dissabte,
17 / novembre / 2012
Al
matí vaig a fer quatre compres. Quan passo per la plaça de les cols, entro a
correus, recullo la documentació per votar i voto. Ja tinc la feina feta.
M’atén la Montse i parlem un xic de Palafrugell. M’emporto les llistes sobrants
per veure qui són els qui es presenten a cada llista, que n’hi ha de ben
curioses.
Quan
sóc a la doma vaig repartint el temps a preparar les misses d’aquest diumenge
(cants, pregàries, homilia...) i endreçar la sagristia.
La
Paquita esta refredada i em comunica que no podrà fer de sagristana a Bonmatí.
Li desitjo que millori.
La
missa de les famílies, a Anglès, va bé i és una celebració ben simpàtica.
Segueixo l’estil que feia a Palafrugell. Hi ajuden tres catequistes (la Sílvia,
la Pepi i la Carme) que porten el cant, amb en Josep Maria (a l’orgue). Sempre
hi ha algun moment o alguna criatura que sembla que vingui de Fitor o que baixi
de Rocacorba. Però en general, en que do satisfet.
I
amb el mecenatge de HARIBO, hi ha dolços per a tots.
diumenge,
18 / novembre / 2012
Comencem
el dia amb un bon ruixat i tenim un dia cluc. Fins a migdia arriben a caure uns
15 litres d’aigua.
A
Anglès, quan acabem la missa, diverses feligreses venen a veure el moble de la
sagristia. Em recorden que el qui l’havia fet, en Martí Esteba que se’l
coneixia com en Benefici, ja que vivia en una casa que formava part d’un
beneficiat. Ara la sagristia queda com un espai agradable, acollidor, alegre, funcional.
Esperem que no s’hagi de renovar fins d’aquí uns 70 anys.
L’assistència
a la missa de Sant Martí és força regular: una trentena de persones. Quan acabo
la celebració pujo al poble i visito la Maria i la Nati.
Vaig
a dinar a Banyoles. Entorn de la taula hi som mitja família. Celebrem la fira
de sant Martirià en to menor.
De
dia recordo amb esgarrifança els comentaris que em feia una mare que se li morí
un fillet. A més del dolor que genera un trencament així, perquè provoca tanta
inseguretat i tants remordiments?
dilluns,
19 / novembre / 2012
Al
seu domicili de Platja d’Aro, ha estat mort brutalment en Jordi Comas, el
president de la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (la FOEG).
Diverses vegades ens havia fet d’amfitrió quan, convidats pel mossèn de Platja
d’Aro, als capellans de l’entorn ens tocava celebrar alguna cosa.
També
m’assabento de la mort sobtada del músic Joan Vilanova i Vila, director de la
cobla – orquestra Costa Brava, que tantes vegades havia dirigit la música que
les celebracions de Palafrugell a la que hi participava la cobla: per santa
Margarida, sant Sebastià, la Moixiganga...
I
és el cent aniversari de l’escriptor Joan Salas, l’autor de la novel·la INCERTA
GLÒRIA: per llegir-la i rellegir-la!
En
Toni ve a clavar els suports pel banc que posem a tot volt del baptisteri.
Hi
ha una catequista que no pot venir i porto la sessió de catequesi amb el seu
grup de mainada: els més petitons. Parlem del país de Jesús, Israel. Cal
situar-lo en un mapa que inclou la conca mediterrània. No saben pas ni on és el
mar Mediterrani, ni Barcelona, ni Anglès... El fet és que, al cole, no miren
mapes fins d’aquí un parell de cursos. I què vols... Els explico que la taca
blava representa el mar on ens banyem a l’estiu. Arriba aviat la rèplica: “Jo
no: jo em banyo a la platja”. Després els demano on podem posar Barcelona,
Catalunya i Anglès. I donem la volta a tot el mapa: al Marroc, a Itàlia, a
Egipte, a Grècia... Quan ho tenim tot situat, els dic on és la terra de Jesús i
els comento els tristos enfrontaments que hi ha entre els que viuen allà.
Seguidament
cal fer una sopa de lletres i cercar els noms de cinc profetes. I la feina és
explicar què són els profetes. O sigui, que la sopa de lletres l’haig de fer
jo. Déu meu, que complicat ens ho fan fer! Aquesta és la manera d’iniciar a la
vida cristiana?
Finalment
ho deixem tot. I fem un xic de gimnàs: fer una creu al front, l’altre damunt
dels llavis, l’altre al pit... I ho provem un per un. Els dic que mirin on hi
ha Jesús perquè recordin com és una creu. I després hi posem el recitat: “Pel
senyal... “. Els que en saben més també hi diuen la seva: “L’àvia diu: Per lo
senyal...” I l’altre: “La mare diu: per la senyal...” Uf. Acabem llegint a poc
a poc la pregària de Maria: “Déu vos salve, Maria...”.
Al
vespre venen els nois i noies que es preparen per la confirmació i fem un xic
de maniobres per situar-se en la celebració.
dimarts,
20 / novembre / 2012
El
dia comença transparent i els colors de la tardor llueixen a les muntanyes de
l’entorn. Quins horitzons tan amables!
Els
fusters, en Pere i en Jordi, venen a arreglar un dels armaris de la sagristia i
enllestir la fusteria del baptisteri, per ser utilitzat com a capella
ferial.
Haig
de fet de patge dels reis i vaig a comprar una joguina per en Patllari, un dels
mininebots de casa, el que m’ha tocat en el sorteig de diumenge. Quan vaig a
pagar, resulta que també hi una àvia que compra una joguina semblant pel seu
nét que es diu Ferriol. Curiosament el germà d’en Patllari es diu Ferriol.
La
sortida també em serveix per anar a pagar per voler anar massa ràpid. També
vaig a recollir medicaments i alguna cosa per cruspir.
A
la tarda hi ha donació de sang i vaig a l’ambulatori a fer-hi la meva
aportació. Sembla que els donants, a Anglès, han baixat una mica. Quedem
malament!
dimecres,
21 / novembre / 2012
Al
matí, els pintors enllesteixen el baptisteri. Només hi manca unes prestatgeries
i ja estarà. Segurament el dilluns vinent ja hi celebrarem la missa ferial.
També
ve el tècnic dels altaveus per col·locar millor els aparells d’amplificació i
repassar alguna cosa de la instal·lació.
La
Carme i en Josep celebrem l’aniversari del casament (44 anys) i vaig a dinar
amb ells. Prou s’ho mereixen!
A
la tarda passo pel Trueta a visitar Mn. Pere. Està millor. L’acompanyen la seva
cosina i una altra persona amiga. També hi ha ingressat Mn. Modest i, a
l’entrada, em trobo amb Mn. Ricard.
Vaig
a recollir algun petit record pels nois i noies que seran confirmats. També ho
aprofito per adquirir algun comentari de les lectures del cicle que començarem.
A
la llibreria m’hi trobo amb en Xavier Besalú. Em presenta l’escolapi P. Rafael Díaz-Salazar, professor de
la Universidad Complutense de Madrid i que participa VIII Simposi: llengua, educació i immigració.
Diversitat religiosa, educació integral i cultura democràtica. M’aconsella la lectura del llibre
de Marie Balmary EL MONJO I LA PSICOANALISTA.
A la missa
vespertina, acabem cantant: “La Mare de Déu quan era xiqueta anava a costura a
aprendre de lletra...”
dijous, 22 /
novembre / 2012
A les nou ja
hi ha les pabordesses de la Confraria de la Mare de Déu de l’Escombra feinejant
per l’església i la sagristia. Toca neteja general. Quina sort que hi siguin!
L’Ajuntament
m’ha convocat a Can Cendra per avaluar l’aplicació del Projecte d’intervenció
integral al barri antic d’Anglès. A la reunió hi participen representats de la
Generalitat de Catalunya, l’alcalde i varis representants de l’Ajuntament i
diversos representants de les entitats veïnals, associacions i agents econòmics
i socials. Com que no hi ha calés, ens limitem a lamentar-nos del que es podria
fer o haver fet i a esperar temps millor per acabar, un any o altre, l’aplicació
Cap al
migdia em visita en Jaume. Feia dies que no ens veiem i necessitem trobar-nos
periòdicament. Dinem junts i parlem de les nostres vides, de la situació social
i eclesial. M’obsequia amb el llibre de la Montse Batlle LO ÍNTIMO Y LO SAGRADO (Kairós). El pròleg és de l’Antoni
Puigverd i en Jaume n’ha escrit el prefaci. També ha participat a les
presentacions a Girona (el 7 de novembre) i a Barcelona (ahir).
Quan marxa
en Jaume haig d’atendre una visita d’una persona que ve a parlar-me. És un fet
usual.
Al vespre,
venen a descarregar la tarima que s’instal·larà per la representació dels
pastorets. En Lluís Cornellà vetlla perquè tot es faci en correcció.
divendres,
23 / novembre / 2012
Al matí
venen els fusters, en Josep i en Jordi, i enllesteixen el baptisteri. Tot queda
col·locat i ho ornamento de forma minimalista. A la capella hi ha el quadre del
baptisme de Jesús (que pintà l’avi Viñas),
el Sant Crist que antigament havia presidit la sagristia (darrerament hi
havia una fotografia de la Divina Majestat de Baget que hi havia col·locat en
Josep M. Pont), una capelleta de la visita domiciliaria de la Sagrada Família,
un sagrari amb una capsa de cuir procedent del Níger i que ens obsequià en
Josep Frigola...
Cap a les 11
vaig a casa de l’Arnaldo per preparar la trobada ecumènica de Nadal. Serà a la
tarda del diumenge 16, a la sala d’entitats de l’antic edifici de l’Ajuntament.
També parlem de la situació política, del seu viatge a Cuba visitant diverses
comunitats... I acabem fent una pregària.
A la tarda
ve en Joan a plantar faves a l’hort. Quan acaba pengem uns quadres a la
sagristia, fonamentalment unes sacres que hi havia arraconades per algun calaix
de la calaixera antiga. Formen part de tres jocs diferents, tots tres amb marc
metàl·lics. Només hi ha un joc sencer, amb les dues sacres petites i la sacra
gran, la que es situava al mig de l’altar, amb el text del cànon eucarístic. . D’un
altre joc, només hi ha les dues sacres petites (la del lavabo i la de l’inici
de l’evangeli de sant Joan). I del darrer joc, només hi ha la sacra gran i una
de petita (el de l’evangeli de sant Joan). Repartides per les parets de la
sagristia, fan el seu goig.
A la tarda
venen tres grups de catequesi. La mainada té clar que demà cal que vinguin a la
missa vespertina que, a més de ser la missa mensual de les famílies, serà la
missa de la confirmació que presidirà el bisbe.
Al vespre,
després de la missa, ve el grup d’adolescents que seran confirmats, els seus
padrins i alguns dels seus familiars. Primer fem la celebració del perdó, la
celebració de la penitència. I després fem un assaig general de la cerimònia.
Sembla que s’ho agafen seriosament i amb il·lusió. Que Déu hi faci més que
nosaltres!
No em puc
estar d’acabar el recull de reflexions setmanals sense posar una pregària que m’ha
enviat en Miquel Àngel. I qui li piqui, que grati:
“Ja sabem que no
podem des de l'altar condicionar el vot directament, però no es podria orientar
una mica a través de la Pregària dels fidels? Per exemple, proposo:
"Senyor,
us demanem que els convergents de missa de tota la vida no tinguin por de votar
CiU altra vegada, que no hi vegin cap deriva sobiranista sinó el seguiment d'un
Mas-Messies que ens durà a l'estat propi amb il·lusió". Preguem el Senyor
(cantat amb l'afectació de Montserrat...)
"Senyor,
us demanem pels sociates perduts en la immensa mar roja d'un federalisme
malentès i de la manca de rumb i de lideratge. Que reflexionin fins a fer petar
les neurones i aquesta nit se'ls apareguin els fantasmes d'en Pallach, en
Raventós, en Nadal, en Maragall, en Castells i la Tura". Preguem el
Senyoooor.
"Senyor,
us demanem pels peperos perduts en la immensa mar blava del centralisme
espanyolista que vol unir de manera indissoluble el vot dels cristians amb el
PP. Aparteu per sempre del nostre país el flagell d'en Rouco, d'El Mundo, de la
Cope, d'en Wert, d'Intereconomia, de 13TV i de la xerrameca de la
Camacho". Preguem el Senyoooor.
...
I com a cant
d'entrada, bé podria ser "La marxa d'Espanya", ai, vull dir "La
Marxa de l'Església": "CiUUUUUtat celeste, dia sense nit...". O
potser en Duran encara no ho té clar...? Per això potser val més anar
directament a ERC... on en Jonqueras es confessa cristià, de formació jesuítica
i que batejarà el seu fill Lluc, nascut el mateix dia que el fill d'en Messi...
I on tinc una germana a l'executiva del partit que em diu que faci campanya
entre els capellans, he he...
Cordialment,
Miquel Àngel”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada