dissabte, 22 de febrer de 2014

Sapere aude!


dissabte, 15 / febrer / 2014

Fa calor de final de primavera. Al matí acompanyo en Raül a entrenament de caiac. M’arribo a Sant Martí a preparar-ho tot per la missa de demà. A quarts de dues, vaig a recollir en Raül. Com que encara no ha acabat, vaig a caminar una estona per fer temps.

En Ramon em comunica la mort de Mn. Agustí Piferrer i Xargay. Va néixer a  Sarrià de Ter el mateix dia que jo, però 35 anys abans, o sigui, el 1918. Va estudiar al Seminari de Girona on va ser ordenat capellà el 1945. Va ser vicari de Mieres i de Llançà. El 1946 fou destinat de rector de Tregorà i Setcses. El 1949 va anar de rector a Mieres i, posteriorment (1956), a Fontcoberta i Vilademí fent de professor de religió a l’Acadèmia Abat Bonito de Banyoles. El 1975 fou destinat a l’Estartit fins el 2010 quan es retirà. Havia estat arxipreste de la perifèria de Banyoles i, del 1984 al 1987, del Montgrí i capellà de les clarisses de l’Escala. Des del 2010 residia a la residència Bisbe Sivilla de Girona on ha mort aquest matí. Les exèquies s’oficiaran el dilluns a l’Estartit.

Mn. Agustí era, certament, molt bona persona, d’una gran bondat natural i d’una extrema senzillesa. Que al cel sia i des d’allà pregui per nosaltres.


diumenge, 16 / febrer / 2014

A la missa de Sant Martí, hi participa la Lourdes de Can Geli  amb els seu marit i els fills: vaig assistir i beneir el seu casament, fa 20 anys,  a Vilabertran, quan encara jo era a Sant Jordi Desvalls.  

Després de la missa del migdia, vaig a fer una caminada i, després de dinar, en faig una altra, cap els horts, fins el Ter.

A la tarda enllesteixo un parell d’articles: l’un per la Revista de Banyoles sobre sant Josep i un altre, amb el santoral del març, per el face dels jesuïtes Pregaria.cat

dilluns, 17 / febrer / 2014

Ja no vaig al MNAC. Ho trobo a faltar. Ara em cal elaborar el treball de balanç i valoració de l’estada. El matí dels dilluns és per posar ordre.

La Núria Esponellà em comenta que està escrivint una nova novel·la, aquesta vegada ambientada a la Vall de Núria, i en la que la presència de la Mare de Déu, com a guardiana de la vall, també hi tindrà un protagonisme. Em demana un parell d’aclariments que sembla que podré solucionar. 

A la tarda ve la mainada de catequesi. Tranquil·litat.

dimarts, 18 / febrer / 2014 

Reprenc les anades a Vilassar de Mar. Haig d’anar recollint informació de l’escultor Enric Monjo.

Arribo a Vilassar poc després de les 9 del matí. Com acostumo fer, des de la carretera arran de la platja, pujo per la carretera d’Argentona i entro pel carrer Cristòfor Colom. Com que, cap a la riera de Cabrils no hi ha lloc per aparcar, retorno pel carrer Narcís Monturiol. M’adono que hi ha algun sarau perquè hi ha molts policies locals. Quan per fi trobo un lloc per aparcar (al c. Ca l’Aduana), m’assabento que a la set del matí els operaris han començat a talar els arbres del carrer Monturiol, malgrat l’oposició dels veïns. I es veu que s’ha organitzat una mena de cassolada col·lectiva pel veïnat i, més tard, una mena d’escarni (un escrache) a l’Ajuntament, en contra del regidor responsable del tema.

Quan arribo a la biblioteca (c. Sta. Eulàlia), trobo que l’edifici (on hi ha també l’arxiu) estarà tancat al públic fins les 10. Ho aprofito per anar fins el Museu Monjo baixant pels carrers Sant Artur i Cuba fins el passeig Marítim. Al Museu tinc el goig de poder  saludar la Montse i la Gemma. A l’edifici hi fan obres per reformar-lo de dalt a baix. A l’estiu van guardar i embolicar totes les escultures. La Montse i la Gemma estan recloses al primer pis, intentant fer feina enmig de soroll i de pols.

Quan falta poc per les 10 vaig cap el carrer Sant Artur, aquesta vegada travessant pels carrers més cèntrics: Sant Joan, Sant Roc, Carme, Sant Genís, Santa Maria... Renoi, mai m’havia adonat que el santoral fos tan present als carrers de la vila! I encara hi queden Sant Francesc, Sant Josep, Rosari, Sant Ramon, Sant Ignasi, Santa Rosa, Montserrat, Sant Magí, Sant Andreu, Sant Llorenç, Santa Eugènia, Santa Magdalena, Àngel, Sant Vicenç, Santa Marta... i algun altre en deu quedar dedicat al santoral.

A l’arxiu m’atén la Cristina Simó a qui li presento les meves credencials: identificació, permís de l’ajuntament, justificació de la investigació... I em facilita material que serà suficient per treballar aquest matí: tres àlbums de gairebé un metre quadrat amb fotografies d’escultures realitzades per l’Enric Monjo i retalls de diaris on es comenta l’obra de l’escultor. Faig fitxes i alguna fotografia dels articles. I, fent i desfent, m’hi estic fins cap a tres quarts de dues.

De retorn, agafo la carretera d’Argentona i m’aturo a dinar a un restaurant a peu de carretera, suposo al municipi de Cabrils.  I cap a Anglès.
  

dimecres, 19 / febrer / 2014

En Joan ve a arreglar l’hort. Està fregit amb els estornells: s’ho cruspeixen tot. Parlem una estona d’en Florenci Isach amb qui havia estat company quan treballava a la mina d’Osor. Es veu que era fuster de l’explotació i, al final, havia treballat amb en Joan al lavadero. En Joan també em comenta com la silicosis havia afectat alguns amics seus i un cunyat. També, un altre cunyat, morí per culpa d’una barrina que li esclatà al pit. Ell el va assistir quan s’estava morint, a la clínica Bofill.

Dino a Banyoles. Parlem d’un col·lectiu de noies que va fer una acció de protesta el dia 9 a l’església de Sant Pere. S’autoanomenen Les Herètiques i es veu que estan vinculades al grup Arran.

A la tarda tinc les exèquies d’en Florenci Isach. Hi assisteixen molts homes, possiblement hi ha alguns que són companys de la mina d’Osor. Fa cosa de dos anys, se li morí un fill. Un segon fill fa de perruquer a Anglès.   

dijous, 20 / febrer / 2014

Em passo el matí preparant la xerrada que m’ha encomanat el SAFOR (la Delegació de Pastoral Universitària o Servei d’Assistència i Formació Religiosa). De fet, repasso els apunts i les diapositives dels anys anteriors.

Cap a un quart de quatre, surto cap a Girona. Quan he deixat el cotx a l’aparcament, a Correus, em trobo amb en Josep Alsius, i anem una estona plegats fins a prop de casa seva.

Vaig cap a la facultat de lletres: a Sant Domènec. Des de baix a la plaça de l’Oli fins a dalt del convent, sembla que s’hi hagin posat més escalons o bé que els hagin fet més alts. Quan hi pujava de jovenet, entre els 11 i els 17 anys, no em semblava pas que n’hi haguessin tants i els grimpava gairebé corrent. Ja al darrer tram, miro la façana del que havia estat el Seminari Menor, ara facultat de pedagogia i miro les finestres on havia estat jo. No hi veig cap rastre d’algun experiment que hi havia fet amb el gas butà de la bombona de l’estufa que hi tenia: per matar-me i fer volar la casa!

A l’entrada de la facultat m’hi espera la Dolors Puigdevall, responsable de la pastoral universitària, i m’acompanya a l’aula on faré la xerrada. Hi ha cap una vintena d’alumnes, gairebé tots universitaris (i algun adult d’oient). En conec un parell: en Pep Anton i la M. del Mar.

Intento fer una presentació global de la construcció del calendari i, més específicament, del calendari de celebracions religioses. I, a partir d’aquí, presento els tres cicles que més repercuteixen a la iconografia: el cicle cristològic, el cicle marià i el cicle hagiogràfic. De fet, només puc presentar quatre pinzellades de la influència a la iconografia del cicle cristològic i del cicle marià. El cicle hagiogràfic l’haurem de fer un altre dia.

Quan he acabat i baixo per avall, em trobo amb en Joan Ensesa que surt del taller i anem junts una estona. Com fa cada dia, anirà caminant fins a casa seva, al veïnat de Palau Sacosta. A Can Geli, hi saludo l’Oriol Domènech i la Lourdes, a qui vaig saludar fa una setmana a l’enterament de la seva cosina, a Sant Martí Sapresa.

Arribo a Anglès a quarts de nou.   

divendres, 21 / febrer / 2014

Poc després de les 9 del matí surto de nou cap a Girona. Vaig cap a Casa Carles on m’entrevisto amb el Sr. Bisbe per parlar de dos joves universitaris que ajudo a preparar-se per ser batejats. Concretem els passos que caldrà seguir. A veure si abans de l’estiu ja podran ser batejats.

Em trobo amb en Quim Botanch. Em parla de Mn. Josep Calzada Oliveras (Sant Feliu de Guíxols 1913 – Girona 1990). En Quim el va conèixer quan, procedent de l’escolania de Cassà de la Selva, formava part de l’escolania del Santuari de Núria que es formava amb els millors nois cantors de les escolanies parroquials de Catalunya i que funcionà els estius del 1933 i 1934. I Mn. Calzada, aleshores seminarista, hi feia de monitor.  

Posteriorment, quan Mn. Calzada va estar de vicari d’Olot, va ser el seu preceptor i també ho va ser quan va anar a Lladó. I mentre en Quim va estar estudiant a Olot, hi va conèixer els germans Tremoleda, l’un (Mn. Ramon), capellà de Girona, i l’altre (P. Oriol), escolapi.

En Ricard Sarrà em comenta que, amb els nois de l’escolania de Mn. Julià de Salt, havia anat a cantar a Constantins, a la conclusió del Mes de Maig, quan hi havia de rector Mn. Joan Pagès. Hi anaren amb bici des de Salt. De retorn, s’aturaren a cantar a alguna casa de pagès i a l’hostal de Vilanna i així van poder berenar una mica.

A la sortida de Casa Carles amb trobo amb en Ramon de la Cellera. Parlem un moment de la Pasqua Jove.

Dino a Bescanó. Mentre estic a taula, fa un ruixadot: poca cosa. I després, cap a la doma.


Cap comentari:

Publica un comentari