dissabte, 10 de novembre de 2012

Pel novembre, espera, cava i sembra


dissabte, 3 / novembre / 2012

Les calúmnies del diari ABC reben les crítiques de l’arquebisbe Enric Vives(Secretari de la Conferència Episcopal de la Tarraconense i Copríncep d’Adorra)i de l’abat de Montserrat Josep M. Soler (i amic del Secretari d’Estat del Vaticà el Cardenal Tarsicio Bertone). També s’hi afegeix el bisbe de Lleida Joan Piris.


Recordo l’anècdota del temps de la dictadura de Primo de Rivera. Resulta que els col·laboradors del dictador (anticatalà com tots els dictadorss) van descobrir que els capellans catalans pronunciaven diferent el llatí de com el pronunciaven els capellans espanyols (sobretot les c, g, t davant de les e i les i). En aquell moment les misses i les cerimònies es feien totes en llatí i sovint hi participaven els militars i les atrocitats oficials. Aleshores l’ambaixador davant del Vaticà, en nom del govern d’Espanya, va presentar una queixa a la Santa Seu perquè els capellans catalans eren una colla de separatistes i pronunciaven de forma diferent el llatí només per diferenciar-se dels capellans espanyols. La resposta de la Santa Seu a ser curta i precisa: “La manera com els capellans catalans pronuncien el llatí és la mateix manera com es pronuncia el llatí a la Santa Seu, a Roma, a Itàlia, a Europa i a gairebé tot el món”. O sigui, que tot depèn de cap on es mira.   

Es presenta un dia gris. A mig matí vaig a comprar quatre coses al poble: verdura, pa, medicaments...

A la tarda, celebro les misses anticipades, a Bonmatí i a Anglès.

diumenge, 4 / novembre / 2012

Els sants més destacats del dia tenen per mi un lloc rellevant: un nebot es diu Carles, dintre el terme hi ha l’església de Sant Amanç, vaig batejar (i enterrar) un noi que es deia Vidal...

A Anglès, a la missa del matí, hi ha una bona volada de gent. Hi participen les famílies dels difunts de la setmana, que han estat tres.

A Sant Martí, la Conxita em comunica la mort, a Vilafreser, del seu germà, en Jaume Puig Estany. Feia de fisioterapeuta de poble i havia atès a la meva mare.

Tindré tomates per penjar per uns quants dies ja que hi ha hagut un parell de persones que me n’han obsequiat.

 A la tarda surto a donar un tomb i vaig a Girona a passejar un xic per les fires. I a veure els castell de focs artificials. Entrar-hi ha estat fàcil. El problema ha estat sortir-ne.

Em resulta simpàtica la forma d’elecció del patriarca copte, a Egipte. A partir d’una terna que s’elegeix prèviament, un infant, escull a l’atzar el que serà el patriarca. 

dilluns, 5 / novembre / 2012

De moment van creixent les adhesions a la proposta independentista: col·legis professionals, patronals, universitats... Els bisbes catalans s’ho miren amb cert silenci i, certament, també amb respecte. La prova n’és el manifest davant les eleccions (on agafa distàncies de la postura de la comissió de la Conferència Episcopal).  

Per la radio, seguint les laudes, escolto que, a Montserrat hi fa de setmaner el P. Daniel  Codina que hi presideix les celebracions de la setmana. .

El Museu Darder de Banyoles torna a ser notícia. Primer ho va ser amb el famós boiximà, també conegut com el Negre de Banyoles. Ara ho és amb una mòmia de quino es té massa clara la seva procedència.

Cap al migdia, venen a saludar-me la Concepció i la M. Àngels que tornen de La Cellera.

Ara resulta que les pràctiques que havia de realitzar pel màster no es poden fer al lloc que havia triat prèviament i cal que em cerquin un altre lloc. Quina colla d’embolics!

Escanejo unes fotografies d’en Sebastià i la Joana, amb Mn. Joan, Mn. Josep M. i Mn. Josep Colomer. Estan tretes a El Collell el dia 05·07·1963. Ben maques.

dimarts, 6 / novembre / 2012

És curiós. Els socialistes han estat al poder aquests darrers anys a l’estat, a Catalunya i als ajuntaments. On era, aleshores, el seu federalisme? Què se’n va fer, si és que era en algun lloc? I ara, amb minoria, volen presentar el seu federalisme com una alternativa al creixent independentisme?

I qui són aquests “intelectuales españoles” que firmen un manifest contra el creixent independentisme a Catalunya? Abans d’aquest manifest, tota aquesta colla n’havien fet mai cap a favor de Catalunya?

Vaig a visitar algunes persones grans: la Carme, la Maria... 

Hi ha qui m’obsequia amb una imatge gran de ceràmica de la Mare de Déu de Núria. Damunt de l’armari nou de la sagristia d’Anglès hi farà bona patxoca. També m’obsequien amb algun gerro i amb unes canadelles que les estrenarem el la missa de la Confirmació.

Dino amb la Maria, en Josep i el nét. En Raül em feia el comentari següent: “És curiós: els països que s’han independitzat aquesta darrera centúria, cap ha fent cap intent per retornar a la vinculació amb els altres països amb qui estaven “units”. I menys encara els països que eren “províncies” d’Espanya: Sàhara, Guinea, Cuba, Filipines... “

A la tarda, pel Gironès, veig que hi fa una bona ploguda. També cau un ruixadot a Anglès: uns 6 litres.

Al vespre, a La Cellera, tenim la reunió de clergues de l’arxiprestat. Treballem el tema corresponent de formació, fem balanç de les activitats conjuntes i de les que hi ha previstes... Es veu que, a les “eleccions” d’arxiprest que s’han fet al bisbat, el capellà més votat ha estat Mn. Blanc, especialment a Girona i a l’Alt Empordà. També parlem del 50 aniversari de l’ordenació d’en Ramon (serà el 18 de novembre: el 25 de novembre va cantar missa a Banyoles).

dimecres, 7 / novembre / 2012

Ens llevem amb la notícia fresca de que Barack Obama ha estat elegit de nou president dels Estats Units per quatre anys.

De moment, des de les espanyes, només arriben amenaces contra el creixent moviment independentista de Catalunya. Però quines propostes engrescadores i motivadores es fan per mantenir la vinculació entre Catalunya i Espanya?

En Xavier Sala Martín és contundent en relació a l’amenaça espanyola de que Catalunya independent quedaria desvinculada de la Unió Europea.
  
I quedo sorprès amb el vídeo d’un jove novaiorquès que, accidentalment va ser testimoni de la manifestació del 11 de setembre. A veure si també hi ha espanyols que el volen portar a la foguera.

 El dia es lleva lluminós i fresc. Al matí faig una passejada tot anant a comprar.
A l’hora del despatx, atenc alguna visita: algun sufragi, alguna certificació, alguna consulta... 

A la tarda oficio les exèquies de l’Enric Mallol (86a), de can Liu d’Amer. La seva mort ha estat ben dolorosa.  

Tenim reunió per començar el reforç escolar. A veure si es podrà endegar.

Venen la mainada a assajar els pastorets.

El Barça ens fa patir.

dijous, 8 / novembre / 2012


En Quim i l’Emiliano comencen la pintada de la sagristia d’Anglès. Tot queda de  potes enlaire. L’Emiliano em comenta que és de Buenos Aires.
A tota l’església i tota la doma s’hi escampa i s’hi enflaire el ferum de la pintura i dels preparats.

Al migdia, a Sant Martí, oficio les exèquies de la M. Àngels Rieradevall (79a.). La seva mort també ha estat ben dolorosa.
  
divendres, 9 / novembre / 2012

Ha començat la campanya per les eleccions al parlament de Catalunya. No és pas com les altres vegades.

Dels avantatges econòmics de la independència de Catalunya no només en parla el catedràtic Xavier Sala Martín sinó també el catedràtic Santiago Niño Becerra.

Com que el diumenge 25 m’anirà malament anar a votar, vaig a l’oficina de correus per sol·licitar fer la votació per correu. Serà per mi una experiència nova. Espero que no se’m boicotegi la participació, com els passa a la majoria dels catalans residents a l’estranger (per alguna cosa es deu fer).

Visito els ancians i les ancianes de Bonmatí. També és una ocasió per caminar una mica, per recórrer el poble, saludar la gent que trobo pel camí, parlar amb les famílies...

Els pintors gairebé enllesteixen la seva feina. Suposo que la propera setmana ja es podrà col·locar l’armari i endreçar les coses.

En Ramon Pijoan m’envia la invitació per la presentació del llibre LA PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DELS TURERS DE BANYOLES i en faig un enviament per correu electrònic. La presentació serà a dos quarts de nou del vespre del dijous 29 de novembre als locals parroquials de Santa Maria dels Turers (carrer Navata, 44, de Banyoles). Suposo que m’hi acompanyarà algun dels amics dels que llegeixen el DIARI DEL CAPELLÀ.

Què poden fer els populars i els socialistes per alliberar-nos dels abusos de la banca? Res de res, ja que aquests dos grans partits estan també hipotecats fins els nassos per la banca i a tots nivells. O sigui, que per molt que xerrin els polítics, estan en mans dels financers com ja fa temps tota la política. A més, la banca prefereix perdre actius col·locant-ho tot en un “banc dolent” que no pas negociar alguna cosa amb les pobres famílies que són desnonades després ‘d’haver estat enganyades per les immobiliàries i per les hipoteques.
I encara recordo aquella vegada que, en un sermó, vaig arremetre contra els abusos de la banca i, l’Antonio, va venir a protestar per la meva vehemència en contra d’aquestes institucions “benèfiques”. I jo li vaig contestar: “si, encara haurem de fer una col·lecta per ajudar-les”. I ja hi som, i la col·lecta ja se la fan solets. I ara, què hi dius, Antonio?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada