dissabte,
2 / febrer / 2013
A
la matinada fa un ruixadot i arriben a caure uns tres litres d’aigua.
El
matí ve la mainada de catequesi, amb la Sílvia i l’Anna. En Joan i en Ramon
venen a desmuntar el Naixement que hi ha al pati de la doma i endrecen les
imatges al cambril de Sant Miquel. També retirem els altres pessebres de
l’església.
Al
migdia dino tranquil al pis i faig un xic de migdiada. A la tarda també endreço
la col·lecció de naixements que tenia pel pis. Al lloc que ocupaven hi
distribueixo unes quantres aiguabeneiteres que tinc, les més antigues, gairebé
totes del s. XIX.
A
la tarda hi ha el carnestoltes infantil. Passa pel davant de la doma un grup
d’adolescents disfressades. S’escolta la música de la gatzara i de la rua
infantil.
A
Anglès celebro la missa de les famílies i faig una barreja amb la celebració de
la Candelera. Quan acabem, passem a venerar la imatge de la Mare de Déu del
Remei, que porta una espelma encesa a la seva mà. Mentre es passa a venerar-la,
la gent va encenent la seva espelma a la de la Mare de Déu. La mainada hi
encenien una petita bengala. I baixaven avall ben feliços.
Val
a dir que, a la missa, la mainada estaven molt esvalotats. Ben segur que
sentien la tramuntana. Però tot i que algú pronosticava que n’hi hauria pocs,
són una bona collada. El carnestoltes no els ha distret! En definitiva, tot és
compatible quan els pares també s’hi fan.
Venen
uns amics de Palafrugell i sopem plegats. El tema estrella és la corrupció dels
governants. Es constata malestar. A més m’obsequien amb el llibre d’en Ramon
Piferrer i de l’Àngela Martí PASTORETS PALAFRUGELL 60 + 60. RECULL HISTÒRIC.
Em
ve al cap el poema de Josep Carner:
INVITACIÓ
DE FEBRER
La
sargantana es mou, devers
la
fina esquerda;
mig
s’han posat els ametllers
gonella
verda.
A
vila, avui, gent follejant
de
cares blanques,
flocs
de paper cabdellaran
damunt
les branques;
faran,
minyons d’aire estantís
i
humils deesses,
veus
d’aviram, sota l’encís
de
les disfresses.
¡Oh,
vine, vine, amb el teu seny,
i
amb la teva esma;
puja
quieta pel pedreny
dolça
Quaresma!
¡Oh
primavera de Jesús
que
als cors espleta
i
apars als homes un refús
de
tan secreta,
tu
que tens pau als horitzons,
que
guardes mel en tes entranyes
i
que ets morada com un fons
fet
de muntanyes!
Josep Carner (1884 –
1970)
a SENY HUMILIAT
diumenge,
3 / febrer / 2013
Per
sant Blai, sembra l’all.
A
la missa anticipada d’ahir hi havia una bona volada de gent. El mateix constato
a la missa de les 9 i a la del migdia. A Sant Martí la participació és, com
sempre, més estable, gairebé sempre més de 30 persones.
A
la missa del migdia també hi participen amics de Palafrugell. Abans de començar
saludo la Carme i en Josep i la Montse i Montse (mare i filla). Mentre celebro
em dóna la impressió que arriba una altra família de Palafrugell: i si. Són en
Josep, la petita Lizbeth i els seus pares, que són bolivians. Els dos grups són
veïns de carrer i, quan acabem la missa, es saluden amablement. L’un de l’altre
desconeixien que vindrien a Anglès.
Amb
en Josep, la Carme i les Montse, anem a dinar plegats.
En
Ramon em comunica la mort d’en Mel, Mn. Josep
Maria Melció Pujol.
MN.
JOSEP MARIA MELCIÓ I PUJOL va néixer a Banyoles l’1 de juliol de 1935. Va fer
els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona i, més tard, féu estudis de
Teologia a la Universitat Pontifícia de Comillas. Fou ordenat prevere el 12 de
setembre de 1965 a l’actual basílica de santa Maria de Castelló d’Empúries. Va
exercir el ministeri primer com a vicari d’Arbúcies i després, el 1967,
d’Hostalric. Del 1968 al 1970 es traslladà a Madrid per estudis. Mentre
estudiava a Madrid, a les vacances, ajudava a la parròquia d’Anglès. El 1970
fou nomenat membre de l’equip sacerdotal de les parròquies de sant Cristòfor
les Fonts d’Olot i de Batet. El 1977, ecònom de Riudaura i encarregat de la
Pinya d’on en fou nomenat rector el 1985, càrrec que exercia en l’actualitat.
Del 1996 al 2010 també fou capellà del santuari de la Mare de Déu de la Salut
de Sant Feliu de Pallerols. Des del 1980 també era encarregat de Sant Andreu
del Coll. Ha mort a Olot el 3 de febrer de 2013. Al cel sia!
dilluns,
4 / febrer / 2013
En
Tiri, des de Saint Gaudens, comenta que hi veu una volada de cigonyes. Li
recordo la dita: Per sant Blai, la cigonya vola per l’espai.
A
quarts de 10 del matí, amb en Ramon Oller, anem cap a Centenys, a la trobada
que organitza l’equip de capellans afins al Pradó. Quan arribem, en Josep M.
ens convida a visitar la petitona església parroquial romànica (amb alguna
ampliació del s. XVIII. S’hi veneren sant Iscle i santa Victòria, també sant
Valentí i la Mare de Déu del Remei.
En
Josep Escós, el mossèn de Navarcles, ens parla del Concili Vaticà II: com el
concili ha transformat el nostre ser i el nostre fer com a preveres. Especifica
els objectius i mètodes conciliars, els canvis irreversibles que comportà
(Valor de la Paraula de Déu, cristocentrisme, pèrdua de la por, pluralisme
religiós, revalorització de la consciència individual, valoració de
l’humanisme...), els canvis notables que tot just es comencen a aplicar
(responsabilitat dels laics, nova manera de fer de rectors, articulació del
llenguatge religiós, nova manera de presentar l’ètica i la moral...), els
canvis que tot just s’han començat a aplicar (litúrgics, institucionals,
pobresa i testimoni de l’Església, valor i rol de la dona...).
Val
a dir que és ben interessant el que ens diu i també tot el que expressem els
companys a la taula rodona on hi participem cordialment la quinzena
d’assistents. Quan acabem anem a dinar plegats enfortint l’amistat i
perllongant els comentaris, si bé ens cal plegar aviat perquè som varis els que
volem participar a les exèquies d’en Mel.
Cap
a dos quarts de quatre arribem a Sant Esteve d’Olot i ja gairebé no hi queda
lloc per seure. Em situo a l’ala nord, al davant de la capella de la Puríssima. M’assec al banc on hi ha una una colla de Banyoles: en Xico Grau de Can
Fiola, en Pujol, en Martirià Comalat... Al banc del davant hi ha la Maribé i la
seva germana, i més endavant, l’Anna Maria, l’assistenta de la rectoria, que
també m’havia fet les sopes, quan jo era a Olot. Al banc dal darrera hi ha en
Mon Marquès, en Ramon Pibernat, la Quima... A l’altra costat hi ha l’Ignasi, que
em comenta que hi assisteixen unes 700 persones: ho pot saber bé. També hi veig
en Lluís Roura i d’altres coneguts.
Els
familiars que presideixen el dol són els Pujol, els que van ser nedadors, la muller
del Dr. Enric Juncà, el fill d’en Josep Llorens, en Pujol de les pells. Al banc de les autoritats, vora el sepulcre
de la Lliberada Ferrarons, hi veig la
meva cosina Queta Planadecursach. També, enmig de la nau, hi he vist la Rossa
d’Anglès, en Joan Riu, en Forcano...
Al
presbiteri hi concelebren una trentena de capellans presidits pel bisbe Carles,
que excusa el bisbe Francesc, convalescent. No hi ha ningú de la cúria. Òbviament
també hi ha el rector d’Olot, els capellans que són fills d’Olot, els que hi
treballen... Al final de la cerimònia en Costa de Calella recita el Cant
Espiritual d’en Joan Maragall. Quan els capellans es retiren, mentre canten un
gori-gori que ningú segueix, s’eleva una
sentida ovació que omple la nau de dalt a baix.
Quan
sortim, saludo els companys (en Jaume, en Marturi...), els parents (en Xavi
Baus), els coneguts de quan estava a Les Fonts... (sembla que encara em recorda algú, tot i que
han transcorregut 40 anys)
I
rabent, anem per avall. A la doma encara hi ha la mainada de catequesi, però no
sóc a temps per trobar-me amb la mainada i els pares de Bonmatí. Vatua l’olla!
dimarts,
5 / febrer / 2013
En
Tiri comenta que per Saint Gaudens n’ha passat alguna ja que ha vist una
quarantena de polis amb equips d’assalt que han entrat a una casa propera a on
ha passat la nit amb el camió. Li dic que vigili.
Toca
anar cap a Vilassar de Mar. El desplaçament és tranquil i ja es respira
primavera. A l’autopista hi coincideixo amb altres vehicles que ja identifico
dels altres dies a la mateixa hora. Mentre sóc a l’àrea del Monseny, hi
desembarquen una colla de jubilats que van a Sant Joan Despí, als estudis de
TV3. Són de la vall d’Hostoles hi algú m’identifica i em saluda: els Finet...
Al
Museu Monjo continuo el fitxatge de les peces o esbossos de terracotta. També
en classifico una dotzena: unes figures eqüestres, un apòstol, Isis, uns
infants...
Retorno
tranquil·lament cap a Anglès. I a la tarda, feinejo pel despatx i per la casa.
Em fan mal tots els ossos.
dimecres,
6 / febrer / 2013
Tinc
en despatx obert i atenc vàries visites. Una persona gran, gens suspecte
d’idees esvalotades, em fa riure quan m’engalta: “Si, com ens volen fer creure des
de Madrid, la independència fos realment una cosa dolenta per Catalunya, ja ens
l’haurien concedida”.
En
Joan ve a plantar el manat de cebes que em regalà la Mercè. Quan surto a l’hort
cullo un parell d’enciams per dinar: serà la primera verdura que, aquest any,
menjo de l’hort. La Cris i la Consol venen a repassar els rams i l’ornamentació
de l’església. La Marta fa neteja. Es gira fred.
Dino
aviat: un bol de puré de verdures que sobrà del sopar del dissabte, una amanida
d’enciam i una botifarra i, per postres, una pera. També prenc llet ben
carregada de cafè. I marxo aviat cap a Barcelona.
A
la Fundació Miró ens trobem la colla que seguim el curs (4 nois i 7 noies). La
Teresa Muntaner ens comenta les tècniques per dilucidar les còpies de l’obra de
Miró. Primer ens parla de les còpies fetes o dirigides pel mateix Miró, com un
seu autoretrat o alguna reconstrucció d’alguna obra desapareguda del seu taller
de París, en ocasió de la Guerra Mundial.
També
ens mostra els quaderns on Joan Miró hi realitzava els apunts i els esbossos de
les seves pintures (a partir del 1930) que serveixen per autentificar teles de
les que se’n desconeixia la ubicació i que alguna vegada apareixen en alguna
subhasta. A més, els quaderns, també servien al pintor com d’inventari de la
seva producció. Es veu que aquests quaderns sempre els traginava del seu taller
de París a la seva casa d’Horta, i a l’inversa.
Hi
ha també les còpies o estudis de joventut que Joan Miró realitzava sota el
mestratge del pintor Modest Urgell, com deixa clar ell mateix, en signar. La
pregunta és si aquells dibuixos es poden considerar obra del pintor Miró.
L’altre
tema és el de les considerades falsificacions del tot. Certament que hi ha
falsificadors molt hàbils, però Miró fou lúcid i ho deixà tot molt pautat per
evitar-ho. I quan se n’ha produït alguna, ha estat fàcilment detectable, si bé
hi ha algun cas amb dubtes.
Acabem
fent uns exercicis d’anàlisi i de comparació d’algunes litografies, amb guants
de làtex, comptafils... Comparo dos cartells del Mundial de Fútbol del 1982 que
dissenyà el pintor. L’un és un HC (fóra de comercialització), molt net i polit,
i que forma part del fons de la Fundació (per tant, del tot autèntic). L’altre
és un cartell de la sèrie numerada (penso que és el n. 96 de 150). Està molt
enfosquit i els colors no coincideixen del tot ja que l’excessiva exposició
lumínica deteriora molt els colors, el paper, les teles... Malgrat hagi estat
mal conservat, també és autèntic.
I
amb aquesta, acabem les visites a centres d’art contemporani. Quan surto
acompanyo en Guillem a casa seva, a la ronda Sant Antoni. I m’escapo de
Barcelona, cap a Anglès. M’aturo a l’àrea del Montseny: el menjar és car i de
plàstic. A més, hi veig alguna corredissa. No fa bo entretenir-se gaire per
allà i en marxo aviat. Entre Hostalric i Riudarenes es nota que ha plogut una
mica. A quarts de 10 ja sóc a la doma. Veig que hi ha caigut uns dos litres
d’aigua.
dijous,
7 / febrer / 2013
Feinejo
una estona pel despatx. Cap a les 11 surto cap a Bonmatí, a visitar els ancians
de la parròquia i a portar-hi Nostramo. Trobo un avi triant enderiat fesols i
mongetes, que estan barrejats. Es veu que ha estat oli en un llum per tenir-lo
entretingut. I quan acaba, van a la cuina, barregen de nou les llegums i, al
cap d’una estona, li tornen a donar i ho torna a triar. També visito en Pepito
Pla i li trec una fotografia per enviar al seu amic, en Pompeyo. La Paquita em
parla del germà Manel Vallmajor, religiós de Sant Joan de Déu.
A
la tarda oficio les exèquies de la Lola. Havia treballat a la Burés i a la
guarderia de les hermanes. Quan acabo, em ve a saludar un noi de Colomers. Em
diu que és en Jordi Ferrerós. Em comenta que, ell i la seva colla, em tenen un
bon record i que, fa pocs dies, en parlaven a Cal Esclopeter. Sempre val més.
Dissabte
retiràrem els diorames nadalencs de l’església. Porto a casa d’en Joan Noguer els sis que hi havia a l’altar de sant
Antoni i li agraeixo la seva col·laboració. Saludo a la seva muller i al seu
nét, en Marc. En Joan em comenta que dos dels seus germans estan casats a
Banyoles i que, una de les seves cunyades, és la Teresa Freixas, veïna de casa
meva i, la seva família, bona amiga de la meva.
Al
vespre, després de la missa, participo a la reunió de capellans de
l’Arxiprestat. Parlem de la reforma litúrgica promoguda pel Vaticà II, de la
trobada de catequesi del diumenge 17 de febrer a Amer, de la Quaresma... Sopem
tot celebrant una mica el dijous gras: “El dijous llarder botifarra, botifarra;
el dijous llarder, botifarra menjaré”.
Torno
a la doma quan ja són més de dos quarts de dotze. Constato que avui, al DIARI
DEL CAPELLÀ, hi ha accedit més d’un centenar de visites des d’Israel. Shalom!
divendres,
8 / febrer / 2013
Obro
l’església i vaig cap a Bellaterra. El termòmetre no puja de 1 grau. Tenim les
darreres classes amb en Rafel Cornudella. Ens parla dels pintors valencians del
s. XV influenciats pel pintor flamenc Jan van Eyck (+ 1441) i sovint vinculats
al rei Alfons el Magnànim.
El
pintor més destacat és Lluís Dalmau (+ c. 1460) que, nascut a València, fou
enviat a Flandes on tot fa pensar que es relacionaria directament amb Jan van
Eyck. Les seves obres més destacades són el retaule de Sant Baldiri (a Sant Boi
de Llobregat) i la coneguda Verge dels Consellers, ben documentada i amb
influències patents de Jan van Eyck.
Els
altres pintors destacats són Lluís Alimbrot (nascut a Bruges), Joan Reixach, el
Mestre de la Porciúncula... I així, des les 10 fins la 1.
Quan
acabo marxo tot xino-xano i m’aturo a dinar al mateix lloc dels darrers dies.
Ho aprofito per contestar telefonades, correus... M’aturo un moment a Santa
Coloma a proveir d’alguna cosa. I cap a les 4 ja sóc a la doma.
A
la tarda estic amb els grups de catequesi.
Una cinquantena (pares i mainada) em confirmen la participació a la
trobada de catequesi que tindrem a Amer el diumenge 17. Encara no tinc la
confirmació de la mainada que ve el dijous.
Un
matrimoni ve a demanar el baptisme per la seva filla, la Maria. Quan se’m
presenten ella em diu que és filla d’en Joan Cañigueral Geis. Quina il·lusió
que em fa! Amb en Joan començàrem el primer curs, al Seminari Menor, el 1965 i
vam bons companys i amics durant cinc cursos, fins l’estiu del 1970.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada