dissabte, 9 de febrer de 2013

Veus d'aviram, sota l'encís de les disfresses...



dissabte, 2 / febrer / 2013

A la matinada fa un ruixadot i arriben a caure uns tres litres d’aigua.

El matí ve la mainada de catequesi, amb la Sílvia i l’Anna. En Joan i en Ramon venen a desmuntar el Naixement que hi ha al pati de la doma i endrecen les imatges al cambril de Sant Miquel. També retirem els altres pessebres de l’església.

Al migdia dino tranquil al pis i faig un xic de migdiada. A la tarda també endreço la col·lecció de naixements que tenia pel pis. Al lloc que ocupaven hi distribueixo unes quantres aiguabeneiteres que tinc, les més antigues, gairebé totes del s. XIX.

A la tarda hi ha el carnestoltes infantil. Passa pel davant de la doma un grup d’adolescents disfressades. S’escolta la música de la gatzara i de la rua infantil.

A Anglès celebro la missa de les famílies i faig una barreja amb la celebració de la Candelera. Quan acabem, passem a venerar la imatge de la Mare de Déu del Remei, que porta una espelma encesa a la seva mà. Mentre es passa a venerar-la, la gent va encenent la seva espelma a la de la Mare de Déu. La mainada hi encenien una petita bengala. I baixaven avall ben feliços.  

Val a dir que, a la missa, la mainada estaven molt esvalotats. Ben segur que sentien la tramuntana. Però tot i que algú pronosticava que n’hi hauria pocs, són una bona collada. El carnestoltes no els ha distret! En definitiva, tot és compatible quan els pares també s’hi fan.  

Venen uns amics de Palafrugell i sopem plegats. El tema estrella és la corrupció dels governants. Es constata malestar. A més m’obsequien amb el llibre d’en Ramon Piferrer i de l’Àngela Martí PASTORETS PALAFRUGELL 60 + 60. RECULL HISTÒRIC.   

Em ve al cap el poema de Josep Carner:

INVITACIÓ DE FEBRER

La sargantana es mou, devers
la fina esquerda;
mig s’han posat els ametllers
gonella verda.

A vila, avui, gent follejant
de cares blanques,
flocs de paper cabdellaran
damunt les branques;

faran, minyons d’aire estantís
i humils deesses,
veus d’aviram, sota l’encís
de les disfresses.

¡Oh, vine, vine, amb el teu seny,
i amb la teva esma;
puja quieta pel pedreny
dolça Quaresma!

¡Oh primavera de Jesús
que als cors espleta
i apars als homes un refús
de tan secreta,

tu que tens pau als horitzons,
que guardes mel en tes entranyes
i que ets morada com un fons
fet de muntanyes!

                        Josep Carner (1884 – 1970)
                        a SENY HUMILIAT


diumenge, 3 / febrer / 2013

Per sant Blai, sembra l’all.

A la missa anticipada d’ahir hi havia una bona volada de gent. El mateix constato a la missa de les 9 i a la del migdia. A Sant Martí la participació és, com sempre, més estable, gairebé sempre més de 30 persones.

A la missa del migdia també hi participen amics de Palafrugell. Abans de començar saludo la Carme i en Josep i la Montse i Montse (mare i filla). Mentre celebro em dóna la impressió que arriba una altra família de Palafrugell: i si. Són en Josep, la petita Lizbeth i els seus pares, que són bolivians. Els dos grups són veïns de carrer i, quan acabem la missa, es saluden amablement. L’un de l’altre desconeixien que vindrien a Anglès.

Amb en Josep, la Carme i les Montse, anem a dinar plegats.

En Ramon em comunica la mort d’en Mel,  Mn. Josep Maria Melció Pujol.

MN. JOSEP MARIA MELCIÓ I PUJOL va néixer a Banyoles l’1 de juliol de 1935. Va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona i, més tard, féu estudis de Teologia a la Universitat Pontifícia de Comillas. Fou ordenat prevere el 12 de setembre de 1965 a l’actual basílica de santa Maria de Castelló d’Empúries. Va exercir el ministeri primer com a vicari d’Arbúcies i després, el 1967, d’Hostalric. Del 1968 al 1970 es traslladà a Madrid per estudis. Mentre estudiava a Madrid, a les vacances, ajudava a la parròquia d’Anglès. El 1970 fou nomenat membre de l’equip sacerdotal de les parròquies de sant Cristòfor les Fonts d’Olot i de Batet. El 1977, ecònom de Riudaura i encarregat de la Pinya d’on en fou nomenat rector el 1985, càrrec que exercia en l’actualitat. Del 1996 al 2010 també fou capellà del santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sant Feliu de Pallerols. Des del 1980 també era encarregat de Sant Andreu del Coll. Ha mort a Olot el 3 de febrer de 2013. Al cel sia!

dilluns, 4 / febrer / 2013 

En Tiri, des de Saint Gaudens, comenta que hi veu una volada de cigonyes. Li recordo la dita: Per sant Blai, la cigonya vola per l’espai.

A quarts de 10 del matí, amb en Ramon Oller, anem cap a Centenys, a la trobada que organitza l’equip de capellans afins al Pradó. Quan arribem, en Josep M. ens convida a visitar la petitona església parroquial romànica (amb alguna ampliació del s. XVIII. S’hi veneren sant Iscle i santa Victòria, també sant Valentí i la Mare de Déu del Remei.

En Josep Escós, el mossèn de Navarcles, ens parla del Concili Vaticà II: com el concili ha transformat el nostre ser i el nostre fer com a preveres. Especifica els objectius i mètodes conciliars, els canvis irreversibles que comportà (Valor de la Paraula de Déu, cristocentrisme, pèrdua de la por, pluralisme religiós, revalorització de la consciència individual, valoració de l’humanisme...), els canvis notables que tot just es comencen a aplicar (responsabilitat dels laics, nova manera de fer de rectors, articulació del llenguatge religiós, nova manera de presentar l’ètica i la moral...), els canvis que tot just s’han començat a aplicar (litúrgics, institucionals, pobresa i testimoni de l’Església, valor i rol de la dona...).

Val a dir que és ben interessant el que ens diu i també tot el que expressem els companys a la taula rodona on hi participem cordialment la quinzena d’assistents. Quan acabem anem a dinar plegats enfortint l’amistat i perllongant els comentaris, si bé ens cal plegar aviat perquè som varis els que volem participar a les exèquies d’en Mel.

Cap a dos quarts de quatre arribem a Sant Esteve d’Olot i ja gairebé no hi queda lloc per seure. Em situo a l’ala nord, al davant de la capella de la Puríssima.  M’assec al banc on hi ha una  una colla de Banyoles: en Xico Grau de Can Fiola, en Pujol, en Martirià Comalat... Al banc del davant hi ha la Maribé i la seva germana, i més endavant, l’Anna Maria, l’assistenta de la rectoria, que també m’havia fet les sopes, quan jo era a Olot. Al banc dal darrera hi ha en Mon Marquès, en Ramon Pibernat, la Quima... A l’altra costat hi ha l’Ignasi, que em comenta que hi assisteixen unes 700 persones: ho pot saber bé. També hi veig en Lluís Roura i d’altres coneguts.

Els familiars que presideixen el dol són els Pujol, els que van ser nedadors, la muller del Dr. Enric Juncà, el fill d’en Josep Llorens, en Pujol de les pells.  Al banc de les autoritats, vora el sepulcre de la Lliberada Ferrarons,  hi veig la meva cosina Queta Planadecursach. També, enmig de la nau, hi he vist la Rossa d’Anglès, en Joan Riu, en Forcano...

Al presbiteri hi concelebren una trentena de capellans presidits pel bisbe Carles, que excusa el bisbe Francesc, convalescent. No hi ha ningú de la cúria. Òbviament també hi ha el rector d’Olot, els capellans que són fills d’Olot, els que hi treballen... Al final de la cerimònia en Costa de Calella recita el Cant Espiritual d’en Joan Maragall. Quan els capellans es retiren, mentre canten un gori-gori que ningú segueix,  s’eleva una sentida ovació que omple la nau de dalt a baix.

Quan sortim, saludo els companys (en Jaume, en Marturi...), els parents (en Xavi Baus), els coneguts de quan estava a Les Fonts...  (sembla que encara em recorda algú, tot i que han transcorregut 40 anys)

I rabent, anem per avall. A la doma encara hi ha la mainada de catequesi, però no sóc a temps per trobar-me amb la mainada i els pares de Bonmatí. Vatua l’olla!

dimarts, 5 / febrer / 2013

En Tiri comenta que per Saint Gaudens n’ha passat alguna ja que ha vist una quarantena de polis amb equips d’assalt que han entrat a una casa propera a on ha passat la nit amb el camió. Li dic que vigili.

Toca anar cap a Vilassar de Mar. El desplaçament és tranquil i ja es respira primavera. A l’autopista hi coincideixo amb altres vehicles que ja identifico dels altres dies a la mateixa hora. Mentre sóc a l’àrea del Monseny, hi desembarquen una colla de jubilats que van a Sant Joan Despí, als estudis de TV3. Són de la vall d’Hostoles hi algú m’identifica i em saluda: els Finet...

Al Museu Monjo continuo el fitxatge de les peces o esbossos de terracotta. També en classifico una dotzena: unes figures eqüestres, un apòstol, Isis, uns infants...

Retorno tranquil·lament cap a Anglès. I a la tarda, feinejo pel despatx i per la casa. Em fan mal tots els ossos.

dimecres, 6 / febrer / 2013

Tinc en despatx obert i atenc vàries visites. Una persona gran, gens suspecte d’idees esvalotades, em fa riure quan m’engalta: “Si, com ens volen fer creure des de Madrid, la independència fos realment una cosa dolenta per Catalunya, ja ens l’haurien concedida”.

En Joan ve a plantar el manat de cebes que em regalà la Mercè. Quan surto a l’hort cullo un parell d’enciams per dinar: serà la primera verdura que, aquest any, menjo de l’hort. La Cris i la Consol venen a repassar els rams i l’ornamentació de l’església. La Marta fa neteja. Es gira fred. 

Dino aviat: un bol de puré de verdures que sobrà del sopar del dissabte, una amanida d’enciam i una botifarra i, per postres, una pera. També prenc llet ben carregada de cafè. I marxo aviat cap a Barcelona.

A la Fundació Miró ens trobem la colla que seguim el curs (4 nois i 7 noies). La Teresa Muntaner ens comenta les tècniques per dilucidar les còpies de l’obra de Miró. Primer ens parla de les còpies fetes o dirigides pel mateix Miró, com un seu autoretrat o alguna reconstrucció d’alguna obra desapareguda del seu taller de París, en ocasió de la Guerra Mundial.    

També ens mostra els quaderns on Joan Miró hi realitzava els apunts i els esbossos de les seves pintures (a partir del 1930) que serveixen per autentificar teles de les que se’n desconeixia la ubicació i que alguna vegada apareixen en alguna subhasta. A més, els quaderns, també servien al pintor com d’inventari de la seva producció. Es veu que aquests quaderns sempre els traginava del seu taller de París a la seva casa d’Horta, i a l’inversa.

Hi ha també les còpies o estudis de joventut que Joan Miró realitzava sota el mestratge del pintor Modest Urgell, com deixa clar ell mateix, en signar. La pregunta és si aquells dibuixos es poden considerar obra del pintor Miró.

L’altre tema és el de les considerades falsificacions del tot. Certament que hi ha falsificadors molt hàbils, però Miró fou lúcid i ho deixà tot molt pautat per evitar-ho. I quan se n’ha produït alguna, ha estat fàcilment detectable, si bé hi ha algun cas amb dubtes.

Acabem fent uns exercicis d’anàlisi i de comparació d’algunes litografies, amb guants de làtex, comptafils... Comparo dos cartells del Mundial de Fútbol del 1982 que dissenyà el pintor. L’un és un HC (fóra de comercialització), molt net i polit, i que forma part del fons de la Fundació (per tant, del tot autèntic). L’altre és un cartell de la sèrie numerada (penso que és el n. 96 de 150). Està molt enfosquit i els colors no coincideixen del tot ja que l’excessiva exposició lumínica deteriora molt els colors, el paper, les teles... Malgrat hagi estat mal conservat, també és autèntic.   

I amb aquesta, acabem les visites a centres d’art contemporani. Quan surto acompanyo en Guillem a casa seva, a la ronda Sant Antoni. I m’escapo de Barcelona, cap a Anglès. M’aturo a l’àrea del Montseny: el menjar és car i de plàstic. A més, hi veig alguna corredissa. No fa bo entretenir-se gaire per allà i en marxo aviat. Entre Hostalric i Riudarenes es nota que ha plogut una mica. A quarts de 10 ja sóc a la doma. Veig que hi ha caigut uns dos litres d’aigua.

dijous, 7 / febrer / 2013

Feinejo una estona pel despatx. Cap a les 11 surto cap a Bonmatí, a visitar els ancians de la parròquia i a portar-hi Nostramo. Trobo un avi triant enderiat fesols i mongetes, que estan barrejats. Es veu que ha estat oli en un llum per tenir-lo entretingut. I quan acaba, van a la cuina, barregen de nou les llegums i, al cap d’una estona, li tornen a donar i ho torna a triar. També visito en Pepito Pla i li trec una fotografia per enviar al seu amic, en Pompeyo. La Paquita em parla del germà Manel Vallmajor, religiós de Sant Joan de Déu. 

A la tarda oficio les exèquies de la Lola. Havia treballat a la Burés i a la guarderia de les hermanes. Quan acabo, em ve a saludar un noi de Colomers. Em diu que és en Jordi Ferrerós. Em comenta que, ell i la seva colla, em tenen un bon record i que, fa pocs dies, en parlaven a Cal Esclopeter. Sempre val més.

Dissabte retiràrem els diorames nadalencs de l’església. Porto a casa d’en Joan  Noguer els sis que hi havia a l’altar de sant Antoni i li agraeixo la seva col·laboració. Saludo a la seva muller i al seu nét, en Marc. En Joan em comenta que dos dels seus germans estan casats a Banyoles i que, una de les seves cunyades, és la Teresa Freixas, veïna de casa meva i, la seva família, bona amiga de la meva.

Al vespre, després de la missa, participo a la reunió de capellans de l’Arxiprestat. Parlem de la reforma litúrgica promoguda pel Vaticà II, de la trobada de catequesi del diumenge 17 de febrer a Amer, de la Quaresma... Sopem tot celebrant una mica el dijous gras: “El dijous llarder botifarra, botifarra; el dijous llarder, botifarra menjaré”.

Torno a la doma quan ja són més de dos quarts de dotze. Constato que avui, al DIARI DEL CAPELLÀ, hi ha accedit més d’un centenar de visites des d’Israel. Shalom!

divendres, 8 / febrer / 2013

Obro l’església i vaig cap a Bellaterra. El termòmetre no puja de 1 grau. Tenim les darreres classes amb en Rafel Cornudella. Ens parla dels pintors valencians del s. XV influenciats pel pintor flamenc Jan van Eyck (+ 1441) i sovint vinculats al rei Alfons el Magnànim.

El pintor més destacat és Lluís Dalmau (+ c. 1460) que, nascut a València, fou enviat a Flandes on tot fa pensar que es relacionaria directament amb Jan van Eyck. Les seves obres més destacades són el retaule de Sant Baldiri (a Sant Boi de Llobregat) i la coneguda Verge dels Consellers, ben documentada i amb influències patents de Jan van Eyck.

Els altres pintors destacats són Lluís Alimbrot (nascut a Bruges), Joan Reixach, el Mestre de la Porciúncula... I així, des les 10 fins la 1.

Quan acabo marxo tot xino-xano i m’aturo a dinar al mateix lloc dels darrers dies. Ho aprofito per contestar telefonades, correus... M’aturo un moment a Santa Coloma a proveir d’alguna cosa. I cap a les 4 ja sóc a la doma.

A la tarda estic amb els grups de catequesi.  Una cinquantena (pares i mainada) em confirmen la participació a la trobada de catequesi que tindrem a Amer el diumenge 17. Encara no tinc la confirmació de la mainada que ve el dijous.

Un matrimoni ve a demanar el baptisme per la seva filla, la Maria. Quan se’m presenten ella em diu que és filla d’en Joan Cañigueral Geis. Quina il·lusió que em fa! Amb en Joan començàrem el primer curs, al Seminari Menor, el 1965 i vam bons companys i amics durant cinc cursos, fins l’estiu del 1970.

Després de la missa vespertina, sopo, i aviat em fico al llit. Estic cansat i també cal descansar un xic. 

Cap comentari:

Publica un comentari