Dicenda tacendaque calles

 dissabte, 2 / novembre / 2013

Al matí ve la mainada de catequesi. Arribo un xic tard de la Pilona i ja han començat la sessió a l’atri de l’església. També ve en Joan a fer alguna feina a l’hort. Encara bo!

Ja fa dies que, al damunt del fals sostre del pis, hi escolto fresses. No sé pas si s’hi ha ficat coloms a niar-hi o bé rates o algun altre animalot. Quan tot està en silenci, fan el seu efecte fantasmagòric.

Dino al pis. Celebro la missa anticipada a Bonmatí i en Sergi hi fa d’escolà. I, al vespre, la missa anticipada d’Anglès. Avui toca pujar a venerar la imatge de la Mare de Déu del Remei.

 diumenge, 3 / novembre / 2013

Després de la missa de les 9 del matí, la germana Carme Colomer ve a acomiadar-se. Retorna cap a Bolívia, a El Alto, a més de 4000 metres d’alçada. Com qui diu, només haurà d’obrir la porta de l’avió i baixar. Es veu que tarda una setmana a situar-se de nou a l’alçada.  

Després de la missa a Sant Martí vaig a Cal Curt i a Can Padrosa a portar-hi la comunió.

I celebro la missa del migdia.

A la tarda felicito els amics indis que celebren la festa del Diwali, una mena de revetlla a l’estil de la de sant Joan. Es veu que, al vespre, encenen llantions per tota la casa expressant els seus desitjos. I demà, dilluns, els llantions que trobin encara encesos significarà que aquells desitjos s’acompliran.

dilluns, 4 / novembre / 2013

Al matí surto a comprar. Al institut d’Anglès no hi ha classe. Tampoc al col·legi Pompeu Fabra. Es veu mainada pel carrer.

Dino al pis: verdura i carn a la planxa.  

A la tarda ve la mainada de catequesi. En fallen alguns.

Fa un ruixadet d’un parell de litres.

dimarts, 5 / novembre / 2013

Surto cap a tres quarts de nou del matí. Vull arribar abans de dos quarts de deu a Girona. Vaig a recollir un parell d’objectes que són de Sant Martí Sapresa i que es guarden al palau episcopal. La Carretera de la Vergonya fa honor al seu nom.  Entre les vuit i les nou és un moment de transit, de gent que va a treballar. Però, ves per on, avui els hi ha donat per segar l’herba de les voreres. Deu respondre a la “gran inversió” que es fa per millorar la carretera. I ja hi som. Total: arribo a Girona a tres quarts de deu. O sigui, 60 minuts per fer 20 quilòmetres.

Quan he recollit els objectes que necessito i he firmat tots els papers de cessió, faig el camí de retorn. Curiosament ara no hi ha gaire transit ni anant ni tornant d’Anglès. Tampoc es veu cap màquina treballant. I arribo amb temps suficient a La Cellera per recollir en Ramon.

A La Cellera m’hi trobo amb en Quim Lleal i en Sebes Aupí que hi estan esmorzant. Es veu que han vingut a recollir un altar de la capella de les dominiques d’Anglès per instal·lar-lo a Medinyà. Per arrodonir el viatge, s’han arribat a La Cellera a fer un mos.

Després de saludar-nos, amb en Ramon anem cap a la Codina. Ja hi ha l’Ignasi i en Jesús que ens esperen. Entrem a la Codina i resem l’hora menor. Al cap de poc arriba en Jordi. l’Ignasi ens presenta el tema de formació: “L’alegria de ser Església”. Continuem parlant de la prioritat que volem remarcar aquest curs (la Parròquia), revisant el començament de curs a les parròquies (sobretot la catequesi de Confirmació), les conferències de Caritas, la cloenda de l’Any de la Fe, el recés de capellans, el programa de Nadal, la Pasqua Jove a La Cellera i a Amer...

A la tarda, faig reforç a en Harpreet i ve la mainada del grup de catequesi que tenen per catequistes la germana Pilar i la germana Teresa.

dimecres, 6 / novembre / 2013

Tinc despatx al matí. Vaig a dinar a Banyoles.

Fa dies que estic buscant dos àlbums de fotografies de la meva ordenació: la de diaca a Banyoles (el 25·11·79) i la de capellà a Sant Esteve d’Olot (el 22·02·81). Ho he barrigat tot i no hi ha manera que els trobi enlloc. I mira que no són pas petits. El meu temor és que, amb el trasllat, no haguessin quedat al fons d’alguna de les capses que, plenes de paper, es llançaren. De moment en diuen bé les ànimes del purgatori perquè he resat per elles molts parenostres. I, fins ara, sempre m’ha funcionat.

El cert és que, tot buscant aquests àlbums, m’han sortit altres coses. Ahir vespre vaig estar mirant les fotografies de quan vaig fer el Camí de Santiago el juliol del 1971. En aquell moment jo estava estudiant el batxillerat a Barcelona. Tenia 17 anys i formava part d’un grup de joves vinculat als jesuïtes amb nois bascos, aragonesos i alguns catalans.  Alguns del grup volíem ser capellans i altres no, tots universitaris excepte jo, que estava acabant el batxillerat.

El Camí de Santiago l’iniciàrem a Valcarlos, a la frontera mateix amb França, el diumenge 04·07·71. Amb el grup de Barcelona també s’hi afegí un grup de joves de Madrid (no recordo el nom de cap). La mitjana del camí era d’uns 40 km diaris (al començament, algun menys). Arribàrem a Santiago el mateix dia 25 de juliol, que era diumenge. Pel camí dormírem sobretot en convents i algun dia en algun paller i fins en una cort de porcs (no sé si els va agradar gaire). Vaig fer el recorregut només amb un parell de xiruques de Tortellà (a l’acabament de la caminada, tenien els talons ben gastats d’un costat) i, fora de l’estellament dels tres primers dies, no vaig tenir cap altra problema físic. Em sorprenia veure els camps amb els cereals tan baixos, aclarits, verds i encara faltant dies per la sega, quan a casa ja s’havia fet. I tot caminant, resar, cantar, parlar...   

Remiro les fotografies i vaig recordant el nom dels companys de Barcelona: Carles, Ramon, Miquel, Antxon, Juan, Antoni, Manel, Gabriel... Ara, gairebé tots són capellans o religiosos. Dels de Madrid, no recordo cap nom ni cap referència concreta.

M’ha escrit en Miquel Miró, el superior general dels agustins recol·lectes. Ara és a Colòmbia, al Desert de la Candelaria presidint el capítol provincial de l’ordre. També hi participa l’Antxon que s’hi està sempre on és professor d’una universitat d’allà vinculada als recol·lectes. A volta de correu li envio alguna fotografia del Camí de Sant Jaume.

En Joan Rober em comunica que el Sr. Bisbe, que ve diumenge per presidir la missa de Sant Martí Sapresa, no es quedarà a dinar.

Dijous, 7 / novembre / 2013

Vaig a dinar a Sant Martí i m’aturo un moment a l’església a deixar-hi alguna cosa. Quina pau!

De retorn m’aturo al cementiri d’Anglès. Hi trec una fotografia del nínxol on hi ha les restes d’en Josep Vidal Huix assassinat el 28 de juliol del 1936 a Palafolls. La secretaria de la Federació de Cristians de Catalunya me la demana des de Barcelona. Es veu que estan treballant en el procés de beatificació del que fou el responsable del grup d’Anglès de la Federació de Joves Cristians de Catalunya.

A la tarda faig un xic de repàs a en Harpreet ajudant-lo a fer dues redaccions. També es comencen a preparar els lots de menjar que es repartiran dilluns. I ve un grup de preadolescents a catequesi, amb l’Alfred.

Al vespre vaig a La Cellera, a la xerrada que fa el Dr. Joan Profitós, el cap del Banc de Sang i Teixits de Girona sobre la “Utilització de la sang al llarg de la història amb motius terapèutics”. Es prou interessant. Cap a dos quarts d’onze ja sóc al pis.

Al pati de la catequística ja hi ha molt de material de l’atretzo dels pastorets que han vingut a descarregar aquest vespre mateix. S’acosta Nadal.  

Escanejo unes fotografies de la meva colla de Barcelona. Van ser tretes l’estiu del 1972 al santuari de Núria i a l’ermita de la Mare de Déu de l’Ajuda, als Hostalets de Balenyà. La família d’en Ramon Vall·llosera provenia d’allà i recordo que hi passàrem algun dia. 

divendres, 8 / novembre / 2013

A les vuit del matí sóc ja a l’ambulatori. M’han d’extreure sang per fer l’analítica semestral: ai! Hi ha tot de gent coneguda que també s’està esperant. Quan he acabat em trobo amb la Gemma i em diu que m’injecti la vacuna del grip: ai!

I cap a esmorzar que ja hi ha gana. Només de sortir de l’ambulatori em telefona en Joan Bussalleu: han d’anar a posar un parell de panys a la sagristia de Sant Martí i també unes cartelleres per penjar-hi els números dels cants de cada missa. Esmorzo d’una esgarrapada i a les nou ja sóc a Sant Martí.

Quan està tot enllestit vaig fins a Bonmatí a visitar els ancians. Avui toca parlar de castanyes i de panellets. Faig la ronda i vaig administrant Nostramo: “Que la pau del Senyor ompli aquesta casa i tots els que hi habiten”. Alguna de les assistents se m’acomiada perquè retorna al seu país: “Padre, deme la bendición”.

Cap a migdia, vaig cap a la doma. Ve en Josep Danés per col·locar una xarxa de seguretat a l’escala. La barana és excessivament baixa i provocativa, i no voldria pas que algun vailet enjogassat baixés de cap pel forat de l’escala.

Dino amb calma i, després de dinar, torno a Sant Martí. Em trobo amb el portal i la façana de l’església ben atapeïts d’una invasió de marietes. Es veu que també ha passat una cosa semblant a varies cases del poble i també a alguna escola de Santa Coloma de Farners. A veiam si ara, al poble, li haurem de dir “Sant Martí de les Marietes” (antigament s’havia denominat Sant Martí de les Esposes, que derivaria de les posades o hostals, ja que era un lloc de cruïlla de camins reials).

Venen un parell de caps dels llops per preparar l’estada d’una nit a la rectoria de Sant Martí. A la casa no hi ha ni aigua ni llum, però diuen que tampoc els cal, que amb una mica de sopluig ja en tenen prou.

La brigada de dones de la parròquia de Sant Martí acaben de netejar l’església i l’ornamenten amb branques de bruc florit, de cirerer d’arboç (amb cireres ben vermelles, taronges, grogues...), de romaní, d’heures, de margarides grogues...  Aquesta és una església de la Selva i les flors que es troben pel seu entorn són les millors per ornamentar-la.

Un dels homes ha vingut amb una segadora d’herba i repassa tot l’entorn de l’església. Renoi! I un parell de dones es posen a escombrar la carretera que va fins la carretera de Santa Coloma / Olot. Amb la voluntat que hi posen, serien capaces d’escombrar fins arribar Anglès!

A la doma acaben de preparar els lots de menjar i és un continu de gent que va i ve, que entra i surt. Timbre, porta, ara m’assec, ara m’aixeco... I continuem al vespre quan venen els tramoistes dels pastorets per acabar de portar trastos per la representació.  I també venen un grup d’actors a assajar.