dissabte, 25 de maig de 2013

Omnia vincit amor, et nos cedamus amori

 dissabte, 18 / maig / 2013

Cap a les 4 de la matinada faig una aturada tècnica. I comença a caure un ruixat de valent. A les cinc en punt sembla que se m’ensorri el llit, em desvetllo de cop i faig un bot. Ha estat un fort tro i el segueix un autèntic temporal de llamps i trons. Com vaig sentir per Batet (l’any 1980 que també va ser plujós): “de Déu en avall, tot penja d’aigua”. I el pluviòmetre indica que han caigut 30 litres. O sigui que, aquesta setmana, hauran caigut més cap a 65 litres.

Ha deixat de ploure: val més!. El dematí ve el grup de catequesi. La mare de l’Elena vol que faci arribar als feligresos el seu agraïment per tants taps rebuts. Mentrestant han d’anar cada dia a Barcelona, a fer radioteràpia. Si Déu plau, a començament d’agost hi haurà la darrera sessió i a l’octubre podran retornar a una certa normalitat. Déu ho faci.

Baixo a comprar. És el dia de les botigues al carrer i es fa una fira al carrer de la Indústria. Hi ha moviment, i més n’hi hauria si la gent no s’hagués espantat amb la pluja.

Després de dinar, acabo de preparar les coses per les misses d’aquest diumenge. I com que aquesta tarda no hi ha missa  a Bonmatí, vaig a veure futbol, a l’estadi.

L’equip dels cadets de l’Anglès juga amb l’equip de la mateixa categoria de Sant Gregori. És un partit renyit i es fan una colla de gols. Finalment els nois d’Anglès guanyen per 7 gols a 5 del Sant Gregori. El que n’ha fet més ha estat en Gerard Vega, que és el capità i és el que juga millor. Sembla que el voldrien al Girona. També juguen bé en Pol, en Charri... Un dels pares que acompanya el seu fill em pregunta de quin noi sóc el pare. Li dic que ho sóc un xic molt xic de tots ja que sóc el mossèn. I es posa a riure.  

 A la missa vespertina d’Anglès hi participen feligresos de Vilanna, de Sant Julià, de Bonmatí, de Constantins i de Sant Martí. És una missa interparroquial, com passa sovint a aquestes pobles. També hi ha gent de Sant Feliu de Pallerols: de Can Nyeua, de Can Farranc, de Can Fuxell... Hi fan d’Escolà la Júlia, la Núria, en Marc i en Blai. Quin goig que fan!

Vaig a sopar amb en Ramon, la Montse i en Josep. Parlem d’una ermitana que viu als boscos de El Sallent, de l’asil de Banyoles...

diumenge, 19 / maig / 2013

És el diumenge de Pentecosta i, per tant, és el Roser de Sant Feliu de Pallerols i el Roser de Bonmatí.  Venteja de cap a mestral. A quarts de vuit del matí em telefonen per un tema de degoters a un teulat de Bonmatí.

Quan obro l’església d’Anglès, a les vuit, trobo una persona que s’espera per entrar. Em pregunta si és que avui no hi ha missa a les nou. Li dic que si, i que en tot cas cal esperar fins que siguin les nou.

Celebro la missa a Sant Martí. Amb en Joan, parlem de la comunió de la seva filla i dels dos nebots. Quan sortim comença a plovisquejar. I marxo cap a Bonmatí. Al migdia hi celebro la missa solemne de la festa major. Al primer banc hi ha l’alcalde i la pubilla del poble, que és la Laia Blanch Taberner, la néta d’en Joan i de la Maria de Cal Curt de Sant Martí. I la Rosa no hi cap...  

A la missa hi canta la coral Ipso Lauro de Bonmatí. Renoi, volen anar amunt: Haendel, Bach, Mozart, la Trinca... Mentre som a dintre l’església fa un bon ruixat.  A Anglès hi cauen cap a 20 litres.

Vaig a dinar amb la família d’en Joan i la Tarsi, amb els fills, les nores i els néts, tots ben eixerits. Hi ha ganes de compartir experiències i de compartir vida.

A la tarda havia d’anar a la Mirona per seguir l’actuació de l’Eduard (que m’hi havia convidat). Però no puc... Després m’assabento que li ha anat d’allò més bé. Per molts anys, artista.

dilluns, 20 / maig / 2013

Estem a un mes de l’estiu i encara sembla que estiguem a l’hivern.

El matí comença tranquil si bé el cel està força tapat i fa fresca. 

A les 11 celebro la missa dels difunts a Bonmatí, com correspon el segon dia de la festa major. Hi participem unes 45 persones. Hi fan d’escolà en Rodrigo i l’Elsa. Quan acabem la missa, amb els nens que es preparen per la primera comunió, fem una mica d’assaig.

Quan acabo, vaig cap a Palafrugell. Aparco al carrer Torras Jonama, encara tot encatifat de confeti. Una de les planxadores casualment em veu i em saluda efusivament. Dino a casa d’uns amics i, a la tarda, vaig a visitar una persona gran que feia dies reclamava la meva visita.

Tot i ser un dia festiu i de poca gent al carrer –després de les carrosses- també em trobo amb altres persones que, al carrer, em saluden.

De retorn, m’aturo a La Bisbal, a la botiga d’en Jaume Domènech. Ha acabat les obres de la nova botiga i ho prepara tot per traslladar-ho tot al nou edifici. Només li ha estat possible restaurar un dels rellotges que li vaig deixar (de finals del s. XIX)  i, l’altre, el té a trossos i algun tros ara no sap on el té.

Arribo a Anglès cap a les nou.

dimarts, 21 / maig / 2013

Com cada dimarts, surto aviat cap a Vilassar de Mar. El viatge és d’una hora. Aparco al carrer Cristòfor Colom. Mentre camino, em telefona l’Enric i estem una estona parlant. Acostumo a baixar per la cantonada del col·legi de la Visitació. Avui ho faig pel carrer de Ca l’Aduana. M’aturo a un bar a prendre un cafè. Al seu interior hi ha un regidor de l’Ajuntament. Jo no el coneixia, però es veu que vol que tothom s’assabenti de qui és ell. Les orelles es veuen aviat.

Al Museu treballo plafons diversos, dues imatges del Sagrat Cor i ajudo a la Montse a treure la pols d’alguna altra imatge.

M’aturo a dinar a Gualba. La mestressa em comenta que dos amics meus, ahir, també s’hi van aturar i em van deixar salutacions per mi: sembla que han estat  en Pere i la Teresa.  

A la missa vespertina, el sol entra de ple pel portal i m’enlluerna. La llum de la rosassa es projecta de ple al cambril de la Mare de Déu i la seva imatge queda embolcallada de llum de coloraines, les del vitrall. Aquest espectacle es repeteix cada final de maig i també a principis d’agost. A algunes esglésies, aquest fenomen estava molt ben calculat i es projectava a l’absis, uns dies determinats, especialment al solstici d’estiu.

dimecres, 22 / maig / 2013

Santa Quitèria, santa Rita, santa Vedruna...quantes dones de fer feina! I més en calen!  

Al matí enllesteixo un parell d’articles, una per Pregària.cat (el santoral del juny) i l’altre per la Revista de Banyoles (sant Cristòfor de Lícia).

La Roser em ve a presentar els dibuixos per confeccionar el diploma de la primera comunió. Parlem de gossos de vigilància.

Vaig a dinar a casa. Una lloca periquita cuida tres pollets d’oca. Aviat seran més grossos els pollets que no pas ella. Quan s’hi acosta algú, s’estarrufa amenaçadora i, si t’hi acostes massa, no dubte a clavar una picotada. Quan s’acosta el gos a flairar, li salta al damunt. Quin esvalot! Haig de rescatar el gos enmig d’un núvol de plomissol, i un temporal de crits del gos i de la lloca.  La gallina ha guanyat i el gos no s’hi acosta més.

Dinant, també parlem de gossos de vigilància.

A la tarda ve la mainada del reforç escolar. Ajudo a fer els deures a un vailet. Ha de redactar una reflexió sobre la pena de mort. Amb un altre, per fer exercici de lectura, comencem a llegir Romeu i Julieta de W. Shakespeare (traducció d’en Salvador Oliva).

Dijous, 23 / maig / 2013

Venen les noies de la Confraria de l’Escombra i esterregen l’església i les sales de catequesi.

Els grallers de La Cellera em comuniquen que els agradarà participar a la processó de Corpus. És d’agrair.

En Joan i en Manel porten el Sant Crist restaurat (i un parell de lleixes de sants) a Sant Martí Sapresa. Ara caldrà desmuntar un altar lateral, vell i arraconat, aprofitar la llosa i mirar si al suport (fet de pedruscall i d’obra) hi ha algun altre element aprofitable. També cal refer la instal·lació del presbiteri que ha quedat molt a la vista i fa mal d’ulls. I vaig a dinar a Can Valls, a Sant Martí Sapresa.  

A la tarda, els components del PulpoPop, en Pau Boïgues i l’Edgar Massegú, em conviden personalment a assistir, demà, a l’espai del Bòlit LaRambla - Sala Fidel Aguilar, on es presentarà l’aplicació GRpop. Es veu que l’aplicació GRpop és una nova forma de consumir àudio, una experiència de diàleg entre lloc específic i continguts. Són 18 cançons que es poden descarregar durant el recorregut que l’usuari es marqui per Girona. Uns temes que Pulpopop ha compost pensant en la ciutat amb lletres que fan referència a cadascun dels llocs més emblemàtics. Un itinerari que transforma la relació entre el paisatge i el “turista cultural” a partir de la idea de continguts d’àudio geolocalitzats en temps real.

Al vespre, fa una ploguda. Ja se sap: “Pel maig, cada dia un raig”. De fet, la dita és que “Per Sant Bernabé -10 de juny-, quaranta dies plogué, el primer o el darrer”. Espero que, aquell dia, sigui el darrer d’aquesta primavera tan plujosa. Una segona versió diu: “Per Sant Bernabé, quaranta dies plogué, pel davant o pel darrer”.  

Però a més del raig, refresca de valent. Enguany serà ben certa la dita castellana: “Hasta el cuarenta de mayo, no te quites el sayo; y para estar mas seguro, hasta el cuarenta de junio”.  

divendres, 24 / maig / 2013

Aquest curs ja he acabat les classes magistrals a l’Autònoma i, els divendres, també podré acumular hores de les pràctiques al Museu Monjo i avançar en el conjunt que em cal fer.

Vaig a Vilassar de Mar. Sortint d’Anglès i passant per Santa Coloma de Farners, ja m’he acostumat a trobar la mainada que va a l’escola. Segons trobi a un lloc, més a prop o més lluny, un noi o una noia, veig que vaig bé de temps o bé que vaig just. 

Per la ràdio, en Pere Portabella, en Toni Puigbert, en Josep M. Terricabras, en Xavier Bru de Sala fan una tertúlia ben interessant dedicada a la figura fantasmagòrica i esperpèntica de l’Aznar. El seu orgull li fa pensar que és el salvador del món. De bones a primeres, el Salvador és un altre. Val a dir que en Bru de Sala trepitja constantment els altres contertulians.  

Al Museu Monjo estan preparant l’exposició de pintures UNA de la pintora Eleine Etxarte que s’inaugura demà dissabte. A mi em toca avançar  treballant l’inventari de les obres de l’Enric Monjo: la mascareta del bust d’en Pau Casals del Museu Pau Casals de Puerto Rico, el bust del poeta xinès Xeng-Xeng, uns angelets, una dona nua, un relleu amb santa Anna i Maria Nena (a la fitxa vella hi consta com una Mare de Déu i el Nen Jesús i ho corregeixo: la criatura porta trenes, va vestida de col·legiala, porta un cistellet... ). També ajudo la Gemma a traslladar alguna figura ja inventariada perquè la pugui fotografiar.  I cantant i xiulant, passo així tres hores, des de les deu fins la una tocada.

Vaig cap a Gualba. Al taulell no hi ha la mestressa i hi ha el seu marit ja que la Montserrat té un fort pinçament a les cervicals. El menjador està ben ple. Mentre dino, vaig seguint les notícies. No hi ha manera de fer neteja de la política? Què volen arreglar uns polítics que estan marcats per la sospita ben fonamentada i el desprestigi absolut?

El Montseny es va tapant amb bromes que amenacen pluja. Pel whats app, amb els nebots tenim un debat sobre la samarreta que cobreix l’estàtua d’en Colom. Ahir va ser sobre Occitània, el Llenguadoc i l’occità. I tot xino-xano, vaig cap a Anglès. Pel camí, plovisqueja.

M’aturo un moment a un supermercat de Santa Coloma. Un gat, a l’entrada, s’apropa perquè li faci moixaines. Es veu que hi ha clients que, sortint, li regalen una llauna amb menjar. Ja pots anar esperant!

Al super, no hi ha manera que hi serveixin cacau en pols i sense sucre. I això que hi ha marques ben bones que en treuen al mercat: Valor, Alter Nativa – Comerç Just... Me n’ofereixen sense gluten (com si fos el mateix!) o en barra i amb edulcorants (tampoc és el mateix!). També em sorprèn que, a l’establiment, tot i ser d’una cadena coneguda i ser a Santa Coloma, no tingui un assortiment de galetes sense sucre que fabriquen a Can Tries.

Arribo a primera hora de la tarda a Anglès. Venen un parell de vailets a fer un xic de repàs. Vaig preparant un treball de fi de curs intentant treure algun entrellat del retaule de Sant Miquel de l’església de Sant Amanç. De moment, no hi ha gaire xixa.


Cap comentari:

Publica un comentari