diumenge, 23 d’agost de 2015

Vostra santa Assumpció celebren els cristians...

dissabte, 15 / agost / 2015

Al dematí celebro les misses habituals dels dies festius: a les 9 i les 12 a Anglès i, a dos quarts d’onze, a Sant Martí.  A la una del migdia, a Bonmatí,  oficio les exèquies de la Conxita Noguer (87 anys), la vídua d’en Pere Costa. Un dels fills és el propietari dels Àrids Vilana. La seva cunyada és la Rosita d’Anglès.

Dino a Banyoles celebrant el sant de l’Assumpta. Amb la Carme, en Josep i els seus fills. Un dels gendres, precisament el marit de l’Assumpta, en Jaume, està treballant. També hi ha la seva mare, la Rosa, amb l’Assumpta. Dels mini nebots hi falta en Ferriol que és a colònies.

En Martirià prepara diverses mostres de pasta que ha portat d’Itàlia. Ens comenta les seves vacances acampant al costat del llac de Bracciano, al nord de Roma. Entre les coses que més els ha agradat han estat la visita a Roma (especialment la piazza Navonna, els musei Capitolini, el Foro, el Colisseu... ), la gran necròpolis etrusca de Cerveteri i un castell medieval de per allà.

Quan he descansat una mica, a la tarda retorno cap a Anglès. En Pep Frigola ens ve a celebrar la missa vespertina. Em porta salutacions dels amics comuns que tenim a Palafrugell. Tristament, a la missa hi participa poca gent, escassament una cinquantena de persones. En Pep regala a la parròquia un fulard que servirà per adornar l’altar major. La capsa de cuir que ens regalà fa tres anys, serveix per contenir la Reserva al Sagrari. Als assistents a la missa, els regala un volum del seu llibre Una vida para Àfrica (2010), la versió castellana del seu llibre Tota una vida per Àfrica (Cossetània, 2008), ja exhaurit.

Amb en Pep anem a sopar a La Cellera, amb en Ramon. Sopem al Centre. Quan acabem en Ramon em retorna a Anglès però abans ens cal fer un gran joc pel poble, fent ziga-zagues, per localitzar el seu cotxe.


diumenge, 16 / agost / 2015

Sembla que el dia es lleva més lluminós que els darrers. Celebro les misses del matí i, després de la que celebro a Sant Martí, visito un parell d’ancians.

Quan acabo la missa del migdia, des de Palafrugell, em comuniquen la mort de Mn. Vicenç Fiol i Navarra. Havia nascut a La Jonquera el 1938. Va estudiar al seminari de Girona i fou ordenat capellà el 1961 a l’església del seminari. Successivament fou vicari de Tordera, Caldes de Malavella, Sant Pere de Figueres i Palafrugell. El 1981 fou nomenat rector de Regencós i Esclanyà on continuà enfortint des d’aquestes parròquies veïnes les vinculacions amb la Vila del Peix Fregit. Des del 1978 fins el 2010 fou rector d’Ullà, tampoc massa lluny de Palafrugell. Fou capellà obrer vinculat al Col·lectiu de Capellans obrers dels Països Catalans i amb la HOAC. També participà amb Justícia i Pau i fou cofundador del Fòrum Joan Alsina. Darrerament col·laborà amb l’associació Àkan i amb el Col·lectiu de Dones en l’Església i altres col·lectius compromesos.  Del 2008 fins el 2014 fou rector d’Albons, Bellcaire d’Empordà, Marenyà i La Tallada d’Empordà. Des del 2014 vivia a la residència Bisbe Sivilla de Girona.  Havia començat a relacionar-me amb ell quan formàvem part del mateix arxiprestat estant jo a Sant Jordi Desvalls i els pobles de l’entorn, del 1987 al 1994. La relació fou més propera quan, essent jo rector de Palafrugell, compartírem amistats i esdeveniments familiars diversos. Sempre l’he tingut per un bon company.

Dino tranquil·lament i, a la tarda, surto a fer una mica de caminada, una mitja horeta. Desemprés, al pis, llegeixo una mica i escric alguna cosa: penjo el DIARI DEL CAPELLÀ corresponent a la setmana passada i envio la ressenya de sant Maurici per la Revista de Banyoles.


dilluns, 17 / agost / 2015

Al matí rondo per la rectoria i pels locals de la doma. Dino aviat.

A la tarda vaig cap a Ullà, per participar a les exèquies de Mn. Vicenç Fiol. Ens comuniquen que, per voluntat pròpia, no presideix les exèquies el bisbe ni hi concelebren els capellans assistents. També expressà el desig d’una cerimònia senzilla i familiar.

Tots els carrers d’Ullà estan col·lapsats de vehicles. Després de voltar una estona, trobo aparcament cap al camp de futbol. Quan arribo a l’església la trobo abarrotada. Em situo, amb els companys, prop del presbiteri. Entre els assistents s’hi veuen moltes cares conegudes. La nau barroca la presideix la noble i venerable imatge de la Mare de Déu de la Fossa, la Marededéu més antiga de les comarques de Girona (s. XI). Porta la cerimònia Mn. Rossend Darnés i l’assisteix Mn. Lluís Costa.

El guió i els textos de la cerimònia han estat redactats pel moment. Sabent geografia, un es va situant. Pràcticament només el Parenostre és el que coneix i repeteix tothom. L’Eucaristia té una durada de més d’una hora.

Es clou la cerimònia amb intervencions diverses en nom de la família, dels capellans obrers de Catalunya, dels grups on ha treballat, de les parròquies on ha estat rector i, la darrera, de la Quima Tomàs, interrompuda sovint pels aplaudiments que li impedien acabar la seva llarga i entusiàstica reflexió. 

El fèretre amb el difunt ha entrat a l’església poc abans de les 4 iniciant tot seguit la missa. L’acte ha acabat a les 5’45, quan s’ha portat el fèretre a l’exterior. I tot seguit he saludat molta gent, especialment molts amics, coneguts i saludats de Palafrugell. I també molts companys.

Surto d’Ullà a les sis tocades. Vaig per Verges, Jafre, Colomers, Sant Jordi Desvalls... Quants records, quants amics, coneguts i saludats... Quants trossos de la meva memòria i del meu cor per aquests camps, per aquests giravolts, per aquestes cases, per aquestes esglésies...

Arribo a Anglès per celebrar-hi la missa vespertina. Fa d’escolà en Víctor. “Preguem, germanes i germans, per Mn. Vicenç, amb aquesta Eucaristia i que aquesta trobada nostra amb Jesús ressuscitat ens ompli de pau i d’esperança i sigui agradable a Déu, Pare omnipotent”.


Dimarts, 18 / agost / 2015

Em trobo bé i animat. Treballo en la recerca per la tesi. Toca documentar el daltabaix del 1936 i els efectes en el patrimoni artístic de les nostres esglésies.

A la tarda venen la Maria Jarabo i l’Elisabet Juncà. Quan es presenta, la Maria em comenta que és germana de Mn. Ferran; la Elisabet em comenta que és germana de l’Eva, una de les nores de can Vilallonga de Sant Martí. Han estat alumnes del Institut de Ciències Religioses de Girona i venen recomanades per en Pere Carreras.

Em demanen orientació per elaborar uns itineraris de cultura popular i religiosa pels carrers de Girona, a partir de les capelletes que hi ha en algunes façanes i altres elements religiosos que es poden observar a l’exterior. Més endavant tenen ganes d’elaborar uns altres itineraris per la geografia del bisbat.

Els comento el poc que sé i els indico la bibliografia bàsica on poden trobar informació fonamental per començar aquesta recerca. També els mostro la meva disposició a ajudar-les per  quan ja ho tinguin més elaborat i necessitin ampliar la informació. 

Celebro la missa vespertina. Fa d’escolà en Víctor.


dimecres, 19 / agost / 2015

Al matí treballo pel despatx. Ve alguna visita. També ho aprofito per fer recerca per la tesi. Estic treballant el tema de les destruccions del 1936, un capítol ben trist i lamentable de la nostra història. Alguns historiadors gairebé ho silencien, com si únicament haguessin estat alguns incidents aïllats.  Altres ho aprofiten per culpabilitzar únicament els governants del moment. Altres amplifiquen el paper d’algunes autoritats. Molts, però, s’obliden que, a més de destruir, hi hagué molt pillatge. I encara, cal afegir l’heroisme astut d’alguns que s’arriscaren per salvar peces de gran valor: Cadaqués, Beget, Arenys de Mar... 

Entretant, ens assabentem de l’assassinat cruel d’un dels arqueòlegs més respectats de Síria, a Palmira. 

Mn. Ramon és fora. A la tarda vaig a La Cellera a oficiar les exèquies d’en Llorenç Suy Isach (76 anys). L’església queda plena. Hi veig una volada de gent d’Anglès i de Bonmatí. També n’hi ha de Palafrugell: em venen a saludar la Teresa, en Gil i en Lluís Batllosera, que és familiar d’una de les nebodes. En Lluís em comenta que fa tres mesos és pare d’en Martí. 

Oficiar a La Cellera, sota la mirada de les imatges de la Mare de Déu de Sales, de sant Joaquim i de sant Josep, tallades pel banyolí Josep M. Bohigas (1906 – 1971) , remarca més la proximitat de l’assemblea: és com fer-ho a casa. 

Al vespre, a la missa vespertina d’Anglès, hi fan d’escolans en Quim, en Víctor i en Yasser.


dijous, 20 / agost / 2015

El dolor a l’espatlla no ha pas marxat del tot i, de tant en tant, em fa arribar un recordatori perquè no me n’oblidi. Al matí treballo un xic pel despatx.

Quan s’arriba el migdia vaig cap a Banyoles. Amb els de la junta de pabordes de la Confraria dels sants Abdó i Senén, dinem a Can Xabanet: dinar de menú i pagant-s’ho cadascú.

A la taula ens hi trobem el rector, Mn. Ramon Pijoan, en Joaquim Soler (el Noi Jan, el paborde més antic, amb 89 anys) i la seva muller, la Josepa Masó, en Joan Grau Masó (amic dels de can Soldat de Sant Amanç i d’en Lluís i molt xerrapeta), amb la seva esposa, la M. Dolors Pujol, en Josep (el meu germà), i la meva cunyada, la Carme, en Jaume Famada, la Dolors Sala i el seu marit, en Lluís Coll, que a la sobretaula, amb el seu acordió, ens regala amb un concert de música popular diversa, entre altres, els goigs de sant Patllari, de qui n’és devot.


divendres, 21 / agost / 2015

Al matí vaig cap a Olot. M’aturo a Amer per pagar l’autocar de la sortida a Banyoles del passat dia de sant Jaume. De passada també pago el de la sortida del 2014 a la Vall d’Aro: qui no té memòria, ha de tenir cames.

Quan baixo la pujada de la Solfa, a Olot, noto que el pedal de l’embragatge se m’encalla. Però puc arribar bé al centre i al taller de l’Art Cristià. M’atén molt bé l’Alícia. Alguns treballadors ja han acabat les vacances i m’atenen. Les imatges de sant Pere i de sant Pau ja estan enllestides però, com que no hi ha el treballador que les hauria d’embalatxar, no me les puc endur. De passada els dic que enfosqueixin un xic els cabells de la imatge de sant Pau. Els deixo la imatge del Nen Jesús eucarístic i la de la Dolorosa al peu de la Creu. Cal repassar els pelats. I quan estiguin arregladetes, bé que lluiran a l’església de Sant Martí, a casa seva. I feina, ja els n’hi donarem. Ara només mancarà reparar les imatges del Sagrat Cor i de sant Josep.

Vaig a prendre un té amb llet, a una cafeteria darrera de la Caritat. De passada compro una peça de pa. I retorno cap a Anglès. De nou, a la Solfa, el pedal de l’embragatge se m’encalla. Haig d’aturar el cotxe i arrencar de nou. A Les Preses em passa un parell de vegades més. Renoi! No anem pa bé!

Amb la mosca darrera l’orella, vaig tot xino-xano cap a Anglès. Sembla que no repeteix el problema. Però el deixo al taller de reparacions. Veurem què li passa. Espero que no me n’hagi de fer el patrimoni. I vaig a la Rutlla a fer un mos. A fora hi ha en Jaume i, a dintre, l’altre Jaume, el caçador. Es comenta la mort d’en Dídac, el noi de Santa Coloma de Farners que, amb 15 anys, ha mort d’accident.

A la tarda faig arribar el meu condol al rector de Santa Coloma, en Ramon. Sé el que significa enterrar algú jove. Quan m’ha tocat fer-ho, m’he fet un tip de plorar. Encara m’esborrono quan em venen a la memòria aquells nois i noies (o nens i nenes) que havia tingut a colònies, que els havia batejat o administrat la primera comunió, que havien estat alumnes o que, senzillament, eren d’alguna família del poble, i que un dia se’m digué que hauria d’oficiar les seves exèquies. Si, com per emborratxar-se i perdre el món de vista una estona, un cop finalitzada la cerimònia, a l’estil dels protagonistes  de les novel·les de Graham Greene.


I veient les notícies, sobre l’allau de refugiats que volen entrar a Europa, recordo la novel·la de Nikos Kazantzakis, EL CRIST DE NOU CRUCIFICAT. És per llegir-la de nou. Europa, tan cristiana... 

Cap comentari:

Publica un comentari