Calamitas virtutis occasio est

dissabte, 30 / novembre / 2013

Fem el darrer espring del mes i, al vespre, ja l’haurem acabat. A la punta d’alguns dits se m’hi ha fet unes clivelles que em fan xericar, sobretot quan em haig de fer passar els botons pels traus de la camisa. Pensava que era problema del gel de rentar plats, però resulta que també tinc un parell de clivelles a les narius del nas. I quina picor.

A les nou vaig fins a Salt a acompanyar en Raül. Quan arribo a la doma, la mainada de catequesi va portant les nadales pintades, algunes ben vistoses.

Preparo les misses d’aquest diumenge. Entrem a l’Advent: Veniu, Senyor Jesús! Vaig fins a Sant Martí Sapresa a encendre les estufes i a preparar la missa de demà. Si ho deixo tot preparat puc estar un xic més per la gent, quan arriba.

A la tarda tinc la missa anticipada a Bonmatí. En Paco ha posat en marxa la calefacció i s’hi nota.

A Anglès, quan preparo les canadelles, m’adono que l’ampolla del vi està ben buida. Segur que han estat en Vadó i en Jaume. Es pensen que encara fan d’escolans. O potser encara en tenen enyorances. Els hauré de dir que poden continuar fent-ne: ja farien el seu goig, guarnits amb les túniques. I segur que molta gent vindria per veure en Jaume i en Vadó devots, amb les mans juntes, callant, flanquejant-me, amb túnica blanca...

Celebrem la missa familiar. La mainada i els pares tenen una bona actitud participativa. Encenem el primer ciri d’Advent. És de color morat, el color de les dones, perquè una Dona és la que millor ens ha ajudat a preparar la vinguda de Jesús i moltes dones són les més treballen anunciant l’arribada de Jesús. Ben relacionat amb les lectures que hem proclamat avui, a l’homilia els explico la història de La Visita inesperada, un petit conte d’en Francesc Barrachina. Quan acabo la missa, pregunto a un infant quin conte he explicat i me’l recita de dalt a baix, amb els noms corresponents: en Quimet, en Miquelet, la Rossita, en Pepet...

Quan acabo vaig cap a la Cellera, a casa d’en Ramon, amb la Montse i en Josep. Porto fotografies d’una sortida de col·laboradors parroquials de Banyoles, quan hi havia en Benet Galí (1977). Entre les cares conegudes, hi ha la de la Irene Rigau, la consellera d’Educació.

Arribo a la Doma cap a les 11.

diumenge, 1 / desembre / 2013

Comencem una nova etapa litúrgica. Avui també és sant Eloi. L’Alberta de Sant Jordi em va ensenyar que, sant Eloi, quan era petit, era un noi; de mitjà, va ser manyà; de mitjancer, va ser ferrer i, de gran, va ser un sant.

Abans de la missa de les 9, amb en Pepet i la Conxita, ens dóna per explicar acudits de gent que es mor i va al infern o al cel.

Després de la missa de Sant Martí, pujo a visitar la Maria. Està arraulida vora el foc.

Al migdia, a Anglès, oficio l’enterrament de la Maria Panosa. Tothom me’n recorda la seva bondat i la seva amabilitat.

Dino al pis.  A la tarda gandulejo llegint, endreçant fotografies, parlant amb algun amic...

Dilluns, 2 / desembre / 2013

Cap a les nou porto el cotxe a revisió. Li falten encara uns quilòmetres però avui tinc temps. A més, fa un parell de dies que m’indicava falta d’oli i, també, abans del pic del hivern, cal canviar un parell de rodes ja massa desgastades.  

Tornant fotografio la casa on havia viscut en Josep Vidal Huix, al carrer d’Avall, 13. També m’aturo un moment a l’Ajuntament per demanar-ne informació del lloc on deu estar enterrat.

Vaig a Vilobí d’Onyar. Dino a la Fraternitat Santa Clara amb els companys de generació: en Josep M. de Serinyà, en Pere de Santa Susana i en Pere de Sant Cristòfor, en Joan de Sant Pere, en Joan de Sant Feliu  i en Joan de Sant Martí, en Ramon de Santa Coloma, en Miquel Àngel de la Immaculada. Feia dies que no ens veiem i parlem de la situació actual, sobretot a nivell d’Església. Sembla que hi ha algun sector que no està gaire content amb el nou papa.  

Els nebots m’informen que, en Josep, el meu germà, s’ha fet mal a l’ull. Es veu que escurava la xemeneia i l’hi ha entrat algun cristall de sutge a l’interior.  

Quan arribo a Anglès, al cancell petit, el de Sant Miquel, hi trobo unes quantesb bosses grans plenes de taps. Més tard en Toni Bautista, de Sant Jordi Desvalls, em pregunta si els he trobat. I tant! Moltes gràcies, Toni, i a tots els de Sant Jordi.  

A la tarda, la mainada de catequesi porten més dibuixos per la nadala. El grup de la Maria prepara un pessebre de molsa a l’església.

És Advent i la missa vespertina, la comencem amb la salmodia de les vespres.

dimarts, 3 / desembre / 2013

Al matí vaig a fer un parell d’encàrrecs pel poble. Faig les còpies dels pessebres retallables que distribuirem a la mainada de catequesi.  

En Ramon i en Joan baixen la imatge de la Immaculada que estava guardada al cambril de la capella de sant Miquel. Es veu que abans era a una fornícula a la capella que hi ha al costat de migdia de l’altar major, on ara hi ha la imatge del Sagrat Cor i el Santíssim.

Des de Bonmatí venen a recollir els taps que hi ha al pati de la Catequística. Se n’emporten la furgoneta plena a rebotir. Enmig dels taps hi ha alguna bossa amb llaunes buides de sardines o d’olives, llaunes de begudes... Hi ha gent que ho aprofita per llençar-hi tota mena de brossa, i encara deuen quedar ben descansats. Hi ha qui es pensa que la caritat consisteix en donar el que ens sobra.  

Al vespre, la Joana porta la imatge del Nen Jesús perquè li beneeixi. Ho faig a la missa vespertina mentre la imatge del Nadó reposa damunt l’altar. No sé si, d’una a una, anirà portant les imatges del gran pessebre que instal·la a la finestra de casa seva, al carrer de Sant Miquel. Els altres anys que li he vist, hi fa el seu goig.

A la Cellera tenim la reunió dels capellans de l’arxiprestat. El temari de la reunió és extens: una pregària elaborada per en Pere Casaldàliga,  el tema de formació, noticiari divers, programació de Nadal, formació de catequistes, formació dels animadors litúrgics...  Quan acabem, sopem una mica al bar del Centre. Retiro a la doma quan ja han passat les onze.

dimecres, 4 / desembre / 2013

Surto d’Anglès cap a dos quarts de vuit del matí. Fa fred. Entre Riudarenes i Hostalric, el termòmetre indica que estem a 4º sota zero. Hi ha molt transit. L’entrada a Barcelona per la Diagonal està molt atapeïda i la densitat continua pel carrer Aragó. Al parc de l’Escorxador, mentre estic aturat al semàfor, observo l’escultura de Joan Miró, Dona i Ocell.  Enfilant amunt per l’avinguda Maria Cristina, arribo al Palau Nacional, a Monjuic, quan per l’emissora donen els senyals horaris de dos quarts de deu.

Des d’on he aparcat fins el MNAC hi tinc ben bé 10 minuts. Després d’identificar-me, vaig entrant passant per la sala oval fins auditori a sota les grades. Arribo quan ja ha començat la sessió de presentació del curs PROFESSIONALS, PROJECTES I PROCESSOS AL MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA.

Ens dóna la benvinguda, a tots els alumnes del màster, en Pepe Serra, el director del MNAC i fa una presentació global del centre, inaugurat el 1934, amb en Joaquim Folch i Torras, i inaugurat de nou el 2004, després de les remodelacions iniciades el 1990 amb els arquitectes Gae Aulenti i Enric Steegmann. També ens presenta la web del MNAC i l’estrategia que es vol seguir.  La coordinadora del màster de la UAB Anàlisi i gestió del patrimoni artístic també ens fa la presentació del curs que seguirem.

A la segona hora en Josep Maria Carreté, sotsdirector i gerent del MNAC, es presenta l’estructuració jurídica i el funcionament econòmic de la institució, amb l’organigrama del MNAC.

Després d’un breu descans, la tercera hora l’Albert Estrada Rius ens presenta la Història de la col·lecció i del Palau. És la ponència que per mi resulta més atractiva. Finalment, a la darrera hora, la  responsable del curs,, la Cristina Riera, ens informa de diversos elements pràctics que cal observar. Tutto sommato, crec que el curs serà suculent, dens i interessant.

Surto del MNAC cap a les dues. On he deixat el cotxe em trobo amb una parella d’avis que tenen ganes de parlar. Pel deix, endevino que són de cap a Lleida. També em parlen del seu cotxe, semblant al meu, i me’n diuen totes les lloances. Certament, per ara, n’estic content.

Passant pel darrera del Palau Nacional, baixo pel Poble Sec fins arribar al passeig de Colom. I d’allà, pujo Rambla amunt fins la plaça de Catalunya. Allà hi aparco i baixo pel Portal de l’Àngel. Abans d’arribar al Pla de la Seu, trobo un restaurant que per 10€ em serveixen un dinar ben acceptable: una crema de verdures, un tall d’ossobuco guisat i una brotxeta de fruita.

Al Pla de la Seu, faig una passejada per la fira dels pessebres i d’ornamentació nadalenca. Feia uns 4 anys que no hi havia vingut. Localitzo la parada 12, Artesania Bertran. Haig d’esperar-me una estona perquè el propietari és a dinar. Quan arriba li mostro les figuretes de plom d’un joc que em va regalar la mare fa més de 50 anys perquè muntés el meu pessebre i deixés de remenar les figures del pessebre gran de la casa. Amb el temps es perderen varies figuretes: la Mare de Déu, en Nen Jesús i la burra. Per tant, només tinc la figura de sant Josep, la del àngel (si bé li manca una ala) i la del bou. Possiblement després de festes, m’enviarà les figures que falten, que seran exactes, si bé amb la pintura més lluent.

Quan acabo de fer tractes, retorno cap a l’aparcament de la plaça Catalunya. A la cantonada del Portal de l’Àngel, al Banc d’Espanya, hi miro l’horari d’oficina per venir-hi un dia a bescanviar les pessetes que he anat recollint (moneda i bitllets) per lliurar-ho a la Duchenne Parent Project de Sant Joan de Déu.

Quan sóc al cotxe i vaig sortit de Barcelona per la Gran Via, escolto la notícia de la mort de la poetessa Joana Raspall. Al cel sia!  http://ca.wikipedia.org/wiki/Joana_Raspall_i_Juanola

A la doma hi ha la mainada del reforç escolar. A un grup els comento la notícia de la mort de la Joana Raspall. Una nena de família marroquina em recita espontàniament un poema de la Joana. Colpidor.  Entenc perquè no volen que el català sigui la llengua vehicular.

A la missa vespertina recordem que és santa Bàrbara. En altre temps, havia estat una diada molt remarcada en el calendari festiu d’Anglès on l’entorn miner propiciava la celebració. Segons m’han comentat, a les mines es posava una bota de vi i les libacions eren abundants i abundoses fent que els efluvis fàcilment fessin perdre el món de vista.

dijous, 5 / desembre / 2013

Venen les confraresses de la Confraria de l’Escombra a esterrejar l’església. Col·loquem la imatge de la Immaculada en un lloc preferent preparant la seva festa. Sembla que algú li donà una capa de pintura estranya, fa uns quants anys, i es veu bruta. Quan hagin passat les festes l’hauré de portar cap a Olot a veure si li fan un xic una operació de cirurgia estètica.

A dos quarts de deu vaig a Bonmatí. La Núria Quera vol continuar el taller de restauració de mobles i no el pot continuar oferint a la Burés. Necessita un espai. La rectoria de Bonmatí no acaba d’anar bé. Sortint, en Caparrós ens saluda i, parlant del tema, diu que en parlarà amb l’alcalde. Possiblement una oferta així pot interessar a l’Ajuntament de Bonmatí. Amb la Núria també visitem la rectoria de Sant Martí. L’espai també és interessant, però ara mateix no hi arriba el corrent elèctric ni l’aigua. 

Al cap de poc ser a Anglès, ve en Rifer a cobrar factures. També em telefona el fuster de Sant Martí per cobrar una factura d’allà. I de les reformes de Sant Martí, ja estarà tot pagat.

Enllesteixo el full informatiu de les activitats nadalenques de les parròquies i pobles de l’arxiprestat. Ho envio a la impremta. A la tarda, després de dinar, m’arribo a la impremta per parlar amb la Isabel i confeccionar la maqueta. Quan surto, mentre estic parlant amb en Josep, arriba en Jordi Callejón. Ve pel tema dels cartells i fulletons de l’Aplec de l’Esperit.

Després de la missa venen els tramoistes i els actors dels pastorets. Ja s’ho faran. En Lluís ja vigila: espero que em deixin una mica de vi per les misses. En Bassà me’n porta uns litres i me l’emporto sota el llit, ben amagat.

A la nit, abans d’allitar-me, escolto la notícia de la mort de Nelson Mandela: un home de pau i de consens que havia estat acusat de terrorista per voler abolir les estructures injustes de l’apartheid. Que al cel sia! “Feliços els qui tenen fam i set de justícia: Déu els saciarà! Feliços els que treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus”.  

divendres, 6 / desembre / 2013

A dos quarts de vuit acompanyo en Raül a Salt. Amb els seus companys i monitors van cap a França, a Millau. 8. De retorn, m’aturo a comprar pa a la fleca de Bescanó.

A la doma, esmerço el matí a preparar les misses d’aquest diumenge que s’escau la festa de la Puríssima. Cal combinar elements del diumenge amb els de la festa de la Mare de Déu. A les pregàries pregarem pels infants i pels joves, i per les famílies que viuen situacions complicades i difícils.

Quan acabo, m’arribo a Sant Martí Sapresa per preparar l’església per la missa del diumenge: full parroquial, cants a les cartelleres... També passo per Bonmatí on, a més, poso un cartell recordant que la missa serà el diumenge a les 12, ja que la Puríssima és la titular de la parròquia.

Si tots els unionistes són els que s’han aplegat a la plaça de Sant Jaume, la cosa queda clara.

Vaig a dinar a Banyoles. Compartim taula la Carme, en Josep i jo. Dinem tranquil·lament. Sempre que hi vaig, tinc la sensació que estic a l’Arca de Noé: cavall, burra, mitja dotzena de gossos, tres o quatre gats, ànecs de totes les marques, oques, gallines de dos o tres marques, galls d’indis, pintades... La família animalística ha augmentat amb un cadell dogo òbviament ben negre.

A la tarda vaig a la Taverna de l’Smaug a fer-hi un cafetó. Entretant, la Nuri em repassa l’ordinador i m’actualitza l’antivirus. Tot l’establiment està decorat i ambientat amb elements de la novel·la de Tolkien, El Senyor dels anells. No saps ben bé si estàs a l’Edat Mitja o si ets a un pub  irlandès... Pels devots d’aquest moviment, els resulta un punt de referència.

Quan ja vespreja retorno cap a Anglès. Celebro la missa vespertina.

Sant Nicolau obre les festes en clau, les festes nadalenques, clar.