dissabte, 27 d’abril de 2013

Vidi caelum apertum et ecce equus albus et qui sedebat super eum vocatur Fidelis et Verax vocatur


dissabte, 20 / abril / 2013

El matí és tranquil. Venen la mainada de catequesi i, quan acaben, vaig a comprar alguna cosa de manduca.

Sortint faig una volta per la via verda i així faig una petita passejada. Tot d’una sento que tinc una bicicleta al darrera i m’arracono cap a la meva dreta: instint de conductor. Però la bici, que condueix un vailet, també vol passar per la dreta i es fica enmig de les ortigues i de l’herba que li seguen les cames. Però, noi, a qui se li acut d’avançar per la dreta? No es fa mal però mentre es va allunyant es va fregant les cames.

Dino xiulets que he collit a l’hort.  

A la missa de Bonmatí hi fan d’escolans l’Adrià, en Rodrigo i l’Arianna, que és la que posa seny. La Rosa ha portat una magnífica azalea ben florida que fa molt goig entre l’ambó i l’altar. Les flors i els testos que la gent porta de casa seva per ornamentar l’església sempre fan goig.

Per la via verda, tota la tarda hi van passant colles de caminants que participen al Trailwalker, la caminada solidària des d’Olot a Sant Feliu de Guíxols a favor d’Intermon Oxfam.

diumenge, 21 / abril / 2013

Ja ens hem polit una tercera part de la primavera, que a nivell pràctic, gairebé ha estat d’hivern.

Celebro la missa de les 9 (a Anglès) i a dos quarts d’onze (a Sant Martí Sapresa).  Quan acabo intento d’arribar a Ginesteries, però no hi sé trobar. Quan em trobo amb en Ramon m’ho acaba d’indicar bé, però ja no tinc temps.

Vaig cap a  Sant Julià de Llor. La celebració és triple: el 30 aniversari de la segregació del municipi de Sant Julià de Llor – Bonmatí del terme municipal matriu d’Amer; també celebrem el Roser de Pasqua de la parròquia  i, finalment, també es celebra sant Pere de Verona (sant Pere Màrtir). Hi canta la Coral de Bonmatí que solemnitza la celebració. A l’hora de l’ofertori beneeixo branquillons d’olivera (com s’havia fet sempre per sant Pere Màrtir) i les repartim a l’hora de la pau. Quan acabem, la coral interpreta un concert amb una bona selecció de cançons.

A la celebració hi participa una quarantena de persones. També hi ha en Pito Pla, l’amic d’en Pompeyo. Em presenta la seva filla i em donen records pel professor de filosofia a diverses universitats de Veneçuela.

Sortint hi ha una dinada popular on també hi participa una quarantena de persones que no coincideixen del tot amb les que eren dintre de l’església. El dinar és d’amanida i carn a la brasa. Estic a la taula de la Mei i de l’alcalde. Sembla que hi ha un sector que passa de l’aplec. 

En Pere s’ha ofert per dirigir la celebració de les 12 del migdia a Anglès. Es veu que hi participa una bona volada de gent, tot i que el suplement deia que no hi hauria celebració. Aquesta solució que facilita en Pere serà la millor per així no atabalar amb canvis d’horaris.

La tarda és tranquil·la.

dilluns, 22 / abril / 2013

A primera hora en Joan ve a feinejar per l’hort. Baixo al poble a fer un parell de gestions i a caminar una mica.  Fins al migdia, feinejo pel despatx.

A primera hora de la tarda participo a la ofrena floral que l’Escola Pompeu Fabra realitza tradicionalment en ocasió de sant Jordi davant del monument a la poetessa Francesca Barnadas i Masoliver (1925 – 1972), a la plaça de Santa Magdalena. També es fa un homenatge a la Joana Raspall, l’escriptora de la mainada, i en Salvador Espriu.  Cada nivell recita els seus poemes. Al final també en reciten la Carme Carrasquilla i la Carme Palma. Hi saludo diversos pares, avis, mainada, professors, l’alcalde...  
  
Al telenotícies del vespre s’informa que han intentat assaltar a Can Ravell, que l’avi Serramitja s’ha defensat com ha pogut i que encara pot tenir problemes.

dimarts, 23 / abril / 2013

Vaig fins a Vilassar de Mar. Passo pel centre de la població i adquireixo tres roses per les companyes del Museu Monjo: per la Carme (la persona de servei), la Gemma (la conserge) i la Montse (la gerent). També els regalo una col de l’hort a cada una d’elles. Les faig riure perquè primer, amb tota parsimònia, els regalo les cols. I quan veig la seva cara de sorpresa, els dono la rosa que els il·lumina la mirada.

Faig les fitxes de diverses peces: un plafó amb el miracle de sant Antoni de Pàdua i el burro, un altra plafó amb escenes mitològiques, l’esbós del bust de la Mare de Déu de l’Anunciació del Portal Angèlic de Montserrat, una imatge de sant Jordi (avui tocava) que recorda el sant Jordi de Donatello...

Surto un xic més tard i retorno cap a Anglès. M’aturo a Gualba a dinar.  Les notícies parlen del manifest de l’Artur Mas, amb les rèpliques corresponents dels adversaris polítics.  M’aturo a Santa Coloma a proveir d’alguna cosa. I quan arribo a Anglès, porto el cotxe a la revisió dels 10mil quilòmetres. La darrera la vaig fer el juliol passat.

A la tarda, oficio les exèquies de la Maria Tulsà Teixidor (64a), casada amb en Ramon Martorell Pol.  

I al vespre, missa de sant Jordi amb una participació més notable que els altres dies. I el Barça ens fa anar a dormir amb el cor encongit.

dimecres, 24 / abril / 2013

Al matí m’arribo fins a Can Patalic. Amb en Lluís comentem quatre vaguetats del partit del Barça, que ell va seguir fil per randa, per molt que sigui de l’Espanyol.

En Joan ve a fer una repassada a l’hortet. I en Florenci a posar la xavalla a lloc. Al despatx no hi passa ningú.

A la tarda vaig a recollir el cotxe al garatge. En Santi em comenta les revisions que li han fet i algunes que caldrà fer aviat.

També passo per Can Boix a fer un xic d’esquilada i a assabentar-me d’alguna novetat: una campanya de recuperació de diverses fonts del terme d’Amer, les novetats de l’Aplec de Santa Bàrbara. Es veu que enguany fan un homenatge a l’avi Ramon.

Quan he obert les portes de la doma a la mainada del reforç escolar i als professors voluntaris, vaig a la sala Josep Fontbernat, sota de Can Cendra, a fer-hi donació de sang. Hi ha un grup de mainada que hi fan de recepcionistes. En Marc em fa de secretari ja que jo deixo les ulleres a una altra persona perquè pugui omplir la fitxa amb les meves dades. També em sorprèn agradablement que hi ha un bon grup de marroquins i marroquines que també fan donació de sang.

M’adono que al DIARI DEL CAPELLÀ hi entren moltes visites des d’Ucraïna, i ja fa temps. És ben curiós. M’agradaria conèixer-ne les raons: però tot això de la informàtica i de la xarxa és tan complex!. De moment, envio des d’aquí una salutació als lectors que visiten aquest diari des d’Ucraïna. A veure si hi ha algú que m’envia una resposta!

Abans d’anar a dormir, el polonès Robert Lewandowki ens dóna bones raons per estar contents.  

dijous, 25 / abril / 2013

Al matí, quan venen les confraresses de la Mare de Déu de l’escombra, els ajudo a treure la pols dels objectes que hi ha damunt dels armaris de la sagristia: pujo a l’escala, els vaig baixant, ho netegen, entretant netejo els dalts dels armaris i, finalment, ho poso tot a lloc.

M’arribo a Sant Martí. En Camps ha enllestit la nova escomesa de l’electricitat i cal acabar alguns detalls dels focus de l’església que li vaig a comentar. En Toni ha netejat els teulats de la rectoria i ha tapiat les obertures que eren massa accessibles. Ara veurem quina serà la nova etapa de la casa.

Quan arribo a Anglès, hi ha en Xavier que ha vingut a instal·lar un altaveu potent al cancell principal de l’església. Anirà bé per si algun pare amb alguna criatura inquieta vol seguir la missa des del cancell o per quan participa molta gent a alguna celebració.

Vaig a dinar amb els de casa. També hi ha en Patllari i en Ferriol, dos dels mini nebots. Cada vegada que els veig, els veig més grans. En Jordi està acabant els detalls dels desaigües de l’era. Tot quedarà més polit. Dinem faves estofades.

Ens comuniquen la mort de Mn. Lluís Suriñach i Suñé. Havia nascut a Rocabruna el 1909 i ara tenia 103 anys, el capellà degà del clergat gironí. Va estudiar al Seminari de Girona i fou ordenat prevere el 1933. Va ser vicari de Calonge i després de Camprodon. El 1939 fou nomenat ecònom de Tregurà  i de Setcases. El 1946 fou rector de Sant Salvador de Bianya i de Sant Martí del Clot i el 1956 rector de Llanars, que exercí fins al 2011. El 1957 es modificaren els límits dels bisbats i la parròquia de Llanars va passar a formar part del Bisbat de Vic i Mn. Lluís fou incardinat a aquella diòcesi. El 27 de març de 2009 fou nomenat Prelat d’Honor de Sa Santedat. Des del 2011 residí, primer, a la residència sacerdotal “Monestir de Banyoles” i després a la residència sacerdotal “Bisbe Sivilla” de Girona on ha mort avui. Les exèquies seran a de sant Esteve de Llanars.

A la tarda plou i arriben a caure cap a 20 litres d’aigua.

divendres, 26 / abril / 2013 

Vaig cap a la Universitat Autònoma. En Bonaventura Bassegoda ens parla dels grans col·leccionistes de dibuixos de Catalunya: el valencià Vicent Vitoria, en Josep Planella Coromina, en Francesc Esteve i Sans, en Francesc Soler i Rovirosa, l’Alexandre de Riquer Ynglada, en Felix Boix Merino, en César Martinell... I els col·leccionistes de gravats, de teixits...

Dino a Gualba i a primera hora de la tarda sóc a la doma. El lampista, en Josep Camps, ha repassat algunes coses que feia dies que em portaven maldecaps: el colze de la canonada que porta aigua a la caldera de la calefacció de la casa (quin mullader i quines humitats ha provocat!), una volandera que deixava perdre gasoil al motor que el fa arribar a la calefacció. els fluorescents de la cuina...

En Narcís en comunica la mort de la seva mare, la Montserrat Peya i Llach (75a), una gran dona. La meva mare coneixia ja la seva mare de Can Llach dels Àngels. Una germana de la Montserrat, la M. Isabel, estava casada, amb l’advocat Masgrau, a Banyoles, on morí el 2004. Amb el fill, en Narcís, hem estat companys de feina uns 10 anys i vaig administrar la primera comunió als seus dos fills. També vaig oficiar les exèquies del marit de la Montserrat (en Cosme) i de la mare. Al cel sia. Em sap greu de no poder participar a les exèquies de la Montserrat per ser a la tarda de demà dissabte.

També m’assabento de la mort d’en Santi Massaguer Malleu, també a Palafrugell. Vivia prop del pis on vaig viure 15 anys, a Palafrugell, i ens parlàvem sovint. Era el director de la Revista de Palafrugell i la ser el Defensor del Lector a el Punt. Al cel sia. 

Cap comentari:

Publica un comentari