diumenge, 10 de març de 2013

Pel març, treu el cap el llangardaix


dissabte, 2 / març / 2013

Al matí feinejo per la rectoria i, cap al migdia, vaig cap a Banyoles. A Can Teixidor, la Collell i en Jordi han organitzat una calçotada amb els seus amics i la família. Sembla que hi hagi més mainada que adults. I com que fa bon temps, dinem al pati mateix. Acabo un xic abans per arribar a temps a Bonmatí. Quan me’n vaig, cap criatura ha caigut als recs.

A Anglès, hi trobo una bona descarregada de taps al cancell de l’església. Em pensava que havien arribat de Sant Jordi, però es veu que han arribat de Bescanó, de ca la Júlia. Els taps recollits a Sant Jordi vindran un xic més tard.

M’assabento de la mort d’en Josep Bofill, el Fesol,el marit de la Paquita. Déu l’hagi!

Uns amics de Palafrugell venen a missa a Anglès i també porten taps des de Palafrugell. Quan acabem la missa anem a menjar alguna cosa a la Rutlla.

diumenge, 3 / març / 2013

El matí del diumenge, amb les misses habituals, és tranquil. A Sant Martí em comenten alguna sotragada que ha afectat un dels veïns. Després d’anar a Cal Curt, em trobo amb l’Alfons de Cal Fuster que em comenta que dilluns passat va trobar la seva mare estirada a terra del quarto de bany i que, si bé no li afectà res, va preferir ingressar-la a un geriàtric perquè es refaci.

Vaig a dinar a Ca l’Elisa, com gairebé sempre, se’m tracta molt bé.

Faig migdiada de pijama i berenar. Quan em llevo, vaig a fer una passejada fins el Coll, quan el dia està declinant. També m’arribo fins a Santa Coloma de Farners. Curiosament hi veig obertes diverses botigues de queviures i fruita. Deu ser que ja apliquen la llei nova de l’estat central.

Dilluns, 4 / març / 2013 

Venen en Joan i en Santi, l’aparellador i el paleta del bisbat, per acabar de parlar on i com s’instal·larà un sanitari al passadís que va de la sagristia a la doma. També miren on s’ha de col·locar la reixa que volti l’hort. Espero que abans de l’estiu estigui tot enllestit.

A la tarda comença a plovisquejar. També plovisqueja quan ve la mainada de la catequesi. A missa vespertina hi participem 5 persones.

Al vespre hi ha reunió amb la junta de l’Oncolliga preparant el dinar benèfic que aquest any serà el diumenge 7 d’abril. Espero que, com l’any passat, a l’Haribo i a Can Grau, ens puguin donar un cop de mà.   

dimarts, 5 / març / 2013

Ha plogut tota la nit i em sembla que amb ganes. A la matinada la pluja s’hi fa de valent. A les 8 del matí, el pluviòmetre indica que han caigut 40 litres. Anem bé.

Vaig cap a Vilassar de Mar. Quan surto de la Catequística, sembla que els frens no responen bé però quan arribo a la plaça de la Rutlla, ja funciona bé. I m’arrisco.

Pel camí va plovent i vaig escoltant la tertúlia de Catalunya Radio. Per precaució vaig un xic més lent que els altres dies. Els camions sembla que van esperitats i, amb la pluja, aixequen com una boira i fa mitja basarda avançar-los, sobretot quan un camió avança un altre.

Arribo a Vilassar un xic més tard. Mentre vaig acostant-me al Museu des d’on acostumo a aparcar el cotxe, s’escolta de fons la brama de la mar embravida.

Vaig fent fitxes. Ja gairebé vaig sol. Em toca entrar i repassar fitxes de diversos plafons que representen estacions del viacrucis. A les fitxes antigues, a algun plafó s’hi diu únicament: “Relleu que representa un home estirat a terra”. Amb la Montse, riem mirant de qui estan fetes les fitxes velles.

Acabo, com sempre, a la una. Com que no plou, ho aprofito per donar un tomb al nucli de Vilassar. Hi fotografio façanes de cases noucentistes: un bon patrimoni local.

De retorn, quan arribo a Santa Coloma de Farners, m’aturo al Mas Moner per visitar-hi la Maria de Cal Fuster Vell. Tot i que no hi ha gaire claror, només de veure’m, la primera salutació és: Hola, mossèn. I em diu que a la residència s’hi està molt bé i que no vol pas tornar a casa seva ja que allà no s’hi pot pas viure. Ves per on!  

Quan arribo a Anglès porto el cotxe a revisar. Se’l miren bé i diuen que no sembla pas que hi falli res. A la doma, miro el pluviòmetre i segons indica, al matí, han caigut 12 litres més. A mitja tarda torna a ploure. Trec a fora els testos perquè es rentin les fulles i es reguin bé amb l’aigua de la pluja. Poc abans de la missa, cap a les vuit, miro de nou el pluviòmetre i indica que han caigut cinc litres. O sigui que, al vespre, des d’ahir, han caigut uns 60 litres.

dimecres, 6 / març / 2013

Ha plogut tota la nit i amb més força que no pas l’altra nit. Miro el pluviòmetre i està ple a vessar. O sigui, cap a 80 litres, o potser més.

Tot i estar plovent, venen algunes persones al despatx. Quan vaig a comprar, veig que el Rissec baixa ple, i es nota que encara ha baixat més ple. Potser no havia baixat així des de principis de novembre del 2011.

Per dinar em bullo quatre porros, amaneixo un enciam i una escarola de l’hort i fregeixo una llonza. I el dimoni que estossegui.

A la tarda venen la mainada del reforç. Quan han entrat me’n vaig a veure el torrent de la Verneda i la riera d’Osor. Sembla que la riera ha saltat damunt dels horts que hi al costat. Ja se sap que qui té l’hort vora del riu, tant aviat plora com riu. Suposo que tardarem dies a veure baixar tanta aigua.

dijous, 7 / març / 2013

El dia es lleva emboirat. Entro les plantes que havia posat a fora. Han quedat ben remullades amb la pluja. M’adono que una, que vaig posar massa a la vora de les canaleres, li han quedat les fulles ben trinxades. Sort que ja en rebroten de noves!

Visito els ancians de Bonmatí. Algú em diu que, allà, no hi pa pas plogut. No pas poc! . Quan acabo, passo a saludar l’equip de Caritas que està repartint menjar. També m’arribo cap al camí de Pera i hi fotografia alguna masia. Ha sortit el sol i tot llueix, si bé encara tot està enfangat.

Vaig a dinar prop de Can Fam-i-set, a Vilobí d’Onyar, al monestir de Santa Clara. Ens hi trobem els companys de promoció, si bé en falla algun: en Pere, un Ramon i l’altre Ramon, en Joan i l’altre Joan, en Benet, en Miquel Àngel, en Jaume, en Benet, en Josep Maria i jo. El tema de l’elecció del papa capitalitza bona part de la tertúlia. M’assabento que el meu candidat, el cardenal Philippe Barbarin, va arribar al Vaticà pedalant una bicicleta. Sembla que no hi ha pressa en convocar el conclave, que els cardenals volen estar ben informats, que els costarà guardar silenci (especialment als nord-americans, acostumats a fer rodes de premsa), que hi ha moltes possibilitats obertes (també la d’elegir papa algú que no participi al conclave, com ja s’havia parlat alguna altra vegada, amb alguns casos ben notables al llarg de la història).  

Amb algun company acabem d’arrodonir la trobada parlant dels papes que hem “conegut”: Joan XXIII, Pau VI, Joan Pau II... Encara cal afegir-hi Pius XII, Joan Pau I i el mateix Benet XVI.  
Tant per anar com per tornar he agafat la pista que, a la carretera de Sant Martí a Brunyola, va a l’ermita de la Mare de Déu de Serrallonga. És una bona drecera. La primavera esclata en els camps i en els boscos.

Al vespre, després de la missa vespertina, vaig cap a la Cellera on hi tenim reunió amb els companys de l’arxiprestat. Comentem les darreres notícies (sobretot referides a la salut d’alguns companys),revisem la trobada de catequesi a Amer i també les xerrades quaresmals, parlem de l’anada a Rocaprevere, dels horaris de Setmana Santa, el pelegrinatge a Lourdes... Acabem fent un mos al Centre.

Divendres, 8 / març / 2013

L’anada cap a Bellaterra és tranquil·la. A la tertúlia radiofònica que m’acompanya parlen del fotògraf Joan Fontcuberta que va guanyar el prestigiós Premi Internacional de Fotografia  Hasselblad. Mira que bé.

A l’Autònoma, en Bonaventura Bassegoda ens parla dels grans col·leccionistes d’art del s. XIX a Catalunya: l’organista Josep Elias (1680 – 1771) i que si bé va viure a Madrid deixà la seva col·lecció a la parròquia de Moià, el canonge de Santa Anna Ramon Iglésias (+ 1820), en Josep Carreras d’Argerich( + 1862), en Pere Gil i Babot (1778 – 1853) i, sobretot, en Sebastià Anton Pascual Inglada (1807 – 1872). El divendres passat ens parlà dels episodis de destrucció del patrimoni aquests darrers segles, dels llibres de viatges on es descrivien obres d’art, de les associacions excursionistes que organitzen sortides per admirar indrets singulars i de les publicacions que generaren, de les exposicions, dels primers historiadors, dels reportatges fotogràfics...

L’aula on s’imparteixen les lliçons té una capacitat per 140 alumnes, si bé en el curs no arribem a 10. Els companys i companyes de mica en mica s’han adonat que sóc capellà. No m’ho he amagat mai ni ho he manifestat. Sempre he notat certa simpatia personal. I és curiós el que em van explicant: hi ha qui té uns pares progres i hipies si bé ara el seu posat tendeix al disseny; hi ha qui els pares són col·laboradors estrets de la parròquia si bé ara el seu posat és de distanciament religiós, hi ha qui té familiars a Palafrugell i que compartim coneixences...     

Faig el viatge de retorn amb certa tranquil·litat. Val a dir que darrerament els camions sembla que han envaït la carretera i n’hi ha que no tenen cap consideració envers els altres usuaris. Quan he passat Puigformic, vaig darrera d’un camionàs de l’empresa SERTRANS. Es nota que el camió va un xic cremat i ja no m’hi atanso massa. A uns 4 quilòmetres de Sils, abans d’una benzinera, el camió perd el control i entra dintre la cuneta, gira de cop cap a l’altra costat i perd el control una estona, i va d’un costat a l’altre de la carretera, de vorera a vorera, fins que finalment es redreça i continua com si res, però esverat com abans. Encara bo que no venia cap vehicle en sentit contrari. I que jo me n’he adonat aviat, he alentit de cop la marxa fins a gairebé aturar el cotxe, i m’he mantingut lluny del camió fins que, a la rotonda de Mallorquines, el camió ha seguit cap a Sils i jo cap a Ridarenes, Santa Coloma, Anglès.

Al vespre, al viacrucis, hi participa una mica més de gent fins arribar a la trentena. I a la missa, com que és el dia de la dona, a més de pregar per les dones –especialment per les que he conegut i conec-, em vesteixo de lila. 

Cap comentari:

Publica un comentari