dissabte, 9 / novembre / 2013
A primera hora m’arribo a la Pilona a
acompanyar-hi en Raül i en Jan. Es veu que aniran a entrenar cap el Pasteral.
Al matí, pel despatx, preparo les
misses del diumenge, especialment la de
Sant Martí.
Dino al pis amb sobralles de la
setmana.
A la tarda, m’arribo a Sant Martí a
preparar els darrers detalls: el plec de fulls a la taula, penjar un cartell a
la cartellera, preparar la credença, col·locar el missal a l’altar i el
leccionari a l’ambó, canviar la llàntia
del Santíssim...
Vaig a celebrar la missa a Bonmatí. Hi
participen unes 35 persones. Llegeixen
en Joan i en Lluís.
A Anglès, missa de la mainada. N’hi
participen una quarantena. El grup de post-comunió fan d’escolans i llegeixen
les pregàries. Quan comencem la missa, surto de la sagristia sense l’alba
posada. Les catequistes estan esverades perquè es pensen que, amb els nervis,
me n’he oblidat. De fet me la poso quan sóc al presbiteri per així ensenyar a
la mainada com es diu cada peça de roba, fonamentalment l’alba (hi ha cap nena
que se’n digui?) i l’estola (no la “pistola”: l’estola significa servei, no pas
violència).
Sembla que la celebració va bé. I el
que més els agrada és quan, al final, pugem al cambril a fer el petó a la Mare
de Déu. La majoria no li arriben ni als peus.
Quan acabem la missa em venen a
saludar en Ricard Teixidor i la seva muller. A en Ricard, bon amic d’en Pere
Artigues, el vaig conèixer ara fa 34 anys, quan m’estava a Santa Coloma de
Farners.
La seva dona em demana que li ensenyi
les sabates que em van costar un colló de mico: són ortopèdiques i ja se’n
convenç aviat, encara que les que porto són de la temporada passada i val la
pena amortitzar-les.
diumenge, 10 / novembre / 2013
El dia es presenta amb 10 hores de sol
i 14 de foscor: per sant Lleó, guanya la foscor. Planyo els països nòrdics que
tenen molta menys insolació que nosaltres. Quan obro els portals de l’església,
m’adono que els tons ocres del paisatge es van tornant més torrats. Ja entrem a
la segona meitat de la tardor, la que ens porta a la foscor del hivern.
Després de la missa de les nou,
recullo la creu i el calze del s. XVII i vaig cap a Sant Martí. Trobo
l’església ja plena, tot i que encara manca mitja hora per començar. Tothom fa
cara de festa major. Hi ha varies religioses filles del poble. També hi ha la
Lola Guitart (la germana de Mn. Miquel Guitart i mare de l’Enric Roura) i la
Mercè, l’assistent de Mn. Enric.
Poc després d’un quart d’onze arriba
el Bisbe Francesc i en Joan, el diaca. I la gent es posa a aplaudir. Observa l’església
i prega davant del Santíssim i de la imatge de sant Martí.
A la sagristia parlem un xic de la
vida parroquial, amb religiosos a moltes famílies (i alguna vegada amb més
d’un).
La missa és solemne i els cants dels
Cors Alegres surten afinats i solemnes. El Bisbe fa un bon sermó que tothom
segueix amb atenció. A l’església hi som unes 140 persones. I la Maria va traient fotografies per fer un
bon reportatge.
La missa acaba amb un concert del cor
i, a l’exterior, es serveix xocolata desfeta i s’interpreta una audició de
sardanes. Ben rodó.
Quan marxem de Sant Martí, al
trencant, per poc m’envesteix un cotxe que puja rabent des d’Anglès. I anem cap
a Sant Amanç. Hi ha l’equip de voluntaris que ens espera per mostrar al bisbe
l’estat de les obres, a punt d’acabar la restauració bàsica del temple.
A la sortida ens ofereixen un vermut.
Hi ha de tot, gairebé com un dinar. Amb una safata de canelons, una cassola de
rostit i amb crema cremada, hauria quedat ben arrodonit.
El bisbe li agrada observar l’entorn i
que li indiquin el nom de cada punt que s’observa. És ben trist l’aixafament
del paisatge que comporten les torres elèctriques i ara encara més amb les de
la MAT. El progrés significa destrucció?
Quan acabem, acompanyo la Maria del Pa
a casa seva i vaig a dinar: un plat d’escudella i una mica de rodó de vedella
amb bolets i, per postres, un tall de meló.
Quan acabo retorno a Sant Martí a
endreçar l’església i recollir les coses: la col·lecta, la creu, el calze...
Quin silenci i quina pau!
A la tarda, en Harman i en Mohit venen
a la doma, a estudiar i a fer els deures. L’un sap bé català i l’altre sap bé
física i matemàtiques. Els deixo i van fent...
dilluns, 11 / novembre / 2013
Avui és sant Martí: l’aniversari de la
mort de l’avi Benet (fa 71 anys), el pare de la mare, i l’aniversari de la mort
del meu padrí, en Narcís Cornellà, el 1965. També és primer aniversari d’un
dels meus mini-nebots, l’Steven.
Per Anglès, faig endreça per la
sagristia i, sobretot, pel despatx. També vaig a comprar. En Joan ja està
millor i ve a fer una repassada de l’hort.
Cap al migdia, la brigada de Bonmatí
venen a recollir els taps que hi ha al pati de la catequística. Han de fer dos
viatges i també carrego el meu cotxe per així fer net.
A la tarda ve a fer repàs en Harpreet.
I els nois del Rastro venen a recollir una fotocopiadora vella: un trasto menys
i més espai per col·locar bé les coses.
Després de les 5 ve la mainada de
catequesi. El colomar s’omple de parrupeig.
Al vespre m’arriba la notícia del
incendi que s’ha iniciat a Vilopriu, no crec pas de forma fortuïta. Ja fa temps
que per aquell entorn hi volta un psicòtic piròman que hi ha provocat cap un
centenar d’ incendis en pocs anys. Amb la tramuntana que hi fa, l’ambient
sec... el incendi pot arribar a ser
devastador.
Vaig seguint les notícies. Es veu que
han desallotjat els veïns de Colomers i els han portat cap a Sant Jordi
Desvalls.
No em pot passar desapercebut el daltabaix que això suposa per les famílies
i pel territori on hi vaig estar de mossèn (rector de Sant Jordi Desvalls,
Colomers, Vilopriu, Gaüses, Valldavià) des del 1987 fins el 1994, amb molts
records i i amb bons amics que m’hi vinculen.
Faig una pregària a la Mare de Déu
dels Àngels, venerada per tots aquells feligresos, perquè ajudi a aturar el foc
i, sobretot, ajudi totes les persones que hi treballen per aturar-lo, i ajudi totes les famílies afectades:
Ave, Regina Caelorum,
Ave, Domina Angelorum:
Salve, radix, salve, porta
Ex qua mundo lux est orta:
Gaude, Virgo gloriosa,
Super omnes speciosa,
Vale, o valde decora,
dimarts, 12 / novembre / 2013
He dormit intranquil pensant en el foc
i amb els seus efectes. Déu faci que avui es pugui controlar. Encenc el ciri
gros, el de les necessitats particulars que se m’encomanen, davant la Mare de
Déu del Remei.
A la tarda m’arribo fins a Sant Martí
a fer-hi una visita rutinària. Les darreres setmanes hi he anat tantes vegades
seguides que m’ha agafat una mena de mono, de síndrome d’abstenció, i sembla que no poden passar gaires dies sense
anar a treure-hi el nas. Tot està en ordre.
En Pere m’ha demanat una ressenya de
sant Roger, la redacto i li envio. Quan ens parlem per telèfon comentem el bon
regust que ens van deixar els agustins recol·lectes quan anàrem, amb ell, en
Jaume i en Miquel Àngel, a Marcilla, l’estiu del 1974. També em parla molt bé
d’un agustí recol·lecte que va conèixer i que s’està a Londres. Es veu que
tenia una germana religiosa butinyana a Girona i que venia a veure-la.
Trobo el llistat de nois i noies
d’Olot que, del 17 al 21 de setembre del 1976, peregrinàrem a Lourdes.
L’expedició l’organitzà Mn. Girgas i em convidà a participar-hi. Jo estava a
punt de començar el tercer curs de teologia.
El grup estava format per dues colles.
Una era l'anomenada COLLA DE LES FONTS. Els
monitors eren la Maria Fàbrega, en Pere Garcia, la Dolors Rigart. Els nois que
en formaven part eren en Lluís Guix i en Josep Puigferrer. I les noies de la
colla eren la Consol Ayats, l'Àngela Barnada, la Carma Bartrolí, la Teresa
Fàbrega i la Bibiana Agustí.
L'altra
colla del grup, més heterogènia, estava formada per l'Esteve Bartrina, en
Francesc Coll Vimala, en Quel Bosch, en Xavier Selles, l'Agustí Codina, en
Santi Boada, en Josep Masllorens, en J. Colldecarrera, en Pep Xuclà i en Josep
M. Puigferrer (no sé si és el mateix que l'anterior). I les noies d'aquesta
segona colla eren la Susi Cordón, la Joana Fàbrega, la Rosa M. Coromina, la
Glòria Olivas, la Janina Solés, la Carme Velasco Bonet, la M. Dolors Pujolas,
la Maria Serrat i la M. Reina Serrat.
Resulta
que fa cap a mig any la Bibiana Agustí em va passar una fotografia del grup,
davant la basílica del Roser, a Lourdes, i no acabàvem d’encertar l’any de
l’anada i el nom dels assistents. Ara serà més fàcil. Ah, per cert, a la foto
jo hi surto cofat amb barretina, com és obvi.
Precisament
fa uns dies també em va arribar una fotografia i un face d’antics monitors i
participats a les colònies que s’organitzaven des de la parròquia de Sant
Cristòfor les Fonts a la casa de Els Arcs de Santa Pau. I també hi apareixen
alguns d’aquests assistents.
L’incendi
del Baix Empordà ha anat a la baixa i pràcticament està controlat. Deo gratias!
dimecres, 13 / novembre / 2013
Els dimecres al matí tinc el despatx
obert. El desembre, gener i febrer l’hauré d’obrir el dimarts, per tema d’unes
classes que tindré el dimecres. De fet, la majoria de la gent venen quan els ve
bé, si bé abans fan una truc de telèfon. La gent gran, sovint ve a la
sagristia, abans o després de les misses. També atenc gent que es posen en
contacte amb mi per telèfon o la xarxa: una consulta, un certificat, un
encàrrec...
En Josep i en Lluís venen a regular
els termostats de la calefacció. Diuen que s’acosta el fred i val més preveure
que la calefacció funcioni bé. Els he preguntat si la caldera també funcionaria
amb aigua de la cisterna. Caldria provar-ho.
La Maria del Pa em porta les
fotografies del reportatge de diumenge passat. Hi puc comptar bé els
assistents: En Jordi Danès em porta les
fotografies del reportatge del diumenge del Remei, ara fa un mes. És dia de
fotografies.
Aquests dies estic nostàlgic i vaig
mirant, triant i escanejant fotografies de l’any del patatum.
A la tarda tenim una reunió breu per
parlar del reforç escolar. Se’n beneficiaran uns 20 alumnes. Tant de bo es
pogués ampliar l’equip de voluntaris!
I preparo un xic el treball de síntesi
del màster: ara estic elaborant les fitxes de les terracotes del Museu Monjo.
dijous, 14 / novembre / 2013
Em llevo, enllesteixo aviat i marxo
cap a Vilassar de Mar. Quan hi arribo no puc aparcar on ho faig habitualment ja
que és la zona on avui hi ha el mercat setmanal. Al Museu Monjo, refaig les
fitxes que tenia malament i trec alguna fotografia. També repasso els llibres
de la biblioteca personal de l’Enric Monjo.
A dos quarts de tres arribo a Anglès
i, depressa, faig una queixalada per enganyar la gana.
Oficio les exèquies d’en Joaquim
Casteyó. Resulta que és el germà d’en Rossendo, el campaner de Bonmatí. Havia
nascut a una casa que, venint d’Anglès, després de la fàbrica ANTEX, és la
primera de Trullàs i que queda a la dreta, la que en diuen a Can Gruta. De
jove, venia a Anglès a treballar a la fusteria de Can Venanci. Després es va
muntar pel seu compte i obrí una fusteria al carrer Ponent, prop de la casa que
es va incendiar fa pocs dies. Després la fusteria es traslladà al veïnat de les
Mines del Sant Pare. Ha estat un home conegut al poble i se l’anomenava pel nom
de la casa on va néixer, en Gruta.
Al vespre ve la colla de tramoistes a
muntar la tarima per la representació dels Pastorets. I és que aviat serem a
Nadal. I els actors, assagen a la sala de la doma. Un bon ambient i un bon
sarau.
divendres, 15 / novembre / 2013
Començo el dia felicitant els Albert.
Quan ja he esmorzat, vaig a comprar: a la papereria, a la tocineria, la
fleca... També m’arribo a Santa Coloma.
Començo a preparar el programa de
Nadal i les cartolines pel concurs de nadales de la mainada de catequesi. Ara
cal que els companys em facin arribar les informacions i les precisions de les
activitats i horaris de cada poble.
Al vespre assagen els pastorets a la
sala de la Doma. Tota l’edifici retruny amb els balls dels diables. I com que
no surt bé, hi tornen i hi tornen i hi tornen... A quarts d’onze s’acaba
l’assaig, s’apaga el rebombori infernal i tot retorna a la letargia silenciosa dels
llims.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada