dissabte,
30 / juny / 2012
Cap
a mig matí vaig cap a casa. Tenim dia de brigada a Can Brugada per fer bugada.
Avui toca fer tria, neteja i endreça a l’antiga sala d’estudi dels nebots i la
feina és sobretot d’ells: llibres de quan feien EGB, alguna cartilla amb notes
(n’hi ha de tots colors), algun petit diari...
No
hi participen la Collell i la seva família que són a París i a Disney. Si que
volten per allà en Pol, l’Anna i els seus pares. En Jaume es cuida de preparar
el dinar, amb la Carme, i preparen una fideuada de pagès.
Em
toca dinar tot sol perquè haig de marxar aviat cap a Anglès per oficiar-hi les
exèquies de l’Esperança, l’àvia de qui m’havia acomiadat el dimecres al
vespre.
O
sigui, hi ha l’enterro de l’Esperança. A Palafrugell, en un espai de dues
setmanes, vaig oficiar les exèquies primer d’una senyora que es deia Fe, al cap
de poc, de l’Esperança i, per acabar-ho d’arrodonir, de la Caritat. Per
fer-se’n creus!
Feia
9 mesos que l’Esperança havia quedat vídua (de l’Àngel Cornet). El fill havia
estat professor a l’escola Pompeu Fabra i la Carme, la filla, treballa a la
floristeria d’en Ricardet.
A
Bonmatí fan d’escolans: Rodrigo i l’Ariadna. En Josep M. fa sonar l’orgue. En
Joan, la Tarsi i la Maria proclamen les lectures. Sortint de la missa en Manel Roura
em comenta que havia treballat a Banyoles, a Can Tubert, i em parla dels
germans Tubert. Era quan encara tenien el taller a la plaça de les Rodes, abans
de traslladar-lo cap a Camós. Ell feia vida a l’Hostal de la Parra, també a les
Rodes.
A
la missa anticipada d’Anglès ningú hi fa d’escolà. En Pere fa sonar l’orgue, la
Pepi es cuida de l’animació de la missa. Fan de lectors en Manel, la Imma i la
mestressa de Can Gamell.
Em
ve a saludar la Joana Taberner i Xumetra. Fa pocs dies el seu fill em va
atendre en una oficina bancària. Resulta que és vídua d’en Sebastià Jou
Carandell i, per tant, cunyada de Mn. Joan Jou i de Mn. Josep M. Jou, que quan
jo era a Olot l’anomenàvem El Padre, d’acord amb el que sentencià d’ell Mn.
Salvador Batalla. Mn. Josep també va ser rector de Santa Cristina d’Aro, on coincidirem
de companys d’arxiprestat, i també en va ser de Les Planes. Morí en un dramàtic
accident, fa uns anys.
Acabada
la missa, amb uns amics que han vingut a visitar-me, anem fins la plaça de la
Rutlla a prendre una cervesa acompanyada d’alguna tapa.
diumenge,
1 / juliol / 2012
Sembla
que ha passat la primera onada de calor de l’estiu, i encara som vius. Deo
gratias! El dia es lleva emboirat i fresc.
A
la missa de les 9 hi fan d’escolà la Carla i la Marina. L’animador litúrgic, com de costum, és
en Pepet. Els lectors són les dues Montserrat, totes dues nascudes a Anglès i
vinculades a institucions religioses: una, dominica de l’Anunciata i, l’altre, una
de les responsables de la Comunitat de les Benaurances, a París. En Pere fa
l’acompanyament musical.
Com
que els feligresos de Sant Martí em van dir que no calia celebrar missa al
matí, vaig a donar un tomb pel mercat d’Anglès. Hi ha una mica de tot. I si bé
és més petitó que el de Palafrugell (una quarta part) no li té res a envejar.
Al
migdia celebro la segona missa. Hi fan d’escolans en David i L’Ariadna.
L’animació musical la porta en Josep M. i els lectors són en Joan, en Miquel i en
Josep.
Mentre
celebro la missa es posa a ploure, no gran cosa, i continua fent-ho fins a
mitja tarda, un total d’uns cinc litres.
Dino
tranquil·lament a Can Tarrés i, a la tarda, descanso una mica llegint una estona
el llibre de David Leavitt , FLORÈNCIA, on es presenta la ciutat i els seus rerefons
culturals actuals i del segle passat. .
A
les 5 administro el baptisme a una nena d’arrels angleses i anglesenques: la
Jordina. I, a les 6, celebro la missa de
l’aplec de l’església de Sant Pere Sestronques. Hi participen una cinquantena
de persones i, al seu capdavant, alguns membres de la família Feliu de Cendra
Bassols. Se’m comenta que hi assisteix poca gent, com era habitual els altres
anys. Semblaria que la pluja ha espantat l’assistència.
En
Lluís de Can Janot ha preparat un remolc d’ampolles d’aigua de Sant Aniol ben
fresques. Deu ser que a casa seva n’hi ha un magatzem. També hi ha un parell de
porrons carlins de moscatell que ronden de mà en mà, i unes capses amb llaços
de pasta de full de Castellfollit.
Quan
acabo la missa, un cop m’he acomiadat de la gent, vaig fins a Can Padrosa, a
visitar la Conxita, que ha estat uns dies malalta perquè el cor li donà un
ensurt. L’acompanyen la seva germana, la germana Carme, i la Roser. Parlem una
mica de la família, amb una bona colla de germans. En Lluís Puig Estany viu a
Olot i el conec de quan jo era allà. És el propietari de l’Hotel l’Estrella i
s’ha dedicat molts anys a servir àpats col·lectius per tots els pobles, també
havia vingut a Palafrugell. Conec un altre germà, en Joan, que viu a
Vilafresser. Era massatgista i alguna vegada havia atès a la mare. Un altre
germà, en Josep, era salesià i va morir a un país llatinoamericà.
dilluns,
2 / juliol / 2012
Els
germans ens anem fent grans i la meva germana petita avui en fa 65.
La
nit ha estat agradable i s’agraeix la frescor. Menjo la primera tomata de l’hort:
quin gust!
Baixo
a comprar alguna cosa. Quan arribo, feinejo pel despatx: assentaments,
contestar missatges...
A
la tarda atenc alguna visita i preparo un matrimoni mixt que comporta una mica
més de paperassa. Si bé amb el temps han disminuït els casaments, la preparació
i la paperassa s’han anat engruixint.
Em
contacte en Pep Frigola. Fa pocs dies que ha arribat de Níger i passa uns dies
de vacances a casa de la seva germana, a Figueres i a Llançà. Només d’arribar
ha arreplegat un refredat: no està acostumat a la frescor d’aquí. Parlem
d’alguna possible entrevista a TV3, a Catalunya Radio, a La Vanguardia...
dimarts,
3 / juliol / 2012
A
la tarda, a Anglès, oficio les exèquies de la M. Rosa Creus. És una persona
coneguda. El seu pare, en Josep, era de
Can Paiella de La Cellera i l’avi Paiella tenia una colla per anar a bosc a fer
carbó que servien a les carboneries de l’entorn. El germà de la M. Rosa, en
Jaume, ha estat regidor a l’Ajuntament d’Anglès fins fa poc. A les exèquies també
hi participa el P. Jordi Turón, ja que la M. Rosa era molt amiga de la seva
germana. Em comenta que la M. Rosa tenia un do especial pel consell i que havia
estat vinculada a la institució de Villa Teresita amb les també anomenades Auxiliars
del Bon Pastor.
En
Pere Espinet em comenta que finalment l’estat ha atorgat el crèdit necessari al
municipi per pagar els deutes pendents d’Anglès.
Al
vespre, després de la missa vespertina a les dominiques, vaig cap a Bonmatí per
reunir-me amb l’equip de Caritas. Sobretot parlem del funcionament: cada vegada
més gent a demanar (sempre derivats pels serveis socials de l’ajuntament) i
cada vegada menys menjà a repartir.
Recullo
una mica de verdura de l’hort de Bonmatí: cebes i mongetes tendres.
A
tots els pobles, a totes les parròquies, hi ha lectors que els arriba la inspiració mentre
llegeixen i així, on el text diu “oracle del Senyor”, es llegeix “honorable del
Senyor”; on el text diu “Abbà, Pare”, es llegeix “Au va, Pere”; on diu: “la
muntanya del Carmel”, es llegeix “la muntanya del caramell”...
dimecres,
4 / juliol / 2012
Hi
ha la sortida amb els col·laboradors de les parròquies. Ens trobem a la plaça
del Bacallà. També hi venen en Rodrigo (un dels escolans), el seu germà Flàvio i la germaneta, la Dèbora. En total som una
trentena a més del xofer (en Joan) i jo. La Tarsi em comenta que en Flavio és
company de curs del seu nét, l’Octavi Fontané i que fa pocs dies van fer el
viatge de final d’ESO a Itàlia i que els agradà molt.
La
primera estació la fem vora l’estany de Banyoles. Esmorzem al Mirallac i, quan
acabem, uns quants, caminant, anem gairebé fins els desmais.
La
segona estació la fem a Palera. Ens hi esperen Mn. Martirià Pla i la
Carmen. Hi visitem l’antiga basílica del Sant Sepulcre. Els boscos,
sobretot d’alzines, es veuen molt secs, amb un sotabosc que sembla un lluquet.
La
tercera estació és a Beuda. L’església és semblant a la de Palera, i si bé a
Palera cal pujar una mica abans d’entrar a l’església, a Beuda ens cal baixar.
Una curiositat que també s’observa a d’altres llocs (p. e. Porqueres) i que
potser no se n’ha analitzat massa el perquè.
A
Beuda, si alguna cosa cal admirar és la monumental pica de batejar amb algun
relleu esculpit. A Oix se’n conserva una de dimensions semblants i a Sant Joan
les Fonts, també, encara que molt més treballada.
Dinem
a Ca la Montserrat. Per 11 € mengem tan com volem i el menjar és bo i casolà.
Els àpats de disseny només serveixen per quan no hi ha gana i no es sap de què
fer dels diners.
Em
saluda en Marcel·lí, el propietarti. Resulta que coneix, de fa temps, el meu
germà Josep, en Barretina. També em saluda la M. Teresa, la filla d’en
Marcel·lí, que és la companya d’en Jordi
Planadecursach de Can Fajula de Ridaura, el fill d’en Lluís. El pare d’en Lluís
(en Pepet) i el meu pare eren cosins germans. Ben bé que les muntanyes no es
troben!
Mentre
la M. Teresa em comenta tot això, la Tarsi, que seu al meu costat, s’interessa per la relació que tinc amb els
Planadecursach. Quan li he explicat em diu que ella va ser mestre de Riudaura,
que va ser el primer lloc on exercí i que, entre les alumnes, tenia les “nenes”
de Can Fajula, l’Enriqueta i la Concepció. Visquia a Can Galobart, al carrer
Trencaculs. Ves per on: acabarem que tots som parents.
A
la tarda anem a Besalú. Quan hem traspassat el pont, ens asseiem a la plaça a
prendre algun refresc. És un lloc ben agradable. Estem davant mateix de
l’Ajuntament i vaig a saludar la noia que ens farà de guia pel poble. Resulta
que és la néta d’en Jaume Teixidor de Can Gomis. En Jaume és el germà de la Tia
de Mn. Riu, d’en Martirià Teixidor, de la l’Angelina Teixidor (la mare de la
Mercè Caballeria)... Total, tot queda a casa.
Ens
acompanya a veure els punts més interessants: la Miqvé, un audivisual evocant
l’evolució del poble, Sant Julià, el monestir de Sant Pere...
,
Sortint
de veure audiovisual no puc deixar de fer memòria d’en Pasqual de Palafrugell
que, en una visita semblant, quedà enlluernat i va saltar-se els tres escalons
de la plataforma d’accés. Gràcies a Déu no va ser res. Però l’espant, encara el
porto al damunt.
A
Sant Pere hi celebrem la missa. Ens omplim de la frescos de l’església.
Concelebrem Mn. Martirià i jo. Li agraeixo que, a Sant Cristòfor les Fonts
d’Olot, ell em va ensenyar a dir la missa, ja que van ordenar-me estant allà.
La
Maria del Pa, tot el viatge ha estat traient fotografies i en fa alguna de ben
castissa. Retornant cap a l’autocar,els tres germans Silva (en Flavio, en
Rodrigo i la Dèbora) estan encantats de
veure un parell de tortugues que neden per dintre el riu.
Pel
camí escolto, com una música de fons, com regategen a la Maria perquè vengui
una clau de ferro. I no paren de massicar. En Joan Fontané li dóna per cantar
cançons de l’any de la picor. Si haguera portat un casset, li hauria gravat.
Arribem
a Anglès cap a les 9 del vespre. A la Triassa, hi veig l’Hugo que passeja el
seu gosset.
dijous,
5 / juliol / 2012
A
dos quarts de vuit del matí venen les pabordesses de la Confraria de la Mare de
Déu de l’Escombra. Renoi! També ve en
Joan a netejar un xic l’hort i a regar-lo.
A
dos quarts de 10 del matí oficio les exèquies de l’Antonio. Les nétes li fan un
sentit homenatge. Tothom em diu que era un bon home. Tot això tindrà de més.
Vaig
a dinar a casa. En Josep està passant la febre anyal de la Festa del Terme i és
a massicar-ne subvencions. No sé si se’n sortirà. Després de dinar venen dos
dels mini nebots, en Patllari i en Ferriol. Em comenten una mica de la seva
visita a París, a la torre Eiffel i a l’Eurodisney.
En Ferriol té un dit ben negre d’un sangtraït que li va fer, jugant, un
cosinet. Té molta xerrera, com si s’hagués cruspit un bon plat de fideus. En
Patllari va pujar la torre Eiffel caminant, amb el seu pare, que és bon
caminador. De l’Eurodisney només en comenten que van veure la Blancaneus de
debò. Ves per on!
Amb
en Josep preparem una mica el programa de la Festa del Terme. Aquest any hi ha
dos aniversaris a recordar: el 25 aniversari de la erecció de la Creu de Terme
(esculpida per en Modest Fluvià) i el 60 aniversari de l’Aplec del Blat de
Moro, a Canaleta. De l’Aplec del Blat de Moro en parla en Rustullet, a la
Revista de Banyoles. Al programa es publicarà un fragment d’un estudi que va
fer la Marta Bramon i Comas, el 97. També s’hi publicarà alguna cosa sobre els
compositors que han dedicat alguna sardana a la festa...
Quan
comença la nit, cap a les 11, arriba un bon temporal amb llamps, trons i pluja
forta. El pluviòmetre indica que han caigut 15 litres, en poca estona (poc més
de mitja hora).
divendres,
6 / juliol / 2012
Al
matí visito els ancians de Bonmatí i algun que n’hi ha pel camí: total, onze. A
tots els pregunto si ja han anat a marina, a banyar, com diuen per aquí. Algú
em comenta que, a Bonmatí, des de sempre el jovent va a banyar a una mica de
platja que fa el Ter, al davant de Can Pipeta. Els més atrevits, es poden tirar
a la gorga des d’una roca que hi ha. Algú em comenta que anava a banyar al
canal de Can Jaumó, cap el Carrer Vell (al costat del Pont Vell) de Sant Julià.
Van deixar d’anar-hi quan els vigilants dels que feien treballs forçats, fent
la canalització de l’aigua dels embassaments, les empipaven i les volien
empaitar.
Me’n
torno cap a casa no només amb el cor eixamplat sinó també amb fruita: prunes de
dues classes (ara en comença el temps), albercocs i un plat de carbassó fregit
a la romana.
Sortint
de missa em trobo amb en Pere Espinet que em comenta que aquests dies fa
projeccions de cinema a la fresca: Amer (avui), Colomers (demà)...
A
la tarda passa en Ramon Oller a deixar-me els clauers que es reparteixen el dia
de sant Cristòfor, quan passen a beneir els cotxes. Parlem una estona de la
moguda cultural de La Cellera que, aquests dies, bull. El més destacat és el
FADE (Festival d’Art Digital i d’Electrònica). També n’han parlat a Ràdio Bonmatí, la ràdio
de la Vall de les Esglésies. Avui hi fa
una xerrada l’Arcadi Oliveras.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada