diumenge, 9 d’agost de 2015

Un poble que estima i avança donant-se les mans

dissabte, 1 / agost / 2015  

Al matí preparo les misses d’aquest diumenge.

A la missa anticipada de Bonmatí hi participa el Cor Evangèlic format per cantaires de la comunitat evangèlica d’Altafulla i de la comunitat evangèlica d’Anglès. Ha estat una celebració simpàtica.  

Després de la missa anticipada d’Anglès, vaig a sopar a la Cellera amb la Montse i en Ramon, com he fet ja altres vegades. Avui no hi ha en Josep que és amb els seus pares a Sant Antoni de Calonge.  

Com que estan fent obres al paviment dels carrers de l’entorn de la rectoria i de l’església, deixo el cotxe a la travessera de l’Era Nova i baixo cap a la rectoria per un camí que baixa del carrer Joan Maragall i el carrer d’Amer.

El sopar és una estona de cordialitat. També em poso al dia de diverses informacions relacionades amb Banyoles.

Quan surto de la rectoria, vaig cap al carrer d’Amer i pujo pel corriol que va cap al carrer Joan Maragall, a recollir el cotxe a l’Era Nova. Tot es fosc com la gola del llop: només es veu la llum del carrer de dalt.

Tot d’una, i com que no veig res, no alço prou el peu, m’entrebanco, perdo l’equilibri i caic per terra, intentant arrapant-me a la paret que em queda a la dreta. Sort que no em veu ningú: quina vergonya! M’alço tot seguit, sembla que no m’he fet res. Únicament em fa por que no s’hagin trencat les ulleres. Tot el demés, es pot refer sol.
 
Ja a la llum, veig que no tinc res enlloc i que les ulleres s’aguanten bé. Tinc una mica de rascada al braç esquerra, com si m’hi haguessin passat paper de vidre, que n’hauré fet en recolzar-me a la paret. Però, ni una gota de sang.

Un cop a casa, em rento bé el braç i la cara. Sembla que m’hagi toca el sol per la vermellor que m’hi surt.

M’assabento de la mort de la Pilar Simón, la vídua d’en Bernat Caussa: una molt bona persona que col·laborà en diverses activitats de la vida parroquial de Palafrugell. Al cel sia, que em penso que té ben merescut. Faig arribar el condol a un dels fills, i que em penso que és qui més l’ha atès.


diumenge, 2 / agost / 2015

És el dia de la Mare de Déu dels Àngels, Aquesta diada sempre em porta el record de la mare, la Marina dels Àngels.

La mare era de Valveralla, un veïnat de Ventalló. De fet, ella havia nascut a Ventalló, al carrer del Mar (el 1916). De més gran, els seus pares es traslladaren a viure a Valveralla, a casa de la seva mare, a can Jou.

Quan va tenir uns 12 o 13 anys, se n’anà a passar l’estiu a Calella de Palafrugell, a servir a can Lloveres, que eren uns familiars i tenien un parell de nens per cuidar, un amb un problema al caminar. Els estiuejants ja anaven per aquell veral i la botiga de can Lloveres hi tenien feina.  

A Calella de Palafrugell es va fer amiga de la Raquel i hi gaudí de debò banyant-se al mar. En tinc alguna fotografia ben eixerida. Quan marxà de Calella, no es va veure més amb la Raquel. Quan vaig anar jo a Palafrugell em deia que hi tenia una amiga que es deia Raquel. I un dia, una senyora, em va dir que, a Banyoles, sabia que hi tenia una amiga que es deia Marina: era la Raquel. La mare i la Raquel no es van retrobar fins un dia que vingué la mare a Palafrugell i la vaig portar a casa de la Raquel. L’endemà de l’encontre, la jove de la Raquel, la Victòria, em trucà per informar-me que la Raquel havia mort sobtadament. Quan ho vaig comunicar a la mare, es va afectar molt.  

L’oncle del meu avi era Mn. Joaquim era aleshores el capellà custodi del santuari dels Àngels i, a partir d’aquell hivern o primavera fins el 1936 la mare va formar part del personal de servei del santuari. Aquells anys d’estada al santuari ompliren de vivències agradables la seva vida i constantment els evocava, si bé també hi va viure algun episodi molt dolorós com l’incendi de les Gavarres (el del 1928?), les destrosses de la Guerra Civil (especialment el 21 de juliol) i altres.

L’oncle Mn. Joaquim tenia una moto BSA que ella utilitzava per anar a proveir pel santuari, especialment a Girona. Cavalcant aquella màquina, va fer furor entre el jovent d’aquell entorn, talment una seductora valquíria.    

Quan estic preparant la missa a Sant Martí, una àvia porta uns llantions en acció de gràcies pel bon naixement dels seus néts, uns nois bessons que s’anomenen Martí i Lluc.

Al migdia, a la missa d’Anglès, també hi participa el Cor Evangelista. Són alguns més que no pas ahir. Donen un to festiu i diferent a la missa parroquial. El sentit i el ritme dels seus cants són diferents dels nostres. La lletra dels cants, traduïda al català, s’inspira en els himnes de l’Apocalipsi.

A la tarda, acabo l’article sobre els objectes d’art a la parròquia d’Anglès per publicar al programa de les Gales. Demà al matí l’envio.

També preparo el santoral del setembre per pregaria.cat.


Dilluns, 3 / agost / 2015

El matí, després d’anar a fer la sessió de recuperació, em disposo anar a Olot, a recollir unes imatges de l’església de Sant Martí Sapresa al taller de l’Art Cristià, on les han restaurades. També hi porto dues imatges per restaurar: la de la Mare de Déu dels Dolors i una imatge del Nen Jesús eucarístic.

L’Assumpta, la meva neboda, em telefona per comunicar-me que s’està morint el seu sogre, en Xavier Carbonell. Quan sóc a Olot, aparco i vaig a casa de la Rosa Serra per assistir amb la pregària en Xavier que mor. I passo la resta del matí amb la Rosa i l’Assumpta ajudant a preparar els tràmits, intentant encomanar pau i esperança.

Mentre estic a casa de la Rosa, em telefona la meva germana de Vic, la M. Pilar, per comunicar-me que s’ha mort el seu marit, en Joan. Renoi! Un cop he dinat, amb la Rosa i l’Assumpta, surto cap a Vic. No ha estat possible deixar les imatges a l’Art Cristià que està tancat.

Vaig a Vic pel coll de Barcons. No tardo gaire a arribar-hi. M’adreço al tanatori. Hi trobo la M. Pilar tota sola. Acaben de sortir els fills per alguna gestió. Estem una estona parlant. També preguem un xic. I em comenta quatre idees per les exèquies.

Arribo a Anglès cap a dos quarts de set del vespre. He fet sobre els 150 km de carretera. Estic xoc de suor. Passo per la dutxa i baixo a celebrar la missa vespertina. Preguem per en Xavier Carbonell i per en Joan Parets, el meu cunyat.


dimarts, 4 / agost / 2015 

A dos quarts de vuit del matí sóc a Girona per fer-me una analítica. Em cal passar per les oficines de l’asseguradora per demanar un permís per una prova genètica. Entre una cosa i altra, acabo cap a dos quarts de nou.

Vaig a Anglès, obro l’església i endreço el pis. Cap a les 10 vaig a recuperació. I poc abans de les 11, surto cap a Olot per assistir a les exèquies d’en Xavier Carbonell, a Sant Esteve.

Aparco sense dificultats prop del Fluvià i pujo cap a l’església. Presideix les exèquies Mn. Lluís Solà, el rector. L’església està plena, que ja és dir. Al llarg de la cerimònia no puc deixar de pensar en el dia de la meva ordenació, aquí mateix, i pregar per tants que hi eren i ara ja no.

Quan acabem, expresso el condol a la Rosa, en Jaume, l’Assumpta, l’Aniol, la germana d’en Xavier, l’Elvira... També em trobo amb el meu germà Josep i la meva cunyada Carme, amb el pintor Ministral que em saluda efusivament, amb l’Arcadi Calzada i la seva família, amb en Josep Valls, amb l’Ignasi, amb en Puig, la M. José...

Quan acabem, passo per l’Art Cristià. Resulta que fan vacances. I jo, amb les imatges amunt i avall, fent-me companyia.

Retorno cap a Anglès. Abans d’arribar-hi, m’aturo al restaurant Sant Marçal d’Amer a dinar. Un cop a Anglès, em dutxo i em canvio. La camisa i la roba interior estan xopes de suor. Hi deixo les imatges: deuen estar ben marejades d’anar amunt i avall.

Cap a les tres surto cap a Vic, per l’eix. Abans de les 4 arribo i aparco a prop de l’església parroquial de Lurdes, a l’avinguda de l’Estadi. Em trobo amb en Martirià Torras i la Pilar, que em conviden a prendre un refresc. I de mica en mica van arribant familiars, amics i coneguts. L’església de Lurdes s’omple.

Presideixo les exèquies i m’assisteixen el rector (Mn. Francesc Chia) i Mn. Ramon Devesa, que havia estat rector d’Osor. La Concepció, la germana cantaire, acompanya la cerimònia amb algun cant. També hi ha els altres germans: en Josep, en Pere i la M. Àngels. Hi som tots sis, i també nebots, cosins, ties...

Acabem cap a les sis i baixo cap a Anglès. Em dutxo, em canvio de nou i poso en marxa la rentadora. I celebro la missa vespertina. Quan acabo la missa, estenc la bugada i sopo un xic. I em canvio de nou la camisa que m’ha quedat altra vegada amarada.

I baixo cap a la plaça Catalunya, la plaça del pastís. Participo al festival que, cada vespre d’aquesta setmana, organitza la comunitat Evangèlica d’Anglès. També hi participen els Cantaires de Sant Miquel interpretant tres cants: Queda’t amb nosaltres!, Ningú no compren ningú, Alça’t radiant. A mi em toca dir unes paraules de salutació. Hi ha una volada de gent de la parròquia. El ritme del festival es força feixuc.

Pujo a la doma cap a les onze i vaig de dret al llit. No tinc gairebé temps d’encomanar-me a Déu. I m’adormo.


dimecres, 5 / agost / 2015

A veure si avui tindré un xic de tranquil·litat. Cap a les 10 vaig a recuperació. Sembla que l’espatlla es va destensant i el dolor es va difuminant. Ja portem 15 sessions.

Quan surto, passo per la botiga de l’ANC per reservar plaça als autocars per participar el dia 11 de setembre a la Meridiana. També reservo una camiseta del dia i els altres patracols.

Tinc el despatx obert. Amb la calor que arriba a fer, no m’estranya que no pugi ningú.

Cap a la una surto cap a Banyoles. Comentem els incidents familiars de la setmana i la situació del país.  

I a la tarda, després de descansar una mica,  retorno cap a Anglès de nou


Dijous, 6 / agost / 2015
  
A les 8 del matí, en Miquel ve a recollir-me a la doma. També l’acompanyen la seva dona i una amiga. Avui anem a Montserrat com hem fet altres anys.

A dintre el cotxe, i ja a la carretera, comentem les incidències de la setmana. N’hi ha una colla. Pugem ràpid cap a Montserrat per l’eix transversal i per l’eix del Llobregat. Arribem al santuari cap a dos quarts de 10. 

Anem a la cafeteria a esmorzar una mica i, quan acabem, ens adrecem a la Basílica. Hi ha missa solemne en ocasió de la festa de la Transfiguració. Però també, com sembla costum en els monestirs benedictins, un noi (bé, un home fet i refet, en Pau Valls) fa professió simple dels vots monàstics.

Presideix la celebració l’abat P. Josep M. Soler. Entre els que concelebrem, al meu costat hi ha el salesià Ramon Bosch de Badalona (que sembla conèixer el germà Pau Valls). També hi concelebren el P. Manuel Nin, el P. Salvador Plans (que felicito en ser avui el seu sant), el P. Carles Garí, el P. Daniel Codina, el P. Josep Massot, el P. Bernabé Dalmau... En Bernat Juliol de Girona és un dels diaques. Al cor també hi ha el P. Josep de C. Laplana, el P. Hilari Raguer... De fet, com que els monjos que es dediquen a l’ensenyament a alguna universitat no tenen cap compromís, els concelebrants som una bona colla. També hi ha capellans forasters, alguns són africans.

La nau de la basílica també fa goig amb familiars del germà Pau, una bona volada de carmelites vedruna...

Quan acabem, baixem tot xino-xano cap el self-service on hi dinem. A la tarda descansem un xic, tot i que es fa difícil trobar una bona ombra per escapar-nos de la calorada. I les poques que hi ha, estan plenes de gent.  Passem per la basílica i, com que veiem molta cua per pujar al cambril, estem una bona estona asseguts a un dels bancs més propers al presbiteri. També hi ha força gent pregant. Com diu Pere a l’evangeli d’avui: “Rabí, que n’estem de bé aquí dalt!”.

Sortint de la basílica, anem a comprar algun producte de record de la vista. Baixem a recollir el cotxe que tenim aparcat avall. I anem a visitar l’antic monestir de Santa Cecília de Montserrat reconvertit recentment en espai d’art Sean Scully. És una proposta ben interessant. No es pot dir que sigui un museu, tot i que s’hi exposen diverses peces de l’artista irlandès. És sobretot un espai de silenci, de pau, de color... Immergint en aquell ambient, hi quedes com difuminat, com diluït...

El juliol del 2011, Sean Scully també instal·là el darrer vitrall al costat occidental del mur de tramuntana a la Catedral de Girona.   

Cap a les nou em deixen a Anglès. Vaig de dret sota la dutxa, menjo una fruita, bec, llegeixo una mica, i cap a descansar, amb el permís de la xafogor.


divendres, 7 / agost / 2015

Acompanyo en Raül i en Moussa a la Pilastra. Volen passar el matí allà practicant un xic de caiac i banyant-se.

Com cada matí vaig al centre de recuperació: pessigolles elèctriques, microones dosificat, exercicis per reforçar, estiraments... M’acomiado d’en Josep que és el fisioterapeuta que m’ha atès aquestes darreres setmanes. Li agraeixo la bona feina i les atencions.

Passo a visitar els ancians impedits de Bonmatí: la Maria, la Paquita, en Rosendo, la Margarita, la Paquita, la Maria, la Teresa, la Dolors, en Josep...  Amb l’estuba d’aquests dies, estan molt atuïts.


Vaig a recollir els nois a la Pilastra. No els baixava massa aigua i no han pogut practicar massa.

Ja a casa, dino tranquil i descanso. A la tarda enllesteixo l’article sobre l’església de Sant Julià de Llor i el patronatge de sant Julià de Briude. I envio l’article a la Remei per publicar a la revista L’AMIC de Bonmatí.

A la tarda, en Manel Cardellach em porta fulletons sobre la doctrina de l’Església entorn el compromís que hem de tenir els cristians amb la nostra terra: “Els cristians, compromesos amb el futur de Catalunya i la seva gent”, amb textos del papa Francesc, dels bisbes de Catalunya, de Mons. Antoni Deig, de l’abat de Poblet P. Maur Esteva, del Beat Pere Tarrés, del venerable bisbe Torras i Bages... i també amb el testimoni de varis cristians mediàtics com la il·lustradora Pilarín Bayés, el periodista Antoni Bassas... I és que, com recull el papa Francesc “la pau es fonamenta no tan sols en el respecte dels drets de l’home, sinó també en els drets dels pobles, particularment el dret a la independència”. Qui en vulgui saber més, que miri a www.cristians.cat


Cap comentari:

Publica un comentari