dissabte, 23 de març de 2013

Maiora videbis!


 dissabte, 16 / març / 2013

El prestigiós cor infantil Tapiola de Finlàndia actua a Vic i al Palau de la Música. No sé si aquest cor té res a veure amb Mn. Tapiola.

Al matí venen la mainada de catequesi. De mica en mica em vaig aprenent els seus noms i coneixent les seves famílies.

Al migdia vaig fins a Can Patalic a comprar un xic. La Marta està contenta perquè el noi gran, en Joan, ha obtingut una beca de la fundació Joan Riera de Santa Coloma de Farners per anar a estudiar anglès, un mes de l’estiu, a Nova York. Es veu que aquesta fundació beneficia a molta jovenalla de la Selva que volen estudiar i practicar l’anglès.

A la tarda tinc les misses anticipades. A Bonmatí, hi fan d’escolans l’Arianna, l’Adrià i la Sandra. Hi participa una bona volada de gent. Hi celebrem la penitència. A una àvia que no es podia moure del seu lloc, vaig jo mateix a donar-li l’absolució on està asseguda. Quan sóc al presbiteri, sento que diu ben fort: “M’ha perdonat els pecats”.

A Anglès també s’hi veu més gent. Hi fan d’escolans la Berta, en Marc, en Pol i l’Eloi. No poden estar quiets i l’Eloi es fa un tall a un dit de la mà amb el cantó del vidre que hi ha al damunt de l’altar. La màniga de la seva túnica queda ben tacada de sang.

Sortint, el pare d’en Marc em comenta que és de Mieres i que és fill d’un nebot (un mini nebot, que dic jo) de Mn. Isidre Puigmitjà, que va estar de rector a Anglès als finals del setanta i principi dels vuitanta. De petit venia a celebrar les festes a la doma, amb Mn. Isidre i l’Angeleta

 diumenge, 17 / març / 2013

Mitja horeta abans de les nou, se’n va l’electricitat i quedem sense llum a l’església. Hi ha però suficient claror per no necessitar cap altra mena d’il·luminació. Tampoc funcionen els altaveus, si bé en Pepet es va acostant al micro perquè se’l senti millor.

Van arribant taps d’arreu: del col·legi Masmitjà de Girona, de Sant Martí, de Bonmatí i una bona carregada des de Lladó que ens porta en Miquel Oliveras.

A la tarda anem d’excursió a Torelló amb els feligresos de les parròquies de l’arxiprestat. Al nostre autocar hi pugen el mossèn de Bescanó i la seva mare, set feligresos de Bonmatí, set feligresos de Sant Martí i vint d’Anglès, a la plaça del Bacallà. A les Planes hi puja Mn. Elies i, a Sant Feliu, una altra colla. Els de La Cellera i els d’Amer, venen amb un altre autocar. Des d’Anglès, el trajecte és d’uns 50 quilòmetres passant pel Coll de Barcons.

A Rocaprevera omplim l’església del santuari on ens hi acull el rector de Torelló Mn. Joan Torra i Bitlloch.  És un edifici noucentista dissenyat per en Josep M. Pericas i Morros (1881 – 1966), destacat arquitecte d’arrels gaudinianes i solucions noucentistes. La imatge de la Mare de Déu és d’en Josep M. Camps i Arnau (1879 – 1968), també amb molta obra a les esglésies del bisbat de Girona (p. e. Palafrugell). I les pintures murals són d’en Jaume Casas i Sargatal, que també decorà l’església de la Mare de Déu del Tura, a Olot.

El viacrucis ha estat escrit, amb encert i bon gust, per Mn. Elies. Cada estació és llegida per una persona diferent. Després de cada estació cantem l’estrofa corresponent del viacrucis musicat pel mestre Lluís Millet i Pagès (1867 – 1941) resant un parenostre a l’acabament i cantant el Crec en un Déu i la Salve mentre pugem a venerar la imatge de la Mare de Déu. Per allà al cambril, algú s’entrebanca i cau: no sé si ha estat al veure un escolanet igual que el que hi ha al cambril de la nostra Mare de Déu del Remei i que en Ricardet sempre diu que és un retrat d’ell.

Quan hem acabat del tot, baixem a Torelló a fer-hi una passejada. També visitem l’església parroquial de Sant Feliu de Torelló, on va ser batejat el nostre bisbe emèrit Jaume Camprodon. La decoració pictòrica de l’església és sobretot d’en Joan Rifà i Benet (1926 – 2009). La majoria de la imatgeria és també d’en Camps i Arnau. I tot i que són imatges de sants coneguts, moltes persones ja no els identifiquen i em demanen que els digui qui són: St. Isidre, St. Antoni, St. Ramon, Sta. Llúcia, Sta. Teresa de Lisieux, St. Josep...  La Conxita queda bocabadada davant d’un Crist jacent d’en Pere Puntí i Terra (1880 – 1962), el mateix escultor que va tallar el Bon Pastor del sagrari del Coll que es reprodueix al programa de Setmana Santa de les parròquies de l’Arxiprestat.   A la capella del Santíssim hi ha un Sant Sopar del pintor Lluís Masriera i Rosés (1872 -1958). I algú més, per allà, també ha anat per terra. De fet, val a dir que hi ha molts escalons traïdors.  

Fem el camí de retorn amb tranquil·litat mentre en Jordi va fent les seves elucubracions i anem comentant, amb satisfacció i sorpresa, l’admiració vers en Francesc, el bisbe de Roma. 

dilluns, 18 / març / 2013

A la nit a plovisquejat i s’han recollit uns 5 litres.

A mig matí, amb en Jaume, comentem alguns gestos del papa Francesc: la missa dominical a l’església de Santa Anna (la parròquia dels treballadors del Vaticà), com si fos un rector de poble, saludant i petonejant als assistents, presentant un capellà que el ha reconegut i que treballa amb infants i joves marginats... Penso que, com a bon argentí, serà un autèntic seductor i acabarem tots ballant el tango.

Em ve al cap  un fet que vaig viure, a la trobada de la Comunitat de Sant Egidio, a Roma, el febrer 2004. Dinàvem a la Domus Mariae i, els capellans catalans, ens havíem reservat una taula per estar junts. També hi havia el que aleshores era arquebisbe de Tarragona, Mons. Martínez Sistach. Com que encara no havien vingut tots els companys, en una de les cadires se’ns hi va asseure un bisbe que va resultar ser argentí i que no era altre que Mons. Justo Oscar Laguna (1929 – 2011). http://es.wikipedia.org/wiki/Justo_Oscar_Laguna . I vaig preconitzar que tots ballaríem al seu so, com així va ser: divertit, agut, coneixedor de la realitat catalana (va iniciar la conversa preguntant-nos: “Y que dicen ustedes del tripartito”, que feia poc s’havia constituït), coneixedor de l’arquebisbe (que ja preconitzà arquebisbe de Barcelona)... Y nosaltres, sense saber gairebé un borrall de l’Argentina.

Quan vaig sentir el nom de Bergoglio en les primeres persones en qui vaig pensar foren en Rubén i aquest bisbe.    

A la tarda venen els grups de mainada a catequesi. També faig la catequesi amb una noia, tota una doctora, que es prepara per rebre el baptisme.

dimarts, 19 / març / 2013
 
Sant Josep era fuster, i amb la pols, esternudava. Maria li deia: “Jesús”, i li responia l’Infant: “Maneu, mare”.

Un liturgista convidat a Catalunya Informació es lamenta que no es respecti el costum de llegir l’evangeli en grec i en llatí a la cerimònia d’inici de pontificat de Francesc. El locutor de la radio li recorda que hi ha un altre papa i que les coses poden canviar.

Al Museu Monjo, mentre vaig entrant fitxes, escolto l’homilia del papa Francesc: un missatge senzill, proper, entenedor... Ara caldrà esperar algun gest.

Faig unes quantes fitxes de medalles commemoratives de la fundació de Saint Augustin, el 1565 (algunes, repeticions de les que vaig fitxar la setmana passada). També n’hi ha una dedicada al president Kennedy.  

I a migdia, cap a Anglès, aturant-me a dinar a Gualba, com faig cada vegada que vaig a Vilassar o a Bellaterra.

dimecres, 20 / març / 2013

Cap a les 4 de la matinada haig de fer una aturada tècnica i llevar-me. Està plovent altra vegada. Al matí comprovo que han caigut uns 5 litres.

Cap a dos quarts de deu vaig cap a Bonmatí on hi oficio les exèquies d’en Josep Puig (91a.). Entre els familiars hi ha en Pere, que és de Bescanó que  recordo venia cada diumenge a missa a Palafrugell. Quan hem acabat les exèquies ens trobem a l’exterior i parlem del papa Francesc. Em comenta que Mn. Quim Lleal li ha comunicat la falsedat de la llegenda negra que se li ha penjat al papa i el desvincula de qualsevol complicitat o connivència amb el règim dels dictadors i que a més, Bergoglio va ajudar molta gent a escapolir-se de la repressió.

Val a dir que en Quim ho pot saber bé per les seves vinculacions amb l’Argentina on hi va estar treballant una temporada, a Santa Fe, i on ell mateix va tenir problemes amb la dictadura. I l’he telefonat perquè em corrobori aquestes apreciacions, com de fet em ratifica. I acaba dient que l’elecció de Francesc ha estat una autèntica derrota de la cúria i de l’europacentrisme. I que, en tot cas, les difamacions contra Bergoglio han sorgit de l’entorn de la mateixa organització que va fer córrer les difamacions contra en Joan Alsina o ell mateix.

A la tarda fa un ruixadot (poc més d’un parell de litres). Ve la mainada del reforç. Al vespre pujo cap a Osor per ajudar en Ramon a la celebració de la penitència. A Anglès, s’han vist obligats a fer una celebració sense prevere. Van començar a practicar-ho amb les germanes dominiques (si bé ben poques vegades vaig deixar-los sense missa) i ara ho continuen fent en ocasions comptades, quan vaig a ajudar als capellans de l’entorn o alguna cosa per l’estil.

dijous, 21 / març / 2013

Al migdia arriba la primavera, si bé el primer dia, oficialment, serà demà.

A mig matí vaig al barri de Cuc, a celebrar la missa amb els ancians del Centre de Dia. També hi ha algun veí i algun familiar. Som una vintena. I vaig coneixent els diversos avis. Amb la Montserrat, ja fa temps que ens coneixem, i fins havia estat a casa amb el seu germà, el P. Lluís Masachs. També hi ha una cosina germana d’en Quim Vallmajó i parlem una estona del seu cosí i de quan morí assassinat a Rwanda, el 26 d’abril del 1994. També parlem del llibre que li ha escrit en Josep Valls, amb la col·laboració d’en Pep Frigola. Els ulls se li humitegen... I a mi, poc se me’n falta.

Quan surto del Centre de Dia em reuneixo amb l’Arnaldo. Preparem una trobada ecumènica de Pasqua pel 7 d’abril. Parlem d’algun text evangèlic, del papa Francesc (també en té bones sensacions i em comenta que els evangelistes d’Argentina també en tenen un bon concepte). Parlem també de l’afició a l’espiritisme d’algunes persones d’Anglès... I preguem.

Vaig a Amer a col·laborar a la celebració de la penitència. Hi ha una bona collada de gent que omple l’església. També hi ha la Venerable Congregació dels Dolors que prepara la festa de demà.

Quan arribo a casa, al vespre, no hi ha aigua. Sembla qui hi ha hagut una averia al carrer del Comerç. Es sent molta fressa a les canonades però no arriba aigua, i de rebot, no funciona la calefacció. Encara bo que ja no fa tanta fred.  A quarts d’onze, es sent un gran rebombori i totes les canonades fan fressa: ha arribat l’aigua.

divendres, 22 / març / 2013

Com cada matí, pel xip xap, ens saludem amb els nebots i ens desitgem el bon dia. Un parla del gat, l’altre del temps, l’altre de la feina, l’altra dels crèdits bancaris... I que Déu els beneeixi.

El papa Francesc deixarà la solemnitat del hieratisme Vaticà per celebrar el dijous sant a una presó de menors. Deo gratias! En Marini ja deu tenir mal de ventre.  

Vaig a la UAB, a classe amb en Bonaventura Bassegoda. Ens presenta els primers col·leccionistes catalans d’art medieval: Mn. Joan Riba i Fígols (1805 – 1873), de Mn. Josep Vallet i Piquer (1833 – 1909), Pau Bosch i Barrau (1842 – 1915), Josep Estruch i Cumella (1844 – 1924), Josep Pella i Forgas (1852 – 1918),  Maties Muntadas i Rovira (1854 – 1927), Damià Mateu Bisa (1864 – 1935) i Miquel Mateu Pla (1892 – 1972)...

Dino a mig camí, a Gualba. Val a dir que, aquests divendres de Quaresma, tot i menjar de restaurant, sempre he pogut fer abstinència. Possiblement sigui l’únic que en faig en un menjador on hi ha una vintena de comensals. 

Grup de catequesi, alguna visita, viacrucis amb una trentena de participants...

El Sant Pare ens està sorprenent. No sé si es pot haver plantejat que el secretari d’estat sigui un seglar o una seglar... Estaria bé, no? Maiora videbis. 

Cap comentari:

Publica un comentari