En aquest poble airós us invoquem amb fervor: sigueu nostre protector, Julià, màrtir gloriós

  Dissabte, 22 / agost / 2015

Envio un missatge de felicitació a en Dani i l’Austin pel seu casament, a Washington.

Ahir, al taller, em van deixar un Citroën petit per anar amunt i avall tot fent la feina d’aquests dies. No hi vaig gaire segur. Però aviat m’hi acostumo.

A Bonmatí, els mosquits es diverteixen amb mi. Fins ara, semblava que els havia foragitat tot untant-me de Vicks vaporub. Em diuen que menjar espàrrecs els repel·leix.

diumenge, 23 / agost / 2015

Avui toca felicitar alguna Rosa que conec: és santa Rosa de les joves i, el 30 d’agost, santa Rosa de les velles.  

Celebro les misses del matí. A Sant Martí tenim l’aniversari de la Nativitat i església s’omple. La família Mascort és llarga.

Al migdia, després de descansar una mica, dino tranquil·lament. A la tarda, vaig a donar un tomb. Pel camí puc berenar amb quatre figues que trobo (sembla que per aquí no s’aprecien gaire perquè n’hi ha moltes per terra). També menjo avellanes tendres, que ja són ja ben bones, un préssec boníssim d’un presseguer mig abandonat, quatre grans de raïm...

Però els mosquits també continuen divertint-se amb mi.

dilluns, 24 / agost / 2015

Em passo bona estona llegint i cercant informació sobre les destruccions del 1936. 

A mig matí vaig a trobar-me amb l’Emili Rams per si disposa d’uns llibres que estic buscant.

A la tarda m’arribo a l’ambulatori per demanar hora per una analítica que tinc receptada. Ho aprofito per anar a caminar una estona.

dimarts, 25 / agost / 2015

Al matí baixo al poble a fer-hi alguna compra. A la tarda passejo i completo la caminada del matí

Al despatx em ve una noia que busca en Francisco Isach. Em comenta que li han dit que morí el febrer del 2014 però que ella no s’ho acaba de creure. Li confirmo el fet. Ella diu que no pot ser, que ningú li havia dit res.  

Al vespre, des de Palafrugell, em comuniquen la mort de la Maria Dolors Bofill Colls. En poc temps l’han precedit les altres dues germanes seves: primer, la Rosa, i seguidament, la Montse. Que al cel es trobin totes.

Dimecres, 26 / agost / 2015

A mig matí vaig a recollir el cotxe. S’ha canviat tot l’embragatge. Entre una reparació i l’altra me’n faig la mesada.

Poc després del migdia surto cap a Solius. Em trobo amb l’Albert i parlem de la imatge de la Mare de Déu que presideix l’església. És una talla molt elegant que va ser tallada el 1968 per en Josep Martí Sabé i que va ser un obsequi del aquell moment bisbe de Girona Narcís Jubany.

Quan acabo la feina fem la pregària de sexta amb la comunitat monàstica. També hi participen Mn. Francesc Catarineu, rector de Sant Fèlix de Sabadell, el seu vicari i alguna altra persona. I un cop acabada la pregària del migdia, anem al refetor, a dinar.

A la taula som una 15 de persones, entre monjos i hostes. Mentre dinem, llegeixen la vida de Jorge Bergoglio. L’etapa que es llegeix és el moment de la seva joventut. I després de dinar, de nou anem a l’església per la pregària de nona.  

Abans de marxar, pujo a l’arxiu del monestir a cercar fulls de goigs. Trobo els goigs de sant Julià de Briude, celebrat el 28 d’agost. En faig còpia. Aniran bé per l’ofici del proper diumenge, a Sant Julià del Llor.

Aprofito la tarda per anar a visitar a la tieta de can Mateu. Feia dies que no la veia. Està tranquil·la. Tinc la oportunitat de saludar el bisbe emèrit de Lleida, Mons. Joan Piris, que passa uns dies al geriàtric.

I cap a Anglès, que hi falta gent. Hi arribo ben suat i una bona dutxa se’m posa bé. Celebro la missa vespertina.  

Al vespre envio la lletra dels goigs de sant Julià a la Remei. En fa un full molt ben presentat per cantar el proper diumenge.

dijous, 27 / agost / 2015

A primera hora vaig a l’ambulatori. Mentre espero que m’atenguin, vaig saludant i em van saludant la gent coneguda. Avui m’extreuen sang per fer una analítica.

Quan pujo cap a la doma, ho aprofito per anar a sacar pa i un xic de coca de flequer, a Can Centena.

Després d’esmorzar, surto cap a Barcelona.  M’hi haig d’entrevistar amb la professora Teresa Camps.

Arribant a la Meridiana, me la imagino tota plena, el dia 11 de setembre. Es veuen moltes senyeres i moltes estelades. També es veu alguna rojigualda, però la proporció és baixa.

Giro pel carrer Sant Antoni Maria Claret, passo per sota l’hospital de Sant Pau i per sota el col·legi del Cor de Maria dels claretians fins arribar al passeig de Sant Joan. Travesso i m’entaforo pel barri de Gràcia pel carrer Tordera fins arribar al carrer Torrent de l’Olla, on deixo el cotxe aparcat. I, tot caminant, m’enfilo pels carrer de l’antiga vila: Travessera de Gràcia, Terol i, finalment, carrer Astúries. Seguint-lo, passo per la plaça del Diamant i arribo a la plaça de la Virreina presidida per la façana principal de la parròquia de Sant Joan de Gràcia. Recordo que a aquesta parròquia hi havia estat de rector un company meu, en Carles Mas de Xexars.

Al costat mateix de la plaça de la Virreina hi ha la casa de la Teresa. Allà em rep, al seu despatx. Les parets estan totes entapissades de llibres fins el sostre mateix. La majoria són, òbviament, d’art.

Parlem del treball que entre mans porto, o sigui sobre l’estudi de la destrucció i reposició del patrimoni religiós a la Diòcesi de Girona (1936-1962) i especialment de l’acció de l'església en la reposició del seu patrimoni desprès de la guerra civil a les parròquies de la diòcesi de Girona. És una recerca complexa amb moltes finestres per anar obrint i molts fils per anar estirant. El problema és anar trobant les finestres que cal obrir i els millors fils que cal estirar. Però bé, alguna cosa he anat trobant al llarg del curs passat.

Estem parlant una bona estona. M’ajuda a definir la graella de la investigació que es podria estar estenent a cada branca que es presenta. I sempre m’anima i m’empeny.   

He arribat a casa de la Teresa a les dotze tocades i acabo cap a les dues. Quan surto retorno cap el Torrent de l’Olla tot fent ziga-zagues. Fa calor. Dino a un restaurant del carrer Bonavista proper als jardinets del passeig de Gràcia, que ara es diuen jardins de Salvador Espriu. El restaurant és petit però s’hi escolten molts d’idiomes, també molt el català. Em dóna la sensació que tothom parla de viatges i de vacances.

Quan acabo, trec el cotxe de l’aparcament baixant el darrer tram del Torrent de l’Olla fins a desembocar a carrer Còrsega, gairebé on hi ha la seu de Convergència i, baixant per Pau Claris, vaig a trobar el carrer València. Un cop allà, giro a l’esquerra i m’adreço de dret cap a la Meridiana sortint així de la ciutat comtal. Hi ha trànsit, però no és intens.

A l’àrea del Montseny m’aturo a fer una becaina. Quan reprenc el retorn, em trobo amb un embús: sembla que un camió ha perdut càrrega. Arribant a Santa Coloma m’aturo un moment a fer-hi alguna gestió i, finalment, a quarts de sis, arribo a la doma. Estic xop de suor. I cap a la dutxa.

Sembla que l’aire condicionat no funciona bé. Renoi: t’arreglen una cosa i se n’espatlla una altra. O potser vol dir que haig de canviar de vehicle? Em balla pel cap alguna cosa tipus furgoneta o quatre x quatre. Però, una furgoneta grossa o una de petita? Per anar a la universitat o cap a Girona, m’anirà bé? I els aparcaments, com aniran? S’accepten idees.

divendres, 28 / agost / 2015

Sant Agustí: m’havien convidat a participar a la celebració solemne a la parròquia de Maria Reina de Barcelona. Però necessito calma i tranquil·litat. Aquesta setmana ja he voltat prou. També és el dia de sant Julià de Briude, patró de Sant Julià de Llor. 

Per les notícies, es veu que tenen ganes de trobar un Gürtel i un Botin catalans. Però sembla que no se n’acaben de sortir.  Em fa l’efecte que es fa molt soroll de boixets però no es fa gaire punta.

Vaig a dinar a Banyoles. I quan vaig per marxar, el cotxe m’adverteix que li falta oli al motor. Renoi. Vaig al taller i m’ho solucionen. I em diuen que l’aire condicionat no funciona. Ja m’ho semblava que alguna cosa no anava bé. A veure si serà veritat que hauré de comprar un cotxe nou. Però 150 mil quilòmetres no ho justifiquen massa. Això si, no penso gastar-m’hi pas gaire: o un furgó o una furgoneta, i avall.

Cap a les 11 em fico al llit i sento la gatzara que m’arriba des de la pista de Sant Julià de Llor. Hi actuen els MAPI’S FRIEND BAND CampiKipugui. Sembla que estiguin al pati mateix de la doma. Fa calor cal tenir oberta la finestra del dormitori. O sigui que fins cap a les 2 no s’acaba el rebombori. La doma i el pis fa com una mena de caixa de ressonància que fa que qualsevol soroll del poble o del mateix edifici sotragui els fonaments, les parets i les teules.