dissabte, 23 / novembre / 2013
A Banyoles hi ha la trobada d’homes
que porten el nom de Martirià. N’hi participen 31. Fan una visita al Puig de
Sant Martirià i un dinar al restaurant de El Vilar. Es fa un homenatge pòstum
al compositor Martirià Font.
Al migdia tinc batejo la Sofia. Em
porten aigua de Lourdes que barrejo amb l’aigua beneïda. De segon nom es dirà
Lourdes, clar.
Quan vaig cap a Bonmatí, a la
carretera, em creuo amb en Ramon que, amb la Montse i en Josep, venen de dinar
a Serinyà...
L’Assemblea Nacional de Catalunya ha
publicat el manifest . Estic totalment d’acord amb el que s’hi expressa.
diumenge, 24 / novembre / 2013
M’assabento de a mort de Mn. Miquel
Jordà i Mayoles, nascut a Mieres el 1927. Va
estudiar al seminari de Girona i fou ordenat prevere el 1952. Va ser vicari de
Malgrat de Mar, rector (1953) de Sant Mateu de Montnegre, de Castellar de la
Selva i Santa Pellaia. El 1958, rector de Vilafreser i el 1964, també de
Fellines. Del 1967 al 1978, rector de
Riudarenes i l'Esparra i del 1978 al 1982, d'Hostalric i Reminyó. Durant els
anys 1981 i 1982 també fou ecònom de Fogars de la Selva i arxipreste de
l'arxiprestat del Montseny. El 1982, rector de Sant Pere Pescador i encarregat
de Sant Tomàs de Fluvià, fins el 2004. Des del l 1986 fins al 2004 també fou
rector de Torroella de Fluvià i Vilacolum, i del 1988 al 1990, arxipreste de
l'arxiprestat del Golf de Roses. Des del 2004 estava adscrit a la parròquia de
Santa Maria dels Turers de Banyoles.
Quan va anar de rector a
Vilafreser, la mare li va regalar la bicicleta que havia estat de l’oncle, Mn.
Joaquim, rector de Els Àngels. Mn. Miquel sempre m’ho recordava agraït. Quan
era rector de Sant Pere Pescador i jo ho era de Sant Jordi, va inaugurar la
restauració de l’església de Sant Pere Pescador (devia ser el 1992), i el vaig
anar a ajudar per acabar de preparar els detalls de la celebració.
Si bé la missa exequial
tindrà lloc demà, dilluns, a la parròquia de Santa Maria dels Turers de
Banyoles, no em serà possible assistir-hi.
Quan acabo la missa de les 9, a
Anglès, em ve a trobar en Lluís i m’obsequia amb una bosseta d’encens i un punt
de llibre que ha portat de Betlem on ha estat de visita darrerament.
A Sant Martí, mentre acabem de
preparar els detalls per la celebració de la missa, la Carme em comenta les
diferències entre el bruc florit (de l’alçada d’una persona i amb flors
blanquinoses que floreixen a la primavera) i el bronze (de mata baixa, amb unes
flors blavoses que floreixen ara).
A la missa del migdia, a Anglès, m’hi
fan d’escolanes la Núria i l’Anna.
Vaig a dinar a Banyoles. No ens podem
entretenir gaire ja que, a primera hora, hi ha la trobada de pregària al
Convent Vell, dalt del Puig de Sant Martirià.
Trobada al Convent Vell, al Puig de
Sant Martirià. Amb el tot-terreny que condueix l’Assumpta, hi pugem la Carme,
en Josep, l’Aniol i jo. Al peu de la gran creu de fusta de la Missió, hi diu el
rosari Mn. Josep Prieto.
Hi participen persones
ben conegudes i ben relacionades amb la devoció a sant Martirià : en Joaquim
Tarafa de Can Pandai, Catalina Oliveras de Can Barral, en Mateu Butinyà Carrera
i la Maria Sitjà Boschdemont amb la seva
filla Maria Butinyà Sitjà, la Maria
Carme Butinyà Carrera i en Jordi Valero
Vilagines, la Maria Rosa Casellas, Trini
Mateu Saderra i el seu nét Lluis Miquel Muñoz, Miquel Rustullet Noguer i Maria Antònia Tallada, en Jaume Oller i la Irene
Sala, en Francisco Ralita Mares, en Joan
Corominas Saulina (de Cal Noi Jan),l’ Esteve Coll Masdevall, en Martirià Torras
Congost de Cal Fideuer, la Montserrat de Can Comalatat, l’Empar Nanclares , la Pilar i tres altres religioses butinyanes...
fins arribar a una quarantena.
Parlo amb la Tini que em diu que té
guardats tots els negatius dels reportatges que havia fet el seu pare i, per
tant, quan pugui, podria localitzar els de la meva ordenació de diaca a
Banyoles (el 25·11·79). La Nati Tallada és néta de la papereria de Ca
l’Estrella del carrer Major d’Anglès i em comenta que de petita havia jugat moltes
vegades al pati de la Doma on hi va aprendre a grimpar amb xancles.
Dalt del puig hi fa una tarda
esplèndida, amb un sol agradable, i al lloc on estem situats, estem arrecerats
de l’aire de tramuntana. L’estany és un mirall planer, brillant... El sol es va
situant per damunt de Sant Patllari.
dilluns, 25 / novembre / 2013
Sembla que ja estem a l’hivern i
encara en falta gairebé un mes. Al matí estem a uns 0º. No em moc massa de la dintre la doma. Faig endreça
a la sagristia. Faig algun assentament al despatx. Repasso la biografia de
l’Enric Monjo.
Preparo el programa de les activitats
nadalenques de les parròquies de l’Arxiprestat Ter Brugent. També escanejo
fotografies dels anys 70. Quants records!
Quan ve la mainada de catequesi, els
convido a dibuixar una nadala que publicarem al programa d’activitats
nadalenques de les parròquies de l’arxiprestat. A veure quin serà el millor.
dimarts, 26 / novembre / 2013
Vaig a Girona, a dipositar els
objectes de la parròquia de Sant Martí Sapresa que vaig recollir per lluir a la
missa solemne del dia de sant Martí, quan va venir el Sr. Bisbe: la creu de
plata i el calze
La Creu Processional de Sant Martí és
d’una tipologia tardo gòtica i és semblant
a la de Santa Maria dels Turers de Banyoles. La de Sant Martí és d’uns 77 cm
d’alçada i 41 d’amplada (la de Banyoles
és d’uns 108 cm d’alçada i 51 d’amplada). La creu de Sant Martí té el fust
llis, sense decoració (la de Banyoles hi ha gravada una decoració floral),
només amb motllures i una magolla globular, motllurada, decorada amb ovals
incisos, fulles de parra de raïms en relleu i unes nanses calades i representant
motius florals i animals (La magolla inferior de la de Banyoles és més gran i
de dos nivells: el nivell inferior és molt semblant a la magolla de la creu de
Sant Martí. Al nivell superior hi ha les figuretes de fosa de sis apòstols:
Mateu, Pere, Pau, Bartomeu, Jaume Menor i Simó Judes). Els extrems dels braços
de la creu (superior i laterals) tenen forma flordelisada (exactament com la de
Banyoles). Tota la creu està resseguida per una sanefa de fronda fosa. El
centre l’ocupa la figura del Crucificat, amb nimbe crucífer i una placa al seu
damunt amb la inscripció INRI. A cada braç, un motiu lobulat on s’hi ha
col·locat una planxa de plata repussada amb figures simbòliques: Pelicà
(superior), Adam sortint del sepulcre
(inferior), la Dolorosa (costat dret del Crucificat) i sant Joan Evangelista
(costat esquerra del Crucificat). El revers de a creu la disposició de motius
és idèntica, però en el centre hi ha una placa quadrada b motius florals
cisella (a la de Banyoles hi ha la Mare de Déu) i els medallons dels braços
s’hi representen les figures del tetramorf (símbols dels Evangelistes). A la de Banyoles, els medallons són idèntics
però col·locats arbitràriament. A totes dues creus, de cada angle del centre de
la creu, en surt una petita flor de lis que formen com unes aspes dal darrera
del Crucificat. Sense cap dubte, posant les dues creus de costat, i comparant
els diversos detalls, un se n’adona que s’han elaborat al mateix taller
d’orfebreria i en una època semblant. El mateix em passa quan comparo la creu
de Sant Martí amb la que hi ha a l’antic despatx del bisbe del Palau Episcopal.
I, tota vegada que la de Banyoles porta
gravada la data de la seva adquisició (1682), la creu de Sant Martí seria
adquirida al darrer quart del s. XVII .
L’altra peça que porto al Palau
Episcopal és el calze de plata d’uns 26’5 cm d’alçada i de 8’5 cm de diàmetre.
Està decorat amb motius vegetals incisos i reposats. En el segon nivell de la
base entre els motius decoratius s’intercalen els caparrons de quatre antelets
en relleu. El fust abalaustrat descansa sobre base cúbica i amb un nus
principal en forma de gerreta, tot decorat amb motius cisellats. La sotacopa té
uns pètals d’incís de factura senzilla i acaba amb unes motllures simples. La
copa està lleugerament exvasada i és daurada.
Anant a Girona, i tornant, pel camí, sobretot
cap al Pou del Glaç, es veuen raconades emblanquinades per la gebrada del matí.
Després de dinar, hi ha la reunió
mensual de Vida Creixent. Hi participa el responsable diocesà, en Pere Canaleta.
Treballem amb senzillesa el tema que toca: EL
REGNE DE DÉU ÉS CONFLICTIU de la campanya d’aquest curs ELS SIGNES DEL REGNE DE
DÉU preparat pel P. Francesc Roma S.J. Tothom hi va dient la seva.
Quan acabem, arriba el grup de
catequesi de la germana Pilar i la germana Teresa. La Pilar em comunica la mort
a Olot de la germana Rosa Carreras Albó (48a), germana d’en Lluís, el director
de l’escola de la Vall dels Àngels.
Aquests dies vaig repartint els tacos.
Tenen èxit. Llàstima que no s’editi quelcom semblant per aquí.
dimecres, 27 / novembre / 2013
Al matí atenc un parell de visites al
despatx. Cap a la una surto per anar a Banyoles. Dino a Teixidor amb la Carme,
en Josep i la Nuri. La Nuri em comenta que les visites desmesurades que entren
al bloc des d’un país de l’est, possiblement són intents d’un robot que vol
sabotejar el Diari del Capellà. Ves per on!
Mentre retorno cap a Anglès, va caient
aigua neu. Procuro no posar massa el peu a l’accelerador. La temperatura no
puja dels 4º
A la tarda, a la doma, aviat, ve la
mainada del reforç escolar molt abans de l’hora. Els faig entrar a una de les
sales. Intento fer-los estar quiets fins que arriben els seus professors.
Mn. Joan Busquets em comunica la mort
de la M. Àngels Carreras Caballé (69a), la germana de Mn. Pere Carreras, també
d’Anglès i cosina germana de la Rosa Carreras, que han enterrat al matí.
dijous, 28 / novembre / 2013
Vaig a Palafrugell a visitar una
persona malalta que m’ha demanat. Quan he acabat, telefono a la Lluïsa que em dóna
una cadira de rodes per portar a en Lluís. Pel carrer em trobo amb coneguts: en
Martí, en Narcís, la Núria, l’Eduard, l’Àngela... Al carrer mateix, una persona
m’atura i em demana formalment si la puc confessar. En un racó assolellat del
carrer, l’atenc discretament.
No em puc entretenir gaire més i vaig
cap a Santa Cristina on m’aturo a dinar. Al restaurant ja gairebé no hi ha
ningú.
Vaig a Caldes de Malavella per
participar a les exèquies de la germana Margarita Torrabadella i Homs (87a). A
l’església, em situo al costat de l’Antoni Ruiz. També saludo la Margarita
Barriga i la seva cunyada, la Mariona i l’Esteve, la germana Ascensió Caussa,
la germana Lídia Martín de La Cellera i la germana Conxita Sagalà (que, amb la
germana Margarita i la germana Carme, va formar part de la darrera comunitat
Vedruna a Palafrugell, fins el 2003). També hi ha la Isabel i en Vicenç del
Garbí i en Joan, l’Albert i la Núria del Vedruna. I molta altra gent de
Palafrugell amb qui ens anem saludant.
Oficia les exèquies el rector de
Caldes, Mn. Àngel Pagès. També hi assisteixen en Pere Torras i en Salvador
Gras. En diversos moments, em commoc. L’Albert fa una glossa ben bonica de la
germana Margarita.
Quan surto, acomiadant-me dels
coneguts, vaig cap a Anglès. Vaig a portar la cadira de rodes a en Lluís.
Espero que li vagi bé.
En Miquel Arenas de Can Sais de
Vall·llobrega, em telefona per comunicar-me la mort de la Maria, la seva mare.
La Maria Torroella Clotas (92a) era cosina germana de la mare, de qui va
assistir a l’enterrament, a Palafrugell.
Celebro la missa vespertina pensant
amb la gent que he trobat i amb els difunts que ens han deixat.
divendres, 29 / novembre / 2013
Venen en Lluís, en Josep, en Toni i en Nacho a
instal·lar una làmpada a la sagristia.
Me la va portar, fa cap un mes, la Maria. Hi queda bé i la sagristia queda molt
senyora. Es veu que ara, a les cases, no s’acostuma a instal·lar-hi làmpades.
Certament que, aquesta, a una casa particular hi seria molt feixuga. Al
menjador del pis també n’hi ha una i, val a dir, hi queda molt malament. No sé
pas a qui se li va ocórrer!
Cap a migdia surto per anar un altre
cop al Baix Empordà. Avui vaig a Vall·llobrega. Dino a Solius, on també vaig
dinar-hi ahir.
A Vall·llobrega hi arribo poc després
de les 3. L’Enric està escombrant l’entrada de l’església parroquial de Sant
Mateu. Hi ha una autèntica catifa de fulles de lledoner.
Amb l’Enric parlem de la Maria, a qui
ell li administrà els sagraments estant ben conscient. També parlem de les
parròquies de l’entorn.
De mica en mica van arribant els
familiars. Saludo en Miquel i en Baldiri, les mullers, els fills, filles i
néts... També saludo la Maria Àngels, la Concepció, la tia Lola, en Lluís... En
Lluís em comunica que ja és avi, d’en Roger. També venen les nebodes de la
Maria, les Mateu Torroella.
Oficio les exèquies amb senzillesa i
sobrietat. Tot té regust de terra, de naturalitat, de família... i d’esperança!
Quan acabem a l’església, anem al cementiri. El taüt és com el de la mare: de
fusta clara i cantelluda. Abans de dipositar-la al nínxol, obren el taüt on,
com una nina, hi reposa el cos de la Maria. Pare nostre... I que el cel ens puguem veure! També fem
memòria d’en Miquel (el marit, per qui també faig oficiar els exèquies) i d’en
Josep (el germà, que també havia encomanat a Déu jo mateix).
Marxo del cementiri. L’estació de ràdio, amb
els senyals horaris, indica que són les 5. Quan passo pel davant de l’església,
m’adono que el cotxe de la Maria Àngels està aparcat a la vorera i ella
telefonant. M’aturo per mirar si hi ha problemes. Em demana que parli amb els
de l’asseguradora perquè ha tingut pana i el cotxe no vol arrencar. Diria que
la bateria s’ha acabat.
Quan he parlat amb els de l’asseguradora
(els haig de dir lletra per lletra el nom de Vall·llobrega i encara no
s’aclareixen) i em diuen amb mitja horeta arribarà l’assistència tècnica. La
Maria Àngels i la Concepció em diuen que ja puc marxar.
Retorno per Caldes. Hi ha 3 km de
menys que passant per Riudellots, tot i que quan s’arriba a la Nacional cal
parar ment perquè és un embolic i hi ha molt trànsit.
Arribo a la doma cap a les 6. Poso en marxa
el terra radiant i preparo la missa Prenc alguna cosa i espero per la missa vespertina. Amb els
col·laboradors, aquests dies els vaigg repartint els tacos. Tenen èxit. Llàstima
que no s’editi quelcom semblant per aquí.
Quan he acabat la missa vespertina
tenim la reunió del Consell Parroquial d’Anglès. L’ordre del dia és força atapeït
però, amb calma i bonhomia, els anem desgranant tots. Cap a les onze ja tots
tornem a ser a casa.
Al xap-xap hi trobo els comentaris que
fan referència a l’accident que ha tingut en Patllari, el mini nebot. D’urgència,
al Trueta, li estan intervenint el braç que s’ha fracturat i li posen un clau.
Vatua l’olla!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada