Pel juliol, treu-te la roba al vol

 dissabte, 14 / juliol / 2012

Al migdia, a Sant Martí, hi batejo en Pep. Em saluda l’Albert Ciurana, comissari de la demarcació dels minyons escoltes que ha participat a la celebració.

A Bonmatí hi recullo una caixeta de prunes de l’hort. En tindré per uns quants dies.

Al vespre hi ha la presentació de ANGLÈS PER LA INDEPENDÈNCIA als jardins de Can Cendra. Déu n’hi do! Si el moviment independentista més o menys funciona igual als altres pobles, ja podem estar contents.

Recullo reflexions en veu alta:

L'Ausàs ha estat detingut i acusat d’estraperlo. Ara pla! Un italià diria: tanti! Però, del cas PRETÒRIA, ¿ja ningú en parla? ¿Com és que s'ha esfumat tot aquest rebombori on hi estaven embolicats polítics destacats dels grans partits de Catalunya? I ja veiem com va anant el cas PALAU que, en paraules del mateix jutge, es va fonent enmig de corriols que s’endinsen en les boires administratives i bancàries.

En Xavier Trias, sembla que s’ha queixat de que li rebaixen el sou d'alcalde de Barcelona: quina manera d’ensenyar ses orelles!

Els sindicats convoquen manifestacions de protesta pel dijous vinent. ¿Voleu dir que no seria millor convocar una nova manifestació de tots els catalans per LA INDEPENDÈNCIA? Això si, una manifestació demanant la independència, però sense els polítics, únicament la societat civil. Si després de dos anys de la gran manifestació demanant la independència, l'única cosa que els preocupa és el pacte fiscal, ja podem plegar.

I ara, què em diuen què li passa a la família de la Letizia? Jean Charles de Bourbon, tens mala peça al teler!

diumenge, 15 / juliol / 2012

Ahir, a Bonmatí, van fer d’escolans en Rodrigo i l’Ariadna. En Josep M. va posar-hi la banda sonora. En Joan i la Tarsi van proclamar les lectures.

A Anglès, a la missa vespertina, no hi havia escolans. La Pepi va vetllar per tenir lectors: en Manel, la Mercè i la Conxita. En Pedro va posar-hi la banda musical. A les nou, ha estat en Pepet qui ha vetllat perquè tot anés bé: la Carla, d’escolà; en Joan, la Carme i el mateix Pepet, de lectors; i la banda sonora, en Pedro. Al migdia ha animat la celebració la Maria, que també ha fet de lectora juntament amb en Joan i en Josep; i els escolans han estat la Núria i en David.

El dia l’he centrat a Sant Martí. A més de la missa parroquial (quina delícia celebrar-la in facie ecclesiae) i de la visita als malalts (avui només la Maria), cap a les dues he participat al dinar de la colla que provenen de Sant Martí però viuen fóra del poble. Ha estat a Can Valls. El dinar el van iniciar els anys 90 els religiosos i religioses nascuts  al poble que viuen a diversos llocs: 

en aquell moment eren unes 10 i ara són mitja dotzena.

Hi hem participat 63 comensals. A l’esquerra hi tenia la germana Montserrat de Cal Curt i, a la dreta, hi tenia Mn. Rosendo Roca, de Can Font, rector de Massanet. També hi ha originaris de Can Rajoler, Can Fuster, Can Soldat, Can Jan, el Cassot, Casa Nova d’en Feliu, Ginestries, Can Font, Can Baró, Can Mariano, Can Tona, Can Pujades, Can Ramonàs, l’Hostal de Baix, Can Grau, Can Sabater, Can Parés, Can Gepa... Quins noms tan entranyables!

Amb la germana Montserrat parlem de les religioses Concepcionistes. Van ser les primeres religioses que es van instal·lar a Palafrugell per atendre l’Hospital dels Pobres. Però només hi van perdurar uns tres anys i, tot seguit, van suplir-les les Carmelites Vedrunes. De fet, a Palafrugell,  van deixar-hi únicament vestigis documentals. També parlem de la seva estada a Guinea i a Veneçuela. Ara s’està a Mataró.

Parlem també de les contraccions lingüístiques que es fan de forma natural amb els noms de sants: santa Bàrbara per santa Barba, sant Guerau per sant Grau, sant Simplici per sant Simplí, sant Martirià per sant Martrià...

Recullo una dita que no és gaire afalagadora per la veïna ciutat de Santa Coloma de Farners: “A Santa Coloma de Farners, si no tens diners, no hi vagis més”.

Amb la bona companyia, parlant i rient, també hi posem un bon serviment: aperitiu variat amb freds i calents, uns peus de porc a la brasa i un sorbet de llimona. De plat fort, altres han preferit xai a la brasa, magret d’ànec, sèpia, bacallà, lluç... I el dimoni que estossegui i, si pot ser, que s’ennuegui i s’afogui, tal com deia la mare. I feina a fer la digestió.

Dilluns, 16 / juliol / 2012

Encara volta alguna broma pel cel, però es presenta el dia calorós.

Ens notifiquen els nomenaments que s’han efectuat a la diòcesi. El més proper és el d’en Ramon Oller que, a més de ser el rector de La Cellera, també ho serà d’Amer (i de Sant Climent).  El telefono per parlar-ne i també en parlo amb algun altre company.

Dino amb la Carme, en Josep i la Nuri celebrant la M. de D. del Carme. Porto a la meva cunyada un braser que era d’en Cels, el seu germà. En Joan l’ha ben netejat. Ara fa goig. És un braser de llautó,  petitó, dels que s’acostumaven a posar en una taula camilla per tenir els peus calents. Les varius en quedaven ben servides.   

A la tarda, amb en Josep, anem a la impremta on imprimeixen el programa de la Festa del Terme. Amb la Sílvia, anem fent els retocs pertinents. També parlem de l’artista Lluís Vilà.

dimarts, 17 / juliol / 2012

No es veu cap núvol i el cel es blau i brillant. Feia dies que no es veia l’atmosfera tan neta i tan serena. De bon matí, l’aire és fresc i el termòmetre no puja dels 17º.

Cap a les 11 vaig cap a Cadaquès. Passant per l’autopista, vaig bé. Però la carretera s’embossa entre Figueres i Roses. Al darrer trajecte, fins la carretera del Pení, es posa al davant un camionet amb una barcassa. I es fa una gran cua. Arribo a Cadaquès cap a la una del migdia.

A la rectoria saludo la mare d’en Jaume (la Rosa), la Montse i en Modest, el matrimoni que ajuden en Jaume. I vaig cap a l’església on hi trobo el primer grup de companys. Mirem les darreres reformes de l’església: el terra, el presbiteri, l’altar major avançant la gran llosa antiga de l’altar que, al meu entendre, conté una inscripció medieval mig esborrada. Val a dir que tot ha quedat molt bé, com no podia ser d’altra manera.

A la mateixa rectoria, hi dinem. La Montse és bona cuinera i els plats estan ben preparats i ben presentats. Som en Jaume, en Josep M., en Joan, l’altre Joan, en Pere, en Miquel Àngel, en Benet, en Ramon, l’altre Pere i jo.

Parlem dels canvis, de la situació social, de companys malalts... No surt el tema del jacuzzi ni el tema dels majordoms, però en surten d’altres tan o més pintorescs o sucosos, sense deixar de comentar les limitacions de l’aixovar litúrgic de la catedral ni dels silenci dels bisbes davant la greu crisi que afecta a tanta gent (sembla que hi ha algunes servituds lligades a la JMJ i al cardenal Rouco).

Retorno tranquil·lament per les carreteres nacionals: mal senyalitzades, entrebancs a cada pas... No esta pas pensades per circular-hi sinó per desviar la circulació cap el negoci de l’autopista. Arribo a la doma poc desprès de les nou, tanco els portals de l’església, pujo cap al pis.

dimecres, 18 / juliol / 2012

Santa Marina: per molts anys, mare!

Vaig a comprar un xic de manduca per dinar. Amb la calor, prefereixo fer un bon esmorzar i un dinar més lleuger. Amb tot, alguna cosa em cal menjar. Pel face, ajudo un noi que ha de preparar el dinar pels de casa seva. Li comento com fer una amanida barrejada de verdura bullida (patata i mongeta tendra) i de verdura crua (tomata, enciam, cogombre, bitxo...). Espero que li surti bé i que no ho hagin de llençat tot a les escombraries: suposo que ja m’ho comentarà.

Preparo els escrits que cal publicar a la revista L’AMIC de Bonmatí (que es reparteix l’agost) i al programa de les Gales d’Anglès. L’esquema és el mateix: al cap de gairebé un any de la meva estada aquí, agrair l’acolliment que m’ha fet la gent i valorar el treball que tantes persones fan en bé de les nostres parròquies.

A primera hora de la tarda la Concepció i la M. Àngels venen a saludar-me. Em porten unes quantes postals per la col·lecció de postals marianes. En dec tenir cap a 4mil. Quan era a Calella (Maresme), la Lluïsa Blanquer (a. c. s.) me les va ordenar. Ara caldria fer-ho de nou perquè pràcticament s’ha doblat i, també, inventariar-les. Em penso que aquesta col·lecció vaig començar-la cap el 1973 i en tinc d’arreu. També tinc alguna altra col·lecció amb més o menys peces: aiguabeneiteres, pintures dels llocs on he estat, quatre xapes...

Abans de la missa em telefona l’Enric. La seva mare ha caigut i s’ha trencat el fèmur. Després de la missa vaig cap a Girona a visitar-la i li porto Nostramo. Si bé està un xic nerviosa, està bé, i es va lamentant del mal moment que ha tingut. Quan la deixem es posa a llegir la novel·la de Sarah Lark LA CANCIÓN DE LOS MAORÍS.

Amb l’Enric anem a prendre alguna cosa a El Pati Verd tot comentant la situació actual i diverses anècdotes dignes d’una revista del cor o, millor encara, de El Jueves: la família real, els embolics de faldilles que hi ha al poble com un autèntic sainet ...  Arribo a la doma cap a la una. 

dijous, 19 / juliol / 2012

L’Arxiu Municipal de Banyoles i la Generalitat ha netejat digitalitzat la música gravada del Pare Mariver, Mn. Josep M. Verdura Torrent (Calella, 1923-Camós, 1996). Es mereixen una felicitació!  Mn. Verdura era bon amic del anglesenc Manel Pont amb qui col·laborà diverses vegades. 

Llegeixo les notícies que fan referència al relleu de Mn. Ignasi Forcano i tot l’enrenou que ha generat. Anglès ja sap de què va això, i jo, també.  tothom sap que ningú escolta. I tothom es va convencent de que ningú escolta. 

Redacto el full, enllesteixo els articles pel programa de les Gales i per l’Amic...

El dinar que va preparar dimecres aquell noi, es veu que va sortir molt bé, és a dir, no es va llençar a les escombraries sinó que s’aprofità tot i no en quedà res.

divendres, 20 / juliol / 2012

El pensament, vulgui o no, va cap a Palafrugell: és santa Margarita, la festa major.

Quan trec el nas a l’hort, m’adono que ha quedat engegat el motor de la cisterna i ha anat traient aigua tota la nit. Tot ha quedat ben regat i amarat d’aigua. Dit d’una altra manera, la cisterna ha quedat buida del tot. Ara, fins i tot hi podria baixar jo. En tot cas, els maldecaps podrien ser per sortir-ne. A veure si trobo algú que vulgui ajudar-m’hi.  

Vaig comprar un braçalet per repel·lir els mosquits. Me’l poso abans de sortir a l’hort a collir un parell de tomates. Quan sóc al pis, haig de gratar arreu. Els mosquits s’han ben divertit amb mi, per molt que portés el braçalet. Ja dic jo que n’hauria de portar un a cada canell, un a cada turmell i un al coll, com els gossos. I encara veuríem si me’n sortiria.

Vaig a comprar. El poble es veu tranquil.  Per telèfon, parlo amb en Ramon Oller i amb en Josep Casellas. És ben curiós que el delegat de turisme el treguin d’una parròquia turística i el situïn a una parròquia d’un barri de Girona. En canvi, a tot un doble doctorat en periodisme, el van apartar de la proximitat amb Girona (on es genera i s’intercanvia molta informació) i se’l destinà a un poble de la costa. Sembla que hi ha altres contradiccions.

Al vespre, abans i després de la missa, faig una passejada voltant el nucli antic. Sempre em faig la mateixa reflexió: el nucli antic d’Anglès és molt interessant, és miri d’on sigui, però no fem lluir res. La façana que queda damunt de la variant de Girona i del molí, amb tot de cases que podrien ser tan o més maqués que les cases del riu Onyar o del costat de l’Arno;  els carrerons de l’interior que estan cada vegada més deshabitats...