dissabte, 7 de juliol de 2012

El juliol és l'amo del sol


dissabte, 30 / juny / 2012

Cap a mig matí vaig cap a casa. Tenim dia de brigada a Can Brugada per fer bugada. Avui toca fer tria, neteja i endreça a l’antiga sala d’estudi dels nebots i la feina és sobretot d’ells: llibres de quan feien EGB, alguna cartilla amb notes (n’hi ha de tots colors), algun petit diari...

No hi participen la Collell i la seva família que són a París i a Disney. Si que volten per allà en Pol, l’Anna i els seus pares. En Jaume es cuida de preparar el dinar, amb la Carme, i preparen una fideuada de pagès.

Em toca dinar tot sol perquè haig de marxar aviat cap a Anglès per oficiar-hi les exèquies de l’Esperança, l’àvia de qui m’havia acomiadat el dimecres al vespre. 

O sigui, hi ha l’enterro de l’Esperança. A Palafrugell, en un espai de dues setmanes, vaig oficiar les exèquies primer d’una senyora que es deia Fe, al cap de poc, de l’Esperança i, per acabar-ho d’arrodonir, de la Caritat. Per fer-se’n creus!

Feia 9 mesos que l’Esperança havia quedat vídua (de l’Àngel Cornet). El fill havia estat professor a l’escola Pompeu Fabra i la Carme, la filla, treballa a la floristeria d’en Ricardet.

A Bonmatí fan d’escolans: Rodrigo i l’Ariadna. En Josep M. fa sonar l’orgue. En Joan, la Tarsi i la Maria proclamen les lectures. Sortint de la missa en Manel Roura em comenta que havia treballat a Banyoles, a Can Tubert, i em parla dels germans Tubert. Era quan encara tenien el taller a la plaça de les Rodes, abans de traslladar-lo cap a Camós. Ell feia vida a l’Hostal de la Parra, també a les Rodes.

A la missa anticipada d’Anglès ningú hi fa d’escolà. En Pere fa sonar l’orgue, la Pepi es cuida de l’animació de la missa. Fan de lectors en Manel, la Imma i la mestressa de Can Gamell.   

Em ve a saludar la Joana Taberner i Xumetra. Fa pocs dies el seu fill em va atendre en una oficina bancària. Resulta que és vídua d’en Sebastià Jou Carandell i, per tant, cunyada de Mn. Joan Jou i de Mn. Josep M. Jou, que quan jo era a Olot l’anomenàvem El Padre, d’acord amb el que sentencià d’ell Mn. Salvador Batalla. Mn. Josep també va ser rector de Santa Cristina d’Aro, on coincidirem de companys d’arxiprestat, i també en va ser de Les Planes. Morí en un dramàtic accident, fa uns anys.

Acabada la missa, amb uns amics que han vingut a visitar-me, anem fins la plaça de la Rutlla a prendre una cervesa acompanyada d’alguna tapa.

diumenge, 1 / juliol / 2012

Sembla que ha passat la primera onada de calor de l’estiu, i encara som vius. Deo gratias! El dia es lleva emboirat i fresc.


A la missa de les 9 hi fan d’escolà la Carla i la  Marina. L’animador litúrgic, com de costum, és en Pepet. Els lectors són les dues Montserrat, totes dues nascudes a Anglès i vinculades a institucions religioses: una, dominica de l’Anunciata i, l’altre, una de les responsables de la Comunitat de les Benaurances, a París. En Pere fa l’acompanyament musical.

Com que els feligresos de Sant Martí em van dir que no calia celebrar missa al matí, vaig a donar un tomb pel mercat d’Anglès. Hi ha una mica de tot. I si bé és més petitó que el de Palafrugell (una quarta part) no li té res a envejar.

Al migdia celebro la segona missa. Hi fan d’escolans en David i L’Ariadna. L’animació musical la porta en Josep M. i els lectors són en Joan, en Miquel i en Josep. 

Mentre celebro la missa es posa a ploure, no gran cosa, i continua fent-ho fins a mitja tarda, un total d’uns cinc litres.

Dino tranquil·lament a Can Tarrés i, a la tarda, descanso una mica llegint una estona el llibre de David Leavitt , FLORÈNCIA, on es presenta la ciutat i els seus rerefons culturals actuals i del segle passat. .  

A les 5 administro el baptisme a una nena d’arrels angleses i anglesenques: la Jordina.  I, a les 6, celebro la missa de l’aplec de l’església de Sant Pere Sestronques. Hi participen una cinquantena de persones i, al seu capdavant, alguns membres de la família Feliu de Cendra Bassols. Se’m comenta que hi assisteix poca gent, com era habitual els altres anys. Semblaria que la pluja ha espantat l’assistència.

En Lluís de Can Janot ha preparat un remolc d’ampolles d’aigua de Sant Aniol ben fresques. Deu ser que a casa seva n’hi ha un magatzem. També hi ha un parell de porrons carlins de moscatell que ronden de mà en mà, i unes capses amb llaços de pasta de full de Castellfollit.

Quan acabo la missa, un cop m’he acomiadat de la gent, vaig fins a Can Padrosa, a visitar la Conxita, que ha estat uns dies malalta perquè el cor li donà un ensurt. L’acompanyen la seva germana, la germana Carme, i la Roser. Parlem una mica de la família, amb una bona colla de germans. En Lluís Puig Estany viu a Olot i el conec de quan jo era allà. És el propietari de l’Hotel l’Estrella i s’ha dedicat molts anys a servir àpats col·lectius per tots els pobles, també havia vingut a Palafrugell. Conec un altre germà, en Joan, que viu a Vilafresser. Era massatgista i alguna vegada havia atès a la mare. Un altre germà, en Josep, era salesià i va morir a un país llatinoamericà.

dilluns, 2 / juliol / 2012

Els germans ens anem fent grans i la meva germana petita avui en fa 65.

La nit ha estat agradable i s’agraeix la frescor. Menjo la primera tomata de l’hort: quin gust!  

Baixo a comprar alguna cosa. Quan arribo, feinejo pel despatx: assentaments, contestar missatges...

A la tarda atenc alguna visita i preparo un matrimoni mixt que comporta una mica més de paperassa. Si bé amb el temps han disminuït els casaments, la preparació i la paperassa s’han anat engruixint.

Em contacte en Pep Frigola. Fa pocs dies que ha arribat de Níger i passa uns dies de vacances a casa de la seva germana, a Figueres i a Llançà. Només d’arribar ha arreplegat un refredat: no està acostumat a la frescor d’aquí. Parlem d’alguna possible entrevista a TV3, a Catalunya Radio, a La Vanguardia...

dimarts, 3 / juliol / 2012

A la tarda, a Anglès, oficio les exèquies de la M. Rosa Creus. És una persona coneguda.  El seu pare, en Josep, era de Can Paiella de La Cellera i l’avi Paiella tenia una colla per anar a bosc a fer carbó que servien a les carboneries de l’entorn. El germà de la M. Rosa, en Jaume, ha estat regidor a l’Ajuntament d’Anglès fins fa poc. A les exèquies també hi participa el P. Jordi Turón, ja que la M. Rosa era molt amiga de la seva germana. Em comenta que la M. Rosa tenia un do especial pel consell i que havia estat vinculada a la institució de Villa Teresita amb les també anomenades  Auxiliars del Bon Pastor.

En Pere Espinet em comenta que finalment l’estat ha atorgat el crèdit necessari al municipi per pagar els deutes pendents d’Anglès.

Al vespre, després de la missa vespertina a les dominiques, vaig cap a Bonmatí per reunir-me amb l’equip de Caritas. Sobretot parlem del funcionament: cada vegada més gent a demanar (sempre derivats pels serveis socials de l’ajuntament) i cada vegada menys menjà a repartir.  

Recullo una mica de verdura de l’hort de Bonmatí: cebes i mongetes tendres.

A tots els pobles, a totes les parròquies,  hi ha lectors que els arriba la inspiració mentre llegeixen i així, on el text diu “oracle del Senyor”, es llegeix “honorable del Senyor”; on el text diu “Abbà, Pare”, es llegeix “Au va, Pere”; on diu: “la muntanya del Carmel”, es llegeix “la muntanya del caramell”...

dimecres, 4 / juliol / 2012

Hi ha la sortida amb els col·laboradors de les parròquies. Ens trobem a la plaça del Bacallà. També hi venen en Rodrigo (un dels escolans), el seu germà Flàvio  i la germaneta, la Dèbora. En total som una trentena a més del xofer (en Joan) i jo. La Tarsi em comenta que en Flavio és company de curs del seu nét, l’Octavi Fontané i que fa pocs dies van fer el viatge de final d’ESO a Itàlia i que els agradà molt.   

La primera estació la fem vora l’estany de Banyoles. Esmorzem al Mirallac i, quan acabem, uns quants, caminant, anem gairebé fins els desmais.  

La segona estació la fem a Palera. Ens hi esperen Mn. Martirià Pla i la Carmen.  Hi visitem l’antiga basílica del Sant Sepulcre. Els boscos, sobretot d’alzines, es veuen molt secs, amb un sotabosc que sembla un lluquet.

La tercera estació és a Beuda. L’església és semblant a la de Palera, i si bé a Palera cal pujar una mica abans d’entrar a l’església, a Beuda ens cal baixar. Una curiositat que també s’observa a d’altres llocs (p. e. Porqueres) i que potser no se n’ha analitzat massa el perquè.
  
A Beuda, si alguna cosa cal admirar és la monumental pica de batejar amb algun relleu esculpit. A Oix se’n conserva una de dimensions semblants i a Sant Joan les Fonts, també, encara que molt més treballada.

Dinem a Ca la Montserrat. Per 11 € mengem tan com volem i el menjar és bo i casolà. Els àpats de disseny només serveixen per quan no hi ha gana i no es sap de què fer dels diners.   

Em saluda en Marcel·lí, el propietarti. Resulta que coneix, de fa temps, el meu germà Josep, en Barretina. També em saluda la M. Teresa, la filla d’en Marcel·lí,  que és la companya d’en Jordi Planadecursach de Can Fajula de Ridaura, el fill d’en Lluís. El pare d’en Lluís (en Pepet) i el meu pare eren cosins germans. Ben bé que les muntanyes no es troben!

Mentre la M. Teresa em comenta tot això, la Tarsi, que seu al meu costat,  s’interessa per la relació que tinc amb els Planadecursach. Quan li he explicat em diu que ella va ser mestre de Riudaura, que va ser el primer lloc on exercí i que, entre les alumnes, tenia les “nenes” de Can Fajula, l’Enriqueta i la Concepció. Visquia a Can Galobart, al carrer Trencaculs. Ves per on: acabarem que tots som parents.  

A la tarda anem a Besalú. Quan hem traspassat el pont, ens asseiem a la plaça a prendre algun refresc. És un lloc ben agradable. Estem davant mateix de l’Ajuntament i vaig a saludar la noia que ens farà de guia pel poble. Resulta que és la néta d’en Jaume Teixidor de Can Gomis. En Jaume és el germà de la Tia de Mn. Riu, d’en Martirià Teixidor, de la l’Angelina Teixidor (la mare de la Mercè Caballeria)... Total, tot queda a casa.

Ens acompanya a veure els punts més interessants: la Miqvé, un audivisual evocant l’evolució del poble, Sant Julià, el monestir de Sant Pere...
 ,   
Sortint de veure audiovisual no puc deixar de fer memòria d’en Pasqual de Palafrugell que, en una visita semblant, quedà enlluernat i va saltar-se els tres escalons de la plataforma d’accés. Gràcies a Déu no va ser res. Però l’espant, encara el porto al damunt.  

A Sant Pere hi celebrem la missa. Ens omplim de la frescos de l’església. Concelebrem Mn. Martirià i jo. Li agraeixo que, a Sant Cristòfor les Fonts d’Olot, ell em va ensenyar a dir la missa, ja que van ordenar-me estant allà.  

La Maria del Pa, tot el viatge ha estat traient fotografies i en fa alguna de ben castissa. Retornant cap a l’autocar,els tres germans Silva (en Flavio, en Rodrigo i la Dèbora)  estan encantats de veure un parell de tortugues que neden per dintre el riu.

Pel camí escolto, com una música de fons, com regategen a la Maria perquè vengui una clau de ferro. I no paren de massicar. En Joan Fontané li dóna per cantar cançons de l’any de la picor. Si haguera portat un casset, li hauria gravat.

Arribem a Anglès cap a les 9 del vespre. A la Triassa, hi veig l’Hugo que passeja el seu gosset.

dijous, 5 / juliol / 2012

A dos quarts de vuit del matí venen les pabordesses de la Confraria de la Mare de Déu de l’Escombra. Renoi!  També ve en Joan a netejar un xic l’hort i a regar-lo.

A dos quarts de 10 del matí oficio les exèquies de l’Antonio. Les nétes li fan un sentit homenatge. Tothom em diu que era un bon home. Tot això tindrà de més.   

Vaig a dinar a casa. En Josep està passant la febre anyal de la Festa del Terme i és a massicar-ne subvencions. No sé si se’n sortirà. Després de dinar venen dos dels mini nebots, en Patllari i en Ferriol. Em comenten una mica de la seva visita a París, a la torre Eiffel  i a l’Eurodisney. En Ferriol té un dit ben negre d’un sangtraït que li va fer, jugant, un cosinet. Té molta xerrera, com si s’hagués cruspit un bon plat de fideus. En Patllari va pujar la torre Eiffel caminant, amb el seu pare, que és bon caminador. De l’Eurodisney només en comenten que van veure la Blancaneus de debò. Ves per on!  

Amb en Josep preparem una mica el programa de la Festa del Terme. Aquest any hi ha dos aniversaris a recordar: el 25 aniversari de la erecció de la Creu de Terme (esculpida per en Modest Fluvià) i el 60 aniversari de l’Aplec del Blat de Moro, a Canaleta. De l’Aplec del Blat de Moro en parla en Rustullet, a la Revista de Banyoles. Al programa es publicarà un fragment d’un estudi que va fer la Marta Bramon i Comas, el 97. També s’hi publicarà alguna cosa sobre els compositors que han dedicat alguna sardana a la festa...   

Quan comença la nit, cap a les 11, arriba un bon temporal amb llamps, trons i pluja forta. El pluviòmetre indica que han caigut 15 litres, en poca estona (poc més de mitja hora).

divendres, 6 / juliol / 2012

Al matí visito els ancians de Bonmatí i algun que n’hi ha pel camí: total, onze. A tots els pregunto si ja han anat a marina, a banyar, com diuen per aquí. Algú em comenta que, a Bonmatí, des de sempre el jovent va a banyar a una mica de platja que fa el Ter, al davant de Can Pipeta. Els més atrevits, es poden tirar a la gorga des d’una roca que hi ha. Algú em comenta que anava a banyar al canal de Can Jaumó, cap el Carrer Vell (al costat del Pont Vell) de Sant Julià. Van deixar d’anar-hi quan els vigilants dels que feien treballs forçats, fent la canalització de l’aigua dels embassaments, les empipaven i les volien empaitar.

Me’n torno cap a casa no només amb el cor eixamplat sinó també amb fruita: prunes de dues classes (ara en comença el temps), albercocs i un plat de carbassó fregit a la romana.  

Sortint de missa em trobo amb en Pere Espinet que em comenta que aquests dies fa projeccions de cinema a la fresca: Amer (avui), Colomers (demà)...

A la tarda passa en Ramon Oller a deixar-me els clauers que es reparteixen el dia de sant Cristòfor, quan passen a beneir els cotxes. Parlem una estona de la moguda cultural de La Cellera que, aquests dies, bull. El més destacat és el FADE (Festival d’Art Digital i d’Electrònica). També n’han parlat a Ràdio Bonmatí, la ràdio de la Vall de les Esglésies.  Avui hi fa una xerrada l’Arcadi Oliveras.   

Cap comentari:

Publica un comentari