dissabte, 18 de maig de 2013

Primum vivere, deinde philosophari


dissabte, 11 / maig / 2013

Vaig a les exèquies d’en Rafael Morató, a la residència Santa Teresa Jornet. Abans de la missa, hi saludo Mn. Jesús Franco i el dominicà P. Tomàs que hi ha celebrat la festa de la Mare de Déu dels Desemparats.

Saludo els oncles i la tia d’en Jaume, com també els germans i nebots, que alguns gairebé ni reconec. I  òbviament, la Rosa, la mare d’en Jaume i germana d’en Rafael. Feia dies que no ens trobàvem. El moment és dolorós. 

Oficiem la missa exequial a la capella de la residència. L’enterrament serà al cementiri de Calella, vora el mar, on també hi ha els avis d’en Jaume.

Cap a migdia ja sóc de nou a Anglès. En Raül i els seus amics preparen la seva festa d’aniversari a la sala de la doma.

A la tarda, vaig aviat a Bonmatí. Visito la Paquita que, de nou, ha estat ingressada uns dies a l’hospital de Santa Caterina. A les cinc em reuneixo amb els pares dels nens que faran la primera comunió el diumenge 26.  Parlem de la col·locació de les famílies, de l’ornamentació de l’església, de les fotografies, de les intervencions a la celebració.... Em sembla que aquest any anirem un xic millor que l’any passat.

A la missa hi fan d’escolà en Rodrigo, en Robert i l’Èlia, que és la neboda d’en Marc Aguilar.  Abans de la missa, en Manel i la Roser em demanen que els dediqui el llibre de La Parròquia de Santa Maria dels Turers de Banyoles. Em comenten que en surt la ressenya al darrer número de LES GARROXES.

Quan arribo a Anglès, en Raül ha acabat la celebració del seu aniversari amb els seus amics. Sembla que els ha anat bé i tot està endreçat. En Raül em presenta els seus amics: en Marc (que és qui més l’ha ajudat), en Joel, en Bruno, en Christian, en David (el fill d’en Natxo)... Em diuen que ara van a sopar a la Rutlla.

Abans de la missa vespertina, en Pere fa resar el rosari i cantar la salve. Una bona manera d’esperar. Hi venen a fer d’escolà tres dels nois que van fer la primera comunió: en Marc, en Blai i en Joan Maurici. Déu faci que continuïn. Com faig sempre amb els que col·laboren a la missa, els administro la comunió amb el Pa i el Vi.

diumenge, 12 / maig / 2013

És l’Ascensió del Senyor.  A les vuit s’escolta l’esclat del petard donant la sortida als que pugen caminant cap a Santa Bàrbara. Jo obro l’església. A més de l’aplec de Santa Bàrbara, també hi ha el de Farners, el de Sant Miquel de Susqueda, el del Roser del Pasteral...

A les nou hi fa d’escolà la Carla.
A Sant Martí, a la missa, hi participa poca gent: no acabem d’arribar a la trentena. Sortint visito uns quants malalts: la Maria, en Quim i en Joan, la Merxe, la Cecília i la consogra.

A les 12, a la gasolinera del DIA, ens trobem amb la meva neboda, l’Assumpta. També hi ha la Carme, en Josep i l’Aniol, els mini nebot. En Jaume no ha pogut venir perquè li ha sortit un servei d’urgència.  Amb un tot terreny ens enfilem cap a Santa Bàrbara.

Mentre anem ascendint, hi ha tot de gent que ja en baixa. Arribo just per iniciar la missa. Per l’entorn, hi veig menys gent que l’any passat. Hi participen una trentena de persones i un grup de mainada dels que van fer la primera comunió (si bé, a l’ofertori, surten tots). També em sembla veure-hi menys gent.

Davant mateix del portal de l’església hi ha tot de gent que va xerrant i ressona tot a l’interior i la celebració no resulta massa recollida. L’enllesteixo aviat.

L’Assumpta troba un racó per instal·lar-hi la taula. Anem a recollir el dinar: amanida, arròs, una taronja, aigua... Som uns 160 comensals.  En Nil i en Max es fan amics amb l’Aniol. Són tots de la mateixa edat però les dimensions són un xic diferents.

Es va emboirant el cel i la terra i la fresca es fa sentir. A quarts de cinc, pleguem veles i pirem avall.

A la tarda,a la doma, treballo un xic el santoral del mes de juny. Això del santoral és com un trencaclosques: hi ha sants que tenen dos o tres dies de celebració, a més, les celebracions actuals es barregen sovint amb les celebracions anteriors a la reforma del calendari, el 1969 i, encara, hi ha les celebracions variables. Al full diocesà d’avui m’ha fet gràcia adonar-me que situen la figura de sant Isidre al s. XVII.  I que consti que ja fa molts anys que no tinc res a veure amb el santoral que publica el full i que cada vegada hi detecto més errors.

Acabo el dia amb una cantarella que m’han recitat:
“Ning-nang, les campanes de Llafranc,
Ning-nang, qui les toca? Qui les mena?
Ning-nang, el burro de Can Domènec!”


dilluns, 13 / maig / 2013

Vaig de visita al centre d’atenció mèdica. Les coses haurien d’anar millor. M’injecten la primera dosi de la vacuna dl tètanus. Sóc del temps que només s’injectava quan hi havia una ferida feta amb un ferro brut.

Vaig a l’església de Sant Martí per preparar alguna petita reforma de fusteria: una creu nova pel Sant Crist, unes lleixes pels sants...

M’assabento que l’equip de cadets de futbol d’Anglès ha guanyat a Celrà i, per tant, la propera temporada jugarà a una categoria superior. En Gerard n’és el capità i la cosa no podia fallar. A més també hi jugaven en Pol, en Bruno, en Joel... Això no tenia pèrdua. En Gerard em convida a assistir al darrer partit, a l’estadi d’Anglès. No m’ho puc pas deixar.

De l’hort en recullo quatre xiulets per bullir, un enciam d’orelles de burro per l’amanida i també quatre carxofes tendres (les primeres) també per l’amanida (són boníssimes: de fet, les carxofes són de la verdura que més m’agrada i és bona crua, cuita, fregida, arrebossada, a la brasa, farcida al forn...).

A primera hora de la tarda passo de nou pel CAP a recollir les receptes que havia de supervisar el metge. I vaig cap a Bonmatí on em trobo amb la mainada que celebrarà la primera comunió: en Rodrigo, en Fabio, l’Elsa i en Robert. Fem una petita celebració de la penitència que, de fet, és com una mena de confessió pública ja que, mentre els vaig fent l’examen de consciència, ells vaig afirmant o negant si han fet això o allò altre.

A la missa vespertina fem memòria de la Mare de Déu de Fàtima. Quan acabem la missa entono el cant de l’Ave, però em surt el de Lourdes. Espero que no s’enfadi la Mare de Déu.


dimarts, 14 / maig / 2013

Quan sant Maties es celebrava el 24 febrer es deia que, per sant Maties, tan llargues són les nits com els dies. Avui però no es pot pas dir això ja que la llum del dia gairebé té doble durada que la foscor de la nit. Estem en els dies més agradables de l’any.

Avui no haig d’anar a Vilassar de Mar. Resulta que el personal del museu Monjo tenen una reunió especial i m’han dit que no hi anés. Ho aprofito per anar a Girona.

Cap a les 10 sóc a Sant Josep, l’antic convent dels carmelites descalços. Vaig a l’Arxiu Provincial. M’atén l’Isidre i molt amablement.  

Com que acabo amb temps, vaig al Museu d’Art, a l’antic palau episcopal. Els carrers estan plens de gent que visiten la mostra de flors. Val a dir que resulta pesat veure tanta gent. Espero que la mostra no mori d’èxit.

Quan gairebé estic a la plaça del Vi, m’adono que unes persones s’exclamen tot saludant-me. Són d’Anglès. Una és la Consol.

Al Museu d’Art m’haig de trobar amb en Toni Monturiol, si bé hi he anat massa aviat i encara està reunit. Mentre l’espero faig un tomb per les sales. Com m’ha passat sempre que hi he anat, quedo bocabadat davant d’algunes peces: el Crist en Majestat de Sant Joan les Font i el de Cruïlles, les imatges de la Mare de Déu del Mont i de la de Rocacorba, el retaule de Sant Pere de Púbol i el de Sant Miquel de Cruïlles... Quina meravella!

Quan en Toni em pot atendre, m’ensenya la peça que estic intentant estudiar.

A la sortida, a recepció, hi ha un parell d’homes que demanen informació per visitar el museu. Quan parlen amb la recepcionista ho fan en anglès i, quan parlen entre ells, m’adono que ho fan en hebreu. Els saludo: “Shalom”.  Fan la cara de satisfets. Em diuen que viuen en una ciutat entre Jerusalem i Tel-Aviv.

Quan baixo, davant de la Mare de Déu de la Pera, em trobo amb la Concepció. Com que va amb el casc, de bones a primeres no la reconec. Però immediatament s’atura i ens saludem.

M’aturo a Sant Feliu. Saludo el Santíssim Sagrament i la Mare de Déu del Remei. Veig que també li donen molta feina.

Quan surto de Girona, ja a Salt, els cotxes veïns em fan senyes. Finalment m’aturo  i m’adono que tinc una roda del darrera molt desinflada. Surto fins a Torre Mirona. El primer que faig és dinar i, mentre dino, pregunto si per allà hi ha algun taller mecànic, i me n’indiquen un de proper, davant mateix de les sales de ball de la Torre Mirona i la Bombolla.

Precisament l’Eduard em convida a la festa que hi haurà diumenge a la tarda a la Mirona on ell en serà un dels dj. Hauré d’anar-hi d’avi.

La Maria Pilar em comenta que hauran d’intervenir en Pere del cor, a Bellvitge. Precisament fa uns dos anys que a la Conxita, la seva esposa, li van fer una intervenció semblant, i bé que està.

dimecres, 15 / maig / 2013

A mig matí comença a plovisquejar.

Cap a migdia oficio les exèquies d’en Florenci Pidemont a Bonmatí. L’església queda plena. La muller, la Maria, havia estat cuinera d’hotel. La Maria Rosa, la  filla,  i el gendre viuen a Torroella de Montgrí. També hi ha gent de per allà que em saluden a la sortida.  

Vaig a dinar amb els de casa. A en Tiri se li ha fet vell el camió de tant anar amunt i avall i necessita comprar-ne un altre. Però els crèdits no són fàcils per molt que la feina funcioni més que correctament.

A la tarda, a la doma, ve la mainada del reforç escolar. Està plovent i arriben molls com ànecs.

Abans de la missa vespertina miro el pluviòmetre i marca que han caigut 20 litres d’aigua. Ben al contrari que la primavera passada.

dijous, 16 / maig / 2013

Ha plovisquejat tota la nit. Quan baixo comprovo el pluviòmetre i assenyala que han caigut uns 10 litres més. I va plovent.

Al matí feinejo pel despatx i preparo la redacció del suplement. Aquesta setmana hi surten diverses coses. En destaco la recollida de xavalla (o sigui “calderilla” ) de pessetes que servirà per ajudar a la investigació contra la distròfia muscular de Duchenne que pateixen dos germanets bessons de Bonmatí, en Marc i en Gerard.

Per ajudar l’Elena d’Anglès seguim recollim taps de plàstic que, fins ara, n’han arribat d’arreu, a més d’Anglès mateix (Palafrugell, La Bisbal, Avinyonet, Banyoles, Vilassar de Mar, Barcelona, Bescanó, Bonmatí, Sant Feliu de Pallerols...). 

I, al suplement, hi publico un petit editorial dedicat a aquestes recaptes.

Cap a migdia surto a comprar alguna cosa per dinar. De fet, a l’hort, gairebé hi ha de tot. Però de moment encara no hi tinc bestiar ni aviram per obtenir una mica de proteïnes, fora que em posés a cruspir-me els llimacs, les formigues, el pugó... o algun colom o tórtora que s’hi aturen.

Ara em ve al cap la gran descoberta que algun organisme ha fet dient que ens hauríem d’acostumar a menjar insectes i altres animalots ja que, al pas que anem, no hi haurà prou aliments per satisfer la població mundial. I aquests mateixos es deuen oblidar la gran especulació que hi ha amb tot això ja que, ara per ara, amb els cereals que es cultiven, es podria cultivar quatre vegades la població existent. El que ha tingut semblant idea el posaria a menjar formigues i mosques durant una bona temporada.

Sembla que, de moment, abans del migdia, ha deixat de ploure. S’han acumulat uns 6 litres de més.

A la tarda m’adono que, del sostre de l’habitació que està dedicada a planxar la roba, hi ha un degoter de gasoil. Renoi, només faltava això. Pujo a la dependència del damunt, on hi ha la caldera de la calefacció de la casa, i al terra està ple de gasoil, com si fos una piscina. Demano al lampista que vingui immediatament perquè ho vegi i ell telefona al tècnic de la calefacció perquè vingui a reparar-ho. El tub que condueix el gasoil està rebentat. Quin desastre!

Aquesta calefacció ha comportant un munt de problemes als meus antecessors i encara continua provocant-me’n, amb continus degoters d’aigua i de gasoil. El que va tenir la feliç idea d’instal·lar la caldera a les golfes, va quedar ben descansat.

Al vespre, després de la missa vespertina, tenim reunió amb la comissió del Corpus. Hi participen una vintena de persones. L’ànima n’és la Maria. Detecto molt d’entusiasme. Es clarifica l’horari, es distribueixen els sectors dels carrers on s’han de confeccionar les catifes florals de manera que en quedi tot el trajecte recobert, concretem l’ordre de la processó... I que Déu hi faci més que nosaltres.

divendres, 17 / maig / 2013

A dos quarts de deu venen a l’església els alumnes i professors de l’escola de la Vall dels Àngels. Celebrem la missa en honor de sant Francesc Coll, el fundador de les germanes dominiques de l’Anunciata. La mainada es comporta bé. Els nois i noies del cicle superior, dirigits per en Pep i la Sílvia, canten les cançons. Ho fan molt bé.

La missa resulta agradable. També hi participen una volada de mares dels alumnes i els feligresos que participen a la missa ferial. A l’hora de donar-se la pau faig pujar els alumnes que van celebrar la comunió ara farà dos  diumenges. Quin goig que fan!  A l’acabament convido formalment els nens i nenes a participar a la festa del Corpus, a “la festa del Pa, de les Flors i dels Colors”. Segur que, amb els seus cants, hi faran un paperàs.

Quan ha sortit la mainada i la gent, endreço l’església. I baixo cap a l’escola per compartir l’esmorzar amb els professors. Per no deixar els alumnes sols, esmorzen en tres torns. També és la manera de poder contactar millor amb cada professor: en Pep el professor de música, en Lluís el director, la Maria que havia estat monitora del MIJAC amb en Ramon, la Eli que és escocesa i professora d’anglès, .la Isabel i la Sílvia, que són asturianes i són professores de llengua espanyola, l’Anna que ha fet les fotografies de la missa, la Isa que ha fet una coca de ratafia que només puc flairar... 

A la tarda en dedico una mica a un treball de fi de curs. No sé si aclariré gaire res. Però de moment es tracta de recopilar material i investigar mínimament.

Quan vull enviar algun missatge m’adono que no hi ha connexió a la xarxa. Un altre godall mort!. Primer parlo amb la tècnica personal, la Nuri. I tot seguit amb el servei tècnic de Movistar. Sembla que el problema és en el receptor. A veure si demà venen a solucionar-ho. Una setmana de petits desastres, ja ho veig.  

La Ivette ve a treure unes fotografies de l’església d’Anglès per un treball d’un màster que està fent.

Al vespre ajudo a l’equip de voluntàries de Caritas que preparen els lots de menjar. En veig més del doble de quan vaig arribar. Renoi. De moment, sembla que la Divina Providència fa la seva feina i hi ha menjar.

L’Alfred i uns quants joves comencen els preparatius per anar a Lourdes, amb la Hospitalitat . A veure si s’hi apunta algú més.

Abans d’anar a dormir l’Atlètic de Madrid ens dóna una bona alegria. I si l’altre equip jugués més net, les coses li anirien diferent. A la propera temporada espero que l’entrenador de l’equip que ha perdut continuï com el seu entrenador. 

Cap comentari:

Publica un comentari