El febrer mata més que el carnisser

dissabte, 16 / febrer / 2013

En Manel ve a recollir els taps que darrerament m’han donat. N’omple la furgoneta. I la Sílvia i l’Anna porten la sessió de catequesi amb el grup de mainada que venen els dissabtes.  

Cap a migdia vaig a Can Patalic. Em sembla que veig en Lluís més gras i tot, de content que està amb com va ara l’Espanyol.

Al migdia preparo les celebracions del diumenge. Els cants seguim el mateix guió tots els diumenges de Quaresma.

A la missa de Bonmatí hi fan d’escolans en Rodrigo i l’Arianna. En Manel m’omple el cotxe amb bosses de taps que les seva germana i la seva cunyada han recollit a Sant Feliu de Pallerols. És impressionant veure com tothom s’hi fa!

A la missa d’Anglès no hi ha escolans. Segurament vindran demà a la trobada d’Amer. També hi ha gent.

diumenge, 17 / febrer / 2013

A la missa de les 9 oficiem les exèquies de la Paquita, l’àvia Francisqueta, com l’anomenen afectuosament els néts.  

Sortint de l’església, trobo en Pere i li comenta el tema de l’ànima en Pena que volta per Mas Llunés. Em diu que ja ho sap i que ja sap a quina casa hi fa vida. Ell es veu que n’és tot un expert i que, com autoritat, mirarà de fer-hi alguna cosa. A veure si hi hauré d’anar també amb el salpasser.

Després de la missa a Sant Martí pujo al poble a visitar les dues Maria.  

Al migdia oficiem la missa en sufragi de la germana Pilar en l’aniversari de la seva mort. També hi participen les germanes Pilar i Teresa i algun professor del col·legi de la Vall dels Àngels.  

A la tarda hi ha l’APLEC SOLIDARI DE CATEQUESI a Amer. L’església del monestir s’omple de famílies joves, amb més de 60 nois i noies, més d’un centenar de familiars i forces altres acompanyants. Entre Anglès i Bonmatí hi ha una trentena de nois i noies i una cinquantena de familiars. 

Les ofrenes són representatives de cada parròquia: avellanes d’Amer que ha ofrenat la Mariona, un pastís dels que han portat les mares que ha ofrenat la Nora, una planta que ha ofrenat en Martí de La Cellera, un pa de pagès de Les Planes que ha ofranat la Mireia, una lluna de Sant Feliu de Pallerols que ha ofrenat l’Andreia,  calendaris de Can Pagès i un rotlle de fil de l’Àntex que han ofrenat l’Aura i l’Alba d’Anglès, dolços Gerió de Bonmatí que ha ofrenat en Rodrigo i el pa i el vi de la missa que han ofrenat la Paula i la Natàlia d’Amer.

L’ambient és alegre i participatiu i els cants animosos (alguns més coneguts que altres) i amb alguna picada de mans.

La segona part és al pavelló on hi ha una kermés amb parades de jocs, una gimcana, i una taula ben assortida de coques i pastissos que me’ls haig de mirar i prou. I per la paga, m’adono que un vailet, en David, en va tastant un tall de cada una de les que hi ha. Quina enveja!

Acabem cap a les vuit. I cap a casa.

 dilluns, 18 / febrer / 2013

Vaig a acomiadar-me d’una malalta: “Que nostre Senyor Jesucrist sigui a prop teu per protegir-te; que guiï els teus passos i et segueixi per guardar-te; que et miri amb amor, t’ajudi i el beneeixi.” Al cap de poc de ser a la doma, em comuniquen que ja se n’ha anat.

Dino amb els de casa i parlem de temes de Banyoles i d la situació general. De retorn, visito una malalta a Bonmatí i m’arribo a Bescanó a recollir-hi taps.

La mainada de catequesi avui no venen  ja que no és lectiu a les escoles d’Anglès.  I al vespre, a la missa hi participem 5 persones.

Dimarts, 19 / febrer / 2013 

Vaig cap a Vilassar de Mar. Sembla que tot hi respira primavera, si bé el cel està un xic enteranyinat, especialment vora al mar. Quan he aparcat el cotxe, em fixo amb algunes cases de finals del s. XIX i començament del XX i faig alguna fotografia.

Al Museu Monjo s’hi treballa a gust, amb la Gemma i seguint les directius de la Montse. On tinc l’ordinador és a la tercera planta, i des d’on estic treballant, veig el mar, la platja... Llàstima del tren i dels cotxes de la carretera.

I vaig fent fitxes de diferents terracotes: els esbossos de dos genis alats (que no aconsegueixo identificar on deuen estar col·locats els relleus), dos plafons que identifico com esbossos que corresponen a diferents escenes dels retaules que hi ha a la capella de la Mare de Déu del Bon Consell a l’Ajuntament de Barcelona, l’esbós d’un frontal amb els Arma Christi que ves a saber on deu ser, la maqueta d’una estela mortuòria al cementiri catòlic de Washington...  Es un treball de paciència, d’anàlisi, de comparació, de mirar algun llibre... Alguna vegada em passa que quan ja he acabat una fitxa i n’estic fent una altra, m’adono que la primera que he fet correspon a tal o qual retaule...

Marxo aviat. Pel camí m’entretinc escoltant les tertúlies radiofòniques, especialment quan vaig cap a Vilassar, i els butlletins radiofònics. Al restaurant on m’aturo, a mig camí, a Gualba (el darrer poble del Vallès abans d’entrar a la Selva), hi serveixen plats casolans i gustosos (res de microones!) i a un preu enraonat.

Quan arribo a Anglès, descanso un xic i em preparo per les exèquies d’avui. Curiosament, quan vaig a l’església, localitzo unes claus que havien desaparegut. Ves per on! I ningú les havia tocat! Em penso que per molt que pregunti, no ho aclariré. Això passa.

Primer oficio les exèquies d’en Cayetano. Tot seguit oficio les de la Paquita. Els néts, en Marcel i en Guerau, són els qui llegeixen, i la filla, la Dolors Franch, adreça unes paraules d’agraïment als assistents i als qui han atès la seva mare darrerament. I quan acabo, celebro la missa ferial al baptisteri. Crec que és important que els familiars facin l’esforç de donar la cara i parlar en aquestes ocasions.  

I després la missa vespertina. Quan l’acabem i ja sóc a la doma, en Josep em comunica que dijous caldrà oficiar les exèquies de la Lluïsa. Aviat estarem al ritme de Palafrugell.  Que la llum eterna els il·lumini Senyor...

dimecres, 20 / febrer / 2013

Cap a les 9 ve en Josep per mirar  com caldrà reparar unes pèrdues d’aigua i de gasoil que he detectat. També venen en Florenci i en Ramon, de la confraria de sant Mateu, a fer el recompte. Al despatx atenc algunes persones. I cap a migdia, surto a comprar alguna cosa per dinar.

Un company em comenta que ha anat a beneir la casa d’en Piqué, de la Shaquira i d’en Milan. Això de fer el salpàs, sempre ha agradat als capellans.

A la tarda, tranquil·litat i preparar alguna xerrada per la propera setmana.

Al vespre, la missa.

dijous, 21 / febrer / 2013

Al matí acabo de redactar el suplement del full parroquial. Posant-hi els dibuixos il·lustratius de l’evangeli corresponent, queda molt més atractiu. Però algunes vegades hi ha una feinada a trobar-ne.  

Al migdia oficio les exèquies de la Lluïsa. Fa vuit anys que morí sobtadament el seu fill, en Josep Bosch. Va ser una mort molt sentida a Anglès ja que en Josep era un mestre molt estimat pels seus alumnes i pels seus companys.

A la tarda sóc jo que vaig a fer el salpàs a casa de la Maria. Val a dir que beneir les cases és un bon costum. En alguns països ho acostuma a fer tothom, donant gràcies a Déu per la llar que es disposa, per la família que es forma, per la vida que s’hi mou... També és un moment de pregària demanant la protecció del Senyor contra qualsevol mal: “... i deslliureu-nos de qualsevol mal!”.

A casa de la Maria hi tinc l’agradable sorpresa de trobar-hi la Rosa, la jove de Can Fajula de Riudaura. El meu pare era cosí germà del seu sogre, en Pepet. Jo vaig acompanyar-la i beneir-la el dia del seu casament amb en Carles, a la capella de Can Fajula mateix. Lamentablement no la vaig poder acompanyar el dia que morí en seu marit, en Carles, fa dos anys, ja que era Nadal i no podia deixar la parròquia. Parlem de la família: dels cunyats (la Queta, la Ció, l’Esteve, en Lluís... ), dels nebots, del fracking que amenaça la vida de Riudaura... La trobada m’ha fet il·lusió i m’he posat un xic al dia de la vida familiar.

Quan pujo cap a la doma em trobo amb l’Emili Rams que acompanya un noi que treu fotografies del poble. L’Emili me’l presenta i resulta que en Jeremy Lerous és francès que viu a Londres i que és historiador de l’art.

En Jeremy em comenta que està preparant la tesi doctoral sobre la pintora RemediosVaro . Estem parlant una estona dels estudis d’art, de les universitats, de la Remedios, dels possibles elements religiosos que conté la seva pintura...

Com que he celebrat la missa a les exèquies, puc sopar aviat. I quan acabo, vaig a la plaça del Bacallà on recullo la Maria, la Isabel i la Consol, i anem a La Cellera, al Centre. L’Elies ens fa la xerrada sobre els reptes que té la vida cristiana en el món d’avui. La primera part és més acadèmica i, la segona, més propera.

divendres, 22 / febrer / 2013

Ha plovisquejat tota la nit. Ha quarts de nou del matí el pluviòmetre indicava que havien caigut uns 6 litres. I va plovent. Deo gratias!

Al matí feinejo pel despatx i parlo amb algun amic. Al migdia baixo a comprar. Ho aprofito per visitar la Maria que sembla està millor. Entro a la Rutlla a fer un tallat, amb la Maria i la Cris.

Dino olla de peix, tot i que m’agradaria fer-la reposar un xic més i tirar-hi un xic d’allioli negat, però em repetiria massa.

A la tarda venen els grups de catequesi del divendres. Al viacrucis i a la missa vespertina som pocs: 15 persones i el capellà. Segurament la fred ha atemorit els possibles participants habituals.

Ha anat plovisquejant tot el dia, més al matí que a la tarda. El pluviòmetre indica que han caigut uns 6 litres més i, per tant, entre els de la matinada i els del dia, en deuen haver caigut uns 12.

M’hauria agradat anar a La Cellera a escoltar en Martí Anglada. El recordo de quan venia a missa a Palafrugell. La seva família procedeix de Vilert. Em deia que s’haurien d’organitzar autocars.