diumenge, 11 d’octubre de 2015

Remei, arc iris de pau que ens anuncia el nou dia: obriu-nos el mantell blau, Santa Maria!

dissabte, 3 / octubre / 2015

Al matí, mentre estic esmorzant, em comuniquen la mort d’en Josep Serramitja, l’avi Pepet de can Rabell.  Havia nascut a can Co de La Cellera. La seva germana gran s’havia casat a la Casa Nova de Sant Martí. A Anglès hi viu la Montse i, a Bescanó, la Paquita, també germanes seves. Un germà viu a La Cellera. L’àvia era de cal Cerver d’Osor.

A la tarda, quan em disposo a celebrar la missa de Bonmatí, em comuniquen la mort d’en Lluïs Valls. L’havia visitat ahir. Era de can Segarra, a Sant Martí Sapresa. La Maria, la seva vídua, era de cal Anton de Sant Romà. Ara vivien a la Casa Vella, darrera la fàbrica Antex, una feixa més amunt que a Can Rabell. 

També tinc la missa anticipada a Anglès.


diumenge, 4 / octubre / 2015

Tinc la missa de les 9, a Anglès, i la de Sant Martí, a dos quarts d’onze. Comento la mort d’en Pepet Rabell i d’en Lluís Valls.

Al migdia oficio les exèquies d’en Josep Serramitja, en Pito Rabell. Segurament a ell li hauria agradat que es fes a les 9, que era la missa a la que hi participava habitualment.

Dino tranquil·lament al pis. I, a la tarda tinc el bateig d’en Marc. Em saluda el germà de l’Àngel Torres que és el sogre de la padrina.


Dilluns, 5 / octubre / 2015

Oficio les exèquies d’en Lluís. Hi assisteixen molts dels feligresos de missa de 9, també una volada de de Sant Martí i algú de Brunyola.

Vaig a Girona a gestionar un expedient a les oficines del Bisbat. Preparen la celebració de l’onomàstica del bisbe. Parlo amb Mn. Salvador Coll dels mossens que van formar part de la Comissió de Litúrgia i d’Art. M’explica alguna informació ben interessant.

Vaig a la residència Sivilla. Saludo diversos capellans. Em trobo amb en Joan Busquets. No es troba gaire bé però podem parlar una estona dels seus oncles, especialment de Mn. Narcís i d’en Jaume.

Dino pel camí i, a la tarda, preparo els fulls de les pregàries i alguna altra cosa per la romeria de demà.


Dimarts, 6 / octubre / 2015

Quan surto de la doma tot just comença a despuntar el dia. Poc després d’un quart de vuit sortim del carrer Josep Pla per anar cap a Montserrat. Hi anem dos autocars ben atapeïts. D’Anglès som 23 i, de Bonmatí, 2. Hi ha gent de gairebé totes les parròquies de l’arxiprestat Ter Brugent, encapçalats per Mn. Ramon (l’arxipreste) i Mn. Jordi, de Bescanó, i Mn. Lluís, que fa de guia al nostre autocar. 

Arribem a Montserrat cap a les 9. I anem de dret a buidar la bufeta i, després, cap als abeuradors a esmorzar. A mi em conviden l’Elisa i la Conxita. Sempre hi ha algú que m’estima. El servei va molt lent. Cada any passa igual.

Quan acabem pugem cap a la basílica a saludar a la Mestressa. L’església s’està omplint. Per ser un dia de feiner, s’hi veu molta gent. Pel camí també ens trobem amb els mossens i peregrins de les parròquies de l’arxiprestat del Montseny – Farners. Tampoc hi són tots els mossens.

A la sagristia ens trobem amb el vicari general de Saragossa i degà de la basílica del Pilar. Ens saludem afablement amb els monjos coneguts: Daniel Codina, Josep Laplana, Salvador Plans,   També hi conec el novici que és de Mata (Pla de l’Estany) i el postulant que ha entrat de Figueres.

Celebrem la missa en honor de sant Bru. La presideix el P. Emili, ja que avui també és el dia del seu sant.

Després de la missa conventual, el prior, el P. Ignasi, ens rep a la sala dels grups del monestir. Ens comenta el lema de les peregrinacions d’aquest curs 
Es veu que el turistes russos han disminuït però, en canvi, han crescut els turistes i visitants de l’extrem orient, especialment coreans.

Quan acaba l’entrevista anem de nou a la basílica. Hi ha el cant de la Salve Regina i del Virolai amb l’escolania. La nau està plena de rebotir...

Dinem al restaurant de baix. El menjar és correcte. A la taula hi som en Ramon, la Montse, en Josep, en Lluís... I ens serveix la Dolors, que ha quedat sorpresa que li sapiguem el nom.

Cap a les 4 ens anem reunint als autocars i sortim poc després. Ens aturem a una àrea de servei i, quan toquen les 6, arribem al santuari de la Gleva, a la Plana de Vic.

Fem una mica de pregària que dirigeix en Jordi. El mossèn del santuari ens presenta un xic la història i ens comenta el retaule. Vaig pensant els maldecaps que deuen tenir per mantenir el santuari i fer-hi neteja. A les set sortim i, baixant per l’eix, poc abans de les 8 ja som a Santa Coloma i, ben aviat, a Sant Martí Sapresa.

“M'adormo en pau així que em fico al llit i em sento en vós segur, només en vós, Senyor”.


dimecres, 7 / octubre / 2015

És el dia de la Mare de Déu del Roser i, de bon matí, procuro felicitar les que porten el seu nom.

Al despatx s’enflaire nerviosisme. Segurament s’apropa un canvia el temps. M’avisen de la mort de la Carme, una difunta no massa gran (59a), venen diverses visites al despatx, atenc trucades per telèfon, contesto missatges a l’ordinador...

Dino a Banyoles i torno aviat cap a Anglès.

Enllesteixo el suplement del full. Hi copio un nou poema d'en Dídac Faig dedicat a la Mare de Déu del Remei. Tan de bo n'hi dediqui un cada any! 

Al recordatori del dia de la Mare de Déu hi reproduïm una aquarel·la feta per la Maria Teresa Tafanell i Miralpeix. Em sembla que hi queda prou bé. 


dijous,  8 / octubre / 2015

Al matí baixo a fer alguna gestió pel poble. Cap a dos quarts d’onze surto cap a Bellaterra i arribo a la Universitat Autònoma abans de migdia. Prenc llet i cafè a la cafeteria.

Recullo el títol oficial de Màster Universitari en Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic. No m’agrada massa l’encapçalament, però el més important és que ja el tinc. Ara em cal treballar per assolir l’altre títol.

M’arribo a la secretaria del departament. Em trobo amb la Pilar Gil. La Susanna, la secretària, està de baixa. El més interessant és que em trobo amb la Teresa Camps.

Puc parlar una mica amb ella sobre la recerca. Em planteja quines serien les demandes que es produïren després del 1939 i d’on provenien (sants patrons, devocions...). Tot això ja ho domino força. També comentem l’oportunitat que es va perdre per dotar les nostres esglésies d’art religiós autènticament contemporani com va passar, a la mateixa època a la resta d’Europa, amb aportacions com les d’Henry Moore o de Giacomo Manzù i molts altres.

Si que em consten un parell de propostes que podrien haver estat interessants i que es frustraren: la d’en Josep Maria Sert, que proposà decorar l’església de Palafrugell, i la d’en Salvador Dalí, que volia decorar alguna capella de Sant Pere de Figueres. En fi, és l’art que no fou possible. 

I retorno cap a Anglès. M’aturo a fer un mos a l’àrea del Montseny. Arribo a Anglès cap a dos quarts de quatre.

En Benet oficia les exèquies de la Carme Puig que ha conegut bé aquests darrers mesos de la malaltia. Puc saludar la Montse Boada, la vídua d’en Pere Planella.

Al vespre tenim el segon dia del tríduum en honor de la Mare de Déu del Remei. Poca gent.  


divendres, 9 / octubre / 2015

El matí l’esmerço a fer endreça de la sagristia i del despatx. Toca fer dissabte  de festa gran.

A la tarda venen a veurem en Josep M. Espelta, l’Anna Calvo, en Jordi Espelta amb la seva muller i l’Espelta petit, l’Eloi (com el pare d’en Josep Espelta, l’escultor). Parlem del dipòsit de figures que guardo i de l’arxiu que se m’ha confiat. Serà un bon capítol per la meva recerca.

Em deixen el motlle de la Mare de Déu de Lourdes que va recrear en Josep Espelta. Els indico on la col·locaré (al pati de la Catequística) i sembla que queden satisfets.

També em parlen d’un personatge que treballava al taller de l’Espelta i que ara el fill s’apropia de l’autoria de les imatges fetes i signades per en Josep Espelta. 

A la missa vespertina tenim el tercer dia del tríduum en honor de la Mare de Déu del Remei. Sembla que no ha interessat massa als devots de la Mare de Déu.


 Porto uns quarts recordatoris de la Mare de Déu del Remei a casa de la filla de la M. Teresa Tafanell, al carrer Major. 

Cap comentari:

Publica un comentari