dissabte, 30 de març de 2013

Vos debetis alter alterius lavare pedes


dissabte, 23 / març / 2013

Amb en Ramon, carreguem el cotxe de la Sílvia de bosses plenes de taps i encara en queden unes quantres capses ben plenes.

Parlo amb la mare de l’Elena. Comença a respirar. Després de la intervenció a la nena (fa tres setmanes), la biòpsia ha estat favorable a la nena. Ara els caldrà continuar un tractament més d’observació intensa i, quan hagi passat mig any, més suau. Esperem que pugui començar bé el nou curs.

Al migdia batejo la néta d’en Joan Cañigueral. Amb en Joan ens portem mig any, ell més jove. Era dels bons companys que vaig tenir al seminari menor. Sovint fèiem els deures junts. Alguna vegada s’hi afegia en Julià de La Pera. Parlem dels companys comuns amb els que ell s’ha retrobat alguna vegada: en  Massana, en Teixidor, en Julià, en Paretas, en Carbó... Em diu que em passarà una fotografia on estem tots dos. Que bé!

A primera hora de la tarda ve tota la mainada de catequesi per assajar la representació de la passió a la missa del migdia de demà. Ho porten l’Alfred i en Miquel. Em sorprèn la resposta a la convocatòria: a la pràctica, diria que hi són tots. L’assaig es fa tres vegades i, en conjunt, estem unes dues hores seguides a l’església. I la mainada es comporta correctament.  

Celebro la primera missa de Rams a Sant Martí. Hi participen gairebé una trentena de persones (un xic menys que els altres diumenges). Fem la benedicció al pedró i entrem cantant el Crec en un Déu. Que en són de boniques les celebracions en to menor! Tot té regust de pa de casa i de vi de la bota del racó.

A Anglès hi ha la segona missa de Rams. Hi ha un xic més de gent que els altres dissabtes. Hi fa d’escolà en Gerard, simpàtic, eixerit i seriós. I tota la mainada passa a recollir alguna dolçaina. La celebració de Rams, molt més que no pas Nadal, és una celebració de Jesús i els infants: pueri hebraeorum...

I demà serà un altre dia...

diumenge, 24 / març / 2013

Em llevo aviat i vaig a proveir de tortells i de pa. Avui venen a dinar en Josep, la Carme, els fills, els refills i els mini nebots.

A la missa de les nou hi ha una bona collada de gent i hi fa d’escolà la Carla. Com a la missa d’ahir, beneeixo els rams des de l’entrada de l’església, els feligresos es posen al passadís i entro cantant tots el Crec en un Déu. Fem les dues lectures i la versió curta de la Passió.

A Bonmatí beneeixo a la plaça, amb l’estàtua de sant Jordi al meu darrera. I quan entro a l’església, també cantem el Crec en un Déu. Els escolans són la Sandra i en Rodrigo.

La missa de l’esvalot és la del migdia. Però l’esvalot és relatiu. Beneeixo a fóra, a la façana. Quan he llegit l’evangeli de l’entrada de Jesús a Jerusalem, faig cridar a la mainada: Visca Jesús de Natzaret! I ho repeteixen cridant i brandant els rams de llorer, com ha de ser. Em fan d’escolà en Marc i en Blai.

Un cop som a dintre de l’església i tothom s’ha col·locat al seu lloc, adverteixo a la gent gran que no destorbin a la mainada. Que la mainada guardi silenci, és relativament fàcil. Però per fer callar als adults, es necessita Déu i ajuda. Un cop s’ha aconseguit calma i silenci, s’inicia la representació de la Passió de Jesús, amb simplicitat i emoció. I tothom queda bocabadat.

La segona part de la celebració, seguint més el ritual, intento simplificar-la i tot va com una seda. Hi ajuden molt i molt les catequistes. Quan hem acabat de repartir la comunió, beneeixo un per un els infants que encara no han fet la comunió. El cor (amb la Carme, en Josep i en Josep Maria, la Maria i la Pepi) ajuden donar aire a la celebració. S’ho val. I hi ha dolçaines per tots els que se n’assabenten que en reparteixo.

Un cop ha acabat la missa, arriben els de casa. I comença la segona part del sarau d’avui. Mentre els uns preparen la taula, els altres van preparant la minestra, i en Tiri, cuinant la fideuà. En Josep i en Joan repassen els arbres de l’hort escatits darrerament. En Josep s’enfila damunt de tot del llorer: sembla una garsa que hi fa el niu! Quan acaba, plovisqueja una mica.  

Dinant comentem les vivències d’aquests dies. Guanya la palma el que comenta que, quan entrà a l’oficina d’on treballa, a una hora fóra de costum, es va trobar la dona del servei de neteja fent un altre tipus de feina amb un foraster. La sorpresa va ser monumental per part de tots.

dilluns, 25 / març / 2013

El matí faig un xic d’endreça: recullo papers, porto un xic de menjar del que va sobrar a una família...

També atenc un parell de persones que venen per tema de papers. L’un és una partida de baptisme per una noia que, amb la carrera de dret, s’està preparant per confirmar-se a la parròquia de Maria Reina, a Barcelona. També faig l’assentament del bateig de la Maria.

Al migdia ve en Jaume. Com tenim costum dels altres anys, ens reunim dinant i celebrant la Setmana Santa.

A la tarda hi ha la reunió amb els pares dels nois que celebraran la Comunió Solemne, la Professió de fe, a la Vetlla Pasqual. Com l’altre any, són quatre: en Samu, la Carla, en David i en Manel.

Quan obro l’església, a la tarda, veig orenetes voltant pel cel, i els seus xiscles alegres es fan sentir. Celebro la missa a dos quarts de set i, quan estem acabant, arriben més feligresos. No sé si serveix de gaire escriure el suplement i anunciar-hi canvis. Quan hem acabat, es queden per resar el rosari i, quan acabin, en Josep Maria repartirà la Comunió als feligresos que no hagin vingut a la missa. Què hi farem!

Surto cap a Sant Feliu de Pallerols. A La Cellera hi recullo en Ramon i en Jordi Jaume. Tenim la celebració de la penitència amb una trentena de feligresos. Quan acabem la celebració, al davant de l’església, fem un xic de tertúlia. El tema estrella és el papa Francesc: que si, un cop elegit papa, va telefonar al seu dentista per anul·lar una visita, que si les homilies són properes i senzilles, que si a la homilia de Rams hi va citar la seva “nonna” com si fos un Pare de l’Església (ella repetia: “a la mortalla, no hi ha butxaques”), que podria ser que el secretari d’estat fos un seglar o una seglar... El cert és que l’elecció ha caigut bé entre la gent, si bé hi ha algun sector molt concret que no està gens entusiasmat...

Arribo a la doma cap a les 10 del vespre.

dimarts, 26 / març / 2013

En Tiri, desitjant-nos el bon dia als de casa pel xip xap, ens fa adonar que la lluna està fent el ple. Recordo que demà és la lluna plena de Nisan i aquest vespre és el dia del sopar de Pasqua dels jueus.

Vaig a Vilassar de Mar a avançar feina. Arribo allà a les 10 i ja em poso a fer fitxes: àngels, medallons, frontals d’altar, creus de terme... I surto quan ja han passat les dues. El mar està picat i les ones empenyen la seva flaire pels carrers de la vila.

Retorno per Arenys de Mar, Arenys de Munt, Vallgorguina... Dino a Gualba i arribo aviat a la doma.

A la tarda elaboro el suplement del full i preparo alguna cosa per aquests dies. Al pati, venen els nois i noies de l’agrupament escola de Torelló a jugar a escuts. Quan se’n van, sobre les set, comença a ploure.

Després de la missa vespertina, vaig cap a La Cellera, a la celebració de la penitència. Pel camí, va fent un bon ruixat. Els penitents no arriben a la trentena, algun menys que a Sant Feliu de Pallerols.

Acabem sopant junts al Centre. Parlem de la missa crismal, dels capellans malalts, de les celebracions d’aquests dies... Mengem amanida i xai recordant que avui hi ha el sopar de Pasqua.

Quan acabem i anem cap a casa, continua plovent amb ganes. Arriben a caure uns 8 litres. Es faran espàrrecs i múrgules.

dimecres, 27 / març / 2013

Vaig ficar-me al llit cap a les 11, he dormit d’una tirada fins que cap a les 6, m’he desvetllat i m’he llevat: “Prou dormir, ja és hora d’aixecar-nos. Avui tenim la salvació més a prop nostre que quan vam abraçar la fe. S’acaba la nit i el dia s’acosta. Despullem-nos de les obres pròpies de la fosca, revestim-nos l’armadura del combat a plena llum” (Rm 13)

Les pabordesses de la Confraria de la Mare de Déu de l’Escombra venen a esterrejar l’església que, amb el rams de diumenge passat, havia quedat plena de fulles i branquillons.

A primera hora vaig a proveir pel dinar, a la farmàcia, a encarregar flors, a fer alguna altra gestió... L’estona que estic atenent al despatx venen algunes persones. En Ramon i en Florenci també van fent la seva feina. Quan quedo lliure vaig preparant les celebracions d’aquests dies: selecció de cants, pregàries dels fidels... Plovisqueja.

A la tarda continuo preparant les celebracions. Després de la missa tenim la celebració de la penitència. Hi participen unes 90 persones. Amb els nois de la Professió de Fe preparem la celebració de la Vetlla Pasqual. Acabem de celebrar el primer pas de la Setmana Santa i ja cal preparar el darrer.

dijous, 28 / març / 2013

És l’aniversari de la mort del pintor Marc Chagall (el 1985), amb tanta pintura religiosa, sobretot jueva bíblica i també cristiana. Va estiuejar el 1933 i 1934 a Tossa de Mar.  

Al matí, atenc una visita. Mentre, les confraresses arreglen el Monument del Dijous Sant. Abans de dos quarts d’onze vaig a Sant Martí on hi celebro la primera missa del Sant Sopar. Hi participen poc més d’una vintena de feligresos.

Quan acabem, passo a visitar la Merxe i la Conxita i a portar-los Nostramo. També m’arribo fins a Santa Coloma per recollir uns ciris perfumats que servirà de record als nois de la Comunió Solemne.

Després de dinar, després de descansar un moment, acabo de preparar les dues celebracions que manquen. Fa una bona ploguda.

A Bonmatí, a la missa de la Cena, hi participa gairebé una quarantena de persones; i a Anglès, unes 70 persones. Hi faig la cerimònia de rentar els peus a un grupet de mainada de catequesi.

Quan acaba la missa, fem una estona d’adoració davant del Santíssim Sagrament: Senyor, quedeu-vos entre nosaltres!

Entre Sant Martí, Bonmatí i Anglès, he celebrat tres vegades la Cena del Senyor, o sigui que he sopat tres vegades.

divendres, 29 / març / 2013

A les 9 del matí fem el Viacrucis pels carrers de la vila vella d’Anglès. De bones a primeres la meva previsió és per una trentena de persones. De mica en mica s’omple l'església de gent i gairebé arribem a un centenar de participants. De fet, falten molts papers per seguir els cants del Viacrucis, i això que n’havia imprès més de 70 còpies. Quan sortim de l'església, baixem pel carrer Jacint Verdaguer, passem pel carrer d’Avall, pugem pel l'Empedrat, travessem la plaça de la Vila i pel carrer Major arribem a l'església. Les estacions del Viacrucis venen marcades per les creus de ferro que gairebé hi són totes. Les de ferro que ha preparat en Miquel Clapés encara no hi ha hagut temps de reposar-les.

Entre estació i estació han portat el Sant Crist (el petit) en Josep Maria Tomàs, la Maria Tarrés, la Carme de cal Moreno, la Montserrat Martorell, l’Hermínia, en Martí Quintana, la Cris, la Isabel, la Glòria, la Maria, en Josep, en Mariano, la Montserrat de ca l’Estrella, la Mercè i la Conxita, o sigui, la Rossa. En Joan Garceso i en Ramon han flanquejat la creu amb les torxes. En Pedro Abrisqueta inicia els cants de les estacions. M’agrada que no hi hagi badocs.

Tot i que en tot moment ens precedeix un policia local, no ha transitat cap cotxe pel recorregut que fem i finalitzem  cap a tres quarts de deu.

Quan hem acabat, els participants estaves satisfets. Alguns dels més grans no recordaven que mai s’hagués fet amb anterioritat. En canvi l’Emília Gamell de ca la Teresa em comenta que ella ho recorda molt bé quan es feia, a les sis del matí, i que ella hi havia participat. Es portava el Sant Crist gros i que havia vist portar per en Joan dels Llums (en Joan Serra), en Joan de ca la Coloma (el pare de Mn. Jaume), en Clapès, en Marcus...  La Montserrat de ca l’Estrella em situa on estaven col·locades les creus de ferro que falten: al mur de Can Vilaró, gairebé a la cantonada (on n’hi havia 2 aparellades), una altra era a la cantonada de la casa que hi ha al inici del carrer Major des de la plaça, l’altra era a ca l’Estrella... Curiosament les creus eren a migdia, excepte les de Can Vilaró (a llevant) i la del carrer Jacint Verdaguer (a ponent).

A les 11 commemorem la Passió del Senyor a Sant Martí. Sembla que, a la Setmana Santa del 2014, caldria preveure un Viacrucis a l’exterior (fins el cementiri) com a única cerimònia de Setmana Santa a aquesta parròquia. 
  
Dino amb una colla de matrimonis una mica més grans que no pas jo. Mengem calçots i bacallà fregit. I també algun brunyol. A veure si se m’agafa un xic l’olor de xai.  

I a la tarda oficiem de nou la litúrgia en commemoració de la Passió de Jesús. A Bonmatí hi participen unes 30 persones i, a Anglès, unes 60.

En Ramon em comunica la mort de Mn. Josep Lloveras i Ricart, de 73 anys, rector del Port de la Selva, la Selva de Mar i la Vall de Santa Creu. Va néixer a Cantallops el 1940, va estudiar al Seminari de Girona i fou ordenat el 1963. Havia estat vicari a Hostalric, primer, i de Sant Cugat de Salt, després. Del 1968 al 1972 fou ecònom de Vilaür i el 1968 també de Sant Mori i Vila-robau, i el 1972, regent de Sant Miquel de Fluvià, parròquies d'on va ser rector del 1985 al 1988. Del 1986 al 1988 també fou rector de Ventalló i Vallveralla. Del 1987 al 1988 va ser arxiprest del Golf de Roses i del 2003 al 2004, administrador parroquial de Cadaqués. Des del 1988 era rector del Port de la Selva i la Selva de Mar i de la Vall de Santa Creu. Les exèquies s’oficiaran demà dissabte a Port de la Selva.

Cap comentari:

Publica un comentari