Per sant Amanç, a caçar amb rams

Dissabte, 15 / novembre / 2014

M’assabento de la mort, ahir, del pare Maur Esteva (Gironella, 1933), abat de Poblet entre 1970 i 1998 i abat general de l'Orde Cistercenca (1995-2010). Va ser ell qui em dirigí els exercicis espirituals de la meva ordenació presbiteral, el  1980. La darrera vegada que vaig saludar-lo fou a Roma, on vaig trobar-lo passejant per l’entorn de les Termes de Dioclecià.

Al matí acabo de preparar coses per portar cap a Sant Amanç on hi tenim la celebració de l’acabament de les obres de l’església i la benedicció.  L’Eva fa catequesi  a un grup de mainada.

Cap a les 11 vaig cap a Sant Amanç. L’entorn de l’església sembla un formiguer que esclata de goig. Acabo de preparar els detalls de la celebració. En Quim hi farà d’escolà.  Arriba primer Mn. Ramon i, tot seguit, el bisbe i el diaca, en Joan. 

La celebració traspua senzillesa, satisfacció, goig. Els Cors Alegres l’animen amb els seus cants. L’església queda atapeïda i també l’exterior. En David i en Manel hi són amb els seus pares i els seus padrins. Deuen participar-hi cap a 200 persones. També hi ha els alcaldes d’Anglès, de Brunyola i d’Osor.  Hi ha molts feligresos de Sant Martí Sapresa: saben bé que aquesta és la seva segona església parroquial. També han vingut els gegants d’Anglès, la Remei i en Miquel.

Per començar la celebració, el president dels Amics de Sant Amanç, dóna la benvinguda i agraeix la col·laboració de tots que ha fet possible que, amb 9 anys, a partir de la iniciativa d’en Félix, l’església s’hagi reconstruït i ornamentat tan bé.

Tot seguit el bisbe aspergeix amb aigua beneïda els assistents i beneeix tota l’església, l’interior i l’exterior. La primera lectura la llegeix la Carme de Can Perich i, el diaca, llegeix l’evangeli. Tot seguit presento en Manel i en David al bisbe i als assistents per tal que siguin confirmats.

L’homilia del bisbe és planera i adequada remarcant la importància i el simbolisme d’aquesta església  -l’església parroquial matriu de les esglésies de la Vall de les Esglésies- i la importància de valorar el nostre patrimoni religiós, on també hi ha la nostra fe i la fe dels joves que seran confirmats.

Un cop confirmats en Manel i en David, llegeix les pregàries en Joan, el pare d’en David. I celebrem l’Eucaristia. A l’ofertori, entra un gos esverat a l’església. Va depressa, flairant tothom, remenant la cua de satisfacció. Arriba fins al davant del Bisbe, el saluda, i surt per allà mateix on havia entrat. Dic que deu ser el ca de sant Roc.

A la comunió es reparteixen un centenar de partícules. Abans de finalitzar, el bisbe ens anuncia que s’enllestirà una còpia del retaule de sant Miquel que, abans del 1936, es podia admirar a l’església i que ara es conserva al Museu Diocesà. Tothom aplaudeix agraït.  Quan acaba la celebració, a la sortida, el bisbe destapa una làpida en commemoració de la diada.  També se li lliura una clau del portal de l’església. I és el moment de fer fotografies.  Suposo que en veurem alguna.

Tot seguit, al prat, es serveix un pica-pica. I en Joan i jo anem recollint les coses. Quan acabem ens unim al vermut. Tot seguit, el bisbe, en Ramon, en Joan i jo anem a dinar a Bonmatí. Tot dinant parlem de la celebració, del moment que vivim, de la situació de l’Església... 

Quan hem acabat i ha marxat el Bisbe i en Joan, amb en Ramon anem a veure la capella de la Pietat, a Constantins, al costat de Can Massana. Curiosament hi ha rastres de culte popular: una petita imatge de la Mare de Déu presideix el retaule del s. XIX. També hi ha un petit Sant Crist. Hi diem una avemaria demanant que sigui possible la restauració.

De fet, diverses persones s’han ofert per portar-la endavant:  un arquitecte (l’Hanníbal  Climent) , un mestre que viu a Salt (en Ricard Teixidor), una florista de Girona / Anglès (la Fàbrega)... També s’havien ofert altres persones però no en tinc cap mena de contacte. A veure si podem enfilar l’agulla i començar a fer algun pas.     

  

De retorn, em quedo a celebrar la missa anticipada a Bonmatí. I tot seguit, vaig a celebrar-la a Anglès.

Quan acabo la missa d’Anglès i estic tancant les portes, trobo una gata arraulida al baptisteri. Es deixa agafar i va miolant. I què en faré, ara, d’aquesta mixeta? Un escolà em demana que li deixi endur a casa seva. La seva mare li consent.  

diumenge, 16 / novembre / 2014

M’assabento de la mort del professor Antoni Maria Badia i Margarit (94a). El vaig conèixer a l'església dels caputxins d'Olot (1980 – 1983). Passava els caps de setmana a Sant Privat de Bas i, amb la seva muller, participava a la missa del migdia a l’església del Sagrat Cor i que sovint presidia jo: davant d'ell vaig fer les meves primeres homilies. Feia molt respecte. La darrera vegada que el vaig veure i saludar fou a la manifestació del dia 11 de setembre del 2012 a Barcelona, cap a la plaça Urquianona. Que descansi en pau i que Déu l'aculli a la seva Llar Pairal. I que des de la Pàtria celestial vetlli per la llibertat i la dignitat de la pàtria terrenal, tan trepitjada i menyspreada, com bé reconeixia ell.

Celebro les misses dominicals. A la del migdia hi oficiem les exèquies d’en Salvador Seriñá. Havia nascut a Sant Gregori fa 93 anys. Els seus néts són músics (el noi és el contrabaix de la Bisbal Jove) i interpreten algunes cants de la missa.

Un cop ho he endreçat tot, vaig a dinar a l’Hostal del Fang. No m’hi havia aturat mai. Hi trobo els Campmajó de Bonmatí que em saluden cordialment. Sortint em fixo en les runes de la capella que hi ha al costat.  A la porta lateral hi ha una inscripció a la llinda que diu: QUE INGRATO SERIA QUIEN PAR AQUÍ PASARIA SIN DECIR AVEMARIA. FECIT DÑA. MARIA ANTONIA ZARONTI DE CONCH . Havia sentit dir que aquesta capella estava dedicada a la Mare de Déu de Núria. No ho sé pas. Potser algú m’ho digui.  

Després de dinar vaig a donar un tomb cap a la Vall de Bas. No tardo gaire a encauar-me. A la doma acabo el santoral del desembre pel santoral.cat.

dilluns, 17 / novembre / 2014

Després d’esmorzar felicito en Jaume. És un parell de mesos més jove que no pas jo.

L’Hanníbal m’envia una fotografia de la dovella que cloïa el portal de punt rodó que accedia a la capella de la Pietat. És de pedra de Girona hi s’hi pot llegir bé una inscripció que hi diu: AQUESTA CAPELLA ES ESTADA EDIFICADA EN HONOR DE NOSTRE DÉU E DE MADONNA SANTA MARIA DE NATZARET PER EN BONANAT DE TORNAVELLS, CIUTADÀ DE GIRONA, EN LO ANY DE NOSTRE SENYOR 1340. I ara ves a saber on ha anat a raure aquesta làpida i les altres dovelles que van sostreure de la capella deu fer uns 15 anys.  Quina pena!

La informació que aporta la inscripció coincideix amb la informació que recull Mn. Josep M. Marquès al llibre Notes històriques sobre la diòcesi de Girona i les seves parròquies, al Annex de la Guia del 1996 del Butlletí de l’Església de Girona.

El dilluns a la tarda és dia de mainada de catequesi. N’hi venen una vintena.

A la missa vespertina hi venen a fer d’escolà en Víctor, en Quim i en Joan.

dimarts, 18 / novembre / 2014

A primera hora del matí vaig a treure’m sang per fer una analítica. Em toca fer-ho cada mig any. La darrera vegada vaig arribar un minut tard de l’hora que m’havien indicat i ja m’havien passat al davant. Avui arribo cinc minuts abans de l’hora i em toca esperar mitja hora llarga. Entretant parlo amb altres pacients que també s’esperen.  

Cap al migdia vaig fins a Sant Amanç a recollir una capsa de partícules que m’hi vaig deixar i la clau. Abans passo per Cal Soldat a recollir la clau, clar. També ho aprofito per arribar-be fins a Sant Pere Sestronques per recollir-hi una bossa que m’hi vaig oblidar el dia que hi celebràrem sant Pere, el darrer diumenge de juny.

I ja que sóc aquí, vaig a visitar la capella de Sant Romà.  Avui és la seva festa. No havia visitat mai la capella. Avui és la festa de sant Romà i de sant Barula, el seu escolà, que també màrtir al costat del seu mestre.

A mitja tarda em telefona en Mató. Parlem de Poblet. Possiblement algun dia vingui a veure’m amb altres coneguts.  

A la tarda porto el grup de catequesi, amb l’Oriol, en Sergi i en Joan. De moment, no s’apunta cap catequista.  

Després de la missa faig una passejada. També n’he fet una després de dinar i després d’esmorzar.

dimecres, 19 / novembre / 2014

Quan estic fent una passejada em comuniquen la mort de la Maria Font.  

Al matí atenc al despatx no ve gaire gent.

Vaig a dinar a Banyoles. I quan acabo, vaig estirar les cames fins l’estany.  

una passejada breu

A la tarda tenim reforç escolar. Hi participa molta mainada. És una dels serveis bonics que ofereixen els voluntaris de Caritas. Llàstima que hi ha pocs voluntaris. Segurament, el dissabte, si que hi haurà voluntaris per anar a ballar.  

Després de la missa vespertina vaig cap a La Cellera. Hi tenim la reunió dels clergues de  d’arxiprestat. Al sopar hi celebrem els 70 anys d’en Jesús i els 52 anys de l’ordenació d’en Ramon.

dijous, 20 / novembre / 2014

Oficio les exèquies de la Maria, la muller del Tremendo. La seva germana era l’àvia de Can Mas.

Quan acabo les exèquies, vaig cap al Baix Empordà. Hi ha una persona malalta que m’ha demanat que la visités.

Ja de retorn, m’aturo a dinar a Santa Cristina d’Aro. Menjo un bon plat d’escudella i un altre bon plat de carn d’olla. Avui no cauré pas decandit.

Quan passo per Quart, m’hi aturo. Voldria visitar el taller de terrissa de Can Marcó. Un oncle vell de la casa havia estat de rector a Sant Martí Sapresa.  Els plafons del Viacrucis i algun altre objecte procedeixen de Can Marcó. Però no obren fins més tard, i no puc esperar.

També m’aturo a Girona. Adquireixo roba esportiva d’abric. No vull passar fred.

Venen tres escolans a ajudar la missa.  

divendres, 21 / novembre / 2014

Passo el matí amunt i avall visitant algunes famílies. Amb l’Arnaldo preparem la celebració ecumènica de Nadal pel diumenge 14 de desembre. També visito la M. Teresa que em fa pujar fins la Torratxa des d’on puc gaudir d’una panoràmica d’Anglès força inèdita.

Després de dinar vaig a estirar les cames.  Quan no ho puc fer, ho trobo prou a faltar!

Al despatx preparo les pregàries i els cants de les celebracions d’aquest diumenge.

Al vespre, em comuniquen la mort d’en Lluís Ros de Can Pixolives.  Déu l’hagi.