diumenge, 4 d’octubre de 2015

Marxem amb el vent, del matí naixent, marxem amb el vent, cantant gaiament...

dissabte, 26 / setembre / 2015

Sembla que, després de farcir-me de medicaments i d’ungüents, la torticolis s’ha esfumat  una mica. El temporal ja ha passat però encara queda algun núvol.
Vaig a recollir el dibuix que m’envia la Teresa Tafanell amb la M. de D. del Remei. Serà il·lustrarà el record / punt de llibre  de la festa del Remei d’aquest any.
A la tarda oficio les misses anticipades, a Bonmatí i a Anglès. A l’homilia faig referència a la visita del papa Francesc als Estats Units i al discurs que ha fet davant dels senadors i dels congressistes, a Washington.

diumenge, 27 / setembre / 2015

Al matí celebro les misses a Anglès i a Sant Martí Sapresa. I visito la Maria. Després de la missa del migdia, a Anglès, oficio el baptisme de la Carla. Aquest any haurà estat el que més bateigs hauré administrat a Anglès. De moment, ja n’hauré fet el 50% més que el 2014, que va ser l’any que menys en vaig administrar.

A la tarda, acabo un article sobre l’escultor Martí Sabé.

Cap al vespre, segueixo les notícies de les eleccions. De bon començament, a partir del sondeig a peu d’urna, parla d’uns resultats molts optimistes. Però, mentre es van precisant les dades oficials, els resultats es van moderant i ajustant. Amb tot, els vots independentistes sumen molt més que tots els altres plegats. I el dimoni, que estossegui.


dilluns, 28 / setembre / 2015

A la matinada, quan em llevo, observo super lluna eclipsada. Sembla una poma ,mossegada. El primer que se m’acut és que l’eclipsi deu estar patrocinat per l’empresa Apple.

Segueixo els comentaris entorn del resultat de les eleccions. No sé pas com s’ho fan a Madrid per fer-ne interpretacions tan favorables als interessos centralistes. Em penso que, dient mentides contínuament, finalment s’acaben creient les seves afirmacions com a certes.

Treballo tot el dia redactant el llibret dedicat a la Mare de Déu del Remei. També acabo de polir alguna altra cosa.
És el 34 aniversari de la mort del meu pare. També era un dilluns, a la matinada, el dia que morí. El diumenge vaig celebrar la missa a la seva habitació i la seguí devotament.  En aquell moment estava de vicari a Les Fonts d’Olot i a Batet, amb Mn. Martirià Pla.  A la missa, faig memòria dels meus pares i dels familiars difunts.


 Dimarts, 29 / setembre / 2015

Els paletes, en Fèlix i en Claudi,  han netejat i sanejat els teulats. Espero que es vagin assecant les humitats que hi havia a l’església (especialment al cambril de la Mare de Déu i a la capella del Santíssim) i a la rectoria. Avui, en Natxo i en Carlos,  tiren a terra el tempanell de la sala que queda al damunt del despatx parroquial, dintre el que devia ser la torra de Sant Miquel, a l’extrem meridional de la zona emmurallada d’Anglès.  Aquest tempanell formava un petit requartet al sector més occidental de l’espai, davant mateix de la finestra  que s’obre damunt la plaça / carrer Major.

Quan fa quatre anys l’empresa de mudances va traslladar-me els mobles, des de Palafrugell, l’única obertura de la casa a l’exterior, era la de la finestra que quedava dintre el requartet. Els operaris se’n veieren un bull per pujar-hi  els mobles i fer-los entrat tots per aquesta finestra i l’estret requartet. .  

Al matí reparteixo a les dues escoles les cartes convidant la mainada (i els pares) a participar a la catequesi. Espero que les cartes arribin a casa.

M’ofereixen un altar d’un sol bloc de pedra calcària de Girona, un cub de gairebé un metre cúbic. A Anglès hi quedaria molt bé, si bé caldria engrandir la mesa. Hi pensaré.

A la tarda tenim la primera reunió de Vida Creixent. El tema és interessant i de bon seguir. Quan parlem de mals records, surten encara els de la guerra.

La Paquita ens explica que té clavada a la memòria l’afusellament de tres soldats de l’exèrcit republicà que, amb la retirada,  s’havien amagat a casa seva a un paller, a un carro... Alguns soldats de la tropa nacional els va localitzar i executar a l’acte, sense acceptar la seva rendició. Es veu que eren nois molt joves, algun d’escassament 18 anys.

Després el seu pare els enterrà a la plaça de Calders, quan es deixa la carretera de Bonmatí a Les Serres per anar cap a Calders, al costat mateix del pont damunt la riera. Es veu que n’hi enterraren altres 6 més i que, al cap d’un temps, van anar-hi a desenterrar-los i se’ls endugueren cap a Madrid, segurament al Valle de los Caidos.

Un fet semblant el recordo haver-lo sentit explicar a casa, parlant d’algú que fou assassinat cap al Cap de Bou, a Banyoles, i que l’havien enterrat al costat de la carretera d’Olot, al començament del camí de la Vora Calenta. Recordo haver-hi vist l’esvoranc que hi havia quedat quan també fou desenterrat i traslladat, ves a saber a on. Renoi!

A la missa vespertina celebrem la festa del titular de la parròquia, sant Miquel, juntament amb la dels seus companys, els arcàngels.


dimecres, 30 / setembre / 2015

Al matí està plovent, i em sembla que ha plogut gairebé tota la nit.

Els paletes m’assalten el pis i hi comencen les reformes que feia temps que reclamava: treuen la banyera del bany (era molt alta), repiquen i remolinen a l’habitació on es planxa la roba... Menjaré pols un parell de dies.   

Vaig a dinar a Banyoles, com acostumo a fer els dimecres. Parlem de les eleccions i dels resultats.  

A la tarda tenim reunió dels voluntaris que portaran el reforç escolar. A la colla de col·laboradors s’hi afegeixen la Carme i en Ricard i anirem millor..


dijous, 1 / octubre / 2015

Acabo el text del llibret dedicat a la Mare de Déu del Remei i que editarà el CPL. Segurament sortirà cap el febrer.  

Ja feia temps que reclamava a en Josep Lligades que me n’encomanés la redacció. Amb el llibret de la Mare de Déu del Remei, en portaré 19 d’editats. El primer va ser el de sant Roc (el 2000) i van seguir-lo els altres: sant Cristòfor, sant Baldiri, sant Guerau, sant Antoni Abat,  sant Sebastià, sant Vicenç de Paül, santa Lluïsa de Marillac, sant Bernat de Menthon, sant Odó de Cluny, santa Cristina, santa Margarida, sant Baldiri, sant Valentí,  els sants Abdó i Senén, els sants Medir i Celedoni, la Mare de Déu dels Dolors, la Mare de Déu del Roser...

Els paletes acaben la feina del pis. Han enguixar de nou una paret que havia quedat afectada per la humitat del teulat i també han acabat d’instal·lar un plat de dutxa, després de treure’n la banyera. 

Al migdia vaig a la impremta per enllestir el record / punt de llibre que es distribuirà a la festa de la Mare de Déu del Remei, a Anglès. Em penso que quedarà molt eixerit, amb la pintura de la M. Teresa Tafanell.


divendres, 2 / octubre / 2015

Visito els ancians impedits del sector de Bonmatí. La Paquita ja ha marxat i sembla que també vol marxar algú més. I els que fa un mes estaven atuïts, ara semblen que estan més reviscolats.

En Josep em comenta un xic com va viure els aiguats de l’any 40. Tots els baixos del molí s’ompliren sobtadament d’aigua. La família estava a punt de dinar i s’enfilaren escales amunt per escapar-se de l’aigua. I els seguí la cassola i, damunt d’una fusta, el gat de la casa. Abans no pogueren baixar, va costar una mica ja que els baixos del molí estaven plens d’aigua i, com que hi havia forats, era molt perillós perquè l’aigua feia remolins que se’ls podien engolir si hi transitaven.

Al migdia, amb en Ramon, anem a dinar plegats. Parlem de les nostres famílies, de la feina, dels meus estudis...

Al vespre tenim reunió de pares de la mainada que haurien d’iniciar la catequesi aquest curs. Se’n presenten 2. Altres dos s’han excusat. No sé pas s’havien repartit les cartes.



Cap comentari:

Publica un comentari