Dissabte, 12 / setembre / 2015
Estic cansat d'ahir i em llevo una horeta més tard que de costum. El matí mandrejo una mica pel pis. Llegeixo
la premsa i miro informatius valorant la manifestació d’ahir. Sembla que els
poders estatals tenen por i només saben esgrimir les armes de l’odi.
Espero que, si el 2016 es convoca una nova
manifestació, sigui per celebrar el camí assolit. Això sí, a veure si els organitzadors, a
l’hora de fer la reserva per participar-hi, han d’incloure-hi una gorra pel sol
i una sonda pel demés.
En Josep em comunica la mort d’en Josep Rams, el pare de l'Emili.
A la tarda celebro la darrera missa
anticipada de la temporada a la capella de Can Bonmatí.
A Anglès hi havia el tut de la Burés per
assenyalar les hores d’entrar o de sortir de la feina. A Palafrugell hi havia
el corn de Can Màrius per realitzar la mateixa feina.
diumenge, 13 / setembre / 2015
A les nou del matí, a Anglès, oficio les
exèquies d’en Josep Rams (94 anys). Era d’Osor. Se li havia mort un fill, fa
uns anys, quan anava a treballar al Golf de Pals, amb la família Parera. Pel
camí, a l’alçada de Rupià, se li tirà un cotxe al damunt. Un altre fill seu, l’Emili, és ben conegut ja que és l’arxiver
municipal d’Anglès. Hi participa una
bona volada de gent.
A dos quarts d’onze celebro la missa de Sant
Martí Sapresa. Encara puc assaborir alguna figa però ja van a la baixa.
Quan acabo de Sant Martí baixo cap a Constantins.
A les dotze hi tinc la missa de la festa major. Hi participen una seixantena de
persones, com sempre, ens hi acompanya el “cor parroquial”. Tota l’església està neta i endreçada, però
les humitats se la van menjant, especialment a la sagristia on sembla que
l’aigua hi entrà a raig algun dia de pluja.
Sortint de la missa, saludo l’alcalde del
municipi, l’alcalde de Sant Gregori. Li comento que caldria adaptar l’edifici
per donar-li diversos usos (com una mena de sala polivalent). Si no ho fem així,
ens caurà al damunt.
Mentre fem el pica-pica que han preparat els
veïns, també saludo i parlo amb la Montse i el seu marit. Ells veuen claríssima
la proposta.
Vaig a dinar a Ca l’Elisa. Feia dies que no
m’hi arribava. En Joan ha anat a servir el dinar de Constantins a Sant Gregori.
Esmerço la tarda a llegir, a escriure, a parlar amb amics, a
descansar...
dilluns, 14 / setembre / 2015
Vaig a l’ambulatori on hi tinc concertada una
visita amb el metge. La tensió és correcte però cal controlar millor la dieta
per evitar greixos i, sobretot, per controlar millor el sucre. Queda clar que
sóc massa dolç.
Participo i celebro a la missa de la festa de
l’ermita de Serralllonga, al terme de Brunyola, ja gairebé a Vilobí, però de la
parròquia de Brunyola, veïna de Sant Martí Sapresa.
A la missa hi assisteixen 42 feligresos de
l’entorn (alguns els conec ja de Sant Martí Sapresa), 11 religioses del
monestir de Santa Clara i 5 capellans: Mn. Esteve Sureda, Mn. Ramon Alventosa, Mn.
Lluís Mitjà, Mn. Jordi Pascual i jo, com a rector de Sant Martí Sapresa, veí de
Brunyola. Predica Mn. Ramon i les clarisses porten el cant.
L’Esteve ens convida els companys a dinar a
Sant Dalmai, al restaurant La Crosa. La tertúlia és animada parlant de la
situació del bisbat. Les properes eleccions també ocupen bona part de la
sobretaula, Tenim clares les opcions independentistes i el daltabaix que pot
suposar el que no guanyin.
Per temes relacionats amb la meva
investigació parlo amb el periodista Josep Playà, bon coneixedor de l’art del
s. XX a les nostres comarques.
Al vespre, els cantaires de Sant Miquel
reprenen les sessions d’assaig. Es preparen per acompanyar la missa a Sant
Amanç, el proper diumenge.
dimarts, 15 / setembre / 2015
El matí venen els paletes. Gràcies a Déu! Els
esperava des d’abans de l’estiu. Han de netejar els teulats i sanejar diversos
racons que provoquen molta humitat, sobretot damunt del cambril de la Mare de
Déu del Remei i, de rebot, al pis on visc.
A la tarda, a la Cellera, tenim reunió de la colla de companys de
l’arxiprestat. Comencem fent una pregària. Ens informem de diverses notícies:
companys malalts, robatoris (a Sant Martí Sapresa, a Santa Margarita de Vilobí
d’Onyar...). També parlem de la situació política del país i de l’entusiasme
que hi ha per fer un pas junts per assolir més llibertat i més dignitat. Sembla
que tots estem convençuts que cal que surtin elegits una majoria generosa de candidats
independentistes. La crisi dels
refugiats també ens ocupa bona part del temps. Parlem també dels reptes i de
les dificultats del curs que comencem: catequesi, celebracions...
dimecres, 16 / setembre / 2015
Tenim les exèquies de la Remei Vilà Moner (97
anys). Era de Can Moner del Pasteral i era vídua d’en Josep Gelada de Can
Figueriques on hi venien carbó i gasoil. Era devota de l’església de Sant Amanç
i havia procurat equipar-la de la roba d’altar necessària. Aquesta setmana
encara va fer-hi portar un ram de flors. Presideix les exèquies el claretià P.
Jordi Tarrés ja que és cosí de la difunta.
En Josep Gelada, el marit de la Remei, havia estat el fiscornaire de la cobla
orquestra As d’Anglès.
La cobla l’havia fundat en Pere Masats que interpretava la tenora, el trombó i el
piano, havia composat sardanes, fundà una fàbrica de llapis, va ser alcalde
d’Anglès el 1931... La cobla també
interpretà jazz. De la cobla també en va formar part en Pic d’Amer (contrabaix).
Cap al migdia, la Luisa, amb al seva
assistent, em venen a demanar per visitar l’església. Només faltaria!
Vaig a dinar a Banyoles. Passo per Sant
Gregori i deixo una comunicació de casament al registre civil. El trajecte fins
a Banyoles, passant per Constantins i Sant Gregori, és uns 5 quilòmetres més
curt.
A la tarda porto unes quantes capses de
llibres a la biblioteca del seminari. No trobo cap obstacle per arribar-hi tot
i que encara s’està rodant alguna escena de Joc de Trons (sembla que avui és el
darrer dia).
Puc saludar en Joan Ferrer (no l’havia trobat
des que havíem assistit a la defensa de la tesi d’en Jaume Angelats, ja fa uns
8 anys), en Josep Clara, l’Àngel Rodríguez...
A la tarda fosqueja aviat. Quan arribo a la
rectoria, cap a les 9, ja es fosc del tot. Al pati de la doma no hi ha ningú.
Però m’adono que hi ha algú a la porta d’entrar a la casa. Darrera una de les
reixes es veu quelcom que es belluga. No acabo de distingir de què es tracta.
En un primer moment penso que és una serp. Però aviat m’adono que és la cua
d’una ratassa que hi ha enfilada. No tinc res a les mans per foragitar-la, però
fent fressa i picant la porta, aconsegueixo espantar-la i fer-la fora.
Fa quatre anys que estic a Anglès. O potser
fa més? Era un divendres i no vaig poder celebrar la primera missa a l’església
parroquial. Recordo que em va recar molt.
dijous, 17 / setembre / 2015
Venen els paletes, Sembla que ja han cobert
el contrafort que queda damunt la capella del Santíssim, han canalitzat
l’entorn i han sanejat aquell racó que queda al costat de tramuntana, on no hi
toca mai el sol.
Al matí vaig a correus a enviar el meu vot
per les eleccions del dia 27. Espero que els meus candidats ho facin bé i facin
tot el possible per assolir la independència del nostre país.
Em comuniquen la mort de la Montserrat Julià
Riera (86a) que vivia a la Triassa. Avisat per la Maria Pèlach, veïna seva i cosina del seu marit que l’ha
atès aquests darrers temps amb tot l’afecte, m’havia acomiadat de la Montserrat
fa una setmana encomanant-la en mans del bon Déu. Ara ja ha travessat a l’altra
riba del mar de la vida i allà es trobarà amb el Mestre que la convidarà a
compartir la càlida tendresa de l’amor de Déu.
divendres, 18 / setembre / 2015
Oficio les exèquies de la Montserrat Julià.
Era filla de can Xuieques, una casa del municipi d’Anglès i de la parròquia de
Sant Martí Sapresa, on fou batejada. I el seu marit, l’Agustí, era de can
Rossinyol, també d’Anglès i de la
parròquia de Sant Martí Sapresa. L’abril del 2012 morí el seu marit, l’Agustí Sureda
Pélach (amb 88 anys). El gener del 2013 morí el germà de la Montserrat, en Josep (amb 80 anys),
el que vivia a can Xuieques. En Josep era bessó d’en Genís que morí el juny del
mateix 2013 i que vivia amb la Montserrat. Que el cel es puguin trobar tots
plegats, i esperem que no hi hagi cap temperi.
A la cerimònia hi participen els nebots i els
veïns. Avui toca llegir les benaurances i escullo la versió de sant Lluc
“Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres”. I sant Pau, a la
primera carta dedicada a Timoteu, ens ho ha deixat clar: “Hem vingut a aquest
món sense res, i ens n’anirem sense endur-nos-en res. Acontentem-nos de tenir
menjar i vestit. Els que volen enriquir-se cauen en temptacions i llaços del
diable, en molts desigs insensats i perniciosos que enfonsen els homes en la
ruïna i en la perdició. L’amor al diner és l’arrel de tots els mals. Per amor
al diner, alguns s’han allunyat de la fe i s’han clavat al cor les espines de
molts sofriments”.
Vaig cap Olot. A l’Art Cristià hi recullo les
imatges restaurades de sant Pere i de sant Pau de l’església de Sant Martí
Sapresa. Fa més de mig any que els hi vaig portar.
Faig un tomb per Olot i ho aprofito per
visitar l’exposició dedicada a en Miquel Plana a l’Hospici i a Sant Ferriol. Precisament, a
Sant Ferriol, hi puc saludar la seva vídua, la Conxita. Quan li recordo agraït
que en Miquel em va dissenyar el recordatori i el llibret de la meva ordenació,
em reconeix.
Cap a les dues vaig a casa d’en Pep, a la
ronda Fluvià. També hi ha en Miquel. Parlem de les pintures del seu pare, dels
germans, dels fills, d’en Lluís Güell, de les eleccions, de la situació del
bisbat...
De retorn, m’arribo a l'església de Sant Martí Sapresa a
deixar-hi les imatges restaurades. Sempre que vaig a Sant Martí Sapresa hi vaig
amb la por al cos, amb el temor de trobar-me l’església esbotzada i
desmantellada.
Ara ja hi falten menys imatges per restaurar! Quan vagi a l'Art Cristià a recollir les que tenen per restaurar (M. de D. dels Dolors i Nen
Jesús amb la Sagrada Forma), hi hauré de portar la imatge del Sagrat Cor i, més endavant, la de sant Josep.
A la doma, treballo una mica preparant un
llibret dedicat a la Mare de Déu del Remei.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada