dissabte,
23 / març / 2013
Amb
en Ramon, carreguem el cotxe de la Sílvia de bosses plenes de taps i encara en
queden unes quantres capses ben plenes.
Parlo
amb la mare de l’Elena. Comença a respirar. Després de la intervenció a la nena
(fa tres setmanes), la biòpsia ha estat favorable a la nena. Ara els caldrà
continuar un tractament més d’observació intensa i, quan hagi passat mig any,
més suau. Esperem que pugui començar bé el nou curs.
Al
migdia batejo la néta d’en Joan Cañigueral. Amb en Joan ens portem mig any, ell
més jove. Era dels bons companys que vaig tenir al seminari menor. Sovint fèiem
els deures junts. Alguna vegada s’hi afegia en Julià de La Pera. Parlem dels
companys comuns amb els que ell s’ha retrobat alguna vegada: en Massana, en Teixidor, en Julià, en Paretas, en
Carbó... Em diu que em passarà una fotografia on estem tots dos. Que bé!
A
primera hora de la tarda ve tota la mainada de catequesi per assajar la
representació de la passió a la missa del migdia de demà. Ho porten l’Alfred i
en Miquel. Em sorprèn la resposta a la convocatòria: a la pràctica, diria que
hi són tots. L’assaig es fa tres vegades i, en conjunt, estem unes dues hores
seguides a l’església. I la mainada es comporta correctament.
Celebro
la primera missa de Rams a Sant Martí. Hi participen gairebé una trentena de
persones (un xic menys que els altres diumenges). Fem la benedicció al pedró i
entrem cantant el Crec en un Déu. Que en són de boniques les celebracions en to
menor! Tot té regust de pa de casa i de vi de la bota del racó.
A
Anglès hi ha la segona missa de Rams. Hi ha un xic més de gent que els altres
dissabtes. Hi fa d’escolà en Gerard, simpàtic, eixerit i seriós. I tota la
mainada passa a recollir alguna dolçaina. La celebració de Rams, molt més que
no pas Nadal, és una celebració de Jesús i els infants: pueri hebraeorum...
I
demà serà un altre dia...
diumenge,
24 / març / 2013
Em
llevo aviat i vaig a proveir de tortells i de pa. Avui venen a dinar en Josep,
la Carme, els fills, els refills i els mini nebots.
A
la missa de les nou hi ha una bona collada de gent i hi fa d’escolà la Carla.
Com a la missa d’ahir, beneeixo els rams des de l’entrada de l’església, els
feligresos es posen al passadís i entro cantant tots el Crec en un Déu. Fem les
dues lectures i la versió curta de la Passió.
A
Bonmatí beneeixo a la plaça, amb l’estàtua de sant Jordi al meu darrera. I quan
entro a l’església, també cantem el Crec en un Déu. Els escolans són la Sandra
i en Rodrigo.
La
missa de l’esvalot és la del migdia. Però l’esvalot és relatiu. Beneeixo a
fóra, a la façana. Quan he llegit l’evangeli de l’entrada de Jesús a Jerusalem,
faig cridar a la mainada: Visca Jesús de Natzaret! I ho repeteixen cridant i
brandant els rams de llorer, com ha de ser. Em fan d’escolà en Marc i en Blai.
Un
cop som a dintre de l’església i tothom s’ha col·locat al seu lloc, adverteixo
a la gent gran que no destorbin a la mainada. Que la mainada guardi silenci, és
relativament fàcil. Però per fer callar als adults, es necessita Déu i ajuda.
Un cop s’ha aconseguit calma i silenci, s’inicia la representació de la Passió
de Jesús, amb simplicitat i emoció. I tothom queda bocabadat.
La
segona part de la celebració, seguint més el ritual, intento simplificar-la i
tot va com una seda. Hi ajuden molt i molt les catequistes. Quan hem acabat de
repartir la comunió, beneeixo un per un els infants que encara no han fet la
comunió. El cor (amb la Carme, en Josep i en Josep Maria, la Maria i la Pepi)
ajuden donar aire a la celebració. S’ho val. I hi ha dolçaines per tots els que
se n’assabenten que en reparteixo.
Un
cop ha acabat la missa, arriben els de casa. I comença la segona part del sarau
d’avui. Mentre els uns preparen la taula, els altres van preparant la minestra,
i en Tiri, cuinant la fideuà. En Josep i en Joan repassen els arbres de l’hort
escatits darrerament. En Josep s’enfila damunt de tot del llorer: sembla una
garsa que hi fa el niu! Quan acaba, plovisqueja una mica.
Dinant
comentem les vivències d’aquests dies. Guanya la palma el que comenta que, quan
entrà a l’oficina d’on treballa, a una hora fóra de costum, es va trobar la
dona del servei de neteja fent un altre tipus de feina amb un foraster. La
sorpresa va ser monumental per part de tots.
dilluns,
25 / març / 2013
El
matí faig un xic d’endreça: recullo papers, porto un xic de menjar del que va
sobrar a una família...
També
atenc un parell de persones que venen per tema de papers. L’un és una partida
de baptisme per una noia que, amb la carrera de dret, s’està preparant per
confirmar-se a la parròquia de Maria Reina, a Barcelona. També faig
l’assentament del bateig de la Maria.
Al
migdia ve en Jaume. Com tenim costum dels altres anys, ens reunim dinant i
celebrant la Setmana Santa.
A
la tarda hi ha la reunió amb els pares dels nois que celebraran la Comunió
Solemne, la Professió de fe, a la Vetlla Pasqual. Com l’altre any, són quatre:
en Samu, la Carla, en David i en Manel.
Quan
obro l’església, a la tarda, veig orenetes voltant pel cel, i els seus xiscles
alegres es fan sentir. Celebro la missa a dos quarts de set i, quan estem
acabant, arriben més feligresos. No sé si serveix de gaire escriure el
suplement i anunciar-hi canvis. Quan hem acabat, es queden per resar el rosari
i, quan acabin, en Josep Maria repartirà la Comunió als feligresos que no hagin
vingut a la missa. Què hi farem!
Surto
cap a Sant Feliu de Pallerols. A La Cellera hi recullo en Ramon i en Jordi
Jaume. Tenim la celebració de la penitència amb una trentena de feligresos. Quan
acabem la celebració, al davant de l’església, fem un xic de tertúlia. El tema
estrella és el papa Francesc: que si, un cop elegit papa, va telefonar al seu
dentista per anul·lar una visita, que si les homilies són properes i senzilles,
que si a la homilia de Rams hi va citar la seva “nonna” com si fos un Pare de
l’Església (ella repetia: “a la mortalla, no hi ha butxaques”), que podria ser
que el secretari d’estat fos un seglar o una seglar... El cert és que l’elecció
ha caigut bé entre la gent, si bé hi ha algun sector molt concret que no està
gens entusiasmat...
Arribo
a la doma cap a les 10 del vespre.
dimarts,
26 / març / 2013
En
Tiri, desitjant-nos el bon dia als de casa pel xip xap, ens fa adonar que la
lluna està fent el ple. Recordo que demà és la lluna plena de Nisan i aquest
vespre és el dia del sopar de Pasqua dels jueus.
Vaig
a Vilassar de Mar a avançar feina. Arribo allà a les 10 i ja em poso a fer
fitxes: àngels, medallons, frontals d’altar, creus de terme... I surto quan ja
han passat les dues. El mar està picat i les ones empenyen la seva flaire pels
carrers de la vila.
Retorno
per Arenys de Mar, Arenys de Munt, Vallgorguina... Dino a Gualba i arribo aviat
a la doma.
A
la tarda elaboro el suplement del full i preparo alguna cosa per aquests dies.
Al pati, venen els nois i noies de l’agrupament escola de Torelló a jugar a
escuts. Quan se’n van, sobre les set, comença a ploure.
Després
de la missa vespertina, vaig cap a La Cellera, a la celebració de la
penitència. Pel camí, va fent un bon ruixat. Els penitents no arriben a la
trentena, algun menys que a Sant Feliu de Pallerols.
Acabem
sopant junts al Centre. Parlem de la missa crismal, dels capellans malalts, de
les celebracions d’aquests dies... Mengem amanida i xai recordant que avui hi
ha el sopar de Pasqua.
Quan
acabem i anem cap a casa, continua plovent amb ganes. Arriben a caure uns 8
litres. Es faran espàrrecs i múrgules.
dimecres,
27 / març / 2013
Vaig
ficar-me al llit cap a les 11, he dormit d’una tirada fins que cap a les 6,
m’he desvetllat i m’he llevat: “Prou dormir, ja és hora d’aixecar-nos. Avui
tenim la salvació més a prop nostre que quan vam abraçar la fe. S’acaba la nit
i el dia s’acosta. Despullem-nos de les obres pròpies de la fosca, revestim-nos
l’armadura del combat a plena llum” (Rm 13)
Les
pabordesses de la Confraria de la Mare de Déu de l’Escombra venen a esterrejar
l’església que, amb el rams de diumenge passat, havia quedat plena de fulles i
branquillons.
A
primera hora vaig a proveir pel dinar, a la farmàcia, a encarregar flors, a fer
alguna altra gestió... L’estona que estic atenent al despatx venen algunes
persones. En Ramon i en Florenci també van fent la seva feina. Quan quedo
lliure vaig preparant les celebracions d’aquests dies: selecció de cants,
pregàries dels fidels... Plovisqueja.
A
la tarda continuo preparant les celebracions. Després de la missa tenim la
celebració de la penitència. Hi participen unes 90 persones. Amb els nois de la
Professió de Fe preparem la celebració de la Vetlla Pasqual. Acabem de celebrar
el primer pas de la Setmana Santa i ja cal preparar el darrer.
dijous,
28 / març / 2013
És
l’aniversari de la mort del pintor Marc Chagall (el 1985), amb tanta pintura
religiosa, sobretot jueva bíblica i també cristiana. Va estiuejar el 1933 i
1934 a Tossa de Mar.
Al
matí, atenc una visita. Mentre, les confraresses arreglen el Monument del Dijous
Sant. Abans de dos quarts d’onze vaig a Sant Martí on hi celebro la primera
missa del Sant Sopar. Hi participen poc més d’una vintena de feligresos.
Quan
acabem, passo a visitar la Merxe i la Conxita i a portar-los Nostramo. També
m’arribo fins a Santa Coloma per recollir uns ciris perfumats que servirà de
record als nois de la Comunió Solemne.
Després
de dinar, després de descansar un moment, acabo de preparar les dues
celebracions que manquen. Fa una bona ploguda.
A
Bonmatí, a la missa de la Cena, hi participa gairebé una quarantena de
persones; i a Anglès, unes 70 persones. Hi faig la cerimònia de rentar els peus
a un grupet de mainada de catequesi.
Quan
acaba la missa, fem una estona d’adoració davant del Santíssim Sagrament:
Senyor, quedeu-vos entre nosaltres!
Entre
Sant Martí, Bonmatí i Anglès, he celebrat tres vegades la Cena del Senyor, o
sigui que he sopat tres vegades.
divendres,
29 / març / 2013
A
les 9 del matí fem el Viacrucis pels carrers de la vila vella d’Anglès. De
bones a primeres la meva previsió és per una trentena de persones. De mica en
mica s’omple l'església de gent i gairebé arribem a un centenar de
participants. De fet, falten molts papers per seguir els cants del Viacrucis, i
això que n’havia imprès més de 70 còpies. Quan sortim de l'església, baixem pel
carrer Jacint Verdaguer, passem pel carrer d’Avall, pugem pel l'Empedrat,
travessem la plaça de la Vila i pel carrer Major arribem a l'església. Les
estacions del Viacrucis venen marcades per les creus de ferro que gairebé hi
són totes. Les de ferro que ha preparat en Miquel Clapés encara no hi ha hagut
temps de reposar-les.
Entre
estació i estació han portat el Sant Crist (el petit) en Josep Maria Tomàs, la
Maria Tarrés, la Carme de cal Moreno, la Montserrat Martorell, l’Hermínia, en
Martí Quintana, la Cris, la Isabel, la Glòria, la Maria, en Josep, en Mariano,
la Montserrat de ca l’Estrella, la Mercè i la Conxita, o sigui, la Rossa. En
Joan Garceso i en Ramon han flanquejat la creu amb les torxes. En Pedro
Abrisqueta inicia els cants de les estacions. M’agrada que no hi hagi badocs.
Tot
i que en tot moment ens precedeix un policia local, no ha transitat cap cotxe
pel recorregut que fem i finalitzem cap
a tres quarts de deu.
Quan
hem acabat, els participants estaves satisfets. Alguns dels més grans no
recordaven que mai s’hagués fet amb anterioritat. En canvi l’Emília Gamell de
ca la Teresa em comenta que ella ho recorda molt bé quan es feia, a les sis del
matí, i que ella hi havia participat. Es portava el Sant Crist gros i que havia
vist portar per en Joan dels Llums (en Joan Serra), en Joan de ca la Coloma (el
pare de Mn. Jaume), en Clapès, en Marcus...
La Montserrat de ca l’Estrella em situa on estaven col·locades les creus
de ferro que falten: al mur de Can Vilaró, gairebé a la cantonada (on n’hi
havia 2 aparellades), una altra era a la cantonada de la casa que hi ha al
inici del carrer Major des de la plaça, l’altra era a ca l’Estrella...
Curiosament les creus eren a migdia, excepte les de Can Vilaró (a llevant) i la
del carrer Jacint Verdaguer (a ponent).
A
les 11 commemorem la Passió del Senyor a Sant Martí. Sembla que, a la Setmana
Santa del 2014, caldria preveure un Viacrucis a l’exterior (fins el cementiri)
com a única cerimònia de Setmana Santa a aquesta parròquia.
Dino
amb una colla de matrimonis una mica més grans que no pas jo. Mengem calçots i
bacallà fregit. I també algun brunyol. A veure si se m’agafa un xic l’olor de
xai.
I
a la tarda oficiem de nou la litúrgia en commemoració de la Passió de Jesús. A
Bonmatí hi participen unes 30 persones i, a Anglès, unes 60.
En
Ramon em comunica la mort de Mn. Josep Lloveras i Ricart, de 73 anys, rector
del Port de la Selva, la Selva de Mar i la Vall de Santa Creu. Va néixer a Cantallops el 1940,
va estudiar al Seminari de Girona
i fou ordenat el 1963. Havia
estat vicari
a Hostalric, primer, i de Sant Cugat de Salt, després. Del 1968 al 1972 fou ecònom
de Vilaür i el 1968 també de Sant Mori i Vila-robau, i el 1972, regent de Sant
Miquel de Fluvià, parròquies d'on va ser rector del 1985 al 1988. Del 1986 al 1988 també fou rector de Ventalló
i Vallveralla. Del 1987 al 1988 va ser arxiprest del Golf de Roses i del 2003
al 2004, administrador parroquial de Cadaqués. Des del 1988 era rector del Port
de la Selva i la Selva de Mar i de la Vall de Santa Creu. Les exèquies
s’oficiaran demà dissabte a Port de la Selva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada