dissabte, 2 de novembre de 2013

Largitio fundum non habet

dissabte, 26 / octubre / 2013

Al matí acompanyo en Raül a la Pilona, a fer-hi caic. Es fa un bon tip de beure aigua.  

Al despatx preparo les misses d’aquest diumenge. Tocarà pregar pel bisbat i pels capellans i religiosos fills d’aquests pobles, que entre tots n’hi ha una bona colla.

Al migdia vaig a recollir en Raül i també porto en Jan, un dels seus companys d’esport.

Dino amb una mica de crema de rabaquet que em va obsequiar l’Elisa, una mica de verdura que em va sobrar d’ahir (la passo per la paella) i un parell de talls de llomillo.

A la tarda em trobo amb els nois que aquest vespre acompanyo a fires. També hi ha una de les mares. Parlem de les condicions . També em porten les autoritzacions dels pares.

Celebro la missa a Bonmatí. Juguen el Barça i el Madriz i això es nota. Com que en Sergi és de l’Atlètic, no hi ha cap problema perquè vingui a fer d’escolà. Quan acabo la missa i surto de l’església, el Barça ja ha ficat un gol. Anem bé.  

A Anglès també hi ha poca gent. M’hi fa d’escolà la Queralt.

Cap a un quart de nou venen els nois que acompanyo a fires: en Bruno, en Marc, en David i en Raül.

Aparco davant mateix de l’església de Sant Salvador, al lloc reservat als “Serveis Funeraris”. Òbviament no hi ha ningú ni crec que hi hagi cap enterrament a aquestes hores. Fent un càlcul mental ràpid, després d’haver oficiat més de 3000 exèquies. Per tant, no crec que ningú pugui dubtar que també formo part dels “Serveis Funeraris”.

Voltem les fires. Tot plegat és un xic friqui. Però com un avi, gaudeixo veient com s’ho passen bé els vailets que acompanyo.  Abans de les dotze ja hem pirat cap a Anglès.


diumenge, 27 / octubre / 2013

A la missa de les 9 hi fan d’escolà en Maurici i en Marc. Aquest, que és fill d’un mini nebot de Mn. Isidre, m’explica que molts caps de setmana és a Banyoles i que va a missa allà, amb la seva àvia.

A les misses del matí hi parla la Gna. Carme explicant el seu treball a Bolívia i, des de fa dos anys, a El Alto. Hi fa una bona feinada i val la pena que, cada Nadal, fem una recapta per ajudar-la.

A Sant Martí, a la germana Carme,  la coneixen  bé perquè és de Can Tino de Brunyola.

A la missa de les 12 hi fan d’escolans les dues bessones, l’Anna i la Núria. Posant-me jo al mig, la cosa queda ben equilibrada i simètrica. En David, el germà, que ha fet d’escolà tants anys (va començar amb Mn. Joan Solà), és el qui fa sonar la campana.

Quan acabem, després d’endreçar-ho tot, baixo per anar a dinar a Can Tarrès. Al carrer Ponent hi ha tres camions de bombers i una ambulància. Es veu que s’ha calat foc a una casa abandonada. Amb tants efectius, aviat queda tot controlat.

A la tarda vaig a donar una volta per Girona amb un amic.

A vespre, m’assabento de la mort de Lou Reed (71) el llegendari músic de rock.


dilluns, 28 / octubre / 2013

Al matí feinejo per la sagristia i pel despatx. A mig matí em comença a fer mal l’esquena, com una forta lumbàlgia. Ja hi tornem a ser. Dino com puc i em prenc un calmant. De mica en mica sembla que em va passant. Quan ve la mainada a catequesi gairebé ja no me’n sento.

Treballo en l’elaboració del recordatori de la festa de Sant Martí. Hi publicaré el rectorologi dels darrers 100 anys i un parell de fotografies de l’interior de l’església, una recent i l’altra del 1966, quan es va adaptar a la litúrgia conciliar, seguint un disseny d’en Fita.

Dimarts, 29 / octubre / 2013

Volia anar a Vilassar a avançar el treball de recerca d’en Monjo. Amb tot, per un tema d’assegurances, se m’havia plantejat una visita per aquest matí, i em quedo. Entretant, vaig elaborant les fitxes de les peces que aniré estudiant. A mig matí se’m telefona per anunciar-me que avui no és possible la visita.

A la missa de sant Narcís, el bisbe ha dit algunes coses que s’han fet escoltar: demanant perdó per les informacions i les acusacions de la 13 contra Catalunya, demanant que es pugui realitzar una consulta, demanant que les retallades deixin d’afectar per baix i afectin més per dalt. Bé.

Envio a la impremta la maqueta del recordatori de la festa de Sant Martí i acabem de concretar els detalls.


dimecres, 30 / octubre / 2013

El dematí és dia de despatx, tot i que no es presenta ningú, com passa sovint. Cap a la una, surto i vaig cap a Banyoles. Abans d’arribar a casa passo per l’ajuntament a recollir unes certificacions. I dino amb els de casa.

A la tarda, en Jordi Batlle de la Bisbal em telefona per dir-me que ja ha acabat de teixir les estores de ràfia i que les portarà a Sant Martí. I vaig cap a Sant Martí on m’espero un xic i arriba en Jordi amb les dues estores: l’una per l’altar i l’altra per la seu presidencial. Hi queden bé i hi donen calidesa.

Amb l’església fosca i només amb el llantió del Santíssim, hi fa bo de pregar.


dijous, 31 / octubre / 2013

Em passo mig matí preparant les misses de Tots Sants i del diumenge. Cap al migdia vaig cap a Salt, a l’hospital de Santa Caterina.

Voltar per allà dintre és com perdre’s en un laberint. Sort que ja no és pas la primera vegada i ja conec una mica les tresqueres. Visito en Joan que està eixerit com un pèsol. Sembla que les pedres se li han fos i segurament ja podrà menjar els panellets a casa.

La Paquita de Vilanna, la mare de la Maria, també està força bé però encara en té per uns quants dies. També visito la Paquita, la sagristana de Bonmatí. Cal veure com anirà evolucionant. A la mateixa secció hi ha la Joaquina, que la trobo acompanyada de la seva filla, la seva jove i en Gerard, el nét.

De retorn m’aturo a dinar a Bonmatí.  

Al captard celebro les misses anticipades de Tots Sants a Bonmatí i a Anglès. Hi participa menys feligresos que a les misses anticipades d’un dissabte al vespre.


divendres, 1 / novembre / 2013

Hem girat mes i ja només em falten un parell per arribar al 2014. A veure com acabarà el tema de la Consulta. De moment, les entitats cristianes ja han dit la seva. I no són pas entitats qualsevol: Jesuïtes, Claretians, Justícia i Pau... No només hi estem d’acord els rectorets de poble.  

A les misses de Tots Sants hi participa un nombre un xic més fluix de feligresos que a les misses dels diumenges, però són dels feligresos més esporàdics. És curiós. Quan surto de la missa de Sant Martí vaig a visitar en Joan i en Quin, a Ginesteries.  

Amb la Montserrat parlem de les seves germanes, de la que va ser assistent de Mn. Josep Tomàs (començant a Sant Jordi Desvalls i acabant a Salitja), i de la que s’està a Madrid, amb l’Opus Dei, i que feia molts anys que no havia tornat a Sant Martí.

A la tarda vaig al cementiri vell d’Anglès a donar-hi un tomb. Quin abandó, Déu meu! No diu res a favor del poble. I això que hi ha encara molts nínxols amb restes. Només d’entrar hi ha la llosa sepulcral d’un rector d’Anglès i en recullo la inscripció: “Sepultura del Rnt. Domingo Moner Pbre. que morí a 22 de gener de 1921 als 78 anys de edat y 42 de parroco d’Anglès. Pregueu per mi que tant vaig pregar per vosaltres.”

En el llibre de difunts de la parròquia d’Anglès (VIII) s’amplia una mica la fitxa de Mn. Domingo Moner i Domingo que havia nascut a la Cellera. El pare, Joan, era d’Amer, i la mare, Maria, també de la Cellera. 

A veure si m’engresco a arrodonir el rectorologi d’Anglès. Bona part el va recollir ja el Dr. Viñas. Ara cal completar-lo amb els rectors dels darrers anys i acabar de comprobar-ne alguna informació.

Al vespre venen a sopar uns amics i em sento ben acompanyat.


Cap comentari:

Publica un comentari