dissabte,
27 / octubre / 2012
Al
matí, vaig a fer un parell de gestions pel poble i a passejar una estona, cap a
la carretera d’Osor.
Quan
arribo a la doma, l’Anna ja m’espera per entrar-hi amb el grup de mainada que
porta i fer la catequesi.
Preparo
les misses d’aquest cap de setmana: cants, pregàries, homilia... Comentaré el
cant POBLE DE DÉU i, en ocasió de l’Any de la Fe, es lliurarà un punt de llibre
amb el Crec en un Déu... i unes paraules de Benet XVI.
Dino
amb una safata de rovellons que em fan regalar i una botifarra. També hi poso
un xic de pasta. Renoi, que bé.
Cap
a un quart de cinc es comencen a sentir trons que sembla que baixen d’Osor. Cap
a dos quarts, comença a ploure a bots i a barrals, amb un xic de calamarsa
barrejada. En total cauen uns 12 litres. I mentre celebrem la missa a Bonmatí,
cau també un altre ruixat. El pluviòmetre d’Anglès no ho ha notat.
La
missa anticipada està dedicada a les famílies. Gairebé hi participa tota la
mainada de catequesi.
Vaig
a sopar a la Cellera, amb en Ramon, la Montse i en Josep. M’assabento que els
lladregots han entrat a l’església de Bescanó.
Després
del sopar, quan surto per pujar al cotxe, l’aire és prim. La lluna llueix i
Venus li vol fer la competència. El cel, llepat de tramuntana, s’hi passeja
algun núvol que sembla propi d’un diorama dels pastorets.
diumenge,
28 / octubre / 2012
Hem
pogut dormir una hora més, que no vol dir que tothom ho hagi fet. Però m’he
llevat mitja hora abans del que ho faig habitualment, o sigui a dos quarts de
sis.
Quan
una mare comenta la malaltia greu d’un seu fill, no saps pas cap on mirar. Darrerament
m’ha succeït diverses vegades. De fet no hi ha com mirar cel enllà. I després,
comentar-ho a la Mare de Déu del Remei i demanar-li que hi faci alguna cosa.
A
la tarda, treballo de nou repassant el llibre de Santa Maria dels Turers. I com
més el treballo, més ganes en venen de voler-lo redactar de cap i de nou.
dilluns,
29 / octubre / 2012
Els
paletes, en Toni i el seu company, venen a arreglar el racó de la sagristia que
estava tot burat pels tèrmits i deixar-ho net per pintar i col·locar-hi el nou
moble.
A
migdia oficio les exèquies d’en Joan Puigdemont Casadevall. Havia nascut a Sant
Julià de Llor. A Anglès se’l coneixia com en Talaia. El seu nét, en Nil, fa una
descripció escrita i emotiva del seu avi i, amb els seus companys (l’Aleix i
l’Aleix) interpreta la balada SENSE TU, una composició de la banda Teràpia de
Shock.
És de nit... és tot fosc...
estic sol i no hi ha ningú...
és de nit... un record...
dins el cor, ella hi és a dins...
els seus ulls són brillants
i un somriure extravagant
ja no i és l'he perduda
va marxa lluny del meu abast
i sempre estarà el meu cor...
sense tu jo no puc
sense tu si no hi ets
sense tu jo no soc ningú...
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no soc ningú...
és de nit... és tot fosc..
no estic sol no u estic
tu estàs amb mi
i els teus ulls són brillants
i un somriure extravagant
i sempre estarà el meu cor...
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no soc ningú...
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no sóc ningú...
noo oh ooh
si no estàs aquí
si no estàs amb mi
jo no et puc mirar
jo no et puc sentir
si no estàs equí
si no estàs amb mi
jo no et puc tocar
jo no et puc besar
i sempre estaràs el meu cor....
és de nit....
Valoro molt positivament i és bonic que la família faci alguna intervenció i algun comentari a les exèquies, sobretot si ho fan els néts. Els avis, s’ho mereixen, i els capellans no sempre sabem connectar.
Amb els nebots, parlem dels llibres que llegim: un el de Arnaldur Indriðason , “Hivern àrtic”; l’altre el de Ken Follet “L’hivern del món”; l’altre, el de Javier Cercas “Las leyes de la frontera”...
Amb això del canvi d’horari, un queda ben destorotat. O millor, més destorotat del que toca. Al matí, a cap hora, ja em desvetllo. Una estona abans dels àpats, la gana ja em fa córrer. I, ben aviat, al vespre, peso figues.
La lluna fa el seu ple.
dimarts, 30 / octubre / 2012
Continua l’efecte del canvi d’horari, em desvetllo aviat i a tres quarts de sis ja estic de peus a terra: “Beneït sigui el nou dia i el bon Déu que ens l’envia...”. Quan he acabat tota la rutina matinal, vaig cap a Girona.
Amb la Mònica enllestim les correccions del llibre de Santa Maria dels Turers. Quedem amb el cap ple de sants i de santes, de capellans i de religiosos de tota mena... Com si hagués desfilat davant nostre una autèntica processó metahistòrica. Acabem cap a dos quarts de dues: quatre hores seguides de repassar fotografies, peus de fotografies, expressions... Em penso que només manca posar-hi alguna foto de quan ses granotes s’afaitaven i des ocells, quan portaven dents.
Retorno cap a Anglès fent parada i fonda abans d’arribar. Vaig repassant mentalment el llibre. Em recordo que encara hi ha dues fotografies per col·locar. I quan arribo a la doma, les envio a la Mònica.
A mitja tarda vaig a proveir de pa morè d’espelta, galetes de sèsam, infusions d’aranyons...
A les sis arriba el grup de Vida Creixent. Treballem el tema “Peus consagrats”, a partir del text de sant Joan (13, 12), dintre el programa del moviment “La fe cristiana, porta sempre oberta”. Surt el tema de la infravaloració de la dona a les estructures eclesials. Quan acaba la reunió i anem cap a fora, comença a plovisquejar.
Recordo l’escola de pregària que férem a la Missió Jubileu 2000 on, en Josep Vilarrubias i els seus companys, ens ensenyaven a pregar a partir de cada extremitat i de cada sentit: les mans, els peus, el cor, els ulls, la boca, les orelles...
dimecres, 31 / octubre / 2012
Ha anat plovent de forma força regular tota la nit i han caigut uns 50 litres d’aigua i ha continuat plovent fins al migdia i el pluviòmetre indica que deuen haver caigut uns altres 20 litres. Amb uns 70 litres, ja podem estar contents.
Al despatx atenc algunes visites mentre en Ramon i en Florenci, els pabordes de la Confraria de Sant Mateu, venen a fer la seva feina. Amb la Mònica ens intercanviem un parell de missatges per arrodonir alguna cosa del llibre de Santa Maria.
Al migdia oficio les exèquies d’en Ramon Albó Rieradevall. És una persona coneguda al poble. El noi gran és vicerector a la Universitat de Girona i a les exèquies hi assisteixen una volada de professors. Al final fa una intervenció agraint el que li ha aportat el seu pare a la seva vida i també agraint la companyia dels assistents. Quan acabem ens saludem amb en Francesc Feliu, que és vicerector a la UdG. També hi ha un altre noi de Mont-ras, en Ramon, que també és enginyer.
A la tarda preparo les celebracions de la diada de Tots Sants: cants, pregàries, homilia...
A la missa anticipada de Bonmatí hi participen 35 persones; a la d’Anglès, 26.
Al vespre, parlo amb alguns amics. I s’ha acabat l’octubre.
dijous, 1 / novembre / 2012
Som ja a Tots Sants. Pregària.cat fa publicant les notes hagiogràfiques que els vaig preparar. Segons em diu en Santi Torres, sembla que agraden.
Venteja de mestral. Segurament ja ens podem acomiadar dels bolets.
A Anglès, a les misses, la participació més aviat és reduïda. A Sant Martí, s’hi veuen més feligresos. En Joan Bofill em comunica la mort de la seva tia, la Rosa. Déu l’hagi.
Dino a Banyoles. Abans passo pel cementiri a pregar davant la tomba de la mare, del pare i dels de casa. “Que la llum eterna els il·lumini, Senyor...”.
A la tarda, parlo amb diversos amics i de diverses maneres: per telèfon, presencialment, per xat...
No em puc estar de publicar a el DIARI DEL CAPELLÀ la carta de Mn. Josep M. Ballarín a l’Alícia Sánchez Camacho. També, avui, el Diari de Girona comenta la carta queva adreçar a aquesta senyora la seva mestra Àngela quan l’Alicia havia estat alumna seva a Les Alzines.
En
Joan Olivas em passa la lletra d’una cançó que ja fa anys va compondre i que es
canta per Banyoles en algunes vetllades festives (amb música de La Violetera):
Cambrera:
Jo
sóc la més trempada carquinyolera
i
els meus dolços d'ametlles són de primera
són
fets a Banyoles amb bona pasta tova,
"nis"
i ressolis, "nis" i ressolis.
Compri'm
vostè un carquinyoli
que
és molt bo després del bany,
compri'm vostè un carquinyoli
que
és molt més bo que el pa amb oli
i
el fem vora de l'estany.
Tots:
Que
són bons els carquinyolis
els
prendrem després del bany,
que
són bons els carquinyolis
fets
amb nissos i ressolis
fets al poble de l'estany-
Cambrera:
També
tinc cansalada
que
no és virada,
és
pasta de tortada
molt
ensucrada,
la cansalada,
que
t'endolça els llavis
i treu el baf de l'aigua fada.
Compri'm
una cansalada
que la tinc molt ensucrada,
compri’m una cansalada
feta
amb pasta de tortada
a
la vora de l'estany.
(Canvi
de tonada. La mateixa música amb aire de sardana)
Tots:
Que
és bona la cansalada,
tan
dolça i ensucrada;
que és bona la cansalada
feta
amb pasta de tortada
a
la vora de l'estany!.
Que són bons els carquinyolis
els
prendrem després del bany
que
són bons els carquinyolis
fets
amb nissos i ressolis,
fets
al poble de l'estany.
Tots
s'aixequen (apoteosi final):
L'aigua
de la Fontpudosa
bona
és per la ronyonada
per
la línia de les nenes
per
refrescar les "morenes"
i
per la desembossada.
divendres, 2 / novembre / 2012
Quan obro l’església, al portal del davant, es veu la blancor del Costabona i dels Bastiments. És un punt de fuga que m’uneix amb la mirada dels meus nebots que també diuen obirar-ho des de Serinyà, des de Mas Usall... El dia es presenta clar i el cel lluminós i m’acompanyarà a fer la visita als cementiris.
La primera estació del viacrucis la faig al cementiri de Sant Martí Sapresa. Aquests any hi ha algú més que no pas l’any passat. A Anglès, si fa o no, hi ha la mateixa gent. A Sant Julià només hi participa l’Amparo. A Bonmatí, possiblement hi ha algú menys. I a Constantins m’hi acompanyen cinc dones i quatre homes (crec que algú més que no pas l’any passat).
A Bonmatí hi ha qui em comenta les circumstàncies de l’assassinat, el 1936, dels germans Griera. Mn. Martí era el rector de Bonmatí i Mn. Arseni era convalescent a la seva casa. Es veu que s’havien refugiat a Cal Fuster de Calders i on algú conegut hi acompanyà la patrulla de milicians que els detingué. I em diuen el nom i la identitat del delator.
A la tarda oficio les exèquies d’en Joaquim Pla. Havia portat endavant una empresa de camions i de maquinària (excavadores, grues, formigoneres... ).
A la missa vespertina hi assisteixen una trentena de persones. Abans de la missa programo el toc de difunts perquè ressoni enmig de la foscor vespral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada