Inquietum est cor nostrum, donec requiescat in te.

 dissabte, 4 / maig / 2013

A les 10 venen els nois de la brigada parroquial (en Joan, en Ramon, en Raül) per col·locar bancs i cadires a l’església. Hi estem ben bé una hora i aconseguim que a l’església hi hagi més de 400 seients amb bona visibilitat per participar a la celebració de la primera comunió. A més, la seguretat és màxima, amb un accés a cada punta de l’església: el portal principal a occident, el portal de sant Miquel a tramuntana, el portal de la Catequística a migjorn i la porta de la sagristia (també amb accés a l’exterior) a llevant.

Vaig a dinar a La Cellera, a Can Co. Ens convida en Ramon per celebrar el Roser, la festa de La Cellera. Hi som en Ramon, l’Elies, l’Ignasi i la seva muller, en Jordi Jaume i jo. Dinar amb els companys ens porta a parlar de diversos temes: l’aplec a Puig de Frou i els seus incidents, el Barça, el papa Francesc i les seves misses ferials, les primeres comunions... El noi que porta el restaurant em comenta que segueix el DIARI DEL CAPELLÀ.

A la tarda celebro la missa anticipada a Bonmatí. Hi ha pocs assistents: la majoria són d’excursió. A Anglès hi participa més gent. També uns amics de Palafrugell que han portat un carregament de taps: en Manel havia buidat el pati de la Catequística i, de nou, n’hi ha un bon piló.

Amb amics de Palafrugell anem a la Rutlla. Ens hi trobem amb en Pere Espinet i parlem dels amics de Palafrugell: en Lluís Masdeu, en Josep , d’en Celler d’en Roca que havien estat alumnes seus, de l’avi Ravell que ja li han retornat l’escopeta que li havien confiscat...

diumenge, 5 / maig / 2013

El dia s’aixeca amb un cel blau i transparent i amb algun núvol que l’ornamenta.

A Sant Martí Sapresa, abans de començar la missa, em comuniquen la mort a Barcelona del P. Lluís Turón Lladó (nascut el 1927) i que és l’oncle de qui m’ho comunica. El dimecres passat, a Bonmatí, morí el cunyat del P. Lluís, en Joan Masachs, casat amb l’Antònia Turón. El P. Lluís era mig any més jove que Mn. Rossend Roca, també de Sant Martí. Hi ha també altres dues germanes del P. Lluís i de l’Antònia que són religioses de la Immaculada, la Dolors (n. 1919) i la Carme (n. 1925) i n’hi havia hagut dues altres que eren religioses hospitalàries.

Les petites reformes de la instal·lació elèctrica han millorat la il·luminació de l’església de Sant Martí. Ara caldrà anar per la pintura. Ja tinc alguna idea, però em cal trobar algun decorador que m’acabi d’ajudar.

Al migdia, a Anglès, celebro la missa de la primera comunió. Hi ha més de 400 persones assegudes i ben col·locades. Tot i que l’estiu s’acosta, molts vailets porten una bufanda enroscada al coll: tan aviat és amunt com avall.  Es veu que és la moda d’aquest any.     

La missa, senzilla, es segueix amb respecte i atenció. La devoció només la pot jutjar Nostre Senyor. Els 25 nenes i nens es comporten bé, i també els pares i avis, com és obvi. Abans i després de la missa, a alguna àvia que conec, li deixo el mocador perquè pugui eixugar-se les babes: i riuen!

A la tarda, després de descansar, vaig a fer una passejada fins a Brunyola, Sant Dalmai, Estanyol i tornant per Mas Llunès. L’esclat de la primavera deixa la vista sadollada de verds. A la carretera de Brunyola hi veig una creu de pedra que recorda el lloc on fou assassinat Mn. Lluís Albó Coronas, el 20 d’agost del 1936. Consta que abans de morir perdonà els seus assassins i que demanà uns instants per resar l’acte de contrició, cosa que no li fou concedida (de fet, expressant aquest desig i amb el martiri, ja el va fer ben viu).

dilluns, 6 / maig / 2013 

Al matí a lloc unes quantes coses que havien quedat barrigades i anoto els encàrrecs fets. Baixo al poble. Adquireixo tiquets pel dinar a Santa Bàrbara pels que venen de casa.

La M. Pilar em comenta que la mare de la sogra de la Núria Esponellà, a Ventalló, havia anat a escola amb la nostra mare i havien estat bones companyes.

A la catequesi hi falta la mainada més tabalots. I els grups funcionen. Val la pena fer catequesi amb mainada que en té ganes. Penjo un plafó amb els recordatoris (molts en forma de punts de llibre) que la mainada em van donar després de la primera comunió. Hi escric: Gràcies, Senyor!. Quan els nens i nenes es veuen allà, els agrada.

Em comuniquen la mort de l’Esteve Costa Sidera, cunyat d’en Lluis Plana i oncle d’en Ramon Masachs, companys meus. M’havia acomiadat d’ell el divendres passat. Al cel sia.

Em comuniquen la mort de Mn. Pere Font Verdaguer. Va néixer als Hostalets d’en Bas el 1932. Estudià al Seminari de Girona i fou ordenat el 1954. Més tard es llicencià en Història a la U.A.B. Va exercir el ministeri com a vicari d’Arbúcies. El 1957 fou nomenat rector de Vilajuïga i de Pedret i Marzà. Del 1959 al 1962 fou rector de Castanyet. El 1962 en fou nomenat de Pontós i de Romanyà d’Empordà d’on i, el 1972, d’Ermadàs. Càrrecs, aquests darrers, que mantenia en l’actualitat juntament amb el de rector de Parets des del 2004 i de Vilacolum i Vilamacolum, des del  2010. Del 2000 al 2003 fou arxiprest del Golf de Roses-el Manol i, del 2003 al 2006, arxiprest adjunt de l’Alt Empordà. Actualment també era consiliari de l’Associació dels Amics dels Malalts de Figueres, capellà dels Germans de les Escoles Cristianes de Figueres, capellà dels Tanatoris de Figueres, coordinador de parròquies de l’entorn de Figueres, capellà col·laborador de l’Arquebisbat Castrense i membre del Consell Presbiteral. L’enterrament tindrà lloc demà dimecres a Pontós.

dimarts, 7 / maig / 2013

A Vilassar de Mar, amb la Montse, parlem una estona de problemes diversos. Em toca remenar tot d’escultures de dones despullades i netejar-les per tots els racons. La fitxa diu que una és santa Maria Magdalena: sant Antoni, gloriós! També toca netejar un medalló dedicat a Archer Milton Huntington (+ 1955).

Anant i tornant pels carrers de Vilassar de Mar, passo per la plaça de l’Era, un dels escenaris que sovint apareix a la telenovel·la La Riera.

Quan arribo a Anglès em trobo amb la Neus Toy que em fa arribar salutacions de la família Vigas de Palafrugell. Agraït.

A la tarda hi ha les exèquies de l’Esteve Costa Sidera (94a). Hi ha tota la família de Becdejú i també bona part de la família de Can Hilari. Les presideix Mn. Lluís Plana. També hi participa Mn. Ramon Masachs.   

Mentre ens esperem, la Conxita de Can Tants em parla de la Magdalena Sist de Cant Tonetic. En Lluís em recita una maledicció que la mainada de la Cellera llençava contra la mainada d’Anglès quan s’esbatussaven per allà al pont de la riera d’Osor: “Anglesos, mal entesos, podrits i guenyos”. 

 dimecres, 8 / maig / 2013

És la festa de sant Miquel petit: antigament –fins fa uns 60 anys- era festa major a Anglès. I, a França, que tenen a sant Miquel per patró, van escollir aquest dia per l’armistici,i fan festa. Ara entenc perquè ahir vaig trobar tants francesos a l’autopista.  

Al despatx venen un parell de persones. Preparo el suplement i poso un xic d’ordre als papers.

Dino aviat i, poc després de les dues, surto cap a Bellaterra. Els companys hi fan la presentació del projecte de treball de fi de màster i m’agradarà saber com ho preparen, si bé a mi no em correspon fer-lo fins el curs vinent.

Quan arribo ja han començat. Hi ha una mena de jurat format per quatre professors: la Núria Llorens,  en Joan M. Minguet,  la Maria Garganté  i la Montserrat Claveria, que és la directora del màster.

Els temes són molt diversos, sempre a l’entorn de l’anàlisi i la gestió del patrimoni artístic, que de fet és la finalitat del màster. La presentació té una durada d’unes 4 hores, amb un petit descans de 20 minuts.

En Patxi Lòpez comenta l’estudi que fa entorn la salvaguarda del patrimoni artístic de Sabadell del 1936 al 1940. La Carla Moya comenta l’estudi que està fent de les esglésies mossàrabs a l’alt Aragó. La Marta Moreno comenta l’estudi que fa de 14 escultures romanes dipositades al museu de Cartago, a Tunísia.  La Montse Jorba comenta l’estudi que està fent de les imatges del Crist en majestat a l’entorn de la Cerdanya. La Montse Ezquerra presenta l’estudi que està fent del pintor Paco Garcia Vilella (1822 – 2001). La Xell Cano presenta l’estudi que està fent d’en Josep Bardolet Soler (1891 – 1982), intermediari del mercat de l’art. En Guillem Doce presenta l’estudi que està fent de la filmografia dedicada a la primera guerra mundial. L’Oriol Canadés està fent un estudi entorn dels experts que validen obres d’artistes i de les falsificacions. La Verònica Abenza  fa un estudi dels díptics de Jaca (s. XI) i el perfil femení d la promoció artística.

Després de cada tres presentacions, els professors fan les seves consideracions, amb algun moment de vehemència que resulta incòmode i a la vegada entretingut, com els debats d’algunes tertúlies televisives. És interessant quan, parlant dels díptics de Jaca, la Vero ens parla de la Felícia. Ves per on!. Després m’adono de la Felícia de qui parlava és de la reina d’Aragó, Felícia de Roucy..

Al moment de descans m’entrevisto amb la Núria per parlar de la investigació que m’agradarà fer sobre l’escultor Enric Monjo.

Quan  acabem les presentacions, amb la Montse Jorba, fem un tros de camí i parlem del projecte del seu treball. Són cap a les vuit i encara és clar. Faig d’una tirada tot el camí de retorn. Quan arribo cap a Massanes, plovisqueja. Arribo a Anglès quan ja han passat les nou. Darrera meu, sense que me n’adoni, em segueix en Pere i la Teresa amb el seu cotxe, venint de Llinars. 

dijous, 9 / maig / 2013

La temperatura de les matinades es va tornant més agradable i ja supera els 10º.

Al matí enllesteixo el redactat del suplement. És la feina dels dijous al matí. També envio una certificació de baptisme, telefono a la Paquita Amat(que ja és a casa altra vegada), baixo al poble i passo per la farmàcia i per la fleca...

Les noies de la Confraria de l’Escombra venen a netejar l’església. La Consol i la Paquita em parlen de la trobada de Vida Creixent a la Seu Vella de Lleida.

  

Dino amb els de casa. Amb les obres de millora de l’era, han obert de nou el pou de més de 16 metres de profunditat que quedarà al descobert davant mateix de l’entrada de la casa, amb un brancal que farà de banc i la boca coberta amb un vidre gruixut.

Recordo que el pou s’havia obert fa uns 50 anys. En aquell moment, els meus germans –en Josep i en Pere- en van extreure tot el fang que hi havia al fons fins arribar a la llosa. El fang es va escampar i estendre al davant de la casa i, d’entremig del fang, se’n van extreure molts fragments de ceràmica (penso que gairebé tota del s. XVIII) que s’hi havia llençat dintre.

El més curiós del pou és que mai ha servit com a pou ni ningú de la família ens havia dit que es fes servir ja que no hi ha aigua. Quan el netejaren, fa 50 anys, hi havia la llegenda que a dintre s’hi havia llençat un soldat francès –el 1808- i que per això s’havia deixat de fer servir. El cert és que no s’hi trobà ni ossos de cap mena ni aigua.

 

Amb en Tiri, en Jordi i la Nuri, mentre dinem, parlem dels llibres que llegeixen: el de l’Albert Sánchez Piñol , Victus 1714; el Kilian Jornet, Còrrer o morir...També parlem de la mare d’en Kilian Jornet que es diu Núria Brugada,  de l’atleta Albert Bosch de Sant Joan de les Abadesses que arribà tot sol al pol sud...

 I el que m’indigna és saber les dificultats que el meu nebot troba per aconseguir un crèdit per canviar de tractora del camió ja que ho té tot pagat, té la garantia de la demanda per fer feina, del mateix camió, d’una part del capital necessari... Potser seria bo recórrer al micromecenatge...

Després de la missa vespertina tenim reunió d’arxiprestat a La Cellera. En Jordi Jaume està afònic. Al tema d’estudi, parlem de com, el Vaticà II, planteja el concepte de prevere (o sigui, de capellà). També parlem del pelegrinatge a Lourdes de les parròquies de l’arxiprestat, la primera setmana de juny, i ens distribuïm la feina. A mi em toca fer la guàrdia per si hi ha algun enterrament o algun tema d’urgència a les parròquies. També parlem de la necessitat d’estructurar millor les agrupacions de parròquies  a partir de criteris més objectius.

Sopem al Centre i, cap a les 11, arribo a la doma.

divendres, 10 / maig / 2013

Vaig de nou cap a Bellaterra, a l’Atònoma. A la darrera classe amb en Bonaventura Bassegoda ens presenta el tema del gust i l’estudi dels pintors primitius (fonamentalment del romànic i del gòtic) especialment a l’estat espanyol i a Catalunya mateix. Si bé a Itàlia, amb Vassari, ja es tenia encarat i assumit, per aquí no va ser fins a les darreries del s. XIX que es valoraren adequadament.

A mig matí em telefona en Jaume per comunicar-me la defunció del seu oncle Rafael Morató Gual (89a). Era bon dibuixant i va ser dissenyador d’alta costura, fins els anys 80. L’havia tractat sovint, especialment quan vaig estar de vicari a Calella del Maresme.

Als peatges de l’autopista, aquests dies, hi ha cua de cotxes. No sé si perquè han fet pont llarg els francesos, si per les curses que hi ha a Montmeló, o perquè ja arriba alguna tongada de turistes... El cert és que a totes les barreres cal esperar.  

Puc marxar més aviat de Bellaterra si bé també m’aturo a dinar a Gualba. Com que la mestressa del restaurant ja fa dies que em veu, no s’ha pogut estar de preguntar-me de què treballava. Li he dit que anava dos vegades a la setmana a la universitat. I punt.

A les 5 oficio les exèquies de la Maria Salavedra. El seu marit, en Pere Albó, tenia maquinària agrícola. El seu fill Josep M. i la jove, l’Anna M. Sureda, dirigeixen l’escola La Miranda, a Sant Just Desvern, tal com m’explica en Pere Sureda, el consogre, abans d’iniciar la cerimònia. En Pere també m’explica que va fer d’escolà a l’església d’Anglès, quan era infant, durant 10 anys, amb Mn. Josep. Parlem de fa gairebé 70 anys.

Al vespre vaig a donar un tomb però torno aviat cap a la doma.