dissabte, 4 de maig de 2013

Ego sum via et veritas et vita, nemo venit ad Patrem nisi per me


dissabte, 27 / abril / 2013

A la matinada ha començat a ploure . Miro el pluviòmetre cap a les 9 i indica que han caigut uns 5 litres. Però no té pas ganes d’aturar-se...

M’assabento del cas d’uns germans bessons de Bonmatí que tenen distròfia muscular de Duchenne i que recull taps de plàstic per a investigació. No pararem de recollir taps.

Tot el matí va plovent. Quan pujo a dinar, s’han recollit 15 litres més.

Celebro la missa anticipada a Bonmatí. Una àvia em comenta que és la sogra d’en Marc Aguilar, un bon company de la universitat, nét d’en Fidel Aguilar i a qui vaig beneir el matrimoni a Sant Sebastià de la Guàrdia, fa uns 10 anys. L’azalea de la Rosa fa més goig avui que fa una setmana.

Sortint, i parlant del fred que està fent, en Manel comenta que ell havia vist neu a Sant Feliu de Pallerols, d’on és ell, el dia primer de maig. Jo, el 1972, vaig veure les muntanyes de Montserrat nevades el dia 27 d’abril (o sigui, fa 41 anys).

A Anglès celebro la missa vespertina. La dediquem a les famílies de la catequesi. Hi ha el bateig de 4 nenes (la Blanca, la Berta, la Nadya i la germana de la Nadia, l’Astrid) i 1 nen (l’Eloi). La celebració és simpàtica i agradable, si bé no puc baixar la guàrdia ja que també em cal vigilar la tropa d’escolans no fos cas que ens ensorressin la barraca (en Pau, en Marc, en Pol, en Blai, l’altre Marc –el renebot de Mn. Isidre- i en Roger).

A Palafrugell, a les celebracions de la mainada, també hi havia de dirigir els cants. A Anglès hi ha un grup de cant molt digne (en Josep M. Casadellà, en Josep M. Quer, la Pepi Colomer, la Maria Badia, la Sílvia Coll) i és una gran sort i un gran descans.

La Roser, la mare de la Blanca, ha fet un recordatori del baptisme de la colla ben simpàtic. I ara dissenyarà el diploma o recordatori de la mainada.

Els refiats queden penjats: això és el que li està passant al Barça. I em penso que va per llarg.

diumenge, 28 / abril / 2013

Avui la mallerenga no ha vingut a fer el seu discurs matinal al pati de la doma i es sentia lluny. O potser no vol saber res amb les garses que se senten. Quan obro el portal de l’església, sento el rossinyol que deu estar cantant per les bardisses de l’era de Can Ciscot, prop del molí vell.

A la missa de les 12 oficio les exèquies de la Carme Balañà, la consogra d’en Josep de Can Ravell. El cognom Balañà el conec de Palafrugell. I si, abans de la missa en ve a saludar els Balañà de Palafrugell que resulta són nebots de la Carme. La Carme havia estat de la junta del Casal del Jubilat d’Anglès i era una persona coneguda i estimada.  I l’església queda plena de flors amb els centres que hi deixa la família.

Vaig a dinar de restaurant. Faig una petita caminada i em passejo pel parc de la Font del Canyo. Dóna gust sentir els refilets d’un rossinyol que deu fer niu per les bardisses del Rissec. Al restaurant hi coincideixo amb gent coneguda: un que havia fet d’escolà, l’altre que li havia fet de mestre... 

A la tarda vaig a fer una passejada a Hostalric, volto pel recinte del castell (que albiro cada dimarts i cada divendres de tots costats i  on no hi havia pujat mai) i per dintre de la vila. Tot plegat fa el seu goig. De passada, quan faig el viatge de retorn, m’arribo fins a Massanes on hi saludo Mn. Rossend Roca. Ni a un poble ni a l’altre hi havia estat mai.

El dia ha estat cluc i ha anat plovisquejant. S’han recollit uns 5 litres.

dilluns, 29 / abril / 2013

De bon matí, plou amb ganes, com si fes una colla de dies que ho hagués plogut. Arriben a caure uns 7 litres.

En Josep em comunica la mort de la Montserrat Masachs de Can Salica. Havia nascut a La Cellera. Em recorden que el seu marit,en Marcial Masferrer, morí ofegat un dia que anà a pescar (el 1970). Acostumava a participar a totes les activitats del poble i de la parròquia. Era una dona vitalista. La darrera vegada que vaig saludar-la i férem broma va ser el 7 d’abril, al dinar de l’Oncolliga. I en ocasió de la setmana santa, va participar a la missa quan vaig anar a celebrar-la al centre de dia. 

Feia temps que la coneixia. El seu germà és religiós claretià, el P. Lluís Masachs. Aquests dies és a Bòsnia. El conec des de petit ja que un oncle de la meva mare també era religiós claretià, el tiu Quildo Clotas. Va ser el P. Lluís qui l’assistí quan morí a Perpinyà. Alguna vegada havia vingut a casa acompanyat del P. Lluís. Quan mori el tiu, el P. Lluís continuà visitant-nos un cop l’any. Un estiu vaig passar uns dies amb ell i amb la comunitat claretiana de Perpinyà.    

Al migdia i a la tarda torna a fer un parell de ruixats, amb trons inclosos. I cauen 12 litres més.

dimarts, 30 / abril / 2013

Em sembla que ha anat plovisquejat  tota la nit. Han caigut uns 7 litres. Sembla que no ha de ploure més si bé encara es veu el cel tapat.

A Vilassar, com cada dimarts, em toca fer fitxes. La que destaca és la del relleu de sant Jordi a la capella del Bon Consell de l’Ajuntament de Barcelona. També haig de traslladar alguna figura que pesa lo seu.

Cap al migdia ha anat sortint el sol enmig dels núvols i el dia s’ha caldejat una mica. De retorn dino a Gualba si bé no encerto el menú. A més, darrera meu, un altre comensal va comentant en veu alta les seves facècies i les seves aventures pensant que ens interessen a tots els altres clients. Sento que diu que és metge i va explicant l’historial clínic d’uns seus “pacients” que suposadament coneix a algú dels que hi ha al restaurant. No sé si és metge o no, però llenguallarg i llengua moll, segur que ho és.

A la tarda oficio les exèquies de la Montserrat Masachs. M’assisteix l’Àngel Codina de Can Vinyes de La Cellera , o sigui el P. Daniel Codina de Montserrat. Es veu que la Montserrat li va fer de dida quan era petit ja que la família de la Montserrat (la seva mare, el P. Lluís, en Jesús, la Montserrat) van ser acollits a Can Vinyes.

Quan acabem molta gent ve a saludar el P. Daniel. I quan tothom es fora, ell i jo parlem un xic de Montserrat i de les acusacions injurioses i calumnioses d’algun diari espanyolista. Els hi tenen botada. També parlem de l’obra escultòrica de l’Enric Monjo a Montserrat. Em comenta que ara s’està inventariant i ordenant el museu de l’escultor, a Vilassar de Mar. Li dic que alguna cosa en sé.

Al vespre em fa mal l’esquena i tinc malestar. Encara bo que el Borussia en dóna una bona alegria.

dimecres, 1 / maig / 2013

Mandrejo mitja horeta al llit. Però no m’hi acabo de trobar bé i em llevo. Cauen quatre gotes.

Un cop oberta l’església, al despatx, preparo el suplement del full parroquial i la celebració del migdia. En Josep em comunica la mort d’en Joan Masachs de Bonmatí. L’anava a visitar cada mes i demà també volia visitar-lo.

A les 12 celebro la missa de la festa de la gent gran. M’entristeix que no els acompanyin ni fills ni néts, i ho manifesto així. Potser caldria preparar-ho un xic, però s’hauria de trobar alguna forma que hi participés la mainada i el jovent del poble, possiblement des dels centres d’ensenyament, ni que fos esperant els avis a la sortida de l’església. No sé com caldria organitzar-ho.

Vaig a dinar amb les famílies de la mainada que venen a catequesi a Bonmatí. El dinar és al local social de Sant Julià. Per l’entorn es senten refilar un parell de rossinyols. La trobada és cordial i agradable. El pare i els oncles de l’Adrià són els qui han preparat la paella d’arròs. M’assec prop de la família d’en Robert, al costat de la Lluïsa (l’àvia d’en David) i de la Tarsi i en Joan, que són els qui m’han portat el parament i l’amanida.

A l’hora dels postres es comparteixen les coques que ha preparat cada mare. Com qui diu és una mena de concurs i a mi em toca fer de jurat i no puc menysprear els oferiments. Val a dir que el tros que agafo de cada coca correspon a una meitat de la meitat d’una ració de les que preparen. Però així anem.

Quan acabo de Sant Julià vaig a la Burés. Hi ha dinant la gent gran d’Anglès, l’alcalde i els regidors. Val a dir que hi ha força més gent que no pas a l’ofici. Passo taula per taula a saludar el parell de centenars d’assistents. És un gest que els comensals agraeixen i que m’ensenyà a fer la M. Lluïsa. Val a dir que molts es pensen que he dinat allà. Va bé perquè puc saludar a molta gent diversa: la que em diu que el seu fill va venir a colònies amb mi a Sant Feliu (a la meitat dels anys 70), la que em diu que em coneix de Colomers on hi té una casa, el qui em pregunta per en Félix, el que em convida a visitar el pessebre que exposa a casa seva...

 Al vespre el Barça fa el ridícul: sempre s’ha dit que els refiats queden penjats. Ben bé que no rendeixen el que guanyen. No hi val l’excusa que els altres són molt bons a qui, a més, se’ls regala un gol.

dijous, 2 / maig / 2013

Comencem amb un dia lluminós.

Visito els ancians de Bonmatí: en Lluís, la Corona, la Josefina, la Margarita... A les 12 oficio les exèquies d’en Joan Masachs (92a) que també visitava cada mes. Hi participen els nebots de Sant Martí Sapresa i d’Anglès. La muller d’en Joan, l’Antònia, que també és germana d’un religiós claretià (el P. Lluís Turón, fill de Sant Martí Sapresa). Per raons de l’edat i de la seva situació física, no hi ha pogut assistir. Per la mateixa raó, tampoc hi pot participar alguna cunyada religiosa de la Immaculada Concepció.

Dino amb els de casa. A taula hi som la Carme, en Josep, l’Assumpta, en Jordi, la Nuri i jo. Els mini nebots, en Patllari i en Ferriol, han dinat abans.

A la tarda, a la doma, hi comença un curs d’informàtica per gent gran. Ho porten els de Mecacentre de Palafrugell. Quan jo era a Sant Jordi Desvalls també venien a fer-hi cursos de mecanografia.

Al vespre, després de la missa vespertina, hi ha la celebració de la penitència per la mainada que es prepara per la primera comunió. Ens hi ajuda en Ramon Oller. Ho fem tard perquè hi puguin participar els pares encara que són ben pocs els que hi participen.

I quan acabem la celebració, enllestim amb els pares alguns detalls per la missa de la primera comunió. Sobre les 10, pujo al pis.  

divendres, 3 / maig / 2013

El matí és lluminós i el cel, net i transparent. La paleta dels verds es barreja a la muntanya de Santa Bàrbara i el sol n’accentua la lluminositat. Cap al nord, es perfila la blancor dels Bastiments, del Cadí...

Vaig cap a Bellaterra. El viatge és tranquil. Quan m’aturo a l’àrea del Montseny, únicament faig servir els serveis i no hi prenc res: quines clatellades!
Arribo aviat al campus. El sol es fica per tots els racons i tot es fa agradable. Hi ha alguna clapada del borrissol dels plataners. També es sent algun rossinyol. Em sembla que feia temps que no sentia tants rossinyols. Al bar de la facultat menjo un mini i prenc un cafè amb llet: no arriba a lameitat de preu del que em tocava pagar a l’àrea del Montseny.

A classe, en Bonaventura, continua les seves lliçons sobre els grans col·leccionistes. Avui ens parla dels més contemporanis, amb col·leccions públiques que sovint han estat dipositades a museus del país.

Quan acaben les classes contesto un parell de trucades que trobo registrades al telèfon. I faig 45 kilòmetres fins a Gualba (on dino) i, després de més de 45 kilòmetres més, arribo a Anglès.

Abans d’anar a la doma passo a visitar l’Esteve. Sembla que vol marxar i m’acomiado d’ell amb la benedicció del Senyor: “Que nostre Senyor Jesucrist sigui a prop teu per protegir-te. Que guiï els teus passos i et segueixi per guardar-te. Que et miri amb amor, t’ajudi i et beneeixi...”

A l’església venen la mainada que celebraran la primera comunió. Estan molt esverats, com és habitual cada any. És dia de fer les maniobres. També hi ha el fotògraf, en Julián, que vol conèixer bé els moviments que es faran i em suggereix alguna variació. Hi ha mainada amb qui no costa gaire sintonitzar-hi. N’hi ha que sembla que hi venen per força. I n’hi ha que tant se’ls hi dóna. Quan hem fet tots els moviments, adaptant els que he après i estic acostumat a fer des de fa més de 30 anys, acabem dient el Parenostre i l’Avemaria. I que Déu hi faci més que nosaltres.

Abans de la missa ve un noi que em demana que li ajudi a fer els deures. Toca comentar un poema de sant Joan de la Creu:

 “En una noche oscura,
con ansias en amores inflamada,
(¡oh dichosa ventura!)
salí sin ser notada,
estando ya mi casa sosegada.                    

  A oscuras y segura,
por la secreta escala disfrazada,
(¡oh dichosa ventura!)
a oscuras y en celada,
estando ya mi casa sosegada.                    

  En la noche dichosa,
en secreto, que nadie me veía,
ni yo miraba cosa,
sin otra luz ni guía                             
sino la que en el corazón ardía.                

  Aquésta me guïaba
más cierta que la luz del mediodía,
adonde me esperaba
quien yo bien me sabía,
en parte donde nadie parecía.                   

  ¡Oh noche que me guiaste!,
¡oh noche amable más que el alborada!,
¡oh noche que juntaste
amado con amada,
amada en el amado transformada!                 

  En mi pecho florido,
que entero para él solo se guardaba,
allí quedó dormido,
y yo le regalaba,
y el ventalle de cedros aire daba.              

  El aire de la almena,
cuando yo sus cabellos esparcía,
con su mano serena
en mi cuello hería,
y todos mis sentidos suspendía.                 

  Quedéme y olvidéme,
el rostro recliné sobre el amado,
cesó todo, y dejéme,
dejando mi cuidado
entre las azucenas olvidado”.                   

 El noi, que no és cristià, està embadalit amb el poema i amb els comentaris que li faig, sense que sigui un expert de la poesia mística del segle d’or espanyol.  

A la missa, commemorant els apòstols Felip i Jaume, hi tinc un piló de coses per comentar amb Nostramo i amb la Mestressa. Estic segur que m’escolten, però , em faran cas?



Cap comentari:

Publica un comentari