Domine, ad quem ibimus?

 dissabte, 13 / abril / 2013

Quan em llevo, mentre es va alçant el dia, observo l’hort que tan polit deixa en Joan: enciams (que ja me n’he fet un tip), alls tendres, cebes, faveres que aviat llevaran,  carxoferes, cols, julivert... El llorer està ben florit, la parra treu fulles a totes les tòries, l’olivera veurem què farà (si bé es veu alguna petita fulla)... A Santa Bàrbara i cap a Bellveí es veuen garrigues blanques i florides. Tot plegat ens parla d’una primavera agradable.

Al matí ve el grup de catequesi, amb l’Anna i la Sílvia. Quan acaben m’arribo a comprar alguna cosa per la minestra.

Preparo les celebracions d’aquest diumenge, dino, descanso...

A Bonmatí, dos escolans, l’un és del Barça (amb les ungles pintades blau grana) i l’altra és del Madrid. Però la sang no arriba al riu.

En Francesc portava una camiseta amb unes grans lletres impreses: MOLOKAI. Li he preguntat si sabia què era Molokai. No en sabia res del seu significat.

diumenge, 14 / abril / 2013 

Celebro la missa de les nou amb tranquil·litat. Quan acabo, vaig cap a Sant Martí i, sortint, pujo a visitar la Maria i la Nati. També em diuen per passar a Ginesteres.

Quan arribo a Anglès, em comenten que algú ha fet córrer que no hi havia missa al migdia, i som ben pocs. Poques ovelles, doncs pocs xiulets.

Vaig a dinar a Ca l’Elisa. Sempre hi saludo algú conegut. Anant i tornant, faig una mica de caminada. A la tarda em quedo a la doma, llegint, parlant amb algun amic, preparant un article sobre sants...

dilluns, 15 / abril / 2013

Els mosquits han començat la seva guerra i, a la nit, s’han ben divertit amb mi.

En Ramon de la Cellera em comunica la mort de Mn. Pere Vila i Bosch. Havia nascut a Mieres el 1930. Va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona i fou ordenat prevere el 1953. Va exercir el ministeri primer com a vicari d’Hostalric i de Llers. El 1955 fou nomenat rector de Bell-lloc d’Aro, de Romanyà de la Selva i de Sant Cebrià dels Alls. El 1962 fou nomenat rector de Fenals d’Aro - Platja d’Aro i exercí aquest càrrec fins el 2005. Del 1981 al 1984 fou arxiprest de la Vall d’Aro i, del 1994 al 2000, de la Costa Brava Centre. Des del 2005 estava adscrit a Platja d’Aro on morí ahir diumenge, 14 d'abril.  L’enterrament és aquest dilluns a les 16 hores, a Mieres.

Vaig a Banyoles i dino amb els de casa. En Jordi va arreglant l’era i el davant del casalot. Pel camí, anant i tornant, es veuen els camps de colze grocs i florits. Al fons es veu el Canigó negat i brillant que, tornant de casa, es reflecteix al retrovisor.

En el quarto de bany de la sagristia, els fusters acaben la seva feina: marcs, finestres, porta... Només hi falta una capa de pintura. Però la mainada no pot esperar i ja l’inauguren quan venen a catequesi. També, quan acabem la missa vespertina, convido als assistents a contemplar-lo. Ningú s’atreveix a inaugurar-lo i la Conxita no ha acabat encara el seu poema d’inauguració.

Ni referèndum, ni consulta, ni autoproclamació... La prudència ens farà traïdors? Em penso que amb els polítics que tenim, no ens en sortirem pas. De moment dono el meu recolzament a l’Arcadi Oliveres i a la Teresa Forcades.

I en Rouco, més papista que el papa, ja ha hagut de dir el que el papa no ha dit (si més no públicament) quan l’ha visitat en Rajoy. Però, en canvi, no ha dit res dels abusos bancaris, dels desnonaments...  No es deu adonar que això no deixa viure a moltes famílies .

Hi ha hagut una explosió, a Boston, al final d’una marató molt popular, amb víctimes diverses.

dimarts, 16 / abril / 2013

Com cada dimarts, vaig cap a Vilassar. La llum, la primavera, la proximitat del mar, el seu aire... m’animen l’anada. Pel camí, escolto el programa d’en Basté, al RAC, i es va analitzant l’incident de Boston.

Quan arribo a Vilassar i he aparcat, pels carrers, em vaig fixant en les flors de les enrederares  que emergeixen dels patis de les cases: buguenvíl·lies, glicines, heures diverses, llessamins...  

Al Museu Monjo repasso les fitxer fetes fins ara. Ja gairebé estic a la meitat. Començo a inventariar peces grans i motlles: uns quants apòstols del timpà de la porta d’accés a la Capella del Bon Consell de l’Ajuntament de Barcelona, uns angelets de l’arquivolta del portal de migdia de la Catedral de Washington... Sempre hi ha alguna peça que no saps ben bé on col·locar.

Retorno cap a Anglès. Catalunya Radio no emeten els programes habituals: estan de vaga. Creix el malestar i no es resol res. M’aturo a dinar a Gualba: una bona amanida d’enciam i un platet de macarrons gratinats i ben gustosos. I una taronja.

Quan passo per Sant Martí Sapresa veig que hi ha en Toni treballant per la rectoria. Està tapiant les obertures accessibles i poc protegides. També cal netejar una paret plena d’heures espesses i repassar el teulat. I en Camps renovarà l’escomesa elèctrica de l’església. I a veure si per fi es pot acabar d’endreçar l’església, decorar-la i posar els sants a lloc, pintar...

Trobo un piló de llibres vells (no pas antics) i un bon plecs de cartes. Quan sóc a Anglès localitzo la seva propietària, que havia viscut a la rectoria de Sant Martí, i li porto. Viu al mateix carrer Major.

A la tarda, treballo per la rectoria,  atenc una visita, missa vespertina, sopar...

Al vespre hi ha la reunió amb la comissió responsable de la processó de Corpus. La Maria vol que segueixi el carrer d’Avall, pugi per l’Empedrat, passi per la plaça de la Vila i enfili tot el carrer Major. De fet és l’antic trajecte de les processons (abans del triomfalisme dels anys quaranta del s. XX) i és el trajecte que seguí el Viacrucis, el matí del Divendres Sant.  Ara veurem si hi ha prou grups per confeccionar catifes. I sinó, el farem el trajecte curt, el mateix del 2012.

dimecres, 17 / abril / 2013

El dia comença lluminós i el termòmetre no baixa dels 10º. Observo que el comptador de visites del DIARI DEL CAPELLÀ indica moltes entrades des d’Ucraïna: ja fa temps. Qui deu haver-hi, per allà, que l’interessi aquest pobre bloc?.  Si més no, resulta curiós.

Quan he acabat  d’esmorzar i estès la roba, baixo a obrir l’església  i m’arribo fins a Can Patalic. La Marta ja està millor i sembla que el canell no li fa tant de mal com li feia, i ella va feinejant. També passo pel mercat a proveir d’alguna fruita. La Maria del Pa ja és per allà fent propaganda subversiva per engrescar gent pel Corpus.

Quan vaig fer endreça de la rectoria, vaig trobar un calze. Al basament hi ha una inscripció doble: R. J. S. P. 1847 i R. J. O. P. 1877 . Segurament aquestes inscripcions corresponen a un oncle capellà i a un nebot, també capellà, que n’heretaria el calze. És de metall banyat de plata i, la copa, banyada d’or. En Gerard ho ha netejat i ha quedat com gairebé nou i passo a recollir-lo.  

Al despatx va venint gent: la sol·licitud per un parell de baptismes, encomanar sufragis, sol·licituds d’ajut d’aliments... En Ramon i en Florenci posen la menudalla al seu lloc. En Joan feineja per l’hort.

Escolto el disc de PULPOPOP, La batalla dels dubtes.  M’agrada aquest tipus de música que és música (no pas únicament fressa rítmica): Pau Boïgues, Edgar Massegú, Manel Fortià, Marc Bódalo, Moisès Hidalgo, Xavi Pendón. També hi col·labora el Quartet Gerió, amb Vladimir Kunca, Jaume Francesch, Andrea Mameli i Daniel Regincós (que conec de Palafrugell). La lletra, poètica i  surrealista, i d’arrels diverses, és de l’Edgar Massegú. Fa de bon escoltar.

Abans de pujar a fer el dinar, a l’hort hi recullo un bon enciam i, de les faveres, un bon grapat  xiulets ben tendres. I cap a dalt. Bullo els xiulets amb una patata trossejada i l’enciam l’amaneixo juntament amb alvocat (que diuen va molt bé contra l’envelliment) i pebrot vermell. Renoi, que bo! Ah, i dos tallets ben prims de llom.

A la tarda venen la mainada del reforç escolar. Preparo el suplement parroquial. En Jordi Danès em porta fotografies del diumenge de Rams: ben maques. Parlem del reportatge fotogràfic que va fer, diumenge passat, a Santa Coloma que hi havia la gran festa i la processó tan acolorida dels sikhs. També atenc alguna telefonada. Celebrem la missa vespertina...

dijous, 18 / abril / 2013

Hi ha hagut una explosió en una factoria de fertilitzants, a Texas, amb víctimes. Renoi! Sort que en Joan no en posa a l’hort, potser encara algun dia volaríem tots!

Acabo la redacció del suplement i l’envio a la impremta.

Cap a les onze, vaig a Bonmatí. M’entrevisto amb el responsable de Caritas i parlem de la situació d’una família. També vaig a visitar la Paquita: està madura i s’ho ha passat malament. També visito la Tarsi per parlar de la mainada de primera comunió.

Al telenotícies Comarques hi surt l’alcalde de Bonmatí (en Marc) i també hi surt el duet Pulpopop que es veu que, amb les seves composicions, han elaborat una mena de guia musical per resseguir els itineraris turístics de Girona.

A la tarda, venen en Joan i en Ramon. Entre tots tres col·loquem a lloc els armaris del pas entre la sagristia i els locals de la doma. Hi estem una bona estona però, quan acabem, tot fa goig.

divendres, 19 / abril / 2013

De bon matí fa una plogudeta.

Surto cap a Bellaterra. Em vaig fixant en els pobles que hi ha al Vallès Occidental. M’agradaria aturar-m’hi alguna vegada, visitar-los, admirar els seus carrers, els seus edificis, les places...  Sovint només els veiem com a llocs de pas i gairebé ni tan sols sabem el nom d’aquestes poblacions, la situació exacta dels campanars que emergeixen enmig de les cases, de les altres esglésies que es veuen entre els boscos, dels castells que s’alcen als turons...

A classe, en Bonaventura Bassegoda ens parla dels grans mecenes i les grans col·leccions d’art del s. XX a Catalunya: l’americà Charles Deering (1852 – 1927) amb tota la seva oferta a l’entorn del Mar i Cel de Sitges (al costat del Cau Ferrat d’en Santiago Rusiñol) i que es frustrà traumàticament i  presumptament per culpa d’en Miquel Utrillo; l’industrial i noble Joan Antoni Güell Lòpez (1874 – 1952) que col·leccionà especialment escultura barroca; també el polític i financer Francesc Cambó i Batlle (1876 – 1847), també gran col·leccionista que va ser aconsellat per en Joaquim Folch i Torres. 

Deixo el cotxe allunyat de la facultat. Així em va bé per caminar una mica. Potser algun dia el deixi dintre les instal·lacions del col·legi de La Vall. Es veu clar que no és precisament un centre d’ensenyament per mainada sense recursos. No crec que estigui en sintonia amb el que propaga el papa Francesc.  Fins avui no m’havia adonat de la seva proximitat. Sempre l’havia situat més proper a Sant Cugat.

Surto de classe quan han tocat la una. El retorn és tranquil. Per la radio comenten els beneficis dels massatges: enflaira nas... M’aturo a dinar a Gualba, pràcticament a mig camí. Amb veu alta, un camioner comenta indignat que penalitzin als transportistes per les poques inversions fetes a la NII on a partir d’avui no hi poden circular des de Maçanet fins La Jonquera, mentre de Madrid fins a Fraga hi ha una bona autovia en doble sentit. Sortint del restaurant, l’entorn del Montseny es veu tot ennuvolat i amenaçant pluja. El fet és que l’ambient s’està enrarint i no sé si els polítics en són conscients o bé ja els hi va bé.

Abans d’arribar a Anglès, m’aturo a Santa Coloma a comprar quatre lilaines. Quan arribo a la doma tinc temps de descansar un moment abans no arriba la mainada de catequesi. I quan arriben, ha començat a ploure. L’entrada queda feta un fàstic. Cauen uns 5 litres d’aigua.

Atenc una visita, celebro la missa vespertina, sopo...