In nomine Christi, Amen!

dissabte, 1 / febrer / 2014

He dormit millor i sembla que el refredat es va esvaint. Déu vulgui! 

Ja hem passat els dos mesos més foscos de l’any. Ara, a l’alba, ja clareja un quart més aviat i, el captard, fosqueja més de mitja hora més tard. Per tant, entre el matí i el vespre, superem els tres quarts d’hora de més claror. Però avui sembla que tindrem un dia cluc.

Quan vaig a l’església, al migdia, trobo dos nois que s’han aixoplugat al cancell de l’església. Em saluden i em comenten que venen caminant des de Girona i que dormiran a Amer. L’un és de Montpeller i l’altre de Perpinyà. El seu català, amb una mica d’accent, és perfecte.  

A Bonmatí, tot parlant, algú em dóna a conèixer unes expressions noves referides a algú que sembla un xic curt de gambals: “Sembla de can Dijous” i encara “Una mica de la tarda”. Ve a ser allò mateix que algú diu  “poc cuit”, “li manca un bull”, “nat el novembre” o  un “A Maria! Qui hi ha? Ningú!”.   

A Bonmatí em diuen que hi haurà poca gent a missa ja que s’ha fet una excursió cap a Santa Eulàlia . A més, està jugant el Barça amb el València. El cert és que a la missa (precedida per la processó de les candeles) hi ha unes 35 persones.

A la missa vespertina d’Anglès hi participa la mainada de catequesi i els seus pares. La imatge de la Mare de Déu del Remei la poso enmig de la gent: també vol participar a la missa de la mainada amb el seu Nano. Fem el lucernari. La mainada estan molt atents i, els adults, com electrificats. Acabem venerant la imatge de la Mare de Déu. 

L’Àngela em comunica la mort del seu marit, l’Eduard Corredor (77a). Ostres! Fa un parell de mesos que ens havíem trobat i res feia presagiar la proximitat d’aquesta partença. Al cel sia!

Amb l’Àngela, havia vingut un parell de vegades a veure’m a Anglès i era seguidor assidu del Diari del Capellà.  A Palafrugell sempre venia a la missa vespertina i hi feia de lector. Recordo el dia que em vaig desmaiar celebrant la missa que em va acompanyar a l’ambulatori. I tantes altres coses podria anar detallant! Gràcies, Eduard, per la teva bonhomia, per la teva amabilitat, per la teva simpatia.

“Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles: llum que es revela a les nacions, glòria d’Israel el vostre poble”.

diumenge, 2 / febrer / 2014

El dia comença lluminós: si la Candelera riu, el fred és viu.

A totes les misses hi ha una bona volada de gent. Sembla que el dia ha animat a la feligresia. Amb totes les misses s’han repartit més de 300 espelmes. A la missa de les 12 hi participen una vintena d’ucraïnesos. A l’ofertori interpreten un cant en ucraïnès i també diuen en veu forta el Parenostre en ucraïnès. 

Després de la missa del migdia oficio les exèquies de la Lola. L’església s’omple de nou.  

Dino a Ca l’Elisa. M’hi trobo amb en Narcís Figueras i la seva família. També hi ha els de Can Mas. A la taula del costat hi ha en Míliu que em va comentant coses de la seva vida, especialment de quan era a Campdevànol d’on n’és fill. Parlem també del canvi climàtic, dels inicis de Ca l’Elisa...  

   

Quan baixo de Ca l’Elisa, la Quima de Ca la Mercè em comunica que ahir es va morir el seu pare mentre era a bosc. Déu l’hagi perdonat.  

Parlo amb en Jaume i em comenta que va assistir a la preestena del film Ventura Pons,  Ignasi M. Es veu que hi havia molta gent de Cadaqués, on ell ha conegut el cineasta.  

dilluns, 3 / febrer / 2014

Marxo aviat cap a Barcelona. La feina al MNAC avui comença a les 10. Em toca fer una sessió del MUSEU PER DINS acompanyant l’equip del Departament de Comunicació, o sigui la Núria Perales i les seves col·laboradores. Revisem la publicació d’un fullet d’una projecció d’un film vinculat a l’obra del fotògraf Joan Colom.

També fem el trajecte de visita de les terrasses per revisar els cartells i les indicacions que hi ha per tal que el recorregut sigui més entenedor.

Abans d’acabar, fem un xic de tertúlia amb l’equip i ens comenten com fa uns anys el departament estava ubicat en uns barracons on ara hi ha l’aparcament. I a dintre hi entraven els gats que volten pels jardins com també s’hi havien passejat rates i puces. També comenten que, a la sala oval, abans de les millores del 1992, també hi entraven els coloms que fins i tot hi feien niu.

Sortint del MNAC vaig cap a Palafrugell per participar a les exèquies de l’Eduard. Em col·loco amb la família, al costat del seu fill Xavier i de l’Àngela. Sembla que per algú sóc persona non grata. Cap novetat. Quina fredor tant distant durant la cerimònia!. Es veu que la família i els assistents no es mereixen cap mirada d’afecte: només paraules. Puc saludar molts coneguts quan venen a donar el condol a la família.  

A tres quarts de sis sóc a Bonmatí. Hi ha la reunió amb els pares per parlar de la primera comunió que, si Déu plau, serà el dia 1 de juny, el diumenge anterior a la festa major. Bon ambient.

Celebro la missa vespertina i ho descarrego tot damunt l’altar. Espero que Déu en pugui treure algun profit.

dimarts, 4 / febrer / 2014

Al matí feinejo pel despatx. Baixo  un moment al poble per proveir manduca.

A primera hora de la tarda ve en Manel Ripoll, el Mariner,  amb l’Alain Talbot, un noi del Quebec per  veure les maquetes que hi ha a l’església. L’Alain em diu que és pintor (paisatgista figuratiu), amic de l’Enric Rubió. Queda fascinat amb les maquetes i s’estranya que en una zona tan reduïda hi hagi tantes esglesioles (i tan antigues). Amb la tableta, va traient fotografies de les construccions i dels seus detalls i ens va preguntant coses referides a la Vall de les esglésies.

Dimecres, 5 / febrer / 2014

Això d’anar al MNAC s’està acabant. Em toca fer la darrera sessió de veure “el museu per dins”. Ho faig al Departament d’Art Medieval amb la companya Alba Fernández. Ens atén en Jordi Camps, el Conservador d’Art Medieval.

En Cèsar Favà ens mostra l’arxiu de les carpetes amb l’estudi artístic de les obres que hi ha dipositades al MNAC. En l’argot de la casa n’anomenen la nursery, sembla ser per la disposició que havia tingut originalment.

Seguidament la Gemma Ylla ens porta fer la visita a les sales de romànic i veure el recorregut “Visita al romànic. En companyia d’Antoni Tàpies” i que mostra com el romànic és una de les arrels artístiques subjacent en l’obra de l’artista. Un seguit de punts conviden a aturar-se i a reflexionar sobre la relació entre l’obra d’Antoni Tàpies i el romànic. Uns plafons i uns cartrons recullen cites textuals del pintor (o d’algú proper a ell) amb alguna obra del romànic. És interessant la seva devoció particular a una imatge romànica de la Mare de Déu relativament destartelada i amb un rostre ben peculiar. La visita s’acaba amb la peça d’Antoni Tàpies, Pintura romànica i barretina (del 1971) que ha provocat reaccions sorprenents entre algun visitant. En definitiva, el recorregut intenta ajudar a observar l’art medieval des d’una mirada contemporània alhora que exposa els trets de les obres del passat que emergeixen en l’obra de Tàpies.

Finalment, una estona abans d’acabar, la secretària del departament ens comenta la recerca que porta a terme de la procedència de l’anomenada Majestat Batlló que el col·leccionista adquirí a un antiquari d’Olot i que, per tant, sembla procedir d’aquell entorn. Ara ves a saber.

Quan surto amb trobo amb un company que ha ve a veure’m. Pugem a les terrasses del Palau Nacional per gaudir de les panoràmiques sobre Barcelona. El dia és molt clar i les vistes són fenomenals. També fem una passejada ràpida per les sales del romànic i de l’art contemporani, especialment el mobiliari modernista i les escultures de Juli Gonzalez i Pau Gargallo.

Dinem plegats a la cafeteria. A la gran sala oval estan preparant un festival/presentació que realitzarà l’empresa automobilística Mercedes. Quan les administracions han deixat de complir els seus compromisos i les seves aportacions, activitats com aquestes (que es van donar a conèixer amb el casament indi) ajuden molt a sanejar les finances del centre.

Quan acabem de dinar acompanyo el company a casa seva, a la cantonada Ausiàs March amb Bruc. I cap a les cinc retorno cap a Anglès. Arribo a la doma poc després d’un quart de set. A la sala de la doma hi ha la colla d’en Pere Pont. Darrera la porta de l’església hi trobo uns taules que m’ha portat l’Assumpta. Celebrem la missa vespertina a les 7.

Vaig cap a La Cellera. A dos quarts de vuit tenim la reunió dels capellans de l’Arxiprestat. Entre els temes que parlem hi ha la implicació de les nostres parròquies a la celebració de la Pasqua Jove a Amer, les trobades de formació centrades en les celebracions dominicals sense prevere... Sopem plegats: escudella amb galets i pa amb tomata i talls de truites diverses. I cap a la doma, que per avui ja n’hi ha prou. I abans de ficar-me al llit “A Déu m’encomano i a Santa Maria...”.

dijous, 6 / febrer / 2014

En Josep ve a canviar una boia del dipòsit de l’aigua. Feia dies que perdia i intentava aturar la pèrdua d’aigua però també tenia espatllada l’aixeta. La casa és vella. 

A mig matí vaig a la barberia. Parlem de la representació de la Passió que s’havia fet a Anglès a començament dels anys 80. En Miquel Valentí feia de Jesús. En Joan feia de nen que anunciava l’arribada de Jesús a Jerusalem al damunt d’una somera. Sembla que la versió de la Passió havia estat redactada per en Josep M. Pont (que li deien en Punt i Coma perquè, de fet, es deia Pont i Coma).

Al migdia venen els nois de la brigada municipal de Bonmatí a recollir una furgoneta de taps. Segurament abans de Setmana Santa hauran de tornar-hi.  

Dino a Ca l’Elisa amb la colla de Vida Creixent i celebrant la festa del moviment (la Candelera). En Josep i jo som els únics homes. Som una quinzena de colla. Es parla una mica de tot. Recullo alguns localismes que s’han comentat: garsala, fraga, alivera, genesta, rataliu... 

Mentre dinem es comenta un accident que ha afectat un noi que viu a Anglès mentre treballava a Santa Coloma de Farners i que hi ha mort. Es veu que és el marit de la Mireia Furtià. Déu meu, quin daltabaix!  També em comenten la mort del pare d’en Ruben Calvo, el joier del carrer del Comerç. Es veu que va patir un accident a l’eix.

A la tarda enllesteixo el Suplement del Full parroquial.

Al vespre, després de sopar una mica, vaig a Can Cendra, la Casa de la Vila, per fer una reunió de revisió de la Fira de Sant Antoni. Es comenta que, malgrat el mal temps, hi hagué una participació destacada, molt superior a la dels anys anteriors. Tothom està satisfet perquè tota la programació es desenvolupà ben animadament. Des del punt de vista pressupostari, no s’hi perderen diners.

També se’ns comenten les traves per vendre una part de la finca de la Burés i dels gravàmens que conté la finca que dificulten els beneficis de la transacció.

Cap a quarts d’onze ja sóc al pis. I, com diu l’Angi de La Cellera “bona nit que Déu nos do i petonets a tots”.

divendres, 7 / febrer / 2014

Al matí venen un parell d’operaris a cobrar unes factures pendents. Qui paga, descansa, i qui cobra, encara més.

A quarts d’onze surto per anar a Bonmatí a visitar els ancians. El llistat varia, però no disminueix. Alguns estan ben reviscolats, altres els trobo força atuïts. M’oblidava d’una visita i m’han telefonat per recordar-m’ho.  

Vaig a dinar a Banyoles. Parlem de la mort d’en Pruden i també de la de la Tatiana Cisquella. 

A la missa encomanem a Déu en Pruden Aranda i la seva família, i també en José  Calvo i a la seva família (si bé és de La Bisbal, el seu fill Ruben és joier d’Anglès i també conec els fills que gestionen una joieria a Palafrugell). El diumenge, a les 9 del matí, a la missa d’Anglès, també els recordarem.  

Venen a missa la Rosa M. i en Miquel. Porten un carregament de taps. Anem a la Rutlla a menjar unes pizzes. Es veu que les fabriquen a La Bisbal.