dissabte, 30 de novembre de 2013

Nusquam est qui ubique est


dissabte, 23 / novembre / 2013

A Banyoles hi ha la trobada d’homes que porten el nom de Martirià. N’hi participen 31. Fan una visita al Puig de Sant Martirià i un dinar al restaurant de El Vilar. Es fa un homenatge pòstum al compositor Martirià Font.  

Al migdia tinc batejo la Sofia. Em porten aigua de Lourdes que barrejo amb l’aigua beneïda. De segon nom es dirà Lourdes, clar.  

Quan vaig cap a Bonmatí, a la carretera, em creuo amb en Ramon que, amb la Montse i en Josep, venen de dinar a Serinyà...

L’Assemblea Nacional de Catalunya ha publicat el manifest . Estic totalment d’acord amb el que s’hi expressa.


diumenge, 24 / novembre / 2013

M’assabento de a mort de Mn. Miquel Jordà i Mayoles, nascut a Mieres el 1927. Va estudiar al seminari de Girona i fou ordenat prevere el 1952. Va ser vicari de Malgrat de Mar, rector (1953) de Sant Mateu de Montnegre, de Castellar de la Selva i Santa Pellaia. El 1958, rector de Vilafreser i el 1964, també de Fellines. Del 1967 al 1978, rector  de Riudarenes i l'Esparra i del 1978 al 1982, d'Hostalric i Reminyó. Durant els anys 1981 i 1982 també fou ecònom de Fogars de la Selva i arxipreste de l'arxiprestat del Montseny. El 1982, rector de Sant Pere Pescador i encarregat de Sant Tomàs de Fluvià, fins el 2004. Des del l 1986 fins al 2004 també fou rector de Torroella de Fluvià i Vilacolum, i del 1988 al 1990, arxipreste de l'arxiprestat del Golf de Roses. Des del 2004 estava adscrit a la parròquia de Santa Maria dels Turers de Banyoles.

Quan va anar de rector a Vilafreser, la mare li va regalar la bicicleta que havia estat de l’oncle, Mn. Joaquim, rector de Els Àngels. Mn. Miquel sempre m’ho recordava agraït. Quan era rector de Sant Pere Pescador i jo ho era de Sant Jordi, va inaugurar la restauració de l’església de Sant Pere Pescador (devia ser el 1992), i el vaig anar a ajudar per acabar de preparar els detalls de la celebració.

Si bé la missa exequial tindrà lloc demà, dilluns, a la parròquia de Santa Maria dels Turers de Banyoles, no em serà possible assistir-hi.

Quan acabo la missa de les 9, a Anglès, em ve a trobar en Lluís i m’obsequia amb una bosseta d’encens i un punt de llibre que ha portat de Betlem on ha estat de visita darrerament.

A Sant Martí, mentre acabem de preparar els detalls per la celebració de la missa, la Carme em comenta les diferències entre el bruc florit (de l’alçada d’una persona i amb flors blanquinoses que floreixen a la primavera) i el bronze (de mata baixa, amb unes flors blavoses que floreixen ara).

A la missa del migdia, a Anglès, m’hi fan d’escolanes la Núria i l’Anna.

Vaig a dinar a Banyoles. No ens podem entretenir gaire ja que, a primera hora, hi ha la trobada de pregària al Convent Vell, dalt del Puig de Sant Martirià.
Trobada al Convent Vell, al Puig de Sant Martirià. Amb el tot-terreny que condueix l’Assumpta, hi pugem la Carme, en Josep, l’Aniol i jo. Al peu de la gran creu de fusta de la Missió, hi diu el rosari Mn. Josep Prieto.

Hi participen persones ben conegudes i ben relacionades amb la devoció a sant Martirià : en Joaquim Tarafa de Can Pandai, Catalina Oliveras de Can Barral, en Mateu Butinyà Carrera i la  Maria Sitjà Boschdemont amb la seva filla Maria Butinyà Sitjà, la  Maria Carme  Butinyà Carrera i en Jordi Valero Vilagines, la Maria Rosa  Casellas, Trini Mateu Saderra i el seu nét Lluis Miquel Muñoz, Miquel Rustullet Noguer i  Maria Antònia Tallada, en Jaume Oller i la Irene Sala, en Francisco  Ralita Mares, en Joan Corominas Saulina (de Cal Noi Jan),l’ Esteve Coll Masdevall, en Martirià Torras Congost de Cal Fideuer, la  Montserrat  de Can Comalatat, l’Empar Nanclares , la  Pilar i tres altres religioses butinyanes... fins arribar a una quarantena.

Parlo amb la Tini que em diu que té guardats tots els negatius dels reportatges que havia fet el seu pare i, per tant, quan pugui, podria localitzar els de la meva ordenació de diaca a Banyoles (el 25·11·79). La Nati Tallada és néta de la papereria de Ca l’Estrella del carrer Major d’Anglès i em comenta que de petita havia jugat moltes vegades al pati de la Doma on hi va aprendre a grimpar amb xancles.

Dalt del puig hi fa una tarda esplèndida, amb un sol agradable, i al lloc on estem situats, estem arrecerats de l’aire de tramuntana. L’estany és un mirall planer, brillant... El sol es va situant per damunt de Sant Patllari.


dilluns, 25 / novembre / 2013

Sembla que ja estem a l’hivern i encara en falta gairebé un mes. Al matí estem a uns 0º.  No em moc massa de la dintre la doma. Faig endreça a la sagristia. Faig algun assentament al despatx. Repasso la biografia de l’Enric Monjo.

Preparo el programa de les activitats nadalenques de les parròquies de l’Arxiprestat Ter Brugent. També escanejo fotografies dels anys 70. Quants records!

Quan ve la mainada de catequesi, els convido a dibuixar una nadala que publicarem al programa d’activitats nadalenques de les parròquies de l’arxiprestat. A veure quin serà el millor.  


dimarts, 26 / novembre / 2013

 Vaig a Girona, a dipositar els objectes de la parròquia de Sant Martí Sapresa que vaig recollir per lluir a la missa solemne del dia de sant Martí, quan va venir el Sr. Bisbe: la creu de plata i el calze

La Creu Processional de Sant Martí és d’una tipologia tardo gòtica i és  semblant a la de Santa Maria dels Turers de Banyoles. La de Sant Martí és d’uns 77 cm d’alçada i 41 d’amplada  (la de Banyoles és d’uns 108 cm d’alçada i 51 d’amplada). La creu de Sant Martí té el fust llis, sense decoració (la de Banyoles hi ha gravada una decoració floral), només amb motllures i una magolla globular, motllurada, decorada amb ovals incisos, fulles de parra de raïms en relleu i unes nanses calades i representant motius florals i animals (La magolla inferior de la de Banyoles és més gran i de dos nivells: el nivell inferior és molt semblant a la magolla de la creu de Sant Martí. Al nivell superior hi ha les figuretes de fosa de sis apòstols: Mateu, Pere, Pau, Bartomeu, Jaume Menor i Simó Judes). Els extrems dels braços de la creu (superior i laterals) tenen forma flordelisada (exactament com la de Banyoles). Tota la creu està resseguida per una sanefa de fronda fosa. El centre l’ocupa la figura del Crucificat, amb nimbe crucífer i una placa al seu damunt amb la inscripció INRI. A cada braç, un motiu lobulat on s’hi ha col·locat una planxa de plata repussada amb figures simbòliques: Pelicà (superior),  Adam sortint del sepulcre (inferior), la Dolorosa (costat dret del Crucificat) i sant Joan Evangelista (costat esquerra del Crucificat). El revers de a creu la disposició de motius és idèntica, però en el centre hi ha una placa quadrada b motius florals cisella (a la de Banyoles hi ha la Mare de Déu) i els medallons dels braços s’hi representen les figures del tetramorf (símbols dels Evangelistes).  A la de Banyoles, els medallons són idèntics però col·locats arbitràriament. A totes dues creus, de cada angle del centre de la creu, en surt una petita flor de lis que formen com unes aspes dal darrera del Crucificat. Sense cap dubte, posant les dues creus de costat, i comparant els diversos detalls, un se n’adona que s’han elaborat al mateix taller d’orfebreria i en una època semblant. El mateix em passa quan comparo la creu de Sant Martí amb la que hi ha a l’antic despatx del bisbe del Palau Episcopal.  I, tota vegada que la de Banyoles porta gravada la data de la seva adquisició (1682), la creu de Sant Martí seria adquirida al darrer quart del s. XVII .

L’altra peça que porto al Palau Episcopal és el calze de plata d’uns 26’5 cm d’alçada i de 8’5 cm de diàmetre. Està decorat amb motius vegetals incisos i reposats. En el segon nivell de la base entre els motius decoratius s’intercalen els caparrons de quatre antelets en relleu. El fust abalaustrat descansa sobre base cúbica i amb un nus principal en forma de gerreta, tot decorat amb motius cisellats. La sotacopa té uns pètals d’incís de factura senzilla i acaba amb unes motllures simples. La copa està lleugerament exvasada i és daurada.

Anant a Girona, i tornant, pel camí, sobretot cap al Pou del Glaç, es veuen raconades emblanquinades per la gebrada del matí.

Després de dinar, hi ha la reunió mensual de Vida Creixent. Hi participa el responsable diocesà, en Pere Canaleta. Treballem amb senzillesa el tema que toca:  EL REGNE DE DÉU ÉS CONFLICTIU de la campanya d’aquest curs ELS SIGNES DEL REGNE DE DÉU preparat pel P. Francesc Roma S.J. Tothom hi va dient la seva.

Quan acabem, arriba el grup de catequesi de la germana Pilar i la germana Teresa. La Pilar em comunica la mort a Olot de la germana Rosa Carreras Albó (48a), germana d’en Lluís, el director de l’escola de la Vall dels Àngels. 

Aquests dies vaig repartint els tacos. Tenen èxit. Llàstima que no s’editi quelcom semblant per aquí.


dimecres, 27 / novembre / 2013

Al matí atenc un parell de visites al despatx. Cap a la una surto per anar a Banyoles. Dino a Teixidor amb la Carme, en Josep i la Nuri. La Nuri em comenta que les visites desmesurades que entren al bloc des d’un país de l’est, possiblement són intents d’un robot que vol sabotejar el Diari del Capellà. Ves per on!

Mentre retorno cap a Anglès, va caient aigua neu. Procuro no posar massa el peu a l’accelerador. La temperatura no puja dels 4º

A la tarda, a la doma, aviat, ve la mainada del reforç escolar molt abans de l’hora. Els faig entrar a una de les sales. Intento fer-los estar quiets fins que arriben els seus professors.

Mn. Joan Busquets em comunica la mort de la M. Àngels Carreras Caballé (69a), la germana de Mn. Pere Carreras, també d’Anglès i cosina germana de la Rosa Carreras, que han enterrat al matí.  


dijous, 28 / novembre / 2013

Vaig a Palafrugell a visitar una persona malalta que m’ha demanat. Quan he acabat, telefono a la Lluïsa que em dóna una cadira de rodes per portar a en Lluís. Pel carrer em trobo amb coneguts: en Martí, en Narcís, la Núria, l’Eduard, l’Àngela... Al carrer mateix, una persona m’atura i em demana formalment si la puc confessar. En un racó assolellat del carrer, l’atenc discretament.

No em puc entretenir gaire més i vaig cap a Santa Cristina on m’aturo a dinar. Al restaurant ja gairebé no hi ha ningú.  

Vaig a Caldes de Malavella per participar a les exèquies de la germana Margarita Torrabadella i Homs (87a). A l’església, em situo al costat de l’Antoni Ruiz. També saludo la Margarita Barriga i la seva cunyada, la Mariona i l’Esteve, la germana Ascensió Caussa, la germana Lídia Martín de La Cellera i la germana Conxita Sagalà (que, amb la germana Margarita i la germana Carme, va formar part de la darrera comunitat Vedruna a Palafrugell, fins el 2003). També hi ha la Isabel i en Vicenç del Garbí i en Joan, l’Albert i la Núria del Vedruna. I molta altra gent de Palafrugell amb qui ens anem saludant. 

Oficia les exèquies el rector de Caldes, Mn. Àngel Pagès. També hi assisteixen en Pere Torras i en Salvador Gras. En diversos moments, em commoc. L’Albert fa una glossa ben bonica de la germana Margarita.

Quan surto, acomiadant-me dels coneguts, vaig cap a Anglès. Vaig a portar la cadira de rodes a en Lluís. Espero que li vagi bé.

En Miquel Arenas de Can Sais de Vall·llobrega, em telefona per comunicar-me la mort de la Maria, la seva mare. La Maria Torroella Clotas (92a) era cosina germana de la mare, de qui va assistir a l’enterrament, a Palafrugell. 

Celebro la missa vespertina pensant amb la gent que he trobat i amb els difunts que ens han deixat.  


divendres, 29 / novembre / 2013 

 Venen en Lluís, en Josep, en Toni i en Nacho a instal·lar  una làmpada a la sagristia. Me la va portar, fa cap un mes, la Maria. Hi queda bé i la sagristia queda molt senyora. Es veu que ara, a les cases, no s’acostuma a instal·lar-hi làmpades. Certament que, aquesta, a una casa particular hi seria molt feixuga. Al menjador del pis també n’hi ha una i, val a dir, hi queda molt malament. No sé pas a qui se li va ocórrer!

Cap a migdia surto per anar un altre cop al Baix Empordà. Avui vaig a Vall·llobrega. Dino a Solius, on també vaig dinar-hi ahir.

A Vall·llobrega hi arribo poc després de les 3. L’Enric està escombrant l’entrada de l’església parroquial de Sant Mateu. Hi ha una autèntica catifa de fulles de lledoner.

Amb l’Enric parlem de la Maria, a qui ell li administrà els sagraments estant ben conscient. També parlem de les parròquies de l’entorn.

De mica en mica van arribant els familiars. Saludo en Miquel i en Baldiri, les mullers, els fills, filles i néts... També saludo la Maria Àngels, la Concepció, la tia Lola, en Lluís... En Lluís em comunica que ja és avi, d’en Roger. També venen les nebodes de la Maria, les Mateu  Torroella.   

Oficio les exèquies amb senzillesa i sobrietat. Tot té regust de terra, de naturalitat, de família... i d’esperança! Quan acabem a l’església, anem al cementiri. El taüt és com el de la mare: de fusta clara i cantelluda. Abans de dipositar-la al nínxol, obren el taüt on, com una nina, hi reposa el cos de la Maria. Pare nostre...  I que el cel ens puguem veure! També fem memòria d’en Miquel (el marit, per qui també faig oficiar els exèquies) i d’en Josep (el germà, que també havia encomanat a Déu jo mateix).

 Marxo del cementiri. L’estació de ràdio, amb els senyals horaris, indica que són les 5. Quan passo pel davant de l’església, m’adono que el cotxe de la Maria Àngels està aparcat a la vorera i ella telefonant. M’aturo per mirar si hi ha problemes. Em demana que parli amb els de l’asseguradora perquè ha tingut pana i el cotxe no vol arrencar. Diria que la bateria s’ha acabat.

Quan he parlat amb els de l’asseguradora (els haig de dir lletra per lletra el nom de Vall·llobrega i encara no s’aclareixen) i em diuen amb mitja horeta arribarà l’assistència tècnica. La Maria Àngels i la Concepció em diuen que ja puc marxar.

Retorno per Caldes. Hi ha 3 km de menys que passant per Riudellots, tot i que quan s’arriba a la Nacional cal parar ment perquè és un embolic i hi ha molt trànsit.

Arribo a la doma cap a les 6. Poso en marxa el terra radiant i preparo la missa Prenc alguna cosa i  espero per la missa vespertina. Amb els col·laboradors, aquests dies els vaigg repartint els tacos. Tenen èxit. Llàstima que no s’editi quelcom semblant per aquí.
Quan he acabat la missa vespertina tenim la reunió del Consell Parroquial d’Anglès. L’ordre del dia és força atapeït però, amb calma i bonhomia, els anem desgranant tots. Cap a les onze ja tots tornem a ser a casa.


Al xap-xap hi trobo els comentaris que fan referència a l’accident que ha tingut en Patllari, el mini nebot. D’urgència, al Trueta, li estan intervenint el braç que s’ha fracturat i li posen un clau. Vatua l’olla!  

Cap comentari:

Publica un comentari