dissabte,
27 / abril / 2013
A
la matinada ha començat a ploure . Miro el pluviòmetre cap a les 9 i indica que
han caigut uns 5 litres. Però no té pas ganes d’aturar-se...
M’assabento
del cas d’uns germans bessons de Bonmatí que tenen distròfia muscular de Duchenne i que recull taps de plàstic
per a investigació. No pararem de recollir taps.
Tot
el matí va plovent. Quan pujo a dinar, s’han recollit 15 litres més.
Celebro
la missa anticipada a Bonmatí. Una àvia em comenta que és la sogra d’en Marc
Aguilar, un bon company de la universitat, nét d’en Fidel Aguilar i a qui vaig
beneir el matrimoni a Sant Sebastià de la Guàrdia, fa uns 10 anys. L’azalea de
la Rosa fa més goig avui que fa una setmana.
Sortint,
i parlant del fred que està fent, en Manel comenta que ell havia vist neu a
Sant Feliu de Pallerols, d’on és ell, el dia primer de maig. Jo, el 1972, vaig
veure les muntanyes de Montserrat nevades el dia 27 d’abril (o sigui, fa 41
anys).
A
Anglès celebro la missa vespertina. La dediquem a les famílies de la catequesi.
Hi ha el bateig de 4 nenes (la Blanca, la Berta, la Nadya i la germana de la
Nadia, l’Astrid) i 1 nen (l’Eloi). La celebració és simpàtica i agradable, si
bé no puc baixar la guàrdia ja que també em cal vigilar la tropa d’escolans no
fos cas que ens ensorressin la barraca (en Pau, en Marc, en Pol, en Blai,
l’altre Marc –el renebot de Mn. Isidre- i en Roger).
A
Palafrugell, a les celebracions de la mainada, també hi havia de dirigir els
cants. A Anglès hi ha un grup de cant molt digne (en Josep M. Casadellà, en
Josep M. Quer, la Pepi Colomer, la Maria Badia, la Sílvia Coll) i és una gran
sort i un gran descans.
La
Roser, la mare de la Blanca, ha fet un recordatori del baptisme de la colla ben
simpàtic. I ara dissenyarà el diploma o recordatori de la mainada.
Els
refiats queden penjats: això és el que li està passant al Barça. I em penso que
va per llarg.
diumenge,
28 / abril / 2013
Avui
la mallerenga no ha vingut a fer el seu discurs matinal al pati de la doma i es
sentia lluny. O potser no vol saber res amb les garses que se senten. Quan obro
el portal de l’església, sento el rossinyol que deu estar cantant per les
bardisses de l’era de Can Ciscot, prop del molí vell.
A
la missa de les 12 oficio les exèquies de la Carme Balañà, la consogra d’en
Josep de Can Ravell. El cognom Balañà el conec de Palafrugell. I si, abans de
la missa en ve a saludar els Balañà de Palafrugell que resulta són nebots de la
Carme. La Carme havia estat de la junta del Casal del Jubilat d’Anglès i era
una persona coneguda i estimada. I
l’església queda plena de flors amb els centres que hi deixa la família.
Vaig
a dinar de restaurant. Faig una petita caminada i em passejo pel parc de la
Font del Canyo. Dóna gust sentir els refilets d’un rossinyol que deu fer niu
per les bardisses del Rissec. Al restaurant hi coincideixo amb gent coneguda:
un que havia fet d’escolà, l’altre que li havia fet de mestre...
A
la tarda vaig a fer una passejada a Hostalric, volto pel recinte del castell
(que albiro cada dimarts i cada divendres de tots costats i on no hi havia pujat mai) i per dintre de la
vila. Tot plegat fa el seu goig. De passada, quan faig el viatge de retorn, m’arribo
fins a Massanes on hi saludo Mn. Rossend Roca. Ni a un poble ni a l’altre hi
havia estat mai.
El
dia ha estat cluc i ha anat plovisquejant. S’han recollit uns 5 litres.
dilluns,
29 / abril / 2013
De
bon matí, plou amb ganes, com si fes una colla de dies que ho hagués plogut. Arriben
a caure uns 7 litres.
En
Josep em comunica la mort de la Montserrat Masachs de Can Salica. Havia nascut
a La Cellera. Em recorden que el seu marit,en Marcial Masferrer, morí ofegat un
dia que anà a pescar (el 1970). Acostumava a participar a totes les activitats
del poble i de la parròquia. Era una dona vitalista. La darrera vegada que vaig
saludar-la i férem broma va ser el 7 d’abril, al dinar de l’Oncolliga. I en
ocasió de la setmana santa, va participar a la missa quan vaig anar a
celebrar-la al centre de dia.
Feia
temps que la coneixia. El seu germà és religiós claretià, el P. Lluís Masachs.
Aquests dies és a Bòsnia. El conec des de petit ja que un oncle de la meva mare
també era religiós claretià, el tiu Quildo Clotas. Va ser el P. Lluís qui
l’assistí quan morí a Perpinyà. Alguna vegada havia vingut a casa acompanyat
del P. Lluís. Quan mori el tiu, el P. Lluís continuà visitant-nos un cop l’any.
Un estiu vaig passar uns dies amb ell i amb la comunitat claretiana de
Perpinyà.
Al
migdia i a la tarda torna a fer un parell de ruixats, amb trons inclosos. I
cauen 12 litres més.
dimarts,
30 / abril / 2013
Em
sembla que ha anat plovisquejat tota la
nit. Han caigut uns 7 litres. Sembla que no ha de ploure més si bé encara es
veu el cel tapat.
A
Vilassar, com cada dimarts, em toca fer fitxes. La que destaca és la del relleu
de sant Jordi a la capella del Bon Consell de l’Ajuntament de Barcelona. També
haig de traslladar alguna figura que pesa lo seu.
Cap
al migdia ha anat sortint el sol enmig dels núvols i el dia s’ha caldejat una
mica. De retorn dino a Gualba si bé no encerto el menú. A més, darrera meu, un
altre comensal va comentant en veu alta les seves facècies i les seves
aventures pensant que ens interessen a tots els altres clients. Sento que diu
que és metge i va explicant l’historial clínic d’uns seus “pacients” que
suposadament coneix a algú dels que hi ha al restaurant. No sé si és metge o
no, però llenguallarg i llengua moll, segur que ho és.
A
la tarda oficio les exèquies de la Montserrat Masachs. M’assisteix l’Àngel
Codina de Can Vinyes de La Cellera , o sigui el P. Daniel Codina de Montserrat.
Es veu que la Montserrat li va fer de dida quan era petit ja que la família de
la Montserrat (la seva mare, el P. Lluís, en Jesús, la Montserrat) van ser
acollits a Can Vinyes.
Quan
acabem molta gent ve a saludar el P. Daniel. I quan tothom es fora, ell i jo parlem
un xic de Montserrat i de les acusacions injurioses i calumnioses d’algun diari
espanyolista. Els hi tenen botada. També parlem de l’obra escultòrica de l’Enric
Monjo a Montserrat. Em comenta que ara s’està inventariant i ordenant el museu
de l’escultor, a Vilassar de Mar. Li dic que alguna cosa en sé.
Al
vespre em fa mal l’esquena i tinc malestar. Encara bo que el Borussia en dóna
una bona alegria.
dimecres,
1 / maig / 2013
Mandrejo
mitja horeta al llit. Però no m’hi acabo de trobar bé i em llevo. Cauen quatre
gotes.
Un
cop oberta l’església, al despatx, preparo el suplement del full parroquial i
la celebració del migdia. En Josep em comunica la mort d’en Joan Masachs de
Bonmatí. L’anava a visitar cada mes i demà també volia visitar-lo.
A
les 12 celebro la missa de la festa de la gent gran. M’entristeix que no els
acompanyin ni fills ni néts, i ho manifesto així. Potser caldria preparar-ho un
xic, però s’hauria de trobar alguna forma que hi participés la mainada i el
jovent del poble, possiblement des dels centres d’ensenyament, ni que fos
esperant els avis a la sortida de l’església. No sé com caldria organitzar-ho.
Vaig
a dinar amb les famílies de la mainada que venen a catequesi a Bonmatí. El
dinar és al local social de Sant Julià. Per l’entorn es senten refilar un
parell de rossinyols. La trobada és cordial i agradable. El pare i els oncles
de l’Adrià són els qui han preparat la paella d’arròs. M’assec prop de la
família d’en Robert, al costat de la Lluïsa (l’àvia d’en David) i de la Tarsi i
en Joan, que són els qui m’han portat el parament i l’amanida.
A
l’hora dels postres es comparteixen les coques que ha preparat cada mare. Com
qui diu és una mena de concurs i a mi em toca fer de jurat i no puc menysprear
els oferiments. Val a dir que el tros que agafo de cada coca correspon a una
meitat de la meitat d’una ració de les que preparen. Però així anem.
Quan
acabo de Sant Julià vaig a la Burés. Hi ha dinant la gent gran d’Anglès,
l’alcalde i els regidors. Val a dir que hi ha força més gent que no pas a
l’ofici. Passo taula per taula a saludar el parell de centenars d’assistents.
És un gest que els comensals agraeixen i que m’ensenyà a fer la M. Lluïsa. Val
a dir que molts es pensen que he dinat allà. Va bé perquè puc saludar a molta
gent diversa: la que em diu que el seu fill va venir a colònies amb mi a Sant
Feliu (a la meitat dels anys 70), la que em diu que em coneix de Colomers on hi
té una casa, el qui em pregunta per en Félix, el que em convida a visitar el
pessebre que exposa a casa seva...
Al vespre el Barça fa el ridícul: sempre s’ha
dit que els refiats queden penjats. Ben bé que no rendeixen el que guanyen. No
hi val l’excusa que els altres són molt bons a qui, a més, se’ls regala un gol.
dijous,
2 / maig / 2013
Comencem
amb un dia lluminós.
Visito
els ancians de Bonmatí: en Lluís, la Corona, la Josefina, la Margarita... A les
12 oficio les exèquies d’en Joan Masachs (92a) que també visitava cada mes. Hi
participen els nebots de Sant Martí Sapresa i d’Anglès. La muller d’en Joan,
l’Antònia, que també és germana d’un religiós claretià (el P. Lluís Turón, fill
de Sant Martí Sapresa). Per raons de l’edat i de la seva situació física, no hi
ha pogut assistir. Per la mateixa raó, tampoc hi pot participar alguna cunyada
religiosa de la Immaculada Concepció.
Dino
amb els de casa. A taula hi som la Carme, en Josep, l’Assumpta, en Jordi, la
Nuri i jo. Els mini nebots, en Patllari i en Ferriol, han dinat abans.
A
la tarda, a la doma, hi comença un curs d’informàtica per gent gran. Ho porten
els de Mecacentre de Palafrugell. Quan jo era a Sant Jordi Desvalls també
venien a fer-hi cursos de mecanografia.
Al
vespre, després de la missa vespertina, hi ha la celebració de la penitència
per la mainada que es prepara per la primera comunió. Ens hi ajuda en Ramon
Oller. Ho fem tard perquè hi puguin participar els pares encara que són ben
pocs els que hi participen.
I
quan acabem la celebració, enllestim amb els pares alguns detalls per la missa
de la primera comunió. Sobre les 10, pujo al pis.
divendres,
3 / maig / 2013
El
matí és lluminós i el cel, net i transparent. La paleta dels verds es barreja a
la muntanya de Santa Bàrbara i el sol n’accentua la lluminositat. Cap al nord,
es perfila la blancor dels Bastiments, del Cadí...
Vaig
cap a Bellaterra. El viatge és tranquil. Quan m’aturo a l’àrea del Montseny,
únicament faig servir els serveis i no hi prenc res: quines clatellades!
Arribo
aviat al campus. El sol es fica per tots els racons i tot es fa agradable. Hi
ha alguna clapada del borrissol dels plataners. També es sent algun rossinyol.
Em sembla que feia temps que no sentia tants rossinyols. Al bar de la facultat
menjo un mini i prenc un cafè amb llet: no arriba a lameitat de preu del que em
tocava pagar a l’àrea del Montseny.
A
classe, en Bonaventura, continua les seves lliçons sobre els grans
col·leccionistes. Avui ens parla dels més contemporanis, amb col·leccions
públiques que sovint han estat dipositades a museus del país.
Quan
acaben les classes contesto un parell de trucades que trobo registrades al
telèfon. I faig 45 kilòmetres fins a Gualba (on dino) i, després de més de 45
kilòmetres més, arribo a Anglès.
Abans
d’anar a la doma passo a visitar l’Esteve. Sembla que vol marxar i m’acomiado
d’ell amb la benedicció del Senyor: “Que nostre Senyor Jesucrist sigui a
prop teu per protegir-te. Que guiï els teus passos i et segueixi per guardar-te.
Que et miri amb amor, t’ajudi i et beneeixi...”
A l’església venen la mainada que celebraran la primera comunió. Estan
molt esverats, com és habitual cada any. És dia de fer les maniobres. També hi
ha el fotògraf, en Julián, que vol conèixer bé els moviments que es faran i em
suggereix alguna variació. Hi ha mainada amb qui no costa gaire sintonitzar-hi.
N’hi ha que sembla que hi venen per força. I n’hi ha que tant se’ls hi dóna.
Quan hem fet tots els moviments, adaptant els que he après i estic acostumat a
fer des de fa més de 30 anys, acabem dient el Parenostre i l’Avemaria. I que
Déu hi faci més que nosaltres.
Abans de la missa ve un noi que em demana que li ajudi a fer els
deures. Toca comentar un poema de sant Joan de la Creu:
“En una noche oscura,
con ansias en amores inflamada,
(¡oh dichosa ventura!)
salí sin ser notada,
estando ya mi casa sosegada.
A oscuras y segura,
por la secreta escala disfrazada,
(¡oh dichosa ventura!)
a oscuras y en celada,
estando ya mi casa sosegada.
En la noche dichosa,
en secreto, que nadie me veía,
ni yo miraba cosa,
sin otra luz ni guía
sino la que en el corazón ardía.
Aquésta me guïaba
más cierta que la luz del mediodía,
adonde me esperaba
quien yo bien me sabía,
en parte donde nadie parecía.
¡Oh noche que me guiaste!,
¡oh noche amable más que el alborada!,
¡oh noche que juntaste
amado con amada,
amada en el amado transformada!
En mi pecho florido,
que entero para él solo se guardaba,
allí quedó dormido,
y yo le regalaba,
y el ventalle de cedros aire daba.
El aire de la almena,
cuando yo sus cabellos esparcía,
con su mano serena
en mi cuello hería,
y todos mis sentidos suspendía.
Quedéme y olvidéme,
el rostro recliné sobre el amado,
cesó todo, y dejéme,
dejando mi cuidado
entre las azucenas olvidado”.
El noi, que no és cristià, està
embadalit amb el poema i amb els comentaris que li faig, sense que sigui un
expert de la poesia mística del segle d’or espanyol.
A la missa, commemorant els apòstols Felip i Jaume, hi tinc un piló de
coses per comentar amb Nostramo i amb la Mestressa. Estic segur que m’escolten,
però , em faran cas?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada