dissabte,
13 / octubre / 2012
Quan
obro l’església, entren en Ricardet (que ve a arreglar les flors) i en Joan Massergas.
En Joan em comenta que, quan hi havia Mn. Isidre, va pintar l’església de
blanc. Era el 1981, la setmana del cop d’estat (el 23 de febrer era un dilluns,
l’endemà de la meva ordenació de capellà). Es veu que el pare d’en Joan,
l’Antonio, havia pintat unes escenes religioses que hi havia a la capella de la
Sagrada Família. A la capella de la M. de D. de Montserrat hi havia unes
pintures que segurament eren del monjo de Montserrat P. Josep M. Gussó, oncle
de Can Vinyes Miralpeix. En Joaquim Pont de Ca l’Elisa, que aleshores era
operari d’en Masergas, també em comentà que amb l’emblanquinada s’havien cobert
les pintures (si bé ningú em sap confirmar si també ho van ser les del
presbiteri o, en canvi, eren unes teles).
Vaig
a Girona per assistir a les exèquies de Mn. Josep Buch. Hi som una colla de
companys. Quan acaba la cerimònia saludo Mn. Àngel Pla, Mn. Joan Busquets, Mn.
Joan Riu, Mn. Quim Casadevall, Mn. Quim Pla, Mn. Pere Domènech, Mn. Joaquim
Xutglà... Mn. Joan m’explica que de jovenet havia vingut a Anglès per fer
alguna representació de teatre a la Catequística.
Em
comuniquen la mort de la Laura de Can Verònic. Fa pocs mesos enterràrem la seva
germana, la Carmeta.
A la
missa de Bonmatí hi participen en Lluís Bofill, amb la seva mare la Pilar i amb
la Felicia. I a la missa d’Anglès, que ja respira la festa del Remei, venen uns
altres amics que es queden a sopar.
Després
de la missa els geganters porten els dos gegants, la Remei i en Miquel, perquè
passin la nit a l’església, vetllant la Mare de Déu.
A la
missa d’Anglès venen uns altres amics que es queden a sopar.
diumenge,
14 / octubre / 2012
El
segon diumenge d’octubre és la diada de la Mare de Déu del Remei. A les 8 del
matí obro l’església i ja comença a desfilar gent a venerar la imatge de la
Mare de Déu i a deixar-li un llantió de cera o varis.
A la
primera missa, a les 9m, hi participa força més gent que els altres diumenges.
A
Sant Martí hi participen 30 persones. I després, quan baixo a Anglès, també
venen a venerar la Mare de Déu.
Per
la missa del migdia, l’església queda plena com un ou. També hi albiro una bona
colla de feligresos que havien participat a Sant Martí o van participar-hi ahir
a Bonmatí. A l’ofertori, els geganters ofrenen a la Mare de Déu del Remei una
teula pintada on es representen els dos gegants del poble, en Miquel i la
Remei.
La
M. Carme Palma acompanya l’ofrena amb el seu poema:
EL
REMEI
Hem
passejat per bells carrers
Del
que fou antic castell
I en
arribar davant del temple
Hem
tremolat d’emoció.
I
com xiquets amb sabates noves,
Volem
participar de la celebració.
És
diumenge, és el Remei!
El
sant de la nostra patrona.
I
per celebrar aquesta diada
Els
geganters han fet un esforç.
Els
han endinsat en el temple
I romanem
a peu dret.
Al
veure’t, Mare, tan bonica,
Hem
vist una llum vora teu.
Fa
que et veiem silenciosa,
Mudada
amb les joies adients.
Tens
el poder dels remeis
Que
guarien molta gent;
Així
ho diuen els llibres
d’història
d’altres temps.
A
les nits romans desperta,
I de
nosaltres, vetlles el son.
Tampoc
els nostres ulls es tanquen:
Ballem
les danses antigues,
Assagem
i assagem.
Així,
quan anem a les trobades,
Solem
escoltar ben baixet:
“Com
els gegants d’Anglès, no hi ha res”.
Mare,
que tinguis un bon dia
Et
desitgem en Miquel i la Remei,
Els
gegants d’Anglès.
Al
final de la missa, els geganters baixen la imatge de la Mare de Déu i així a
tothom li és més fàcil venerar-la, especialment la gent gran i els que tenen
algun impediment. Quan acaba la corrua, porto la imatge venerable a l’exterior
perquè també participi a la dansa que li dediquen els gegants.
Em
trobo una bossa amb el menjar del dinar: una sopa de peix i lluç a la planxa. Podré
celebrar bé la diada de la Mare de Déu.
A la
tarda m’emporto l’ordinador a l’església i m’instal·lo davant del Santíssim. Treballo
una estona preparant el santoral per PREGÀRIA. CAT. I vaig saludant la gent que
porta llantions i que van pujant al cambril.
Escolto
el diàleg d’una mare que, després d’encendre un llantió, diu al seu fill: “I
ara anem a fer un petó a la Mare de Déu del Remei”. I el noi, assenyalant la
geganta, li contesta: “La Remei és allà”.
Cap
al tard ve en Dídac Faig. Li ha agradat veure el seu poema al recordatori /
punt de llibre que s’ha repartit. Es queda una estona pregant. Li demano per si
vol celebrar la missa vespertina i hi accedeix. Jo l’assisteixo, busco els
lectors, faig cantar... En Dídac és l’únic capellà fill d’Anglès que ha vingut a venerar la Mare de Déu del Remei en la seva
diada. A veure si la propera celebració els animo a participar-hi.
Quan
acabem la missa, endreço les coses mentre en Ricardet i en Joan apaguen els
llantions: n’hi ha cap un miler.
Cap
a les 10, comença a ploure i cauen uns 8 litres. De mica en mica...
dilluns,
15 / octubre / 2012
Quan
he enllestit la rutina del matí, i sense esmorzar, vaig a l’ambulatori. Sembla
que la disciplina espartana dels darrers dies ha funcionat i el terrós de sucre
s’ha diluït gairebé a la meitat. Però no puc abaixar la guàrdia i haig de continuar
filant prim.
Oficio
les exèquies de la Laura de Can Verònic. Hi participa força gent de La Cellera
i també d’Anglès.
Vaig
a esmorzar i surto cap a Bellaterra. Ara ja conec millor les tresqueres per
arribar al departament d’art de la Universitat Autònoma. M’entrevisto amb la
Montserrat Claveria per parlar de les pràctiques del màster. També m’entrevisto
amb la Núria Llorens per comentar la proposta que li faig del treball del
màster.
Quan
he acabat les entrevistes dino a la cafeteria de la facultat d’Història. Està a
rebotir. Comparteixo taula amb una noia japonesa. Li desitjo “Bon profit”, però
no entén res. Li repeteixo en castellà i en anglès. Però queda igualment
bocabadada. Sembla que aquest no és un costum japonès.
Arribo
a temps a Anglès per obrir les portes de la doma a la mainada de catequesi i
els catequistes.
Celebrem
la missa a l’església. S’ha acabat celebrar-la habitualment a la capella del
col·legi de les germanes dominiques. O sigui, comencem una nova etapa. I els
gegants, la Remei i en Miquel, també hi assisteixen, pal plantats al la capella
lateral.
dimarts,
16 / octubre / 2012
Em
ronda encara el refredat o la reacció al·lèrgica al ferum de les flors, però
sembla que puc respirar millor.
Al
matí faig una caminada de mitja hora (fins la gasolinera) i passo per Can
Patalic a proveir.
Endreço
un xic la sagristia i el despatx. Començo a recollir material sobre els
imatgers a qui els dedicaré el treball del màster (la tesina). De moment
començo per en Josep M. Bohigas i Masoliver (1906 – 1971). Ja tinc força
localitzada la seva obra. Em poso en contacte amb Llotja per si tenen material
seu.
Regirant
papers, descobreixo qui va decorar l’església d’Anglès (entre el 1953 / 1954):
ni més ni menys que en Guillem Soler Gatvillaró (Tarragona 1905 – Barcelona
1971), el mateix pintor que decorà les esglésies de Sant Martí de Palafrugell,
de Santa Susanna del Mercadal, de Sant Martí del Seminari... La seva decoració,
que incloïa dues grans pintures, s’eliminà el 1981 i es decorà tal com la
coneixem ara. Opinions de tots els gustos i extrems.
De
moment els feligresos que assisteixen a la missa ferial són els mateixos que
assistien a la capella de les dominiques, excepte les germanes: oscil·lem entre
10 i 12 persones. Al baptisteri, sota el campanar, estarem bé. Ara, de moment, a
l’església també hi ha els dos gegants: potser es pensen que acabarem
posant-los-hi un ciri a cada costat. Ara que si es queden gaire estona per
aquí, també els donarem feina.
Algunes
persones m’han felicitat pensant que avui és el meu sant. Els dono les gràcies,
però els dic que encara falten uns quants dies per ser-ho.
Quan
sóc al pis i a la doma ja ho he tancat tot, mentre preparo el sopar, tot d’una
sento algun crit sense saber d’on ve. Miro al pati, miro a l’hort... Res.
Finalment m’adono que el crit ve de l’escala. Sant Antoni! Vaig a mirar què
passa. És en Joan que ve a avisar-me que la colla gegantera ve a treure els dos
gegants de l’església. Vaig a acomiadar-los: adéu, Remei i Miquel, i fins per
Corpus
dimecres,
17 / octubre / 2012
De
bon matí ja venen els fusters, en Jordi i en Vicenç, per arreglar una porta del
pis. En Vicenç em comenta que ve des de Torroella de Montgrí i que la seva
muller és professora al col·legi dels germans gabrielistes. Precisament el meu
pare era ex alumne dels gabrielistes, quan eren a Banyoles, abans del 1936.
També
venen en Ricardet i en Joan per treure les flors de l’església. Especialment
els lliris, amb el seu perfum intens, es feien insuportables.
I
venen en Ramon i en Florenci per comptar la menudalla i repassar comptes.
O
sigui, que tot va en dansa.
Al
despatx hi venen un parell de persones. També ve en Paco Pons a portar el bàcul
de la imatge de sant Antoni.
He
fet dues passejades, una cap a les nou (20 minuts llargs) i l’altra abans de
dinar (uns altres 20 minuts llargs). Prefereixo fer-ho de forma repartida.
Quedem
amb l’Anton M. Rigau per repassar l’edició del llibre de Santa Maria dels
Turers.
Els
fusters prenen mides i preparen un banc
de paret pel baptisteri que ens servirà per la missa ferial. Hi caben unes 15
persones, que serà suficient i ja està bé.
Abans
de la missa faig una altra passejada d’uns 20 minuts, al trot. Diverses
persones em pregunten si he perdut les claus. Fins i tot em fan mirar la
butxaca per si les hi porto. Es veu que han trobat un clauer amb diverses
medalles religioses i, ja està, deuen ser del capellà. La medalla i la creu la
porto penjada al coll, no a les claus.
dijous,
18 / octubre / 2012
Sembla
que els bisbes comencen a entreobrir tímidament la porta al plantejament de
Catalunya com un nou estat. El primer pas és NOTA DELS BISBES DE CATALUNYA DAVANT LESELECCIONS AL PARLAMENT, desmarcant-se de la postura oficial del consell
permanent de la Conferencia Espiscopal Española. A suara hi ha les
manifestacions del bisbe auxiliar de Barcelona Sebastià Taltavull i, ahir, les declaracions
del bisbe de Solsona, Xavier Novell.
Al
matí venen unes quantes confraresses de la Mare de Déu de l’Escombra per
recollir en capses la roba guardada a la calaixera vella de la sagristia,
devorada pels tèrmits.
Al
migdia faig una caminada d’uns 30 minuts i ho aprofito per anar a comprar
alguna cosa.
Els
españolistes fan riure: tant que parlen
de la grandesa i de la unitat d'Espanya i tothom qui ha pogut, n'ha fugit:
Flandes, Portugal, Amèrica llatina, Filipines, Cuba, Fernando Poo, Guinea,
Sàhara....
Enllesteixo
i envio el santoral del novembre a la redacció de PREGÀRIA.CAT
Sembla
que a l’església hi participa més gent a la missa vespertina. A veure si no
podrem fer servir el baptisteri com a capella ferial.
Al
vespre, plovisqueja.
divendres,
19 / octubre / 2012
Ens
llevem amb plugim. Entre ahir vespre i aquest matí han caigut uns 4 litres. Sembla
com si tot es llevés més tard. Des del començament de la tardor, el sol es
lleva mitja hora més tard i va a joc tres quarts d’hora més aviat.
Vaig
cap a Girona a la seu de l’editorial AMR que editen el llibre de Santa Maria dels
Turers. Deixo el cotxe a l’aparcament de l’estació i vaig cap a la plaça
Marquès de Camps. M’entrevisto amb la Mònica i parlem de les correccions que hi
ha fetes i de les que hi cal fer. Hi manquen moltes fotografies ja que el que
se n’havia fer responsable de trobar-ne (en Lluís Martí) s’ha posat malalt i no
pot fer aquest servei. N’hi ha alguna d’antiga i algunes fetes per en Josep M.
Mateu, pel mateix Anton Maria, per en Martirià Butinyà, per en Mel...
La
Mònica em lliura la tercera maqueta perquè la repassi i, si puc, busqui
fotografies. Aquest llibre no estarà pas per sant Martí, com volia Mn. Ramon.
Si es pot imprimir abans de la Puríssima, ja podrem estar contents. El cert és
que, si jo pogués, el redactaria de cap i de nou.
I
retorno cap Anglès. Pel camí, tant anant com tornant, va plovisquejant. Ben bé
que és un plugim que ni fa ni deixa fer. Cap a migdia ja sóc a la doma i em
preparo una olla de peix. Es posarà bé.
A la
tarda em poso a treballar amb el llibre i arribo a corregir la meitat del text.
També escanejo fotografies, recordatoris, dibuixos...
Em
porten rovellons i me’n faig una petita menjada per sopar. Demà m’en couré amb salsitxes
trossejades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada