèstia negra per la seva postura a favor de la instauració de la democràcia, sense oblidar la seva oposició a les arbitràries condemnes de mort signades pel dictador,  és que n’hi ha cap de justa. I ara, què diran d’ell els cavernícoles?


Cap comentari:

Publica un comentari