dissabte, 6 d’abril de 2013

pax vobis ego sum nolite timere


dissabte, 30 / març / 2013

És l’aniversari del naixement de Vincent van Gogh, el 1853. Ens portem 100 anys de diferència.

Poc després de les 10 baixo cap el poble. Em trobo amb la Núria Esponellà i l’acompanyo a donar un tomb pel barri antic. Poc abans de les 11 arribem a Can Massot. La M. Àngels ens atén i ens serveix esmorzar. Amb la Núria parlem dels amics comuns, de Ventalló, de Banyoles...

Poc després de les 11 comencem la presentació. Breument dic qui és la Núria, què escriu, quin missatge transmet... I deixo pas a la Núria que ens explica amb detall com ha anat escrivint el llibre UNA DONA D’AIGUA. Ens ensenya els llençols on hi ha els esquemes que l’han ajudat a treballar el seu contingut... Els assistents arribem a una quinzena. També hi ha l’escriptor Carles Sala Vila.

Al capvespre, a les celebracions de la Vetlla de Pasqua hi participa el doble d’assistents que no pas a les dels altres dies d’aquesta setmana. O sigui que fem el ple, tant a Bonmatí com a Anglès.

A Anglès hi celebren la Professió de Fe – Comunió Solemne en Samuel, la Carla, en David i en Manel. Els felicito i els animo a prosseguir com a amics de Jesús.

Els assistents gairebé omplen l’església. Hi participen alguns amics de Palafrugell: en Jordi i la seva muller (que celebren l’aniversari del seu casament), l’Àngela i l’Eduard, la Rosa, la Júlia de Cerdanyola, el marit i les dues nenes. El grup de cant anima dóna un to animat a la celebració.  

Acabem menjant un tall de coca dolça de Can Piferrer. També avellanes i fruits secs, moscatell, sucs de fruita...

Tothom em comenta la gran calamarsada que ha caigut a Palafrugell.

Cap a les 10 ja sóc al pis.

diumenge, 31 / març / 2013

Començo el diumenge de Pasqua escoltant música de J.S. Bach: la Cantata n. 4 per ser interpretada el Diumenge de Pasqua i la Cantata n. 134 dedicada al Dimarts de Pasqua. Amb el canvi d’hora m’ha tocat dormir una hora menys i intento situar-me en el nou dia. Pel correu electrònic i pel face, m’arriben fotografies de la calamarsada d’ahir a Palafrugell.

A la missa de les 9 la gent arriba amb el temps just i, encara que el començament semblava que faríem curt, resulta que hi ha lectors i col·laboradors suficients.  A Sant Martí hi participa una quarantena de feligresos. Quan acabo passo a visitar la Maria.

A la missa de migdia també m’hi trobo amb una família de Palafrugell, en Josep i la Mercè. La coral Cors Alegres acompanyen i solemnitzen la celebració.

És Pasqua i, al meu fillol, l’obsequio amb un bon ou de xocolata. Ja que no en puc menjar jo, que se n’aprofiti ell.

Dino amb la Carme, en Josep, l’Assumpta, en Jaume i l’Aniol. Ens cruspim un bon plat de faves estofades i xai rostit. I arrodonim el dinar amb maduixes amb nata, això si, tot endolcit amb stèvia.

L’Aniol està nerviós perquè anirà al cine, té ganes de jugar i de fer pessigolles, i no para de xerrar. Tot i això puc fer un xic de migdiada.

Cap a les sis ja sóc a la doma. Em passo una bona estona felicitant la Pasqua a amics i coneguts.

dilluns, 1 / abril / 2013

Comencem el dia i el mes d’abril amb pluja. El canvi d’hora em posa neguitós i, amb la incertesa d’adormir-me, a cap hora ja estic despert.

Vaig cap a Olot, a la festa del Roser de les Fonts, la festa del Triai. Pel camí va plovent i fa fresca. Arribo dels primers. L’església de Sant Cristòfor està ornamentada per la celebració. Quants records de fa 30 anys! A la rectoria hi vaig viure un parell d’anys, amb en Marturi. El juny del 1980 hi vaig ajudar a ben morir a Mn. Joaquim. Vaig ser vicari de la parròquia del febrer del 1981 fins el setembre del 1983 i, des del gener del 1980, vaig ser-hi com a diaca.

Venen els capellans: Mn. Lluís Solà (el rector d’Olot), Mn. Miquel Ramió (l’altre rector d’Olot), Mn. Dídac Faig (que m’havien dit que estava malalt i el veig ben escotorit), Mn. Josep Guix, Mn. Miquel Vall-llosera, Mn. Ramon Bosch, Mn. Eudald Vilà, Mn. Enric Bahí, el P. Lluís Gratacós i, a més, el seminarista, en Josep, que és de Vilafranca i té una retirada amb en Félix. També hi treu el nas Mn. Salvador Batalla.

L’església té una orientació i distribució peculiar, no acabo de veure si del tot encertada. Als primers bancs hi ha els pabordes i les pabordesses, també l’hereu i la pubilla, el tinent d’alcalde d’Olot (en Josep Berga). Els capellans ens distribuïm com podem a l’entorn de l’altar. Al cor hi ha els músics de la Principal de Banyoles, que xerren més que no pas fan música.

Hi faig el predicot partint del llibret que vaig escriure dedicat a la Mare de Déu del Roser i editat el 2011. Mentre predico, els músics continuen xerrant com si fossin a cal sogre. Tot d’una es sent sonar un telèfon dels músics i, amb tota la cara, sento que responen a la trucada. Haig de fer una aturada i concentrar-me. I penso en les dues vegades que, aquests darrers dies, he sentit com dues persones contestaven al seu mòbil, a l’església, sense que en fessin cap problema (però que també em van sentir a mi).      

A l’exterior va plovent i, quan acabem la missa, a l’interior mateix de l’església, els pabordes i pabordesses ballen la sardana d’en Josep Saderra, La Maria de les trenes. Jo m’afegeixo a la rotllana quan interpreten la segona sardana. Em toca ballar a la vora d’un escaló i tant aviat sóc a baix com a dalt. Tot i haver passat una trentena bona d’anys, hi ha algú que em recorda.  

Amb els capellans, anem a dinar a La Deu. Tot parlant, coincidim en la percepció que ens manifesta tothom: una conxorxa vaticana liquidarà el papa Francesc. Espero que no sigui així. També parlem de temes recurrents a les tertúlies dels capellans: Mn. Pascuet, de Mn. Vergés, de Mn. Tussell, Mn. Mingo...

A l’acabament, el P. Lluís ens convida a Aigua del Carme i Aigua de sant Elies. Com que l’Aigua del Carme ja la conec, tasto un xic d’Aigua de sant Elies... Sant Antoni gloriós! Sembla que m’hagi empassat gasolina, i foc i tot. Es veu que és una maceració de bitxos picants (dels més picants). I de cop em bec dues ampolles d’aigua. Que n’he estat de gamarús!

Amb el P. Lluís també parlem d’en Pompeio Ramis i me’n descriu les qualitats, la seva gran memòria, la seva intel·ligència aguda...

A quarts de sis ja sóc de nou a la doma. Atenc una visita. Ha plogut tot el dia i han caigut uns 20 litres. Al captard celebro la missa vespertina.  

dimarts, 2 / abril / 2013

Vaig cap a Vilassar de Mar. A l’àrea del Montseny em trobo amb gairebé tota la família Cruz Colls: l’Enric, l’Alícia i el segon dels fills, l’Enric. Quina coincidència. Deu ser que tots ens llevem “ben d’hora, ben d’hora”.

Arribo a Vilassar aviat i entro al Museu Monjo abans de les 9. La Montserrat i la Gemma volen que els comenti coses de Setmana Santa. El darrer dia els vaig fer riure comentant-los els modelets que m’he trobat, al llarg del temps, el dia de la primera comunió: un vestit de mariner, l’altre que se li encenien uns llumenets al cap al moment de rebre la Comunió, l’altra que portava els enagos de la seva àvia, mariners, núvies...

Em toca fitxar motlles de medalles, esbossos d figures femenines, d’atletes, d’un monument a  Xeng-Xeng (que no acabo d’aclarir qui és)...

Tornant, quan m’aturo a dinar a Gualba, al restaurant estan comentant la processó del divendres sant al poble i que al menut de la casa li va agradar molt veure-la. Ves per on.

A la tarda, a la doma, ve el paleta per començar el servei al costat de la sagristia. Quan està descarregant el material, fa una calamarsada sense que arribi a ser gaire forta. I es posa a ploure fins cap a les 7. Quan començo la missa, entra el sol des de ponent mentre va fent un bon ruixat. Amb tot el que ha plogut, arriben a caure uns 18 litres. 

I surt l’arc de sant Martí: “si al matí, veus l'arc de Sant Martí, para-li el bací; si el veus al vespre, para-li la testa!”

Llàstima que el Barça no surti més ben parat. Gairebé ha guanyat però més valdria que gairebé hagués perdut.

dimecres, 3 / abril / 2013

Comencen les obres pel nou bany al costat de la sagristia. Anirem un xic més ben servits i no haurem de sortir a l’exterior. Quan algú em demani per anar al servei, ja no els podré dir: “han de sortir a l’hort”. Més d’un (i d’una) s’havia endut un ensurt. 

Vaig a proveir per dinar i faig un tomb pel poble. Em comuniquen que la Paquita està ingressada per una petita trombosi a la cama. També em diuen que ha estat ingressat en Josep i que ara passa uns dies a casa del noi. A mig matí en Josep em comunica la mort de l’Antònia.

Venen diverses persones al despatx. M’arriba la clau del campanar que, fa una setmana, en Delfí Dalmau s’havia endut per descuit. M’obsequia amb el seu llibre 55 CAMPANARS SINGULARS (Farell, 2010) ja que el Delfí és un gran coneixedor dels campanars de Catalunya.

A la tarda atenc una visita. Sempre hi ha qui necessita i vol parlar. I, a l’hora que correspon, celebrem la missa vespertina.

dijous, 4 / abril / 2013

Al matí m’arribo a Bonmatí a visitar els ancians. Es sorprenen perquè hi vaig un xic aviat.

Al migdia oficio les exèquies de l’Antònia Fernández (77a) a Sant Miquel d’Anglès. La vida no li ha estat fàcil: era vídua de feia temps, amb cinc fills per pujar, i una filla fou assassinada fa 15 anys. Al cel sia.

A mitja cerimònia, quan estava acabant l’homilia, a la nau lateral es sent un gran esternut que retruny a tota l’església: ni que hagués esternudat sant Miquel! No és la primera vegada que passa. Quan ja ha sortit tothom dic a la protagonista que no cal que faci tan soroll quan esternuda i que potser aniria bé tapar-se amb un mocador quan esternuda. Em respon dient que, a la nit, ha estat tres quarts estossegant i que, quan ha acabat d’estossegar, ha començat a eixabuirar. Què hi farem.

Després de la missa vespertina vaig cap a La Cellera. Plou. Tenim reunió dels companys de l’arxiprestat. Fem memòria de Mn. Josep Lloveras. Parlem de la Setmana Santa i de diverses activitats de les parròquies, les realitzades i les per realitzar.

Els Bourbons tenen mala peça al teler. Més val que comencin a fer les maletes... Els catalans, no els devem cap favor.

divendres, 5 / abril / 2013

Quan em llevo, al pati de la doma hi retruny el piular d’una mallerenga escotorida. Renoi, tan petita i tan cridanera!

Vaig cap a Bellaterra. El viatge és tranquil i vaig escoltant la tertúlia amb en Terricabres, en Xavier Bru de Sala, l’Itziar González, en Portabella... A classe, en Bonaventura continua parlant-nos dels col·leccionistes. Avui és una mica un calaix de sastre. El telèfon em va vibrant i és que em va trucant gent...

De retorn dino a Gualba. Entre Hostalric i Riudarenes, m’aturo a una gasolinera per fer una becaina. M’aturo a comprar a Santa Coloma. Cap a les cinc sóc a la doma.

El meu nebot em comenta pel xip-xap que està carregant troncs a Vidrà. Li dic que vagi a visitar els parents de Can Santa. La meva àvia Pepa era bessona de l’àvia Tubau.

Venen la mainada de catequesi. I celebro la missa vespertina. Plou.

Cap comentari:

Publica un comentari