L’esperança ens crida a la llibertat avui ens convida a un crit d’amistat

dissabte, 15 / desembre / 2012

Em comenten la campanya de recollida de taps. Me’n parlen la mare de la nena afectada i una de les que porten la campanya, la Sílvia. Miraré de fer alguna cosa.  

Vaig a repartir els programes de les celebracions nadalenques: a La Cellera i a Bescanó. Perquè, aquesta mena de coses, sempre s’han de fer a darrera hora i a corre-cuita?

A Bonmatí, la Paquita es troba malament i no pot venir a l’església. Sembla que els anys li pesen. Ha servit molts anys aquesta església, amb Mn. Àngel i amb Mn. Joan. Veurem com ens en sortirem, si ho ha de deixar.    

A Anglès hi fan d’escolà tres nois i cinc noies  Són com coloms que no paren d’aletejar.

En Tiri comparteix una foto del tió que ha triat pels seus nens, en Pol i l’Anna. Si el volen entrar a la casa, hauran de tirar a terra l’edifici i tornar-lo a fer. No sé si els obsequis que cagarà a en Pol i a l’Anna seran proporcionals al tió. De fet, jo ho reclamaria.

Venen a visitar-me uns amics que participen a la missa vespertina. Anem a la Rutlla a fer una queixalada. Hi saludem en Pere (l’alcalde) i en Narcís.

A la tarda, la durada del sol ha crescut un minut. Al matí, encara s’empetiteix. Fa vent que sembla gira cap a mestral.

diumenge, 16 / desembre / 2012

De nou és el Dia del Senyor. Obro els portals de l’església d’Anglès. Aviat ja hi arriben la Conxita i en Venanci. Pujo altra vegada al pis i acabo d’esmorzar i d’arreglar les coses.

A les misses hi participa força gent. De fet, s’acaben tots els fulls. També marxen molts programes de Nadal. Val més així.

A la missa de Sant Martí hi participen la Carme Tibau i el seu marit. Parlem de les meves buscaiades tot predicant que em diuen els feia riure i, a la vegada, els feia pensar.

Sortint de l’església em trobo amb en Vila de La Cellera. Vol treure una fotografia de l’església perquè està preparant un llibre sobre les esglésies de la Vall de les Esglésies.

Entre una cosa i altra només em resta temps per visitar la Maria de Cal Curt. L’acompanya una seva neboda que viu a Barcelona i que procedeix de Susqueda. Em parlen de quan, des de Susqueda, venien a treballar a la Burés d’Anglès. Hi pujaven amb bicicleta.

A la missa del migdia, a Anglès, hi participa en Ricard Teixidor. Parlem del seu llibre sobre Brunyola i del llibre que prepara en Joan Costa sobre les masies del terme, tant de Brunyola com de Sant Martí.  

Dino, descanso una mica i preparo les meves intervencions de la tarda, a la trobada amb els cristians evangelistes.

Quan vaig cap a l’Hotel d’Entitats, pel carrer major, hi veig una dona que sembla marroquina, per la manera que va vestida. Però el seu caminar i el seu bastó em resulten familiars. Quan ens apropem, m’adono que és la Pepita que, tot xino-xano, baixa cap per actuar al Pessebre Vivent.

A la trobada hi som una cinquantena de persones, tres quartes parts són uruguaianes. La llengua “vehicular” és el castellà, tot i que les meves intervencions procuro fer-les en català. Hi llegeixo el text de la nit de Nadal (Lc 2, 1-20). En el meu comentari faig recurs als textos i a l’homilia de les misses d’avui. Hi participa un pastor de Terrassa amb la seva família. La muller em diu que té un germà jesuïta i que el seu pare és capellà i que deixà d’exercir quan es casà.

dilluns, 17 / desembre / 2012

Vaig rebent nadales tradicionals i també virtuals.

Els electricistes venen a reforçar la instal·lació de l’església, per tenir endolls que permetin accionar la llum dels diorames.

L’Assumpta , fent de comercial i venent mobles de cuina, passa per Anglès. Em porta un ram de boix marí, o sigui galleran. Dinem plegats

A la tarda ve la mainada de catequesi. L’exposició solar ja té dos minuts més: són d’agrair. La manca de sol em posa nerviós.  

Al vespre vaig a ajudar l’Elies. Passo per La Cellera a recollir en Ramon. Participem a la celebració de la penitència de Les Planes. L’església és gran, neta, està ben endreçada, clara... A la celebració hi participen 21 feligresos.

Cada parròquia fa participar la mainada en la construcció d’un pessebre de forma diferent. A Les Planes i a La Cellera, el mossèn es cuida de comprar figures de guix –tantes com nens- que reparteix entre la mainada i les porten pintades, cadascú al seu gust. Els pares es responsabilitzen de muntar el pessebre.

A Anglès, repartim a la mainada un Naixement retallable que, a casa, pinten i retallen i, ajudats pels pares, fixen i instal·len a una caixa de cartró, sovint, amb molt gust i bona imaginació. I tothom fa el seu Naixement.

dimarts, 18 / desembre / 2012

És el dia de la Mare de Déu de l’Esperança. Recordo tres representacions entranyables d’aquesta advocació: dues del s. XV (la pintura de Piero della Francesca i la imatge d’alabastre de la M. de D. de Palera) i una del s. XVIII (la que presideix el majestuós retaule de Cadaqués, de Pau Costa). 

Acaben la instal·lació dels endolls pels pessebres. També il·luminen millor la imatge de la M. de D. del Remei.  

Visito una malalta i li porto Nostramo. M’agrada el seu parlar i el seu to tan anglesencs.  

L’Antoni Barcelona porta un parell de diorames per exposar. Els posem damunt l’altar de la Sagrada Família. També col·loquem els diorames d’en Joan Alsina al damunt de l’altar de sant Antoni. A l’altar de la M. de D. de Montserrat hi col·loquem el d’en Joan Vilardell i el d’en Josep Llach. Pels altres racons hi posarem els Naixements retallables que han fet la mainada de catequesi. I en Ramon i en Joan baixen les imatges del Naixement per col·locar al pati de la Doma.

A la tarda vaig cap a Girona, a Casa Carles. En Carles Sànchez em fa una entrevista per presentar el llibre LA PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DELS TURERS DE BANYOLES pel programa de televisió que es distribueix des de la Delegació dels Mitjans de Comunicació del Bisbat. Em diuen que sortirà a antena el dia de Reis. L’Àngel Rodríguez també en fa una entrevista pel programa Església Viva que es distribueix per les emissores de ràdio.

Sortint dels estudis, pels carrers cèntrics de Girona, puc admirar la il·luminació nadalenca. Val a dir que fa patxoca.

I des de Girona vaig cap a La Cellera a recollir en Ramon . Avui toca pujar cap a Sant Feliu de Pallerols. L’ornamentació nadalenca del poble és senzilla i elegant, com tot el seu centre. L’església em recorda la de Palafrugell. Haig d’esbrinar de quin són les pintures de l’absis, amb un cert regust de Sert. La imatge de sant Feliu veig que porta la signatura d’en S. Casañas, un mestre imatger que no tinc identificat. A la capella fonda hi ha unes pintures d’en Guillem Soler.

A la celebració hi participen 34 penitents. Tal com m’havia pronosticat en Ramon, hi ha molta més gent que a Les Planes.

I, quan acabem, baixem per la carretera, deixant la Garrotxa i entrant a la Selva, tot endinsant-nos en la fosca de la nit. 

dimecres, 19 / desembre / 2012

La mainada de la Vall dels Àngels, per cicles, venen a assajar la cantada de nadales del concert que hi haurà al vespre. Afinen bé. Tant de bo les corals s’hi assemblessin. I l’església s’omple de vida i de cants. En Xavier em pregunta per en Mel que el coneix bé de Riudaura.

Preparo la il·luminació dels diorames. Això quedarà per llepar-se’n els dits!

Vaig rebent felicitacions nadalenques tant per correu tradicional com per correu electrònic.

Dino amb la Carme i en Josep. També hi són l’Assumpta, en Tiri i la Nuri. Parlem de la recaiguda d’en Tito Vilanova. Parlem de com es distribuiran pels àpats nadalencs. A casa, tots junts, serà per sant Esteve, ja que l’any passat va ser per Nadal.

A la tarda faig un volt pel centre de Banyoles. Em trobo amb en Noni Moner. Vaig a la rectoria a saludar en Ramon Pijuan. Pel carrer saludo un altre conegut i li dono records per la muller. Ell em contesta: “igualment”.

A Anglès, estic una estona al despatx i acabo de preparar la missa a una de les sales de catequesi, de la Doma.

A les set s’omple l’església amb els pares dels alumnes de la Vall dels Àngels. La mainada interpreta el seu concert. Val a dir que en Xavier els assaja molt bé i els cants sonen bé, ben afinats, gens estridents...

Celebro la missa a la saleta de la doma. Hi estem còmodes. Demà també hi faran la celebració.

Quan acabo, vaig cap a La Cellera, a la celebració de la Penitència. Hi participen 23 penitents.

Per celebrar-ho, en Ramon ens convida, a l’Elies i a mi, a sopar a la rectoria. Un plat d’escudella calenta, un plat d’escofor, es posa molt bé.

Quan arribo a Anglès, els dels pastorets estan sortint de l’assaig. Quina moguda!

dijous, 20 / desembre / 2012

S’acaba la tardor. Les temperatures són molt més càlides que no pas fa una setmana.

Vaig a cap a la Triasa, a Can Patalic. En Lluís, periquito com és, està exultant perquè l’Espanyol va empatar amb el Real Madrid, al camp merengue. Veurem si durarà gaire, això. De moment, el més important és que el Madrid, a casa, no va guanyar. També parlem d’en Tito i lamentem l’escull que ha trobat.

Les confraresses de la Mare de Déu de l’Escombra fan neteja a l’església. Al despatx preparo el suplement del full parroquial. Vaig un xic just de temps.

A la tarda m’arribo a Bonmatí. Ajudo un xic a la Maria i a l’Esteve a instal·lar el Naixement. És com una mena de decorat que, anteriorment, de gros que era, es guardava a Constantins. En Sarsanedes el va serrat i en va facilitar així l’emmagatzematge, el trasllat i la instal·lació. També ornamenten l’arbre.  

I m’arribo a Radio Bonmatí. En Xavier Sarsanedas em fa una entrevista pel programa especial de Nadal que s’emet aquest dissabte, a la tarda. L’entrevista és de gairebé 20 minuts.

Al vespre pujo cap a Osor, per ajudar en Ramon a la celebració de la penitència. Hi participen una dotzena de penitents. Senzillesa, cordialitat i alegria. Al final de la celebració en Ramon vol distribuir la comunió als qui ho desitgin. Al moment d’obrir el sagrari, li queda la clau als dits, en dos trossos, i un dintre del pany. I ja tenim el sarau muntat.

En Ramon dient que això no ho preveu el ritual. Un altre intentant treure el tros que ha quedat dintre del pany. Hi ha qui s’afanya a anar a buscar unes alicates al veí... i, com qui diu, tots els feligresos rodejant el sagrari com si féssim  adoració nocturna i repetint lletanies sorprenents. Finalment s’aconsegueix treure el fragment que havia quedat dintre del pany i, el sagristà porta una altra clau per obrir el sagrari.

I quan acabem, una de les col·laboradores m’obsequia amb un peltruc i una llonganissa.  I  baixo cap a Anglès. Poc abans d’arribar a la darrera corba, apareix un senyor senglar que em va acompanyant per la vorera. No em fa cap gràcia.

En Lluís Cornellà, em comenta que ha fet de patge a l’escola Pompeu Fabra i que ha recollit les cartes que els nens i nenes de l’escola volen fer arribar als reis. Els ulls li espurnejaven tot explicant-me l’experiència, recordant les cartes i els comentaris que li feien la mainada i les reflexions de ponderació que els feia ell.

L’Oriol s’ha ben lluït. La seva lògica ha estat irrefutable. I sense cap paper. Segur que,amb la seva contundència, més d’un els perdrà.

divendres, 21 / desembre / 2012

Comença l’hivern. Fent una mala interpretació del calendari maia, hi ha qui diu que avui el món s’acaba. El problema és que continuarà tot igual.

A quarts de nou vaig cap a Bellaterra. Passo una estona per la carretera interior i acabo de fer el trajecte per l’autopista. Tot i ser dia lectiu, a la UAB gairebé està tot tancat (biblioteca, secretaria, cafeteria, graus... ) i hi ha pocs alumnes, només alguns dels diversos màsters. A la classe nostra hi ha dues alumnes més.

En Rafel ens continua parlant de les obres de Bernat Martorell (1390 / 1452): el retaule de sant Jordi, el retaule dels sants Joan de Vinaixa, el retaule de sant Pere de Pùbol... Més que analitzar-nos el retaule en si (si bé també parla dels trets propis de l’obra de Martorell), ens analitza la documentació que en fa referència. La més irrefutable és la de sant Pere de Púbol, que serví per posar nom i cognoms a l’artista.

Acabem la classe a la una en punt, i la facultat s’acaba de buidar.

Faig el retorn amb tranquil·litat. M’aturo a dinar a Sant Celoni. M’hi trobo amb en Conrad. Escudella i carn d’olla. Sense pressa, aquesta carretera és prou agradable.

Amb els nois i noies grans de la catequesi instal·lem el Naixement gran al pati de la doma. Ens han portat menys bales de palla –la palla va cara- i les figures queden més amuntegades.

Celebrem la missa a l’església gran. Quan la finalitzem, acabo de preparar la celebració de la penitència. Hi participen un centenar gras de penitents. La celebració és sòbria i participada.

I com era de preveure, el món continua igual de malament: amb els mateixos desequilibris, les mateixes desigualtats, les mateixes injustícies...

L’ESPERANÇA ENS CRIDA
Lletra: Jean Debruyne; Música: Raymond Fau
Adaptació: Miquel Raventós; Versió: Toni Giménez 

L’esperança ens crida a la llibertat
avui ens convida a un crit d’amistat
L’esperança ens crida a la llibertat
avui ens convida a un crit d’amistat

Brindem tots amb el temps
per trencar la rutina,
en travessar el present
el futur s’il·lumina.
L’alè del caminant
ens fressa un bell camí:
la força desbordant,
el pas ferm, un matí. 

Volem refer el present,

estil, lletra i cant;

diguem-ho amb el cor valent,

amb esperit vibrant.

Diguem-ho tots ben fort,

que soni harmoniós,

que no convidi al plor,

 que sigui un cant joiós.

Que caiguin tots els murs 

que ens puguin barrar el pas,

la por, la solitud, 

El que és tort, el que és fals. 

Escolteu, algú ve, 

donem-li junts la mà; 

no som sols, ja som més, 

és l’amic, el germà.

Tot sembla que està fet,

 res nou per inventar,

és la roda del temps

el que ens convé canviar.

Mirem amb nou esguard,

donem l’opinió,

que esclati l’amistat,

 la nova germanor.