dissabte, 25 / gener / 2014
El matí feinejo per la sagristia, l’església
i el despatx
A mig matí acompanyo en Raül a fer caiac.
A la una, vaig a casament a Sant Julià. Hi
beneeixo el compromís d’en Marc Garcia, l’alcalde de Sant Julià del Llor –
Bonmatí, i de la Marta Font, una néta de Can Centena. Així doncs, al municipi
de Sant Julià del Llor - BonmatíI ja tenim primera dama. .
A la tarda, celebro la missa a Bonmatí. Hi
participa poca gent.
L’Arnaldo Fernández, el pastor de la
comunitat evangelista d’Anglès, predica a la missa anticipada d’Anglès. L’acompanyen
la seva muller i algú més de la comunitat.
Quan acabem, pujo al pis a escalfar-me i a
covar una mica més el refredat. Renoi, si que costa!
diumenge, 26 / gener / 2014
Al matí celebro les misses habituals. A la del
migdia hi fem memòria de
l’Anna Empar Momó Lila, que morí fa un mes a
Barcelona. Hi participen representants
de les entitats on hi era present. Per això mateix, hi participa la coral Cors
Alegres.
Abans d’acabar la Quima llegeix el text que
llegí el dia de l’enterrament, a Barcelona. La Glòria llegeix una reflexió i un
poema dedicat a la seva amiga
L’Avel·lí i la Carme també llegeixen un poema
cadascun, L’Astrid parla en nom de la comissió de l’agermanament amb Vaux sur
Mer i també llegeix un text la Pilar en nom dels veïns del Barri de Can Serra
on hi vivia l’Anna. També parla la germana de l’Anna agraint totes les
atencions i la Maria Badia ho arrodoneix tot amb un cant.
A la comunió, una ucraïnesa que participa
habitualment a la missa d’aquesta hora, em demana que si us plau preguem per
Ucraïna.
A la tarda, participo al culte amb la
comunitat evangèlica, al carrer del passatge, a casa de l’Arnaldo. Som una
vintena. El ritme dels seus actes de culte és molt diferent del que estem
acostumats. Quan em toca parlar els comento el text de l’evangeli de sant Mateu
que hem llegit a les misses d’avui.
Quan arribo al pis, parlo amb amics, prego,
llegeixo, escric...
dilluns, 27 / gener / 2014
Avui és el dia de sant Mer, el mític abat de
Banyoles.
Surto aviat per anar cap al MNAC. Sembla que
vol plovisquejar.
La primera intervenció d’avui, comentant els
recursos econòmics i humans, la fa en
Víctor Magrans, ben conegut en el món de la gestió cultural i educativa i que fa un parell de setmanes ha estat nomenat
cap de la gestió de recursos econòmics. La intervenció que segueix és de l’Anna
Bernadàs, cap de l’Àrea de Serveis Jurídics i Recursos Humans.
La segona part de la sessió d’avui és per
veure com funciona la restauració i la conservació preventiva. Ens ho comenta
la Mireia Mestre, cap de l’Àrea de Restauració i Conservació Preventiva.
Després del descans, la Núria Pedragosa ens
acompanya a visitar els tallers de restauració. Primer visitem el laboratori
d’anàlisi, amb tota mena de microscòpics, de reactius, d’escàners... Una de les
peces que està en procés de restauració és de Julio González.
També visitem el taller de fusteria on el rei
és en Llorenç. També visitem la sala on es fan les radiografies. Aprenc bé el
què són els penediments que amb les radiografies es poden detectar fàcilment.
Anant amunt i avall amb en Llorenç, em
comenta que va treballar amb el trasllat del retaule de la M. de D. de l’Escala
del Monestir de Banyoles. Em comenta que en Lluís Martí va ser molt amable amb
tot l’equip. Es sorprèn quan li comento que en Lluís Martí morí ara fa un any.
El darrer taller que visitem és el de
restauració de pintura pròpiament. A la sala hi ha pintures de totes les
èpoques i estils. Cada tècnic ens comenta el seu treball específic.
També dino a la cafeteria i, cap a les tres,
surto cap a Anglès. A la tarda és quan venen més mainada.
A la missa vespertina venen una dotzena
d’ucraïnesos a pregar pel seu país. La capella del baptisteri queda plena del
tot. Una de les feligreses habituals, a la sortida, em pregunta com és que han
vingut d’excursió aquesta gent. Una altra em pregunta què hi fan aquesta gent
aquí.
dimarts, 28 / gener / 2014
Aquest dimarts també em toca anar al MNACA.
Arribo aviat i passo a prendre alguna cosa a la cafeteria. Amb l’Elena, la
Gemma, en Jordi Camps (no el meu nebot), fem una taula i una petita tertúlia
parlant sobretot de Banyoles. Un dels temes és el banyolí i director de cinema
Albert Serra.
A les 11 comença l’activitat educativa del
Departament d’Educació amb un grup de 3r curs d’uns 25 marrecs (i marreques)
del col·legi Barcelona – Les Corts. Jo hi assisteixo i els acompanyo com a
oient de l’activitat i la meva intervenció és molt limitada. L’activitat la
porta la Laia mentre que la tutora del curs (la Teresa) i l’acompanyant que es
limiten a vetllar la mainada i mantenir l’ordre i la calma.
L’activitat té dues parts. La primera és les
sales del Modernisme (sobretot parlant de Ramon Casas i de Santiago Rusiñol)
explicant als menuts el sentit del Modernisme i l’aportació de Casas i Rusiñol. La Laia se’n surt bé i la mainada està
atenta.
La segona part de l’activitat és al taller
on, a partir d’un text d’en Rusiñol parlant dels patis blaus (sobretot els
d’Arenys de Mar) pinten una cartolina amb tres tons del blau que ells mateixos
elaboren. I, tot ajudant-los, quedo ben empastifat de coloraines, com no podia
ser d’altra manera.
Quan acabem, els ajudo a recollir. Dino a la
cafeteria: la Mariam ha reservat taula. Surto del MNAC cap a les dues.
Arribo a la doma quan ja han passat dos quars
de quatre. A dos quarts de cinc venen la colla de Vida Creixent. Avui fem el ple.
Treballem el tema dels miracles de Jesús a l’evangeli, a partir de la
denominació que els dóna sant Joan: “signes”. Sembla que queda clar que no eren jocs de mans
i que era un fet comú a l’època que té interpretacions diverses.
També faig catequesi amb un grup que avui no
tenen catequista: l’Arnau, en Víctor, la Mireia i la Maria. Són molt tranquils.
Treballem el tema “Jesús ens porta el Regne de Déu” i comentem alguna paràbola
de Jesús.
I a la missa vespertina venen la quinzena d’ucraïnesos
que participen aquests dies a la missa vespertina pregant per la pau al seu
país.
dimecres, 29 / gener / 2014
Al MNAC, al matí, tenim quatre sessions acadèmiques:
Màrqueting i promoció, estratègia i programació del turisme (amb l’Elisabet Pueyo,
cap de màrqueting), El projecte de renovació d’una col·lecció (amb Juan José
Lahuerta, cap de col·leccions), Un observatori per conèixer els públics del
Museu Nacional (amb Maurici Dueñas, tècnic de la Unitat de Gestió de Públic, i
Josep Miquel Faura, també tècnic de la Unitat de Gestió de Públic) i Els
programes públics (amb en Pepe Serra, director del MNAC).
Les sessions comencen poc després de dos
quarts de deu i les acabem poc després de les dues, amb uns quinze minuts de
descans. Després d’estar gairebé quatre hores assegut a l’auditori (tan
incòmode) quedo fet un quatre. Ahir, va ser a la inversa: tota l’estona dret.
Si hagués de posar una puntuació, la ponència
d’en Pepe Serra seria la millor i m’ha fet adonar d’un desllorigador que també
em preocupa a molts altres àmbits: facilitar un diàleg constant i als nivells
més diversos possibles entre el MNAC (o cada obra d’art) amb la societat. Amb
bona puntuació, seguiria la ponència d’en Juan José Lahuerta amb una reflexió
sobre els diversos models que s’han succeït per mostrar les obres d’art. Les
altres dues ponències, més a nivell d’anàlisi dels grups que visiten el MNAC i
l’atenció que se’ls ofereix, també em mereixen molt bona consideració.
Quan acabo de dinar, cap a les tres, surto
del MNAC i vaig a visitar un malalt que
em demanà que passés per casa seva. Des de la plaça Espanya, vaig a la Gran Via
i pujo pel carrer Entença i passo pel davant de la Presó Model. Per la ràdio
parlen de les noves dades relacionades amb l’execució d’en Salvador Puig Antic
(ara farà 40 anys). Vaig fins prop de l’Hospital Casa de la Maternitat. Deixo
el cotxe a un aparcament i pujo a casa del malalt. Són dos quarts de quatre.
El pis és ple a rebotir de llibres. L’atén
l’Àlex, un fill seu. Parlem tots tres una bona estona. Des de la galeria del
pis es veu bé el Palau Nacional. Parlem de vius i de morts, de joves i de
vells, de l’Església i de la societat, de la família i dels amics... I, amb
gestos i paraules, li dic: “Que nostre Senyor Jesucrist sigui a prop teu per
protegir-te; que guiï els teus
passos i et segueixi per guardar-te; que et miri amb amor, t’ajudi i et
beneeixi”.
Quan surto del pis, a l’ascensor hi
coincideixo amb Mario Hezonja, jugador de bàsquet del Barça. Procedeix de
Duvronik (Croàcia). És un homenàs que fa més de 2 metres d’alçada de manera que
haig d’alçar els ulls per veure-li la cara. I, dintre la caixa de l’ascensor,
hi va ajupit, amb el cap cot i els genolls una mica doblegats. Renoi, quines
alçades!
A les cinc tocades, vorejant el Camp Nou, surto
de Barcelona per la Diagonal. No agafo la Ronda de Dalt que va ben atapeïda i
passo pel Vallès on hi ha un transit força fluït. I, cap a dos quarts de set,
ja sóc a la doma.
A la missa vespertina venen els ucraïnesos.
Participen a la missa amb atenció i devoció i, quan acabem, es queden una
estona i preguen junts i en silenci davant del Sant Crist.
dijous, 30 / gener / 2014
Semblava que avui hauria d’oficiar dues
exèquies i, finalment, només hauré d’oficiar-ne una.
Venen les confraresses de l’escombra a
esterrejar l’església. Mentre feinejo pel despatx, sento fressa al pati de la
doma. Resulta que un gavià ha atacat a un colom i, després d’una batussa, acaba cruspint-se’l. Quina crueltat!
Al matí baixo a proveir pel meu rebost. També
realitzo alguna altra gestió.
Poc després de migdia vaig a Sant Martí. A la
una del migdia hi tenim l’enterrament de la Maria Julià (84a) de Can Llorens.
L’església s’omple de familiars i veïns. Val a dir que cada vegada més vaig
coneixent-ne més i lligant caps.
Quan acabo les exèquies, vaig cap a Banyoles
a dinar. Per casa, recullo informació de
la família Palmada Llorà per enviar-la a la Gemma.
divendres, 31 / gener / 2014
He passat mala nit i he descansat malament,
amb molts atacs de tos i amb dolor a l’esquena. A veure si acabarem malament
amb aquest carai de refredat.
Quan baixo, feinejo pel despatx i per la
sagristia, fent un xic d’endreça.
Amb en Miquel, anem a pidolar menjar pel
rebost de Caritas. Em comenta com, darrerament, han estat arreglant el lloc on
es repartirà el menjar a partir d’ara, als baixos de Santa Magdalena.
A Anglès, a la tarda, oficio les exèquies
d’en Pere Clapés (74a). Era de Can Grau, la casa que hi ha pujant des de Can
Centena pel carrer d’Avall, darrera mateix de Santa Magdalena. La seva germana
és la Catalina i el nebot, en Ferran. M’assabento que la Catalina té dos altres
germans, l’un que és bessó amb ella i un altre que està malalt, i que en Pere
també havia tingut un bessó que morí poc després d’haver nascut. El pare de la
Catalina, d’en Pere i dels altres, havia estat el peixater d’Anglès i tant ell
com en Pere com el germà havien tocat la trompeta formant part de la cobla
d’Anglès.
A l’acabament de les exèquies em ve a saludar
la Paula, la filla d’en Joan de l’Arc. Em comenta que el seu pare, anant amb
bici, poc abans de cap d’any, va caure i es va trencar una vèrtebra, i que
difícilment podrà continuar portant el restaurant. Vatua l’olla!
Al vespre, a la missa vespertina, també hi
participa la colla d’ucraïnesos amb devoció. Han col·locat un ram molt ufanós
de flors grogues i blaves al peu de l’altar. Són els seus colors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada