Amunt, germans, fem nostra via... amunt, que és sols camí d'un dia...

dissabte, 13 / octubre / 2012

Quan obro l’església, entren en Ricardet (que ve a arreglar les flors) i en Joan Massergas. En Joan em comenta que, quan hi havia Mn. Isidre, va pintar l’església de blanc. Era el 1981, la setmana del cop d’estat (el 23 de febrer era un dilluns, l’endemà de la meva ordenació de capellà). Es veu que el pare d’en Joan, l’Antonio, havia pintat unes escenes religioses que hi havia a la capella de la Sagrada Família. A la capella de la M. de D. de Montserrat hi havia unes pintures que segurament eren del monjo de Montserrat P. Josep M. Gussó, oncle de Can Vinyes Miralpeix. En Joaquim Pont de Ca l’Elisa, que aleshores era operari d’en Masergas, també em comentà que amb l’emblanquinada s’havien cobert les pintures (si bé ningú em sap confirmar si també ho van ser les del presbiteri o, en canvi, eren unes teles).  

Vaig a Girona per assistir a les exèquies de Mn. Josep Buch. Hi som una colla de companys. Quan acaba la cerimònia saludo Mn. Àngel Pla, Mn. Joan Busquets, Mn. Joan Riu, Mn. Quim Casadevall, Mn. Quim Pla, Mn. Pere Domènech, Mn. Joaquim Xutglà... Mn. Joan m’explica que de jovenet havia vingut a Anglès per fer alguna representació de teatre a la Catequística.  

Em comuniquen la mort de la Laura de Can Verònic. Fa pocs mesos enterràrem la seva germana, la Carmeta.  

A la missa de Bonmatí hi participen en Lluís Bofill, amb la seva mare la Pilar i amb la Felicia. I a la missa d’Anglès, que ja respira la festa del Remei, venen uns altres amics que es queden a sopar.

Després de la missa els geganters porten els dos gegants, la Remei i en Miquel, perquè passin la nit a l’església, vetllant la Mare de Déu.

A la missa d’Anglès venen uns altres amics que es queden a sopar.

diumenge, 14 / octubre / 2012

El segon diumenge d’octubre és la diada de la Mare de Déu del Remei. A les 8 del matí obro l’església i ja comença a desfilar gent a venerar la imatge de la Mare de Déu i a deixar-li un llantió de cera o varis.

A la primera missa, a les 9m, hi participa força més gent que els altres diumenges.

A Sant Martí hi participen 30 persones. I després, quan baixo a Anglès, també venen a venerar la Mare de Déu.

Per la missa del migdia, l’església queda plena com un ou. També hi albiro una bona colla de feligresos que havien participat a Sant Martí o van participar-hi ahir a Bonmatí. A l’ofertori, els geganters ofrenen a la Mare de Déu del Remei una teula pintada on es representen els dos gegants del poble, en Miquel i la Remei.

La M. Carme Palma acompanya l’ofrena amb el seu poema:

EL REMEI

Hem passejat per bells carrers

Del que fou antic castell

I en arribar davant del temple

Hem tremolat d’emoció.

I com xiquets amb sabates noves,

Volem participar de la celebració.

És diumenge, és el Remei!

El sant de la nostra patrona.

I per celebrar aquesta diada

Els geganters han fet un esforç.

Els han endinsat en el temple

I romanem a peu dret.

Al veure’t, Mare, tan bonica,

Hem vist una llum vora teu.

Fa que et veiem silenciosa,

Mudada amb les joies adients.

Tens el poder dels remeis

Que guarien molta gent;

Així ho diuen els llibres

d’història d’altres temps.

A les nits romans desperta,

I de nosaltres, vetlles el son.

Tampoc els nostres ulls es tanquen:

Ballem les danses antigues,

Assagem i assagem.

Així, quan anem a les trobades,

Solem escoltar ben baixet:

“Com els gegants d’Anglès, no hi ha res”.

Mare, que tinguis un bon dia

Et desitgem en Miquel i la Remei,

Els gegants d’Anglès.  

Al final de la missa, els geganters baixen la imatge de la Mare de Déu i així a tothom li és més fàcil venerar-la, especialment la gent gran i els que tenen algun impediment. Quan acaba la corrua, porto la imatge venerable a l’exterior perquè també participi a la dansa que li dediquen els gegants.

Em trobo una bossa amb el menjar del dinar: una sopa de peix i lluç a la planxa. Podré celebrar bé la diada de la Mare de Déu.

A la tarda m’emporto l’ordinador a l’església i m’instal·lo davant del Santíssim. Treballo una estona preparant el santoral per PREGÀRIA. CAT. I vaig saludant la gent que porta llantions i que van pujant al cambril.

Escolto el diàleg d’una mare que, després d’encendre un llantió, diu al seu fill: “I ara anem a fer un petó a la Mare de Déu del Remei”. I el noi, assenyalant la geganta, li contesta: “La Remei és allà”.

Cap al tard ve en Dídac Faig. Li ha agradat veure el seu poema al recordatori / punt de llibre que s’ha repartit. Es queda una estona pregant. Li demano per si vol celebrar la missa vespertina i hi accedeix. Jo l’assisteixo, busco els lectors, faig cantar... En Dídac és l’únic capellà fill d’Anglès que ha vingut  a venerar la Mare de Déu del Remei en la seva diada. A veure si la propera celebració els animo a participar-hi.

Quan acabem la missa, endreço les coses mentre en Ricardet i en Joan apaguen els llantions: n’hi ha cap un miler. 

Cap a les 10, comença a ploure i cauen uns 8 litres. De mica en mica... 

dilluns, 15 / octubre / 2012

Quan he enllestit la rutina del matí, i sense esmorzar, vaig a l’ambulatori. Sembla que la disciplina espartana dels darrers dies ha funcionat i el terrós de sucre s’ha diluït gairebé a la meitat. Però no puc abaixar la guàrdia i haig de continuar filant prim.

Oficio les exèquies de la Laura de Can Verònic. Hi participa força gent de La Cellera i també d’Anglès.

Vaig a esmorzar i surto cap a Bellaterra. Ara ja conec millor les tresqueres per arribar al departament d’art de la Universitat Autònoma. M’entrevisto amb la Montserrat Claveria per parlar de les pràctiques del màster. També m’entrevisto amb la Núria Llorens per comentar la proposta que li faig del treball del màster. 

Quan he acabat les entrevistes dino a la cafeteria de la facultat d’Història. Està a rebotir. Comparteixo taula amb una noia japonesa. Li desitjo “Bon profit”, però no entén res. Li repeteixo en castellà i en anglès. Però queda igualment bocabadada. Sembla que aquest no és un costum japonès.

Arribo a temps a Anglès per obrir les portes de la doma a la mainada de catequesi i els catequistes.

Celebrem la missa a l’església. S’ha acabat celebrar-la habitualment a la capella del col·legi de les germanes dominiques. O sigui, comencem una nova etapa. I els gegants, la Remei i en Miquel, també hi assisteixen, pal plantats al la capella lateral.  

dimarts, 16 / octubre / 2012

Em ronda encara el refredat o la reacció al·lèrgica al ferum de les flors, però sembla que puc respirar millor.

Al matí faig una caminada de mitja hora (fins la gasolinera) i passo per Can Patalic a proveir.

Endreço un xic la sagristia i el despatx. Començo a recollir material sobre els imatgers a qui els dedicaré el treball del màster (la tesina). De moment començo per en Josep M. Bohigas i Masoliver (1906 – 1971). Ja tinc força localitzada la seva obra. Em poso en contacte amb Llotja per si tenen material seu.

Regirant papers, descobreixo qui va decorar l’església d’Anglès (entre el 1953 / 1954): ni més ni menys que en Guillem Soler Gatvillaró (Tarragona 1905 – Barcelona 1971), el mateix pintor que decorà les esglésies de Sant Martí de Palafrugell, de Santa Susanna del Mercadal, de Sant Martí del Seminari... La seva decoració, que incloïa dues grans pintures,  s’eliminà el 1981 i es decorà tal com la coneixem ara. Opinions de tots els gustos i extrems.

De moment els feligresos que assisteixen a la missa ferial són els mateixos que assistien a la capella de les dominiques, excepte les germanes: oscil·lem entre 10 i 12 persones. Al baptisteri, sota el campanar, estarem bé. Ara, de moment, a l’església també hi ha els dos gegants: potser es pensen que acabarem posant-los-hi un ciri a cada costat. Ara que si es queden gaire estona per aquí, també els donarem feina.

Algunes persones m’han felicitat pensant que avui és el meu sant. Els dono les gràcies, però els dic que encara falten uns quants dies per ser-ho.

Quan sóc al pis i a la doma ja ho he tancat tot, mentre preparo el sopar, tot d’una sento algun crit sense saber d’on ve. Miro al pati, miro a l’hort... Res. Finalment m’adono que el crit ve de l’escala. Sant Antoni! Vaig a mirar què passa. És en Joan que ve a avisar-me que la colla gegantera ve a treure els dos gegants de l’església. Vaig a acomiadar-los: adéu, Remei i Miquel, i fins per Corpus

dimecres, 17 / octubre / 2012

De bon matí ja venen els fusters, en Jordi i en Vicenç, per arreglar una porta del pis. En Vicenç em comenta que ve des de Torroella de Montgrí i que la seva muller és professora al col·legi dels germans gabrielistes. Precisament el meu pare era ex alumne dels gabrielistes, quan eren a Banyoles, abans del 1936.

També venen en Ricardet i en Joan per treure les flors de l’església. Especialment els lliris, amb el seu perfum intens, es feien insuportables.

I venen en Ramon i en Florenci per comptar la menudalla i repassar comptes.

O sigui, que tot va en dansa.

Al despatx hi venen un parell de persones. També ve en Paco Pons a portar el bàcul de la imatge de sant Antoni.

He fet dues passejades, una cap a les nou (20 minuts llargs) i l’altra abans de dinar (uns altres 20 minuts llargs). Prefereixo fer-ho de forma repartida.

Quedem amb l’Anton M. Rigau per repassar l’edició del llibre de Santa Maria dels Turers. 

Els fusters prenen mides i preparen  un banc de paret pel baptisteri que ens servirà per la missa ferial. Hi caben unes 15 persones, que serà suficient i ja està bé.

Abans de la missa faig una altra passejada d’uns 20 minuts, al trot. Diverses persones em pregunten si he perdut les claus. Fins i tot em fan mirar la butxaca per si les hi porto. Es veu que han trobat un clauer amb diverses medalles religioses i, ja està, deuen ser del capellà. La medalla i la creu la porto penjada al coll, no a les claus.

dijous, 18 / octubre / 2012

Sembla que els bisbes comencen a entreobrir tímidament la porta al plantejament de Catalunya com un nou estat. El primer pas és NOTA DELS BISBES DE CATALUNYA DAVANT LESELECCIONS AL PARLAMENT, desmarcant-se de la postura oficial del consell permanent de la Conferencia Espiscopal Española. A suara hi ha les manifestacions del bisbe auxiliar de Barcelona Sebastià Taltavull i, ahir, les declaracions del bisbe de Solsona, Xavier Novell.

Al matí venen unes quantes confraresses de la Mare de Déu de l’Escombra per recollir en capses la roba guardada a la calaixera vella de la sagristia, devorada pels tèrmits.

Al migdia faig una caminada d’uns 30 minuts i ho aprofito per anar a comprar alguna cosa.

Els españolistes fan riure:  tant que parlen de la grandesa i de la unitat d'Espanya i tothom qui ha pogut, n'ha fugit: Flandes, Portugal, Amèrica llatina, Filipines, Cuba, Fernando Poo, Guinea, Sàhara....  

Enllesteixo i envio el santoral del novembre a la redacció de PREGÀRIA.CAT   

Sembla que a l’església hi participa més gent a la missa vespertina. A veure si no podrem fer servir el baptisteri com a capella ferial.

Al vespre, plovisqueja.

divendres, 19 / octubre / 2012

Ens llevem amb plugim. Entre ahir vespre i aquest matí han caigut uns 4 litres. Sembla com si tot es llevés més tard. Des del començament de la tardor, el sol es lleva mitja hora més tard i va a joc tres quarts d’hora més aviat.

Vaig cap a Girona a la seu de l’editorial AMR que editen el llibre de Santa Maria dels Turers. Deixo el cotxe a l’aparcament de l’estació i vaig cap a la plaça Marquès de Camps. M’entrevisto amb la Mònica i parlem de les correccions que hi ha fetes i de les que hi cal fer. Hi manquen moltes fotografies ja que el que se n’havia fer responsable de trobar-ne (en Lluís Martí) s’ha posat malalt i no pot fer aquest servei. N’hi ha alguna d’antiga i algunes fetes per en Josep M. Mateu, pel mateix Anton Maria, per en Martirià Butinyà, per en Mel...

La Mònica em lliura la tercera maqueta perquè la repassi i, si puc, busqui fotografies. Aquest llibre no estarà pas per sant Martí, com volia Mn. Ramon. Si es pot imprimir abans de la Puríssima, ja podrem estar contents. El cert és que, si jo pogués, el redactaria de cap i de nou.

I retorno cap Anglès. Pel camí, tant anant com tornant, va plovisquejant. Ben bé que és un plugim que ni fa ni deixa fer. Cap a migdia ja sóc a la doma i em preparo una olla de peix. Es posarà bé.

A la tarda em poso a treballar amb el llibre i arribo a corregir la meitat del text. També escanejo fotografies, recordatoris, dibuixos...

Em porten rovellons i me’n faig una petita menjada per sopar. Demà m’en couré amb salsitxes trossejades.