dissabte, 18 / gener / 2014
A Anglès avui hi tenim la fira de Sant
Antoni. A les vuit, quan obro l’església, ja es comencen a instal·lar les
parades. La colla de l’Oncolliga la instal·la al davant de la doma. Quan vull
saludar a una paradista, no em surt la veu: estic sense veu, afònic del tot.
Quan he esmorzat, baixo a l’església a
preparar les coses per la celebració: el baiard, la imatge, el salpasser, el
benediccional, el missal, el leccionari, les pregàries...
Cap a tres quarts d’onze anem cap a la plaça,
amb la imatge de sant Antoni, els grallers, en David que em porta el
salpasser... Allà s’inaugura la fira. En Pere ens diu que avui és dissabte i
que demà serà diumenge. S’oblida de dir-nos que ahir era divendres.
Beneeixo els animals: gossos de totes les
races i mides, un parell de rates domèstiques i de coloraines, un hàmster,
conills, gats, tortuga... i després els xais, els burros, els cavalls...
Una bona colla de gent passa a visitar les
maquetes de les esglésies. Tenen una bona acceptació i tothom, amb admiració,
hi diu la seva.
Capa a migdia comença a plovisquejar. L’ofici
de sant Antoni el celebro sense veu, acostant-me molt al micro perquè es senti
el més fonamental. Sort n’hi ha de la coral Cors Alegres que asseguren els
cants. Hi participen una seixantena de feligresos. Hi veig l’Eulàlia, la Irene
cunyada seva i els respectius Dominguez.
Quan pujo al pis dino una escudella barrejada
ben calenta. I a reposar una mica.
A la tarda acabo de preparar les celebracions
dominicals i, abans d’anar a Bonmatí, passo per Sant Martí Sapresa.
A la
missa anticipada de Bonmatí som pocs (no arribem a la trentena) i, amb la poca
veu que tinc, abans de dos quarts de set ja hem acabat. A Anglès com que hi ha
la Pepi que canta, hi estem una mica més. Possiblement és el que Déu vol que
faci: misses curtes i taules llargues.
Com m’ha passat en altres ocasions, moltes
persones em venen a desitjar que millori i a donar-me les seves receptes: ceba
amb mel i llimona, llet calenta i mel, gàrgares de llimona, gàrgares d’aigua
oxigenada... Em penso que la recomanació que guanya és la que em diu que em
posi dintre el llit, amb una espelma encesa a la punta dels peus i anar bevent
tragos de conyac fins que vegi dues espelmes... aleshores, mirar d’apagar com
es pugui l’espelma, apagar el llum i ajocar-se fins que em desperti l’endemà.
Al vespre es sent algun tro.
diumenge, 19 / gener / 2014
He dormit bé fins cap a les quatre. I
després, com sant Llorenç, vinga donar tombs d’un costat a l’altra del llit,
fins que, cap a les sis, em llevo, com cada dia.
Des del migdia fins aquesta matinada han
caigut uns 12 litres d’aigua. Anirà bé pels sembrats, i poca cosa més. Hi ha
humitat i roineja una mica. Sembla que tinc un xic més de veu.
A la missa de les nou és la que hi participa
més gent. A Sant Martí fluixeja la participació i tot són estossecs (a més dels
meus, clar). I cap a Constantins, a l’altra punta del recorregut. Hi tenim la
festa de sant Vicenç, el titular de la parròquia. Des de Sant Martí fins allà
són uns 12 quilòmetres.
A la missa hi participa cap una seixantena de
persones. Hi participen feligresos de Bonmatí, d’Anglès, de Cassà de la Selva,
de Ceret... a més dels de Constantins mateix.
Quan acabem la missa es serveix un vermut a
l’exterior mentre va roinejant.
A la tarda enllesteixo un article per la
Revista de Banyoles dedicat a la Mare de Déu Candelera tan venerada a
Esponellà. També enllesteixo el santoral del febrer per pregària.cat .
I renoi, quin bell estossegar i esternudar
tota la tarda!
Dilluns, 20 / gener / 2014
És el novè dia del curs al MNAC, és a dir, ja
hi portem fetes més de 35 hores. El desplaçament és el que ho fa més pesat.
Però bé, cantant i xiulant, només manquen set sessions i això vol dir que ja
hem superat l’equador.
A l’auditori, la Conxa Rodà, cap de l’Àrea
d’Estratègia i Comunicació, ens comenta les Estratègies de Comunicació digital
i ens comenta, relacionat amb el MNAC, el seu entorn digital: twiter, pinterest, facebook, blogs de museus,
folksonomy, Europeana, Wikipedia... També ens presenta la nova web del MNAC que
es llençarà d’aquí unes setmanes.
Després del descans, la Núria Perales (Cap
del Departament de Comunicació) ens parla de la Campanya de Comunicació i ens
parla de les claus per una bona comunicació, del Briefing... El matí el clou la Núria Giralt (cap de
Publicacions) parlant-nos de la producció editorial del museu.
Dino a la cafeteria. Faig el plat únic que és
molt complet i saborós a poc menys de 10 euros. Sembla que la Marian ja em
coneix i em reserva una taula. Surto del MNAC poc abans de les 3.
Quan arribo a la rotonda de Les Mallorquines,
hi veig una collada de gent per allà, amb els mossos que vigilen. De bones a
primeres crec que hi ha hagut un accident i que s’ha amuntegat la gent a fer el
llufarut. Però quan veig que la gent va
equipada per caminar, m’adono que són els acompanyants del Peregrí de Tossa que
s’adrecen a l’església de Sant Sebastià a Santa Coloma. De fet, ja lliga, ja
que l’arribada del Pare Pelegrí a Santa Coloma està prevista a entrada de fosc,
suposo a quarts de set.
A la doma venen la mainada de catequesi. Quan
acaben, s’emporten els petits pessebres de paper que havien confeccionat abans
de Nadal.
A la nit, quan em fico al llit, em sona el
telèfon. És l’Oriol. El vaig conèixer fa poc més de 20 anys. Ell en té 88 i té
ganes de parlar. Entre els temes, em comenta alguna cosa de personatges del món
de l’espionatge vinculats a Olot i que ell havia conegut: en Joan Pujol (Garbo,
nascut a Olot el 1912),
dimarts, 21 / gener / 2014
Pel matí feinejo pel despatx. També baixo un
moment al poble a proveir-me d’algun medicament. Aquests dies, amb el
constipat, n’he fet un bon gasto.
Al vespre tenim la reunió d’arxiprestat a La
Cellera. N’hem avançat l’hora per no acabar tant tard. L’Ignasi, el diaca,
celebra el 47 aniversari. Però aquest no és pas el punt principal de l’ordre
del dia. Parlem de les vocacions, de l’estructuració de les parròquies en el
futur, de la Pasqua Jove (que aquest any es celebra a Amer)...
Acabem sopant una mica, al centre. Sort que
el comencem amb un bon plat de brou calent, un plat d’escofor. I abans de les
deu ja vaig cap a retiro.
dimecres, 22 / gener / 2014
Em llevo cap a dos quarts de sis. Sembla que
se m’hagi omplert la boca i la gola de sorra seca. Estic una bona estona
expectorant, escopint i traient mocs i brutícia.
Surto aviat per anar cap al MNAC. La
temperatura és baixa i, cap a Massanes, el termòmetre indica que estem a - 2º.
Des de l’autopista es veu el Montseny nevat.
L’entrada de Barcelona està raonablement
descongestionada i, abans de 2/4 de 10, sóc al MNAC. En Jordi Camps (no pas el
marit de la meva neboda sinó el Conservador en cap d’Art Medieval) ens indica,
a la Marta i a mi, la feina que haurem d’observar dintre la sessió EL MUSEU PER
DINS.
Amb en Cèsar Favà, revisem les indicacions de
la guia sonora de les sales de gòtic. Ens entretenim molt comentant aspectes
diversos de les sales que visitem. Ens sembla que la introducció és massa
llarga, parlem de les pintures murals de la Conquesta de Mallorca, l’entorn de
l’obra del Mestre de Soriguerola, el retaule del Corpus Christi, el cercle de
Ferrer i Arnau Bassa, la producció de Jaume Cascalls, el retaule de la Mare de
Déu i de sant Antoni i no gaire res més. O sigui, una tercera part de l’obra
comentada.
Després d’esmorzar una mica, acompanyem la
Gemma Ylla-Català. Es tracta de verificar dues peces romàniques que hi ha al
dipòsit i que estan relacionades amb una exposició d’art medieval d’Andorra que
es realitzarà el darrer trimestre de l’any. Tot parlant, ja que el meu nom em
delata d’on procedeixo, la Gemma em comenta que la seva àvia també era de
Banyoles. Resulta que la seva àvia era una germana Palmada Llorà (de l’Isidre,
de la Remei, de la Josefina, d’en Sidret...). Total, que resulta que hi ha un
cert parentiu ja que el meu avi i la seva àvia eren cosins germans. De fet, ens
toca de molt lluny. La M. Pilar, ja me n’havia dit alguna cosa, ja que la Gemma
és de Vic.
La darrera part del matí, en Jordi Camps ens
fa una visita comentada per les sales del romànic. Sort que de tant en tant hi
ha algun banc per seure (no gaires, per cert). Ens va comentant la importància
de les peces i el perquè de la seva ubicació. I acabem quan ja han passat les
dues.
Quan arribo a la doma, hi ha la mainada del
reforç escolar. Els atenen la M. Carme, la Dolors i en Josep. Jo també hi faig
alguna cosa.
Després de la missa vespertina, tenim la
reunió dels voluntaris de Caritas d’Anglès. Estem preparant la inauguració del
Centre de Distribució d’Aliments (el CDA) d’acord amb els criteris que ens
venen donats.
La reunió s’amplia (a partir de les nou) quan
arriben els voluntaris dels altres equips de Caritas de l’arxiprestat. Entre
tots arribem a una quarantena.
La reunió acaba fent un petit tast de coques.
Tampoc ens podem excedir. Tu diràs!
dijous, 23 / gener / 2014
Quan em llevo, a la rutina del matí per
començar el dia, aquests dies hi ha una bona sessió de desembossament de les
canonades d’on encara en surt força mucositat.
Pel xap-xap, en Vadó em reclama que li
restitueixi l’honor ja que, a més de no haver-se begut el vi de missa, ell i en
Jaume, en van portar dues garrafes plenes. I que, a més, en Jaume no havia fet
mai d’escolà (però va arreglar l’aixeta del servei que hi ha a la sagristia!).
De totes maneres, segur que aquesta rectificació, a en Vadó, tampoc li agradarà:
sempre troba pèls!
Abans de baixar al despatx, endreço la
col·lecció de pessebres que tenia exposada al menjador. De l’ornamentació de
Nadal, únicament deixo penjats uns quadres: un dibuix en tinta de la Teresa
Branyas que representa uns nens cantant davant d’un pessebre, un dibuix en
tinta d’en Tano Pisano que representa el Naixement, una aquarel·la d’en Lluís
Bruguera que representa una figureta del pessebre adorant i un Naixement brodat
de l’Amèlia.
A la sagristia, endreço les figures del
pessebre d’en Josep Espelta, els models que li serviren pel pessebre que va
emmotllar el 1974 per la catedral de Dublín.
Venen unes quantes confraresses per fer
neteja de la sala de la doma. Després del guateque d’ahir, ja convé. També
m’ajuden a plegar la tela del tàlem que em regalà la mare i que havia adquirit
a les monges de la Divina Providència quan van clausurar el convent.
Vaig a dinar a Banyoles. La Carme ha preparat
una bona escudella i carn d’olla que se’m posa molt bé, en aquesta que sembla
la recta final del refredat. Però encara no me l’he acabat de treure del
damunt. Renoi.
Quan retorno cap a Anglès, a la recta de
Cornellà de Terri, m’agrada observar de reüll pel retrovisor la blancor de les
muntanyes nevades del Pirineu, presidides i precedides per la serralada del
Canigó.
A la doma, un xic de repàs a uns nois de cala
Remei, un grupet de catequesi, la missa vespertina... i avui, a dormir aviat.
Quin espectacle, els del Barça! Estem ben
arreglats!
divendres, 24 / gener / 2014
Encara haig d’escurar un xic les xemeneies, però
sembla que es van destapant.
Al migdia vaig a Bonmatí per oficiar-hi les
exèquies de l’Àngel Sidera, el ferrer de Bonmatí. Mentre espero per començar,
pel carrer hi passa l’esmolet que va xiulant.
Fa mig any, morí la Maria, la seva muller.
L’Esteve, el fill, és professor de dibuix tècnic a l’IES Baix Montseny de Sant
Celoni, ens ajuda instal·lar el pessebre a l’església.
Vaig a proveir per fer una ollada d’escudella
i carn d’olla. M’anirà bé per acabar de refer-me del refredat. Mentre faig
bullir l’olla, des del carrer sento el xiulet de l’esmolet. Deu resseguit tots
els pobles de l’arxiprestat.
A la tarda m’arribo a Sant Martí a deixar les
coses enllestides per la missa del diumenge. I pujo a Sant Julià a deixar-hi un
parell de cadires pel casament de demà, el casament de l’any.
Venen la colla de l’Oncolliga a revisar els
beneficis de la parada de dissabte passa a la Fira de Sant Antoni i preparen el
dinar de germanor pel diumenge 4 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada