dissabte, 28 de desembre del 2013

BON NADAL - BUON NATALE - MERRY CHRISTMAS – FROHE WEIHNACHTEN - ZORIONAK - JOYEUX NOËL - FELIZ NATAL

 Tindreu feina a llegir. Espero que no us en canseu. aquesta vegada hi recullo tres setmanes, des del 7 de desembre fins el 27 de desembre. Ja direu que us en sembla. 


Dissabte, 7 / desembre / 2013

Al matí preparo les misses del diumenge i passo per l’església de Sant Martí.

Dino a Banyoles. A la tarda vaig un moment a la Taverna de l’Smaug. La Nuri m’arregla un parell de coses de l’ordinador.

Amb en Joan i en Ramon, a un racó del presbiteri de l’església d’Anglès, hi col·loquem una imatge de la Immaculada que estava guardada en un racó de l’església, a l’antic cambril de l’altar de sant Miquel (ara de sant Antoni).

Al vespre, celebro la missa anticipada a Anglès.  M’obsequien amb un formatge sencer que deu pesar uns dos quilos. Aviat quedarà col·locat.

Quan acabo, vaig a Bonmatí passant per tots els carrers i veure els fanalets que hi ha a les finestres i balcons de les cases en ocasió de la vigília de la Puríssima.  En el llistat recullo els carrers amb més fanalets:
Germans Griera:                  32       (el 2012 n’hi havia 15)
Vista Alegre:                        25       (el 2012, 15)
Balmes:                                 32       (el 2012, 24)
Església:                               20       (el 2012, 33)
Ronda de Dalt:                    19       (el 2012, 20)
Pere Serrat:                          18       (el 2012, 6)
La Selva:                               16       (el 2012, 28)
Jordi Pujol:                           15       (el 2012, 18)
Aulina:                                  14       (el 2012, 22)
Ramon Muñoz:                   13       (el 2012, 21)

Als altres carrers, els fanalets no arriben a 10, si bé se’n poden veure alguns a tots.  


Diumenge, 8 / desembre / 2013

Al matí celebro la missa a Anglès i a Sant Martí i, al migdia, celebro la missa a Bonmatí. La Immaculada és la titular de l’església. Hi participa una bona collada de gent. Dino a Can Jans.

A la tarda visito en Lluís que ha tingut una reculada.  I m’arribo al tanatori de La Cellera a saludar la família d’en Pere Codina. Els comento que Mn. Ramon oficiarà les exèquies, demà dilluns. També passo per La Cellera per parlar amb en Ramon.  

Quan sóc a la doma, en Jaume Angelats em comunica que la seva mare ha empitjorat. Vaig a Banyoles a visitar-la, a casa seva. Hi ha tots els fills, les nores, el gendre, els néts i besnéts. Saludo la Rosa i sembla que em reconeix bé.

Al vespre vaig a Salt a recollir en Raül que arriba de Millau. S’ho ha passat bé fent caiac.


Dilluns, 9 / desembre / 2013

A dos quarts de vuit surto de la doma. Vaig cap a Barcelona. Pensant anar més ràpid, entro pel litoral. L’embós no deixa avançar. Quan puc, surto per Correus i pujo per la Via Laietana, per la plaça Urquinaona , la plaça Catalunya, la plaça Universitat i el carrer Diputació. Quan arribo a l’auditori del MNAC ja ha començat la sessió d’avui.

En Lluís Alabern, responsable del moviment d’obres d’art, ens presenta el tema “El museu en moviment: el muntatge d’exposicions temporals i la manipulació d’obres d’art”. De bon començament ens deixa clar que la millor manipulació d’una obra d’art és la que no es produeix.  En resum, ens presenta tot el procés per fer una exposició d’obres d’art: contactes, llistat, condicions, informes tècnics...

A la segona hora ens parla la Susanna López, la cap d’àrea de registre i exposicions, ens parla de la gestió i coordinació tècnica d’exposicions temporals: propostes d’exposicions, elecció del comissari, propostes dels conservadors, supervisió de la direcció, avantprojecte, contractes, pressupostos, calendaris, petició d’obres, condicions de préstec i transport, dissenyador de l’exposició, assegurances, transports...

La segona part del matí el dediquem al muntatge de l’exposició temporal del fotògraf JOAN COLOM que, tot resseguint l’exposició, ens comenta la Maria Jesús Cabedo, també tècnica de Gestió d’Exposicions.

A la sala oval, han buidat ja tot el muntatge del casament indi del cap de setmana i s’hi està preparant un sopar de responsables mundials de telefonia mòbil. Hi assagen un grup musical i també uns components d’un tablao flamenco.


Dimarts, 10/ desembre / 2013

De nou vaig cap a Barcelona, al MNAC. Hem d’assistir  a la roda de premsa on es presenta l’exposició del fotògraf JOAN COLOM.  Arribo amb temps suficient i encara em cal esperar.

La presentació la fan el director del MNAC, en Pepe Serra, i els dos comissaris de l’exposició, David Balsells i Jorge Ribalta. Comenten que la mostra es desenvolupa de manera narrativa, i que intenta explicar l'obra del fotògraf en el seu context sociocultural, per donar una visió més àmplia.

L’exposició es denomina JOAN COLOM. FOTOGRAFIES 1957-2010. JO FAIG EL CARRER. Joan Colom (*Barcelona, 1921) és un dels fotògrafs més importants de l’Estat de la segona meitat del s. XX, un dels grans renovadors de la fotografia de la postguerra i el pioner del fotoperiodisme al nostre país. L’exposició presenta 500 fotografies que volen resumir la seva trajectòria, unes imatges preses gairebé clandestinament, especialment als carrers del Barri Xino de Barcelona. Segons afirma l’artista: “Amb les meves fotografies busco ser una espècia de notari d’una època”.   


Dimecres, 11/ desembre / 2013

Al matí, en Josep Serramitja de Can Revell em telefona per comentar-me que la seva mare i vàries veïnes del veïnat de Can Perellada van regalar la imatge de la Immaculada que aquests dies ha estat exposada a l’església d’Anglès. Es veu que va ser en acció de gràcies perquè els marits no havien mort a la Guerra.

Al vespre, mentre cerco informació del taller de sants de Can Bretxa d’Olot (on es va fer la imatge de la Immaculada, segons m’ha dit en Revell), l’ordinador se’m penja. A la pantalla hi apareix una “denúncia” que m’acusa de tota mena de delictes obligant-me a pagar 100 euros. Veig clarament que és un virus.


Dijous,  12/ desembre / 2013

Al matí vaig al MNAC. En Xavier Abelló, Cap de l’Àrea de Infraestructures i Serveis Generals, ens parla de les infraestructures del MNAC, el manteniment i la sostenibilitat: subministrament elèctric, subministrament d’aigua, control d’humitat, control de lluminositat, neteja... Segueix en Joan Josep Pintado, Cap de Departament de Seguretat, parlant-nos de l’operativa de la seguretat, de l’equip de vigilats... i visitem la sala de control general. No se’ls escapa res.

La segona part del matí és per visitar les instal·lacions del MNAC (galeries tècniques, tallers, magatzems, centre de control ... És a dir, visitem totes les estripes de l’edifici. Ens guien en Xavier Abelló (Cap de l’Àrea de Infraestructures i Serveis Generals) i en Paco Fernández (tècnic de Manteniment d’Instal·lacions de l’Àrea de Infraestructures i Serveis Generals).

Dino al restaurant del MNAC. Tenim un descompte del 10% i em resulta a 11 €. 

Vaig a Banyoles perquè la Nuri em desinfecti el virus de l’ordinador.  Mentre va fent, m’arribo a Can Pei a veure en Jaume i els seus germans.  I m’hi acomiado de la Rosa que s’està embarcant per passar a l’altra riba de la vida per trobar-se amb el Senyor.

Quan torno a Can Teixidor, per enèsima vegada em fico a l’escriptori a buscar els àlbums de la meva ordenació. M’assec i vaig mirant amb calma les capses dels arxius. N’hi ha un que no hi ha cap referència i, finalment retrobo els dos àlbums. Deo gratias! Uf, em pensava que els hauria ben perdut!  Entretant, n’hauran dit bé les ànimes per qui he resat, en sufragi seu, tants parenostres.  


Divendres, 13 / desembre / 2013

Al matí vaig a Graficter per picar-hi el suplement del full ja que no disposo de l’ordinador per treballar al despatx. Quan acabo vaig a Girona per deixar l’ordinador a la meva neboda perquè me’l netegi més a fons.

De retorn, m’aturo a visitat els ancians de Bonmatí. I dino a Can Jans.

A la tarda vaig a la Impremta Pagès a recollir els programes de Nadal de l’Arxiprestat. Han quedat prou bé.  Se’n repartiran un parell de milers ben complerts. Els porto a la Cellera i, en Jesús o l’Ignasi els aniran a recollir per fer-los arribar als pobles de la riba del Brugent.

És el dia de santa Llúcia i a la celebració de la missa som 13.

Després de la missa acompanyo en Raül i un seu company a fer entrenament físic a la piscina d Salt. Espero que els serveixi per alguna cosa.

Cap a dos quarts de nou, en Jaume Angelats em comunica la mort de la seva mare, la Rosa Morató Gual (93a.).  Per telèfon, vaig enviant missatges als companys per comunicar-los-hi. A alguns els telefono directament i també parlem d’altres  temes d’actualitat.


Dissabte, 14 / desembre / 2013

Venen els dos grups de catequesi a la doma. Entretant preparo la missa d’aquest diumenge.

Quan la mainada ha marxat, vaig a Sant Martí a preparar l’església per la celebració de demà.

Vaig a deixar els programes de Nadal a Bescanó. M’arribo a Banyoles. Vaig al tanatori a saludar els germans d’en Jaume i a fer-los un xic de companyia.  En el moment d’arribar també arriba al tanatori el senyor bisbe. Entrem plegats cap a dintre  saludant tota la família i fent una pregària davant del fèretre de la Rosa. Quan el senyor bisbe se’n va, amb en Jaume parlem de les exèquies.

Dino a Can Teixidor. A la tarda, abans de marxar de Banyoles, passo de nou pel tanatori per saludar de nou en Jaume.  Hi saludo l’alcalde de Cadaqués i altres amics d’en Jaume.

Vaig cap a Bonmatí per la celebració anticipada.

A Anglès, quan vaig per començar la missa, m’adono que els micròfons no funcionen. Em posa nerviós, botzino i culpo frívolament a qui no en té cap culpa.

Diumenge, 15 / desembre / 2013

Celebro la missa de les 9. Abans, amb en Pere, acabem de preparar la celebració dominical que dirigirà a Sant Martí. En Ramon de La Cellera oficiarà la missa del migdia.

Quan acabo, vaig cap a Banyoles, a la missa exequial per la Rosa Morató, la mare d’en Jaume. Amb Mn. Ramon i amb Mn. Joan Robé preparem alguns detalls. Jo em poso l’estola que em confeccionà i regalà a la meva ordenació de diaca (el 25·11·79). Presideix la missa el Bisbe Francesc. Al començament, quan entre el fèretre, cantem el Crec-en-un-Déu. Les lectures les llegeixen la Rut (una catequista de Cadaqués), la Montse (col·laboradora d’en Jaume) i la Nuri (una de les joves de la Rosa). En Joan, el diaca, llegeix l’evangeli de l’Anunciació. Al salm responsorial és el Càntic de Maria i en canto la tornada. El bisbe llegeix l’homilia que ha preparat en Jaume.  A l’ofertori cantem la Déu-vos-salve-Maria, a la comunió cantem el Jo crec en Vós i, quan acaba la comunió, la nadala de Mn. J. Verdaguer Anem a Betlem que la Rosa estimava molt. Mentre la canto, m’estremeixo. Quan surt el fèretre de l’església, cantem la Salve Regina.

Acompanyant en Jaume, anem al cementiri.  Hi dirigeixo la pregària: “Ajudeu-la, sants de Déu, sortiu a rebre-la, àngels de l’Altíssim...”.  És un moment dur i emotiu que el visc al costat d’en Jaume i dels germans. Tot i que el nínxol queda tapiat, sembla que allà hi ha com un imant que ens atreu. Però cal marxar. Saludo els germans, els oncles (especialment en Josep M., el germà de la Rosa que queda), algun cosí que feia temps que no veia... Fa sol, el cel és transparent i l’ambient és agradable. 

Quan la trobada es va diluint, amb en Jaume anem a donar una volta a l’estany. És la nostra evasió. El deixo a la plaça Perpinyà i jo vaig cap a Can Teixidor, a celebrar el 72 aniversari d’en Josep, el meu germà gran.  Hi som tots els nebots.

De retorn m’arribo al tanatori de Girona per saludar la família de la Rosa Torner, fer-hi una pregària i comunicar-los que les exèquies, demà, les oficiarà Mn. Jesús Calm. Em trobo amb la M. Dolors que em mostra el seu agraïment.
 

Dilluns, 16 / desembre / 2013

Toca MNAC. Tenim la sessió a la sala de juntes del patronat ja que l’auditori està ocupat.  La Susanna López, Cap de l’Àrea de Registre i Exposicions, ens comenta la normativa que s’utilitza al MNAC per registrar i inventariar les peces (al museu n’hi ha més de 300 mil) i les diferents formes d’ingrés de les peces (compres, donació, llegat, testament, dipòsit, dació, dipòsit temporal...) i les diferents formes de baixa de les peces.  Tot seguit la Neus Conte, Responsable de la Unitat de Documentació de Col·leccions, ens presenta el programa MUSEUM PLUS, una eina de gestió de col·leccions. 

La segona part del matí el dediquem a visitar les reserves, el moll de càrrega de les peces que es traslladen, la sala d’embalatge... guiats per la Teresa Guasch, cap del departament de Registre i Gestió de Col·leccions.

A Anglès, a la tarda, ve la mainada de la catequeis.

Dimarts, 17 / desembre / 2013

Es parla de l’homilia del P. Salvador Plans a la missa conventual de Montserrat. El que afirma el secretari de la Conferència no és cap dogma de fe i ni tan sols es pot dir que sigui la doctrina oficial de l’Església. Encara bo que algú ens ho recorda.

Escolto, a TV3, l’entrevista al bisbe José M. Uriarte. És interessant el que diu. Ahir també vaig sentir-lo a Catalunya Radio.

En Ricardet porta l’arbre de Nadal per l’església d’Anglès. Fa uns tres metres i fa molt goig. La feina fer-lo aguantar dret. També porta el de l’església de Bonmatí, de la mateixa alçada.

Contesto a les nadales que m’han enviat. Hi poso el programa i una nadala que vaig fer imprimir quan era a Sant Jordi Desvalls amb la paraula PAU amb lletres grans.

Venen a veurem la família Piferrer: la Paquita, en Josep i en Ramon, que fa de xofer.  Em conviden a dinar a Ca l’Elisa. Parlem de Palafrugell, del llibre dels Pastorets que va escriure en Ramon (i que em regala), de temes de salut... 

En Ricard Teixidor em telefona per comentar-me que té recollida molta informació i molta documentació antiga de Sant Martí Sapresa, tant a nivell de poble com a nivell de parròquia. Es veu que me la vol passar. Que bé!

Com que no tinc l’ordinador, vaig fent altres feines.  Certament, no m’avorreixo pas.

Dimecres, 18  / desembre / 2013

Al MNAC ens parlen de la feina d’un conservador de col·lecció en forma de taula rodona. Intervenen la Gemma Ylla-Català (adjunta de conservació d’Art Romànic), en Cèsar Favà (adjunt de conservació d’Art Gòtic), en Joan Yeguas (Conservador d’Art del Renaixement i Barroc) i l’Elena Llorens (adjunta a conservació d’Art Modern i Contemporani). Ens queda clar que el treball en el museu és fonamentalment un treball en equip on intervenen tota mena de tècnics i entesos.

Abans de sortir, parlo amb l’Elena i em presento. Tots dos som de Banyoles. Parlem de Banyoles i de les nostres famílies. El seu pare, en Josep Llorens (una gran persona), havia ajudat molt al meu pare i eren molt amics. La seva mare, la M. Antònia, era cosina germana de Mn. Josep M. Melció Pujol  i reneboda de la primera dona del meu besavi. El seu germà havia treballat de mosso a casa del marit d’una meva neboda, a la Torre de Camós.  L’Elena, quan anava a catequesi a Santa Maria, havia estat companya d’una altra meva neboda. I encara em comenta que, a la botiga de la plaça, la M. Àngels li deixava despatxar i s’hi divertia amb les seves amigues. 

La segona part del matí és una visita a les sales d’Art Gòtic que ens dirigeix en Cèsar Favà. Amb aquest noi parlem del Museu d’Art de Girona i del Museu de la Catedral de Girona.

A dos quarts de vuit, a l’església, hi ha el concert de Nadal dels alumnes del col·legi de la Vall dels Àngels.  Celebro la missa vespertina a la sala petita de la doma. Després de la missa vespertina, m’arribo fins a Banyoles a recollir l’ordinador que, ara si, sembla que està reparat del tot.

Quan ja he retornat a Anglès, a casa, tranquil·lament, comprovo si tot està correcte. Sembla que hauré perdut molta informació. Catxis el dimoni!

Dijous, 19 / desembre / 2013

Certament, l’ordinador m’ha perdut informació. Sort que tinc còpia de moltes coses, però les més recents no les havia guardat, com la documentació d’un treball de recerca sobre l’Enric Monjo.

Al dematí passo per les oficines bancàries per així fer neteja de temes pendents abans d’acabar l’any.  També acabo de pagar el fuster que ha fet les millores a l’església de Sant Martí. Únicament manca pagar les estores.

A la tarda vaig a Bonmatí. A l’església hi munten el pessebre (aquest any serà diferent) i posem bé l’arbre de Nadal. Hi ha en Francesc (el pare de la infermera que em porta), la Maria, l’Esteve i l’Ernest (el pare d’en Gerard).  Tot queda d’allò més bé.

I celebrem la missa vespertina a la sala petita de la doma. S’hi està bé.


Divendres, 20 / desembre / 2013

Al matí vaig a Girona. La meva neboda m’acaba de fer una repassada a l’ordinador. Intenta recuperar algun arxiu que s’ha perdut.  Al seu ordinador, sembla que s’hi ha guardat alguna altra cosa. A veiam! Des del seu despatx, es veu bé la Mare de Déu del Mont, el Canigó, Rocacorba, Sant Grau, el Far...

Quan retorno, m’aturo a dinar a la Barca de Bescanó. Hi ha grups d’empreses que fan l’àpat de Nadal.

M’arriben felicitacions de Nadal per correu, per telèfon, al face, al correu electrònic...

Després de la missa vespertina hi ha la celebració de la Reconciliació. HI participa més d’un centenar de persones. L’església fa goig.

Al vespre em disculpo amb l’Eloi per haver-lo inculpat, sense motiu, de la fallada dels micròfons, dissabte passat, al vespre.


dissabte, 21 / desembre / 2013
A dos quarts de cinc vaig a l’emissora de Ràdio Bonmatí. En Xavier Sarsanedas m’hi fa una entrevista.  Per part meva, és una bona oportunitat per felicitar les festes de Nadal a la gent. També convido a la celebració del 40 aniversari de l’església de Bonmatí que tindrem el diumenge 29 de desembre, amb la presència de Mn. Àngel Pla (que va estar gairebé 48 anys rector de la parròquia) i Mn. Joan Solà (successor de Mn. Àngel i antecessor meu).

A l’església de Bonmatí, hi ha una bona volada de gent. Iniciem la  celebració amb la Reconciliació sagramental. Quan acabo la missa, es comença a preparar el concert nadalenc amb la coral Ipso Lauro. L’església s’omple de nou. 

diumenge, 22 / desembre/ 2013

Tinc la missa de les 9 del mat. Quan l’acabo passo a recollir un paquet que m’ha fet arribar la M. Pilar. A Sant Martí, iniciem la missa amb la celebració sagramental de la Reconciliació. Els feligresos m’obsequien amb una bona panera de productes d’alimentació. Alguna cosa serà per compartir. D’aquest regal en són testimonis un matrimoni de Palafrugell que han vingut a visitar-me. Quan acabo la missa de Sant Martí , vaig a visitar la Maria. M’entretinc i arribo molt just per la missa del migdia, a Anglès. 

A la tarda, a la sala de l’Hotel d’Entitats (el saló de plens de l’edifici de l’antic ajuntament) hi tenim la trobada de Nadal entre la Comunitat Evangèlica Elim i la Parròquia.  Juntament amb el Rd. Arnaldo, la seva muller i jo, hi ha una quinzena més de persones.

Quan acabem, vaig a l’església. S’hi fa l’assaig general dels Pastorets. Noto molt xivarri: no sé com poden assajar amb tranquil·litat. També hi ha en Félix que ve a felicitar el Nadal les persones amb qui establí bons vincles. Benvingut, i bones festes.

Enllesteixo la ressenya dedicada a sant Vicenç per publicar a la Revista de Banyoles.

dilluns, 23 / desembre / 2013 

Al matí vaig al CAP a fer una revisió elemental. No hi ha la Gemma i m’atén la Mònica: la pressió és correcta, el sucre hauria d’estar més avall, el pes n’hi ha un xic massa, l’electrocardiograma bé... També saludo el meu metge, en Toni. 

Quan retorno, esmorzo i feinejo pel despatx.

Al migdia vaig al barri de Cuc, al Centre de Dia, a celebrar la missa de Nadal amb els ancians que hi són atesos. Fem memòria dels que ens han deixat, des de la darrera celebració: la Maria, la Carme, la Montserrat, la Rosa... M’obsequien amb un pastís: m’anirà bé pel sucre.
Vaig a proveir alguna cosa per dinar: verdura i carn.

Quan he dinat, venen en Harpreet i en Mandeep a ensenyar-me les notes del trimestre. Estan satisfets i agraïts.

Ve en Víctor a reinstal·lar els programes que l’ordinador havia perdut: copiadora, escàner...
Amb en Joan Garceso acabem d’instal·lar els pessebres de l’església. Aquest any ningú m’ha ajudat per instal·lar el pessebre del pati de la doma. Per contra, a l’altar de la Mare de Déu de Montserrat, hi instal·lo el pessebre de l’imatger Josep  Espelta que em regalà el seu fill. Hi fa goig.  A l’església també n’hi ha tres d’en Joan Noguer, dos d’en Barcelona, un de la Maria Tarrés i un que la Maria va instal·lar amb la mainada del seu grup de catequesi.

Al vespre vaig cap a Osor. Recullo en Ramon que m’espera al peu de la carretera. A l’església hi ha un pessebre amb unes figures boniques i originals. A la celebració hi participen una desena de persones. M’obsequien amb un parell d’embotits. I quan acabem, baixem cap a la Cellera.
També hi tenim la celebració de la penitència. També hi ha en Jesús Calm. Hi participa una trentena de persones. Quan acabem, sopem al Centre.  


dimarts, 24 / desembre / 2013

Vigília de Nadal: “Oh gran vigília de plata!”, que diu en Marià Manent.

Al matí preparo les celebracions d’aquest Nadal: impressió dels cants, pregàries...
A la tarda, passo per les esglésies de Sant Martí i de Sant Julià per deixar-ho tot apunt per les misses. Poc després de les 5 vaig cap a Bonmatí.

A les 6 hi ha la missa del Pollet a Bonmatí amb l’església plena (i això que costa d’omplir). En Josep Maria dirigeix el cor Ipso Lauro i la celebració és prou càlida.

A les 8 hi ha la missa del Pollastre, a Anglès. Tot i que hi participen les famílies de la mainada de catequesi, s’hi veu menys gent que els altres anys. Sort n’hi ha del cor que canta. La resta dels assistents no ho fan massa. Quan acabem, unes quantes mainades reciten el vers de Nadal. Al principi, no s’atrevien gaire.

L’homilia de les misses de la vigília la centro en les figures del pessebre: quina d’aquestes figures volem representar? Quina hem representat? Quina cal que procurem representar?

Quan entro a la sagristia, un nen em ve a recitar en privat el seu poema de Nadal. I me’l recita en anglès.

A la sortida, els nois i noies de l’Agrupament Escolta Sant Miquel , reben els assistents a la celebració amb cants nadalencs.

Vaig a sopar al pis: una crema de porro i foi gras d’ànec “Mas Parés” que es fabrica a Sant Martí Sapresa i que em van regalar a la panera de diumenge passat.  La ragera de nas és el símptoma més clar del refredat que tragino, com sol ser habitual en aquestes diades.

Cap a un quart d’onze vaig cap a Sant Julià. Aparco a baix al poble. Quan són dos quarts va sortint gent fins a fer una colla d’unes 35 persones. En Marc reparteix les torxes i quan dono la sortida, agafem el camí, amunt.  La processó es va allargassant.
Arribem a l’església cap a mitjanit. La Remei va fent un reportatge fotogràfic. A l’església hi som una cinquantena de persones. Ara si, celebrem la missa del Gall. La Mei i la Roser, la cuinera,  s’han cuidat de preparar la xocolatada amb coca de flequer.  

I haurem completat el galliner. Bé, demà al matí tindrem la missa de la gallina i la missa de la lloca. 

Baixo caminant (alguna estona, a peu) fins el poble. Em fico al cotxe i cap a casa. Cap a tres quarts de dues em fico al llit. Envio algun missatge de felicitació als més propers. Nit de Nadal.


Dimecres, 25 / desembre / 2013

No he dormit gaire bé i, abans de les sis, ja estava despert. Tot se’m fa pesat. Esmorzo llet i cafè amb unes torrades.

A les 9 celebro la missa del matí, la més tranquil·la. Segueix la missa de Sant Martí, també plena de pau.  A la missa del migdia començo a arrastrar els peus.  Sort que hi canta la coral Cors Alegres.

Vaig a dinar a Banyoles.  En Josep ha fet el pessebre sota un carro que ha restaurat i que ha situat al damunt del brocal del pou.

Abans de dinar els mini nebots fan cagar el tió. Es veu que en Pol i en Patllari ja saben de què va la història, però van seguint el joc.

La Carme ha preparat escudella i carn d’olla: hi canten els àngels. En Tiri ha preparat un ànec a la taronja per completar l’àpat. Mentre anem menjant trossets de torró, els menuts van recitant els seus poemes i cantant nadales.

Comença la més menuda, l’Anna amb un poema de la Isabel Barriel:

Esclat de llum,
tallet de plata,
estels al cel,
lluna blanca
fan de la nit
tresor i màgia.

Sirenes d'aigua,
follets i fades,
balleu la dansa,
que el Nadal s'atansa.

La segueix l’Aniol amb el Poema de Nadal d’en Miquel Martí i Pol:

Quan ve Nadal, fe el pessebre
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l’estrella, l’àngel,
el Nen, la mare i els pastors,
cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els reis que van venint.

I en Ferriol diu el Poema de Nadal d’en Joan Vilardell Caixàs de Palafrugell i company d’en Josep a El Collell:

Si Nadal fos a l’estiu,
jo no sé com ho faríem.
no hi hauria neu enlloc
i els torrons es desfarien.
Els pastors amb banyador
a la cova anirien
i el nen Jesús, amb amor,
un gelat li comprarien.

Què farien els Tres Reis,
abrigats amb tantes capes?
Es tallarien el cabell
i potser també la barba.

Es posarien bermudes
i camises de colors.
Al cap un barret de palla
i unes ulleres de sol.

Fins i tot “Els Pastorets”
al parc aquàtic faríem
i als dimonis, amb tanta aigua,
el foc se’ls apagaria.

Res d’avirams farcides,
ni canalons, ni escudelles.
Unes bones amanides
I tres o quatre costelles.

Però Nadal sempre és Nadal,
sigui a l’hivern o a l’estiu
i per això celebrem,
que Jesús és nat i es viu.


En Patllari recita el poema L’estrella amb sort d’en Ramon Minoves:

L'Estrella més bella
té cua de foc.
Té cua l'Estrella
que miro, badoc.
L'Estrella més nua
té cua de neu,
tan llarga és la cua,
que es veu a Manlleu!
L'Estrella es passeja
a cavall del vent.
El sol, amb enveja,
la mira i la sent,
doncs té la fortuna
del ruc i els pastors
del bou i la Lluna,
dels homes millors:
Serà a l'Establia
per fer de fanal
pel Nen de Maria
la nit de Nadal


I en Pol recita, amb molta entonació, el poema Podries de la Joana Raspall, que no podia faltar:

Si haguessis nascut
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre...
Un altre país
Fora casa teva,
I diries "sí"
En un altra llengua.
T'hauries criat
D'una altra manera
Més bona, potser
Potser més dolenta.
Tindries més sort
O potser més pega...
Tindries amics
I jocs d'una altra mena;
Duries vestits
De sac o de seda,
Sabates de pell
O tosca espardenya,
O aniries nu
Perdut per la selva.
Podries llegir
Contes i poemes,
O no tenir llibres
Ni saber de lletra.
Podries menjar
Cases llamineres
O només crostons
Secs de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa
Que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa
Si tu fossis nat
A la seva terra
La tristesa d'ell
Podria ser teva.


Quan acabem la trobada nadalenca, retorno aviat cap a Anglès. Haig d’anar a poc a poc i vigilant de no adormir-me. Quan arribo a la doma, saludo els responsables dels pastorets. Vaig a estirar-me i a descansar uns minuts.

A primera hora de la nit em comuniquen la mort de la mare de Mn. Miquel Àngel Ferrés i germana de l’escultor Modest Fluvià.


dijous, 26 / desembre / 2013

A les sis ja estic despert, si bé tardo uns minuts a llevar-me.  Cap a les 8 em comuniquen la mort d’en Lluís M. Feliu, el cuiner i propietari del restaurant l’Aliança (una estrella Michelin).

Quan he acabat d’esmorzar, els familiars d’en Lluís M. Venen a visitar-me per parlar de la cerimònia exequial.

Quan són les onze vaig a visitar alguns ancians: en Quim i en Joan (a Ginesteres), la Conxita (a Can Pedrosa) i la Merxe, la Cecília i la Lola (a Can Perich). Quan baixo de Sant Martí, encara em queda un moment per visitar en Lluís Isach, cap a Puigbell, que té un pessebre monumental instal·lat al menjador de casa seva, amb tota mena de fonts fantasioses, amb llamps i trons, amb el Nen que beneeix...

Vaig a dinar tranquil al pis. El refredat va sortint a batzegades i, ja se sap, a la tarda es nota més.

Refaig el Diari del Capellà a partir del meu quadern de notes, dels apunts fets al MNAC, dels records...

Es representen Els Pastorets. Quan, a la sagristia, em revesteixo per celebrar la missa a la sala petita de la doma, els petits actors que es preparen per sortir a representar el seu paper, em miren amb uns ulls com taronges. Els dic que ara em toca sortir a mi. Fins i tot les maquilladores s’ho creuen i em volen empastifar la cara.

Quan he celebrat la missa, pujo cap al pis. Sopo aviat amb la crema de porros que em va sobrar la nit de Nadal. I cap al llit aviat, a covar el refredat. Abans de les 10 ja he agafat el son.


divendres, 27 / desembre / 2013

De bon matí ja tinc diverses trucades: en Lluís, en Vadó, la Conxita... Tothom fa veu de constipat. Com diria en Vilardell: “Si Nadal fos a l’estiu, refredats poc n’hi hauria”.

Vaig a Olot per participar a la missa exequial en sufragi de la Pilar Fluvià Aiguabella, la mare d’en Miquel Àngel. L’església de Sant Esteve s’omple del tot. Presideix el bisbe Francesc. Hi concelebren una dotzena de companys. El bisbe llegeix l’homilia que ha escrit en Miquel Àngel.   

Quan baixo d’Olot, trobo els restaurants tancats: a Can Finet, a Can Co... Finalment vaig a dinar al restaurant Duc d’Obac de Bonmatí. Pujo un moment a Sant Julià a recollir alguna cosa que em vaig deixar a la sagristia després de la Missa del Gall.

Arribo a Anglès cap a les 3. Acabem d’enllestir els detalls per les exèquies d’en Lluís M. Feliu. Les presideix Mn. Fèlix que té bona relació amb tota la família. El periodista Salvador Garcia-Arbós li fa una glosa fúnebre.

Els tramoistes dels Pastorets han deixat l’església digna i preparada per la cerimònia i, quan s’acaba, ho tornen a posar tot a punt per la darrera representació aquest vespre. Quina feinada!

Quan he celebrat la missa vespertina al racó de la doma on hi he situat la capella, vaig de nou a veure un xic com inicien la representació dels pastorets. Els comento que també n’havia fet. Recordo que una vegada, a Serinyà, amb la companyia dels “tarcissis” que dirigia Mn. Lluís Teixidor i en Joan Solana, a la mateixa representació  hi vaig fer de dimoni, de pastor, d’àngel i de Mare de Déu. D’aquí em ve que estigui acostumat a fer tots els papers de l’auca.


El refredat encara ronda però ja li tinc un peu al coll. I cap a dormir aviat. 

divendres, 20 de desembre del 2013

Disculpes

Bona nit, amigues i amics,

He esta uns dies sense ordinador ja que va quedar infectat i afectat per un virus. I fins avui no l'he recuperat. Sort n'he tingut de la meva neboda, la Nuri Brugada, que és molt bona tècnica.

Aquests dies  tampoc m'ha estat possible redactar el DIARI DEL CAPELLÀ.

Amb tot, procuraré fer-ne una versió reduïda amb les informacions bàsiques de les dues darreres setmanes (si és que us interessa, clar).

Aprofito per preguntar-vos si realment us agrada la informació que penjo aquí. Agrairia rebre els vostres comentaris i les vostres crítiques.

Fins aviat.

Martirià Brugada Clotas 

dissabte, 7 de desembre del 2013

Calamitas virtutis occasio est

dissabte, 30 / novembre / 2013

Fem el darrer espring del mes i, al vespre, ja l’haurem acabat. A la punta d’alguns dits se m’hi ha fet unes clivelles que em fan xericar, sobretot quan em haig de fer passar els botons pels traus de la camisa. Pensava que era problema del gel de rentar plats, però resulta que també tinc un parell de clivelles a les narius del nas. I quina picor.

A les nou vaig fins a Salt a acompanyar en Raül. Quan arribo a la doma, la mainada de catequesi va portant les nadales pintades, algunes ben vistoses.

Preparo les misses d’aquest diumenge. Entrem a l’Advent: Veniu, Senyor Jesús! Vaig fins a Sant Martí Sapresa a encendre les estufes i a preparar la missa de demà. Si ho deixo tot preparat puc estar un xic més per la gent, quan arriba.

A la tarda tinc la missa anticipada a Bonmatí. En Paco ha posat en marxa la calefacció i s’hi nota.

A Anglès, quan preparo les canadelles, m’adono que l’ampolla del vi està ben buida. Segur que han estat en Vadó i en Jaume. Es pensen que encara fan d’escolans. O potser encara en tenen enyorances. Els hauré de dir que poden continuar fent-ne: ja farien el seu goig, guarnits amb les túniques. I segur que molta gent vindria per veure en Jaume i en Vadó devots, amb les mans juntes, callant, flanquejant-me, amb túnica blanca...

Celebrem la missa familiar. La mainada i els pares tenen una bona actitud participativa. Encenem el primer ciri d’Advent. És de color morat, el color de les dones, perquè una Dona és la que millor ens ha ajudat a preparar la vinguda de Jesús i moltes dones són les més treballen anunciant l’arribada de Jesús. Ben relacionat amb les lectures que hem proclamat avui, a l’homilia els explico la història de La Visita inesperada, un petit conte d’en Francesc Barrachina. Quan acabo la missa, pregunto a un infant quin conte he explicat i me’l recita de dalt a baix, amb els noms corresponents: en Quimet, en Miquelet, la Rossita, en Pepet...

Quan acabo vaig cap a la Cellera, a casa d’en Ramon, amb la Montse i en Josep. Porto fotografies d’una sortida de col·laboradors parroquials de Banyoles, quan hi havia en Benet Galí (1977). Entre les cares conegudes, hi ha la de la Irene Rigau, la consellera d’Educació.

Arribo a la Doma cap a les 11.


diumenge, 1 / desembre / 2013

Comencem una nova etapa litúrgica. Avui també és sant Eloi. L’Alberta de Sant Jordi em va ensenyar que, sant Eloi, quan era petit, era un noi; de mitjà, va ser manyà; de mitjancer, va ser ferrer i, de gran, va ser un sant.

Abans de la missa de les 9, amb en Pepet i la Conxita, ens dóna per explicar acudits de gent que es mor i va al infern o al cel.

Després de la missa de Sant Martí, pujo a visitar la Maria. Està arraulida vora el foc.

Al migdia, a Anglès, oficio l’enterrament de la Maria Panosa. Tothom me’n recorda la seva bondat i la seva amabilitat.

Dino al pis.  A la tarda gandulejo llegint, endreçant fotografies, parlant amb algun amic...


Dilluns, 2 / desembre / 2013

Cap a les nou porto el cotxe a revisió. Li falten encara uns quilòmetres però avui tinc temps. A més, fa un parell de dies que m’indicava falta d’oli i, també, abans del pic del hivern, cal canviar un parell de rodes ja massa desgastades.  

Tornant fotografio la casa on havia viscut en Josep Vidal Huix, al carrer d’Avall, 13. També m’aturo un moment a l’Ajuntament per demanar-ne informació del lloc on deu estar enterrat.

Vaig a Vilobí d’Onyar. Dino a la Fraternitat Santa Clara amb els companys de generació: en Josep M. de Serinyà, en Pere de Santa Susana i en Pere de Sant Cristòfor, en Joan de Sant Pere, en Joan de Sant Feliu  i en Joan de Sant Martí, en Ramon de Santa Coloma, en Miquel Àngel de la Immaculada. Feia dies que no ens veiem i parlem de la situació actual, sobretot a nivell d’Església. Sembla que hi ha algun sector que no està gaire content amb el nou papa.  

Els nebots m’informen que, en Josep, el meu germà, s’ha fet mal a l’ull. Es veu que escurava la xemeneia i l’hi ha entrat algun cristall de sutge a l’interior.  

Quan arribo a Anglès, al cancell petit, el de Sant Miquel, hi trobo unes quantesb bosses grans plenes de taps. Més tard en Toni Bautista, de Sant Jordi Desvalls, em pregunta si els he trobat. I tant! Moltes gràcies, Toni, i a tots els de Sant Jordi.  

A la tarda, la mainada de catequesi porten més dibuixos per la nadala. El grup de la Maria prepara un pessebre de molsa a l’església.

És Advent i la missa vespertina, la comencem amb la salmodia de les vespres.


dimarts, 3 / desembre / 2013

Al matí vaig a fer un parell d’encàrrecs pel poble. Faig les còpies dels pessebres retallables que distribuirem a la mainada de catequesi.  

En Ramon i en Joan baixen la imatge de la Immaculada que estava guardada al cambril de la capella de sant Miquel. Es veu que abans era a una fornícula a la capella que hi ha al costat de migdia de l’altar major, on ara hi ha la imatge del Sagrat Cor i el Santíssim.

Des de Bonmatí venen a recollir els taps que hi ha al pati de la Catequística. Se n’emporten la furgoneta plena a rebotir. Enmig dels taps hi ha alguna bossa amb llaunes buides de sardines o d’olives, llaunes de begudes... Hi ha gent que ho aprofita per llençar-hi tota mena de brossa, i encara deuen quedar ben descansats. Hi ha qui es pensa que la caritat consisteix en donar el que ens sobra.  

Al vespre, la Joana porta la imatge del Nen Jesús perquè li beneeixi. Ho faig a la missa vespertina mentre la imatge del Nadó reposa damunt l’altar. No sé si, d’una a una, anirà portant les imatges del gran pessebre que instal·la a la finestra de casa seva, al carrer de Sant Miquel. Els altres anys que li he vist, hi fa el seu goig.

A la Cellera tenim la reunió dels capellans de l’arxiprestat. El temari de la reunió és extens: una pregària elaborada per en Pere Casaldàliga,  el tema de formació, noticiari divers, programació de Nadal, formació de catequistes, formació dels animadors litúrgics...  Quan acabem, sopem una mica al bar del Centre. Retiro a la doma quan ja han passat les onze.


dimecres, 4 / desembre / 2013

Surto d’Anglès cap a dos quarts de vuit del matí. Fa fred. Entre Riudarenes i Hostalric, el termòmetre indica que estem a 4º sota zero. Hi ha molt transit. L’entrada a Barcelona per la Diagonal està molt atapeïda i la densitat continua pel carrer Aragó. Al parc de l’Escorxador, mentre estic aturat al semàfor, observo l’escultura de Joan Miró, Dona i Ocell.  Enfilant amunt per l’avinguda Maria Cristina, arribo al Palau Nacional, a Monjuic, quan per l’emissora donen els senyals horaris de dos quarts de deu.

Des d’on he aparcat fins el MNAC hi tinc ben bé 10 minuts. Després d’identificar-me, vaig entrant passant per la sala oval fins auditori a sota les grades. Arribo quan ja ha començat la sessió de presentació del curs PROFESSIONALS, PROJECTES I PROCESSOS AL MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA.

Ens dóna la benvinguda, a tots els alumnes del màster, en Pepe Serra, el director del MNAC i fa una presentació global del centre, inaugurat el 1934, amb en Joaquim Folch i Torras, i inaugurat de nou el 2004, després de les remodelacions iniciades el 1990 amb els arquitectes Gae Aulenti i Enric Steegmann. També ens presenta la web del MNAC i l’estrategia que es vol seguir.  La coordinadora del màster de la UAB Anàlisi i gestió del patrimoni artístic també ens fa la presentació del curs que seguirem.

A la segona hora en Josep Maria Carreté, sotsdirector i gerent del MNAC, es presenta l’estructuració jurídica i el funcionament econòmic de la institució, amb l’organigrama del MNAC.

Després d’un breu descans, la tercera hora l’Albert Estrada Rius ens presenta la Història de la col·lecció i del Palau. És la ponència que per mi resulta més atractiva. Finalment, a la darrera hora, la  responsable del curs,, la Cristina Riera, ens informa de diversos elements pràctics que cal observar. Tutto sommato, crec que el curs serà suculent, dens i interessant.

Surto del MNAC cap a les dues. On he deixat el cotxe em trobo amb una parella d’avis que tenen ganes de parlar. Pel deix, endevino que són de cap a Lleida. També em parlen del seu cotxe, semblant al meu, i me’n diuen totes les lloances. Certament, per ara, n’estic content.

Passant pel darrera del Palau Nacional, baixo pel Poble Sec fins arribar al passeig de Colom. I d’allà, pujo Rambla amunt fins la plaça de Catalunya. Allà hi aparco i baixo pel Portal de l’Àngel. Abans d’arribar al Pla de la Seu, trobo un restaurant que per 10€ em serveixen un dinar ben acceptable: una crema de verdures, un tall d’ossobuco guisat i una brotxeta de fruita.

Al Pla de la Seu, faig una passejada per la fira dels pessebres i d’ornamentació nadalenca. Feia uns 4 anys que no hi havia vingut. Localitzo la parada 12, Artesania Bertran. Haig d’esperar-me una estona perquè el propietari és a dinar. Quan arriba li mostro les figuretes de plom d’un joc que em va regalar la mare fa més de 50 anys perquè muntés el meu pessebre i deixés de remenar les figures del pessebre gran de la casa. Amb el temps es perderen varies figuretes: la Mare de Déu, en Nen Jesús i la burra. Per tant, només tinc la figura de sant Josep, la del àngel (si bé li manca una ala) i la del bou. Possiblement després de festes, m’enviarà les figures que falten, que seran exactes, si bé amb la pintura més lluent.

Quan acabo de fer tractes, retorno cap a l’aparcament de la plaça Catalunya. A la cantonada del Portal de l’Àngel, al Banc d’Espanya, hi miro l’horari d’oficina per venir-hi un dia a bescanviar les pessetes que he anat recollint (moneda i bitllets) per lliurar-ho a la Duchenne Parent Project de Sant Joan de Déu.

Quan sóc al cotxe i vaig sortit de Barcelona per la Gran Via, escolto la notícia de la mort de la poetessa Joana Raspall. Al cel sia!  http://ca.wikipedia.org/wiki/Joana_Raspall_i_Juanola

A la doma hi ha la mainada del reforç escolar. A un grup els comento la notícia de la mort de la Joana Raspall. Una nena de família marroquina em recita espontàniament un poema de la Joana. Colpidor.  Entenc perquè no volen que el català sigui la llengua vehicular.

A la missa vespertina recordem que és santa Bàrbara. En altre temps, havia estat una diada molt remarcada en el calendari festiu d’Anglès on l’entorn miner propiciava la celebració. Segons m’han comentat, a les mines es posava una bota de vi i les libacions eren abundants i abundoses fent que els efluvis fàcilment fessin perdre el món de vista.


dijous, 5 / desembre / 2013

Venen les confraresses de la Confraria de l’Escombra a esterrejar l’església. Col·loquem la imatge de la Immaculada en un lloc preferent preparant la seva festa. Sembla que algú li donà una capa de pintura estranya, fa uns quants anys, i es veu bruta. Quan hagin passat les festes l’hauré de portar cap a Olot a veure si li fan un xic una operació de cirurgia estètica.

A dos quarts de deu vaig a Bonmatí. La Núria Quera vol continuar el taller de restauració de mobles i no el pot continuar oferint a la Burés. Necessita un espai. La rectoria de Bonmatí no acaba d’anar bé. Sortint, en Caparrós ens saluda i, parlant del tema, diu que en parlarà amb l’alcalde. Possiblement una oferta així pot interessar a l’Ajuntament de Bonmatí. Amb la Núria també visitem la rectoria de Sant Martí. L’espai també és interessant, però ara mateix no hi arriba el corrent elèctric ni l’aigua. 

Al cap de poc ser a Anglès, ve en Rifer a cobrar factures. També em telefona el fuster de Sant Martí per cobrar una factura d’allà. I de les reformes de Sant Martí, ja estarà tot pagat.

Enllesteixo el full informatiu de les activitats nadalenques de les parròquies i pobles de l’arxiprestat. Ho envio a la impremta. A la tarda, després de dinar, m’arribo a la impremta per parlar amb la Isabel i confeccionar la maqueta. Quan surto, mentre estic parlant amb en Josep, arriba en Jordi Callejón. Ve pel tema dels cartells i fulletons de l’Aplec de l’Esperit.

Després de la missa venen els tramoistes i els actors dels pastorets. Ja s’ho faran. En Lluís ja vigila: espero que em deixin una mica de vi per les misses. En Bassà me’n porta uns litres i me l’emporto sota el llit, ben amagat.

A la nit, abans d’allitar-me, escolto la notícia de la mort de Nelson Mandela: un home de pau i de consens que havia estat acusat de terrorista per voler abolir les estructures injustes de l’apartheid. Que al cel sia! “Feliços els qui tenen fam i set de justícia: Déu els saciarà! Feliços els que treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus”.  


divendres, 6 / desembre / 2013

A dos quarts de vuit acompanyo en Raül a Salt. Amb els seus companys i monitors van cap a França, a Millau. 8. De retorn, m’aturo a comprar pa a la fleca de Bescanó.

A la doma, esmerço el matí a preparar les misses d’aquest diumenge que s’escau la festa de la Puríssima. Cal combinar elements del diumenge amb els de la festa de la Mare de Déu. A les pregàries pregarem pels infants i pels joves, i per les famílies que viuen situacions complicades i difícils.

Quan acabo, m’arribo a Sant Martí Sapresa per preparar l’església per la missa del diumenge: full parroquial, cants a les cartelleres... També passo per Bonmatí on, a més, poso un cartell recordant que la missa serà el diumenge a les 12, ja que la Puríssima és la titular de la parròquia.

Si tots els unionistes són els que s’han aplegat a la plaça de Sant Jaume, la cosa queda clara.

Vaig a dinar a Banyoles. Compartim taula la Carme, en Josep i jo. Dinem tranquil·lament. Sempre que hi vaig, tinc la sensació que estic a l’Arca de Noé: cavall, burra, mitja dotzena de gossos, tres o quatre gats, ànecs de totes les marques, oques, gallines de dos o tres marques, galls d’indis, pintades... La família animalística ha augmentat amb un cadell dogo òbviament ben negre.

A la tarda vaig a la Taverna de l’Smaug a fer-hi un cafetó. Entretant, la Nuri em repassa l’ordinador i m’actualitza l’antivirus. Tot l’establiment està decorat i ambientat amb elements de la novel·la de Tolkien, El Senyor dels anells. No saps ben bé si estàs a l’Edat Mitja o si ets a un pub  irlandès... Pels devots d’aquest moviment, els resulta un punt de referència.

Quan ja vespreja retorno cap a Anglès. Celebro la missa vespertina.


Sant Nicolau obre les festes en clau, les festes nadalenques, clar.