dissabte, 17 de novembre de 2012

Per sant Martí, les cabres a boquir!


 dissabte, 10 / novembre / 2012

Venen les pabordesses de la Confraria de la Mare de Déu de l’Escombra a fer neteja. Com que estaven treballant els pintors, no van poder fer-ho el dijous. Sort n’hi ha d’aquestes dones!  

Vaig a dinar amb la colla dels col·laboradors i voluntaris de Sant Amanç. També hi participa en Fèlix, que ha estat l’ànima d’aquesta restauració. Al racó de taula on estic parlem de pors, de follets, de bruixes, d’ànimes amb pena... Sort que és a ple dia, però seria per posar-se a tremolar.

Em parlen d’una casa del Mas Llunés on sembla que hi succeeixen fets misteriosos. També em parlen d’una aparició, enmig de les carboneres, d’algú de Can Camps, la nit mateixa que morí... Algú em parla d’un prestigiós hipnotitzador, del Moliner, i d’algú que sap hipnotitzar gallines... Jo crec en el Gran Esperit i els seus àngels,  i ja en tinc prou i de sobres. 

Els comentava les meves experiències i els meus temors a tantes fresses i sorolls que, originàriament, tenen un origen desconegut, sobretot quan vius tot sol ocupant un espai nou.  Recordo que el que em va passar, una nit, quan encara estava al seminari (seria entre el 1976 i el 1977). Quan ja dormia, em vaig desvetllar de cop. Sentia fressa dintre l’habitació mateix, fressa de remenament de papers que tant molesta quan tot és silenci. Vaig obrir el llum i, a l’entorn de la paperera s’hi passejava un ratolí que entrava i sortia del seu interior. Ell em mirà a mi, jo a ell i li vaig dir: si us plau, deixa dormir! Vaig apagar el llum, i de nou arribà el silenci reparador.

diumenge, 11 / novembre / 2012

Quan preparem la missa de les 9, en Josep em diu que en aquells racons de la sagristia, amb tot amuntegat, sembla que estiguem a ca la Baguenya. Jo li dic que a Banyoles parlem de Can Seixanta cinc. Ell em diu que aquesta casa també existeix (o existia) a Santa Coloma.

Ja començo a fer la segona ronda de les celebracions a aquestes parròquies. I avui celebrem sant Martí a la parròquia de Sant Martí, però sense pica-pica ni xocolatada. Els Cors Alegres solemnitzen la missa i entonen els goigs (que són musicats del Germà Odiló Planas, i la lletra del l’antic rector de Sant Martí, Mn. Ramon Cabanas.  

A la missa de migdia hi participa la família Mestre que m’han vingut a veure. El noi va superar la operació d’un tumor i es troba restablert. I cal donar gràcies a la Mare de Déu del Remei, que per això la vàrem atabalar al seu dia.

Dinem plegats i parlem un xic de tot. A Barcelona participen habitualment a les celebracions de l’església de Les Saleses (un edifici de l’arquitecte Martorell), prop de la plaça Tatuant.  

A la tarda, treballo un xic el santoral per Pregària.cat.

dilluns, 12 / novembre / 2012

Vaig a les exèquies de la Rosa Plaja (81a). L’amistat comporta aquests deures d’afecte i de pietat. És l’ocasió de saludar el marit, els fills, les nores, els néts, els germans... I tanta i tanta gent que em vol dir alguna cosa tot fent-nos un parell de petons amb lamentacions a dojo. També hi ha qui es queixa que hi vagi a oficiar les exèquies: com si ho fes a gust o per fer la punyeta a algú!

A Girona vaig a visitar la meva neboda Montse que ahir va parir el seu fill, l’Steven. És el vuitè dels meus mini-nebots, el nét de la meva germana M. Pilar.
També ho aprofito per visitar la Loreto, per acomiadar-me d’ella i per encomanar-la en mans de Déu amb el sagrament de la Santa Unció: “Que nostre Senyor Jesucrist sigui a prop teu per protegir-te; que guiï els teus passos i et segueixi per guardar-te; que et miri amb amor, t’ajudi i et beneeixi”.

Es veu que aquest cap de setmana han entrat a robar al col·legi de les germanes. De fet, més que no pas robar, han entrat a destrossar panys. Val més un bon espant que no pas un bon disgust.  

En Joan, a l’hort, hi ha plantat unes quantes cols, unes quantes escarxoferes i unes quantres escaroles: verdura d’hivern.

Els pintors han acabat la seva feina a la sagristia i, en Quim i l’Emiliano se’n van. Ara només falta que vinguin els fusters a col·locar-hi el moble i endreçar-ho tot.

El vespre queda força atapeït: acabada la catequesi amb els tres grups de petits i el grup dels adolescents que es preparen per la confirmació, venen a preparar els lots d’aliments de Caritas i celebro la missa vespertina; i acabada la missa, tinc reunió amb els pares dels nois i noies de confirmació i també venen a assajar els pastorets, amb l’Esteve i la Quima.

dimarts, 13 / novembre / 2012

Quan em llevo a mitja nit per fer una aturada tècnica, sembla que els llums no es volen encendre bé, com si no arribés prou força. Potser és cosa de bruixes. Veurem què passa.

A la matinada, cap a les 6, miro a fora encara fosc i, al cel, els estels hi brillen amb intensitat. Deu fer tramuntana cap a l’Empordà. Però, de mica en mica, el cel es va tapant i la fred va calant.

És curiós. Hi ha una bona quantitat de casos de corrupció que s’han obert ja fa temps (Cas Palau, Cas Gürtel, Cas Pretòria, Cas Urdangarin, Cas Bankia... ). Però tots els implicats volten tranquil·lament pel carrer i es poden estar amb tota impunitat als seus domicilis. En canvi, no consta que hi hagi gaires manies per desnonar les famílies que es troben empantanegades en casos d’hipoteques que no poden assumir i anar pagant. Abans ens explicaven històries d’aquesta mena de països del tercer món, però ara resulta que ho tenim aquí. Quina vergonya!   

A mig matí ve l’Assumpta i fem un cafè tot parlant de temes diversos. Quan se’n va, vaig a comprar alguna proteïna. Amb en Lluís, parlem de la davallada que està fent l’Espanyol. A en Lluís li aconsello que comenci a mirar altres clubs i altres equips: el Betis, el Mallorca...

Venen a descarregar i a instal·lar el nou armari de la sagristia: en Pere, en Marc, l’Eric...        Anirem mudats i tindrem espai per guardar-ho tot. En Pere i en Josep també treuen un rajol d’un forat que queda al darrera. No hi ha ni l’olla, ni la imatge antiga de la M. de D. del Remei, ni cap bomba amb les que es volia dinamitar l’església, ni l’olla...

Reculo una dita castissa: “Si mira, bé que ho va provar la Clara, i li’n va sortir un de dos rovells”. També recullo el motiu amb el que es coneixia a Mn. Marcel  Salleras que , quan era vicari d’Anglès (c. 1960) se l’anomenava Mn. Telegrama: de sentències concises i  clares.   

dimecres, 14 / novembre / 2012

Fa un dia cluc. Hi ha vaga general però encara que els convocants no es mereixin massa crèdit, hi ha raons més que sobrades per fer-ne. Surten al carrer els que no tenen feina, les plataformes de suport als desnonats, les famílies de persones discapacitades... Es mereixen un respecte.

A la sagristia acaben d’instal·lar l’armari. Quin goig que hi fa! I començo a col·locar-hi coses: una creu , la imatge de la Mare de Déu de Núria i gerros que em va regalar la Carme, una imatge de sant Jaume d’en Josep Espelta...

És dia de despatx i venen unes quantes persones per diverses gestions.

S’hamort en Josep Tarrés (el fundador de la fàbrica d’agulles d’estendre roba), se’l coneixia com l’avi Tarrés o també en Tarrés de les agulles.

La M. Pilar em comunica la mort de la Loreto Quera. Al cel sia.

Tenim la trobada de voluntaris de Caritas a La Cellera. HI parla en Narcís Ponsatí. Glosa de paràbola del bon samarità. Sap captivar la gent i hi expressa idees molt interessants.

dijous, 15 / novembre / 2012

A les vuit vaig a l’ambulatori: toca analítica. Mentre esperem, un parell d’homes parlen amb mi sobre diverses coses del poble. M’adono que em consideren com un dels seus.

Quan m’han fet l’extracció de la sang, vaig cap a la doma a esmorzar.

El matí vaig ordenant coses de la sagristia. També preparo el suplement del full.

A la tarda oficio les exèquies d’en Josep Tarrés. Hi destaca la presència d’homes. Entre els assistents m’adono que hi ha en Carles Puigdemont, l’alcalde de Girona, que de fet és d’Amer i de qui conec el pare (i m’ha aportat molta informació sobre la imatge de l’Assumpta d’Amer d’en J. M. Bohigas). Mentre esperem l’hora de començar, la Quima fa sonar un cd amb una música que li agradava especialment a en Josep: Saxo cubano.

Quan acabo la cerimònia, em telefonen per comunicar-me la mort de la Carme Santaló. Al cel sia! Fa poc més d’una setmana que la vaig visitar. Ara veurà què n’he fet de les coses que em va regalar, entre altres, la imatge de la Mare de Déu de Núria.

La Carme era una dona discreta però que sempre s’hi podia comptar: catequista (complidora i molt afectuosa amb els nens), voluntària a l’oficina de Caritas, visitadora de malalts, col·laboradora de l’Hospitalitat de Lourdes (tot i que em penso que no havia estat mai al santuari gascó), de l’Apostolat de l’Oració, gairebé de missa diària... Per altra banda s’havia espavilat i li agradava usar l’ordinador i connectar-se a internet. També tenia les seves coqueteries, només faltaria. Entre altres, li agradava aparentar menys anys dels que tenia. Si alguna vegada se li preguntava quants anys tenia, ella, decidida, responia: “els que aparento”. Tot i que jo en sabia l’edat, vaig provar de fer-li aquesta pregunta i em donà la resposta que he recollit. Quan la vaig visitar a Palamós (després d’administrar-li els sants sagraments), ella mateixa em mostrà el braçalet on hi constaven l’edat i les dades bàsiques: “Mossèn, si vol saber l’edat, ho veurà aquí”.

divendres, 16 / novembre / 2012

Preparo el recordatori de la celebració de la confirmació, el proper dissabte 24 de novembre. A un costat hi haurà el perfil de la M. de D. del Remei, el logo de l’Any de la Fe i un text de Benet XVI a la carta apostòlica Porta Fidei. Al revers hi haurà la data de la confirmació, el lloc, el nom del ministre (el Bisbe), el nom dels que seran confirmats (una persona adulta i 10 adolescents), i el nom del catequista que els acompanya.

Després d’anar a la impremta per preparar el punt de llibre / recordatori, vaig cap a Girona, a l’hospital Trueta, per visitar Mn. Pere Font. M’hi trobo amb Mn. Agustí, amb la Mima, la Neus... També ve el metge que ens anima a tots.

Sortint m’arribo a recollir uns quadrets que havia portat a emmarcar. Feia ja un parell de mesos que els havia de recollir i ha canviat l’iva:  Lluís Bruguera, Miquel Ros, Rosa Serra, Carme Morató...

A la tarda esmerço força estona a col·locar les coses al nou armari de la sagristia i venen unes pabordesses de la Mare de Déu de l’Escombra que m’hi ajuden. També atenc els tres grups de catequesi que venen i un grup del cor dels Pastorets que els assaja la Carme. Tant la tarda del dilluns com la del divendres hi ha força moviment a la Doma.

A la missa del vespre, amb els que hi participen, preguem per la Carme Santaló.  

Cap comentari:

Publica un comentari