dissabte, 1 de desembre de 2012

Per sant Sadurní, la neu baixa pel camí; i per sant Andreu, n'hi ha a pertot arreu.


dissabte, 24 / novembre / 2012

Al matí segueixo la rutina habitual: 6 matí, llevar-me, oferiment d’obres, obrir les finestres, beure un got d’aigua, fer la bugada, donar corda al rellotge de l’avi, escoltar les notícies, mirar el correu, afaitar-me, servei, dutxa, fer el llit, rosari, laudes i esmorzar, raspallar les dents, obrir l’església, àngelus , pregària pels difunts de la parròquia i oració a sant Miquel... Vaig a comprar i proveir per dinar.

A les 10 ve el grup de catequesi que porten la Sílvia i l’Anna. Entretant, acabo de preparar la celebració de la Confirmació i les misses d’aquest diumenge.

La Consol i la Cris venen a fer tres rams de flors per ornamentar el presbiteri. I ja està tot apunt per la celebració del vespre.

Celebro la missa a Bonmatí sense que m’hi entretingui gaire. No anem gaire més enllà de la trentena. L’Adrià i la Sandra hi fan d’escolà: no havien vingut des del dia de la seva primera comunió. Els lliuro el diploma i els animo a tornar cada diumenge. I quin canvi, l’Adrià. La mare em deia que, amb temps i paciència, fins i tot els nespres maduren.

I cap a Anglès. Ja hi ha l’Àlex que m’espera. Vol fer d’escolà i ha vingut amb la seva àvia i la seva besàvia. Encenc els llums, faig un tritlleig, va arribant la gent i es va omplint l’església.

Quan arriba el bisbe li presento els nois i noies que es confirmen. També li presento els components del cor i altres persones. I visitem el baptisteri que, il·luminat i senzillament ornamentat, llueix. I li presento la mainada de la catequesi. L’Àlex, no s’està d’agafar-li el pectoral i mirar-se’l. Ben bé que la mainada tenen els ulls a les puntes dels dits. El bisbe els pregunta quatre coses i ells van responent correctament, i acabem dient junts el parenostre. I quan entrem a la sagristia, els vuit escolans s’han posat en formació, i per ordre d’alçada: Marc, Eloi, Àlex, Pau, Nuri, Ariadna,   

La celebració es va desenvolupant amb tranquil·litat, cordialitat, senzillesa, familiaritat. La mainada segueix correctament la celebració, tot i que les catequistes han d’anar vigilant els més moguts. Quan s’inicia el ritus de la confirmació, els petits pugen tots al presbiteri perquè vegin ben directament la confirmació. I estan atents. I van desfilant els nois i noies: Tània, Aura, Gregori, Eva, Jaume, Mercè, Martí, Lluís, Rosa Maria    El cor interpreta bé els cants: la Sílvia (infermera), en Josep (el fundador de la campanya “no vull pagar!”), la Pepi (professora a la Vall dels Àngles), la Carme (professora al Pompeu Fabra). El diaca, en Joan Rober, va posant ordre al presbiteri, indicant als escolans els moments que han d’intervenir...

Acabem amb una fotografia de conjunt que ens fa la Maria Tarrès (i qui, sinó?) i que de fet ha anat fent un reportatge. Amb els assistents, anem a la sala de la Doma a fer un pica-pica.

Amb el Bisbe i en Joan, anem a sopar plegats. També s’hi ajunta en Ramon Oller. És un moment de calma parlant de la celebració, de la situació social i eclesial... I abans de les 11 clou la trobada. El Bisbe demà té visita pastoral a Campmany. I jo arribo a la Doma cap un quart de dotze.

diumenge, 25 / novembre / 2012

Quan obro l’església també em cal endreçar tot el que es va deixar empantanegat per la celebració d’ahir.

És el 33 aniversari de la meva ordenació de diaca, a Santa Maria dels Turers de Banyoles. Com ja vaig fer ahir, uso l’estola d’aquell dia, la que em regalà (i confeccionà) la Rosa Morató, la mare d’en Jaume.

A Sant Martí, quan acabem la missa, celebrem santa Cecília. I no m’escapo de menjar un tall de coca.

Al migdia, quan he acabat d’endreçar-ho tot, vaig cap a La Cellera. En Ramon ens convida a celebrar el 50 aniversari de la seva ordenació presbiteral, que va ser el 18 de novembre del 1962. Avui, dia per dia,  s’escau el 50 aniversari de la seva primera missa celebrada amb solemnitat a Santa Maria dels Turers de Banyoles. Ha preparat el dinar la seva germana, la Montse, amb l’ajuda del nebot, en Josep. Hi participem els clergues de l’arxiprestat i també altres dos capellans amics.  

A la tarda, en Pau m’obsequia amb una talla interessant de Sant Francesc d’Assís. Seria del s. XVIII. Tot i que es conserva força bé, cal restaurar-la per afegir-ne algun tros i recuperar la policromia original. Espero que en Toni  Monturiol o bé en Pere Rovira m’orientin.

Al vespre començo a preparar la presentació del llibre de LA PARRÒQUIA DE SANTA DELS TURERS DE BANYOLES:  esquema, fotografies...

I miro els resultats electorals. No m’entristeix la davallada de CiU. M’alegra l’ascens d’ERC, com també m’alegra la irrupció de la CUP. Amb tot es fa patent que, malgrat l’augment del vot independentista,  les forces independentistes no han tret un millor resultat perquè no s’han agrupat en una sola coalició: podien haver escombrat. Aquesta ha estat la primera victòria de els forces espanyolistes ja abans de les eleccions (però que ara s’ha fet palesa). I s’ha parlat d’algunes irregularitats tendencioses.

dilluns, 26 / novembre / 2012

Totes les informacions van plenes dels resultats electorals. I els analistes van dient la seva. El més lamentable és la manca de unitat dels partits més sobiranistes. Ara tothom encerta.

Al matí vaig a l’ambulatori a revisar l’analítica de fa una setmana. Estic millor però encara estic massa enlaire. I sort que no ho miro avui. No puc abaixar la guàrdia.

Oficio les exèquies de la Remei Busquets. Havia nascut a Susqueda fa 75 anys. En el recordatori s’hi llegeix: “Dona de camp, mar i muntanya, visqué la vida tal com la sentia: ha arribat a la seva fi, deixant un llarg i bonic camí”.  

Faig els assentaments de les confirmacions. Em manca alguna dada que hauré de cercar.

En Joan ve a plantar uns quants enciams a l’hort.  

Vaig preparant la presentació del llibre, dijous, i seleccionant algunes fotos per projectar-hi.

A la catequesi només pot venir una catequista. Reuneixo tots els infants (cap una trentena) a la sagristia, el lloc més alegre i més còmode de l’edifici. Cantem, repassem el parenostre, el explico què és l’Advent...  La mainada em van coneixent i ells també es van comportant. Crido, els faig riure, els faig cantar... I tots bocabadats.

Celebrem la primera missa al baptisteri. La impressió és que estem un xic justos, però encara sobren un parell o tres de llocs. Preguem pels feligresos que han estat batejats a la pica que ara també serveix d’altar. La celebració ens fa sentir la intimitat de la casa del Senyor.

Saludo la colla de mainada que assaja els pastorets amb la Quima i l’Esteve. Plou: no acaben de caure uns 10 litres.

dimarts, 27 / novembre / 2012

Vaig a comprar alguna cosa per la manduca. També passo per l’oficina de correus a recollir els tacos calendaris de El Mensajero. I passo a comprar un bufarut per escalfar un xic el baptisteri. Quan el provo, no funciona i em toca baixar de nou per canviar-lo. Ja seria estrany que no m’hagués tocat a mi, mala sort com tinc.  

M’està rondant un refredat: caparrina, endormiscament...

Em visita en Joan Costa i em presenta el seu estudi de les masies de Brunyola i Sant Martí Sapresa: un treball ben interessant. A veure si trobarem la manera de finançar-ne la publicació. M’explica les anècdotes de quan ha visitat les masies: la majoria el coneixen i l’han acollit bé, algú l’ha tractat amb llàstima, algú amb por, algú amb menyspreu... I, finalment, quan han vist el recull, tots se n’han admirat i han canviat la percepció d’ell.

A la tarda hi ha la reunió de l’equip de Vida Creixent. Parlem del tercer tema del programa d’aquest curs: “Compartint la mateixa taula”, a partir del text de la multiplicació dels pans (Mt 16, 34). Ens plantegem com compartir i com afrontar les situacions de pobresa o de dolor extrems. I mira que n’hi ha... Algú li espurnegen els ulls recordant alguna situació dramàtica.

Encara no s’ha aclarit el Cas Palau ni el Cas Pretòria i ja en salta un de nou a la palestra. Ara és el Cas Mercuri, al Vallès. Déu meu, quin país!  I no parlem del país veí: Urdangarín, Gürtel... No s’aclareix res, únicament que cada dia hi ha més retallades, i cada vegada més dràstiques. Em fa por que tot plegat no acabi amb una revolta popular.

En Ramon Pijoan em comunica que ja té el meu llibre a les mans i que pinta bé.

Cap a les 7 del vespre, comença a ploure. I va fent. Sembla que deu ser neu a muntanya. Cauen 10 litres ben bons.   

Estic refredat com una sopa, sobretot ragera de nas.

dimecres, 28 / novembre / 2012

He dormit bé, però el refredat segueix. Pel whatsapp, amb els nebots, ens desitgem el bon dia i comenten que ha nevat cap el Pirineu, cap a Rocacorba, al Bassegoda...

Vaig a Bellaterra. Abans de sortir observo la punta de la muntanya de Sant Gregori i les muntanyes d’Osor (El Coll, Sant Miquel...) que estan enfarinades. Pel camí, també veig el Montseny ben enfarinat i,  el cim, blanc de neu.

Arribo a la Universitat Autònoma cap a les 11. L’aire és fred. Parlo amb la directora del màster, la Montserrat. Sempre és molt atenta i servicial. Enllesteixo definitivament la convalidació de mòduls i la matriculació del curs. També signo el conveni per les pràctiques que finalment hauré de realitzar al Museu Monjo de Vilassar de Mar. M’anirà bé per conèixer la producció escultòrica religiosa del segon terç del s. XX.  Per anar d’una punta a l’altra de la facultat i del campus s’ha d’haver esmorzat.

Faig la tornada amb tranquil·litat. Vaig a enfilar l’eix. M’acompanya el perfil de Montserrat: “Sub tuum praesidium confugimus, sancta Dei Genitrix...” . M’aturo a dinar a Gurb. Sembla que les obres de l’eix ja gairebé estan enllestides i que ara van arrodonint detalls. Tots els operaris van ben abrigats i entaforats fins el nas. La temperatura és fresca i no pugem dels 6º.

Quan arribo a la Doma, ve la mainada del reforç escolar. En Josep els atent. Ens manquen voluntaris. O potser manca solidaritat?.

Al vespre, després de la missa al baptisteri, preparem la celebració de demà, en la que jo no hi seré. La presidirà en Pedro Abrisqueta.

dijous, 29 / novembre / 2012

En meu nebot, en Tiri, ens escriu pel whatsapp:”He anat a la Muntanya Negra, un petit massís de gran valor natural, amb grans boscos de roures, faigs, castanyers i diferents coníferes. S’estén des de Revel, al sud de Castres, per ponent, fins a Clermont l’Herault, prop de Montpeller, a llevant. Cap el sud Castelnaudary, Carcasssona i Narbona... “

Al migdia dino a Banyoles. El refredat no em deixa. Ara toca l’etapa de la tos: sort que no és continuada. A la tarda, a la vora del foc, vaig arrodonint la presentació del llibre.

Cap al vespre, vaig a Santa Maria. Concelebro la missa vespertina amb el rector, Mn. Ramon. Les darreres reformes, amb la capella fonda i la sagristia, han acabat molt bé tot aquesta raconada de Santa Maria. Però a Anglès ara també tenim una sagristia ben eixerida. A la missa hi participa una quarantena de feligresos.

Quan acabem la missa, molts pugen cap a la sala dels locals parroquials. S’ompla amb unes 90 persones. Hi ha el bisbe Carles Soler, quatre dels meus germans (Josep, Pere, M. Àngels i Concepció: la M. Pilar té el marit malalt i no pot assistir-hi); tres dels nebots de Banyoles (Assumpta, Tiri, Collell), companys capellans (Ramon Oller, Josep M. Tor, Josep M. Amich, Enric Tubert...), els historiadors de la ciutat (Josep Anton Abellan, Jordi Galofré, Josep Grabuleda, Miquel Rustullet, Joan Olivas...), amics de Palafrugell i d’Anglès i, la majoria, feligresos de les parròquies banyolines.  
  
Després de la presentació que fan Mn. Ramon i en Josep M. Massip, em toca fer la meva presentació. Saludo i dono les gràcies als assistents, explico la gènesi del llibre (a partir d’un fulletó que m’encomanà en Pere Domènech el 1992), explicito el seu substrat (les fonts d’on ha brollat el meu interès), justifico el plantejament (no una tesi sinó un llibre de divulgació que vol donar fe de vida  d’una presència viva i complexa, generadora de vida, multisecular i transversal, que ens ha engendrat en la fe, que ens planteja reptes de futur...), evoco les contextualitzacions eclesials i socials, tot forma de fitxes bàsiques... i fotografies. I tot plegat, com una mostra d’afecte, d’estimació i d’homenatge als homes i dones que han construït aquesta comunitat parroquial que, sense ser una comunitat excepcional, ha estat i és una comunitat significativa, incisiva...

Quan he parlat uns 45 minuts, els dic que hi ha una projecció de fotografies per acompanyar i il·lustrar-ho millor tot plegat. En Ramon em diu que prou, i la gent, també. He he... 

Quan acabem, diverses persones venen a saludar-me i em demanen que els dediqui un exemplar del llibre. En Ramon m’informa que se n’han venut més d’una cinquantena. La majoria dels assistents fan tertúlia compartint un pica-pica casolà.

Quan surto dels locals, la temperatura és freda. Passo per casa a prendre quelcom calent. I retorno cap a Anglès. El termòmetre va baixant a cada revolt, especialment en els més obacs de la carretera de la vergonya. Arribo a la doma a quarts de dotze. El termòmetre indica 3º negatius. Els pencaires que preparen la infraestructura pels pastorets acaben de finalitzar la feina. I bona nit, cargols.

divendres, 30 / novembre / 2012

Em llevo a l’hora habitual. Quan un ha assumit un rellotge biològic no hi val cap excusa.

El matí el passo un xic endormiscat i vaig fent feina a mig gas. M’arribo al jutjat a lliurar les factures de les reparacions de les destrosses de l’assalt a l’església, fa dos mesos. L’Assumpta passa a prendre un cafetó tot fent de comercial per algunes fusteries de la vall.

A la tarda ve la mainada de catequesi. Comencem a preparar el Nadal i els convido a participar al concurs de dibuix per editar la nadala de la parròquia.

Al vespre, després de la missa, la colla em comenten com els anà la celebració sense preveres d’anit.

Tenim reunió del Consell Parroquial. Revisem el funcionament de les activitats, parlem del calendari de Nadal...

Abans de pujar al pis, passo a saludar la mainada que assagen els pastorets i la colla de pencaires de l’atretzo que acaben d’enllestir l’escenari.

I vaig cap a dalt a menjar un plat de sopa calenta. I cap al llit hi falta gent...

Cap comentari:

Publica un comentari