Procedamus in pace!

dissabte, 25 / gener / 2014

El matí feinejo per la sagristia, l’església i el despatx

A mig matí acompanyo en Raül a fer caiac.

A la una, vaig a casament a Sant Julià. Hi beneeixo el compromís d’en Marc Garcia, l’alcalde de Sant Julià del Llor – Bonmatí, i de la Marta Font, una néta de Can Centena. Així doncs, al municipi de Sant Julià del Llor - BonmatíI ja tenim primera dama. .

A la tarda, celebro la missa a Bonmatí. Hi participa poca gent.  

L’Arnaldo Fernández, el pastor de la comunitat evangelista d’Anglès, predica a la missa anticipada d’Anglès. L’acompanyen la seva muller i algú més de la comunitat.

Quan acabem, pujo al pis a escalfar-me i a covar una mica més el refredat. Renoi, si que costa!

diumenge, 26 / gener / 2014

Al matí celebro les misses habituals. A la del migdia hi fem memòria de

l’Anna Empar Momó Lila, que morí fa un mes a Barcelona.  Hi participen representants de les entitats on hi era present. Per això mateix, hi participa la coral Cors Alegres.

Abans d’acabar la Quima llegeix el text que llegí el dia de l’enterrament, a Barcelona. La Glòria llegeix una reflexió i un poema dedicat a la seva amiga

L’Avel·lí i la Carme també llegeixen un poema cadascun, L’Astrid parla en nom de la comissió de l’agermanament amb Vaux sur Mer i també llegeix un text la Pilar en nom dels veïns del Barri de Can Serra on hi vivia l’Anna. També parla la germana de l’Anna agraint totes les atencions i la Maria Badia ho arrodoneix tot amb un cant.

A la comunió, una ucraïnesa que participa habitualment a la missa d’aquesta hora, em demana que si us plau preguem per Ucraïna.

A la tarda, participo al culte amb la comunitat evangèlica, al carrer del passatge, a casa de l’Arnaldo. Som una vintena. El ritme dels seus actes de culte és molt diferent del que estem acostumats. Quan em toca parlar els comento el text de l’evangeli de sant Mateu que hem llegit a les misses d’avui.

Quan arribo al pis, parlo amb amics, prego, llegeixo, escric...  

dilluns, 27 / gener / 2014

Avui és el dia de sant Mer, el mític abat de Banyoles.

Surto aviat per anar cap al MNAC. Sembla que vol plovisquejar.

La primera intervenció d’avui, comentant els recursos econòmics i humans,  la fa en Víctor Magrans, ben conegut en el món de la gestió cultural i educativa i  que fa un parell de setmanes ha estat nomenat cap de la gestió de recursos econòmics. La intervenció que segueix és de l’Anna Bernadàs, cap de l’Àrea de Serveis Jurídics i Recursos Humans.

La segona part de la sessió d’avui és per veure com funciona la restauració i la conservació preventiva. Ens ho comenta la Mireia Mestre, cap de l’Àrea de Restauració i Conservació Preventiva.

Després del descans, la Núria Pedragosa ens acompanya a visitar els tallers de restauració. Primer visitem el laboratori d’anàlisi, amb tota mena de microscòpics, de reactius, d’escàners... Una de les peces que està en procés de restauració és de Julio González.  

També visitem el taller de fusteria on el rei és en Llorenç. També visitem la sala on es fan les radiografies. Aprenc bé el què són els penediments que amb les radiografies es poden detectar fàcilment.

Anant amunt i avall amb en Llorenç, em comenta que va treballar amb el trasllat del retaule de la M. de D. de l’Escala del Monestir de Banyoles. Em comenta que en Lluís Martí va ser molt amable amb tot l’equip. Es sorprèn quan li comento que en Lluís Martí morí ara fa un any.  

El darrer taller que visitem és el de restauració de pintura pròpiament. A la sala hi ha pintures de totes les èpoques i estils. Cada tècnic ens comenta el seu treball específic.

També dino a la cafeteria i, cap a les tres, surto cap a Anglès. A la tarda és quan venen més mainada.

A la missa vespertina venen una dotzena d’ucraïnesos a pregar pel seu país. La capella del baptisteri queda plena del tot. Una de les feligreses habituals, a la sortida, em pregunta com és que han vingut d’excursió aquesta gent. Una altra em pregunta què hi fan aquesta gent aquí.

dimarts, 28 / gener / 2014

Aquest dimarts també em toca anar al MNACA. Arribo aviat i passo a prendre alguna cosa a la cafeteria. Amb l’Elena, la Gemma, en Jordi Camps (no el meu nebot), fem una taula i una petita tertúlia parlant sobretot de Banyoles. Un dels temes és el banyolí i director de cinema Albert Serra.  

A les 11 comença l’activitat educativa del Departament d’Educació amb un grup de 3r curs d’uns 25 marrecs (i marreques) del col·legi Barcelona – Les Corts. Jo hi assisteixo i els acompanyo com a oient de l’activitat i la meva intervenció és molt limitada. L’activitat la porta la Laia mentre que la tutora del curs (la Teresa) i l’acompanyant que es limiten a vetllar la mainada i mantenir l’ordre i la calma. 

L’activitat té dues parts. La primera és les sales del Modernisme (sobretot parlant de Ramon Casas i de Santiago Rusiñol) explicant als menuts el sentit del Modernisme i l’aportació de Casas i Rusiñol.  La Laia se’n surt bé i la mainada està atenta.

La segona part de l’activitat és al taller on, a partir d’un text d’en Rusiñol parlant dels patis blaus (sobretot els d’Arenys de Mar) pinten una cartolina amb tres tons del blau que ells mateixos elaboren. I, tot ajudant-los, quedo ben empastifat de coloraines, com no podia ser d’altra manera.  

Quan acabem, els ajudo a recollir. Dino a la cafeteria: la Mariam ha reservat taula. Surto del MNAC cap a les dues.

Arribo a la doma quan ja han passat dos quars de quatre. A dos quarts de cinc venen la colla de Vida Creixent. Avui fem el ple. Treballem el tema dels miracles de Jesús a l’evangeli, a partir de la denominació que els dóna sant Joan: “signes”.  Sembla que queda clar que no eren jocs de mans i que era un fet comú a l’època que té interpretacions diverses.

També faig catequesi amb un grup que avui no tenen catequista: l’Arnau, en Víctor, la Mireia i la Maria. Són molt tranquils. Treballem el tema “Jesús ens porta el Regne de Déu” i comentem alguna paràbola de Jesús.

I a la missa vespertina venen la quinzena d’ucraïnesos que participen aquests dies a la missa vespertina pregant per la pau al seu país.  

dimecres, 29 / gener / 2014

Al MNAC, al matí, tenim quatre sessions acadèmiques: Màrqueting i promoció, estratègia i programació del turisme (amb l’Elisabet Pueyo, cap de màrqueting), El projecte de renovació d’una col·lecció (amb Juan José Lahuerta, cap de col·leccions), Un observatori per conèixer els públics del Museu Nacional (amb Maurici Dueñas, tècnic de la Unitat de Gestió de Públic, i Josep Miquel Faura, també tècnic de la Unitat de Gestió de Públic) i Els programes públics (amb en Pepe Serra, director del MNAC).

Les sessions comencen poc després de dos quarts de deu i les acabem poc després de les dues, amb uns quinze minuts de descans. Després d’estar gairebé quatre hores assegut a l’auditori (tan incòmode) quedo fet un quatre. Ahir, va ser a la inversa: tota l’estona dret.

Si hagués de posar una puntuació, la ponència d’en Pepe Serra seria la millor i m’ha fet adonar d’un desllorigador que també em preocupa a molts altres àmbits: facilitar un diàleg constant i als nivells més diversos possibles entre el MNAC (o cada obra d’art) amb la societat. Amb bona puntuació, seguiria la ponència d’en Juan José Lahuerta amb una reflexió sobre els diversos models que s’han succeït per mostrar les obres d’art. Les altres dues ponències, més a nivell d’anàlisi dels grups que visiten el MNAC i l’atenció que se’ls ofereix, també em mereixen molt bona consideració.

Quan acabo de dinar, cap a les tres, surto del MNAC i vaig a visitar un malalt  que em demanà que passés per casa seva. Des de la plaça Espanya, vaig a la Gran Via i pujo pel carrer Entença i passo pel davant de la Presó Model. Per la ràdio parlen de les noves dades relacionades amb l’execució d’en Salvador Puig Antic (ara farà 40 anys). Vaig fins prop de l’Hospital Casa de la Maternitat. Deixo el cotxe a un aparcament i pujo a casa del malalt. Són dos quarts de quatre.

El pis és ple a rebotir de llibres. L’atén l’Àlex, un fill seu. Parlem tots tres una bona estona. Des de la galeria del pis es veu bé el Palau Nacional. Parlem de vius i de morts, de joves i de vells, de l’Església i de la societat, de la família i dels amics... I, amb gestos i paraules, li dic: “Que nostre Senyor Jesucrist sigui a prop teu per protegir-te; que guiï els teus passos i et segueixi per guardar-te; que et miri amb amor, t’ajudi i et beneeixi”.

Quan surto del pis, a l’ascensor hi coincideixo amb Mario Hezonja, jugador de bàsquet del Barça. Procedeix de Duvronik (Croàcia). És un homenàs que fa més de 2 metres d’alçada de manera que haig d’alçar els ulls per veure-li la cara. I, dintre la caixa de l’ascensor, hi va ajupit, amb el cap cot i els genolls una mica doblegats. Renoi, quines alçades!  

A les cinc tocades, vorejant el Camp Nou, surto de Barcelona per la Diagonal. No agafo la Ronda de Dalt que va ben atapeïda i passo pel Vallès on hi ha un transit força fluït. I, cap a dos quarts de set, ja sóc a la doma.

A la missa vespertina venen els ucraïnesos. Participen a la missa amb atenció i devoció i, quan acabem, es queden una estona i preguen junts i en silenci davant del Sant Crist.

dijous, 30 / gener / 2014

Semblava que avui hauria d’oficiar dues exèquies i, finalment, només hauré d’oficiar-ne una.

Venen les confraresses de l’escombra a esterrejar l’església. Mentre feinejo pel despatx, sento fressa al pati de la doma. Resulta que un gavià ha atacat a un colom i, després d’una batussa,  acaba cruspint-se’l. Quina crueltat!

Al matí baixo a proveir pel meu rebost. També realitzo alguna altra gestió.

Poc després de migdia vaig a Sant Martí. A la una del migdia hi tenim l’enterrament de la Maria Julià (84a) de Can Llorens. L’església s’omple de familiars i veïns. Val a dir que cada vegada més vaig coneixent-ne més i lligant caps.  

Quan acabo les exèquies, vaig cap a Banyoles a dinar.  Per casa, recullo informació de la família Palmada Llorà per enviar-la a la Gemma.

divendres, 31 / gener / 2014

He passat mala nit i he descansat malament, amb molts atacs de tos i amb dolor a l’esquena. A veure si acabarem malament amb aquest carai de refredat.

Quan baixo, feinejo pel despatx i per la sagristia, fent un xic d’endreça.

Amb en Miquel, anem a pidolar menjar pel rebost de Caritas. Em comenta com, darrerament, han estat arreglant el lloc on es repartirà el menjar a partir d’ara, als baixos de Santa Magdalena.

A Anglès, a la tarda, oficio les exèquies d’en Pere Clapés (74a). Era de Can Grau, la casa que hi ha pujant des de Can Centena pel carrer d’Avall, darrera mateix de Santa Magdalena. La seva germana és la Catalina i el nebot, en Ferran. M’assabento que la Catalina té dos altres germans, l’un que és bessó amb ella i un altre que està malalt, i que en Pere també havia tingut un bessó que morí poc després d’haver nascut. El pare de la Catalina, d’en Pere i dels altres, havia estat el peixater d’Anglès i tant ell com en Pere com el germà havien tocat la trompeta formant part de la cobla d’Anglès.

A l’acabament de les exèquies em ve a saludar la Paula, la filla d’en Joan de l’Arc. Em comenta que el seu pare, anant amb bici, poc abans de cap d’any, va caure i es va trencar una vèrtebra, i que difícilment podrà continuar portant el restaurant. Vatua l’olla! 

Al vespre, a la missa vespertina, també hi participa la colla d’ucraïnesos amb devoció. Han col·locat un ram molt ufanós de flors grogues i blaves al peu de l’altar. Són els seus colors.