dissabte, 22 / febrer / 2014
Matí i tarda rutinaris. La trista novetat me
la comunica l’arxipreste, en Ramon, em comunica la mort de Mn. Pere Soler i
Massa. Va néixer a Vidreres fa 78 anys i va estudiar al seminari de Girona. Fou
ordenat el 1960 a Sant Martí del Seminari. Va ser vicari de La Cellera de Ter,
d’Hostalric i de Sant Feliu de Girona. El 1966 fou nomenat rector de Sant Aniol
de Finestres (on el vaig conèixer, l’estiu del 1967), de Cogolls, de les Encies
i, el 1969, de Sant Martí de Llémana, Granollers de Rocacorba i La Barroca. El
1972 fou destinat a Santa Coloma de Farners i, el 1974, de rector de Sant Feliu
de Pallerols, on vaig col·laborar amb ell els cursos 1974/75 i 1975/76. Allà va
entrar en contacte amb la Fraternitat Cristiana de Persones amb discapacitat i,
del 1977 al 1980, va ser-ne el consiliari. El 1978 fou nomenat rector de Sant
Narcís de Girona i, posteriorment (a partir del 1983) rector del Pont Major de
Girona. Del 1983 al 2000 fou delegat episcopal de Pastoral de la Salut, del
1984 al 1987, arxipreste d Sariià i, del 1988 al 2010, capellà de l’hospital
Trueta. El 1988 de nou fou nomenat rector de Sant Esteve de Llémena, la
Barroca, Granollers de Rocacorba, Sant Aniol de Finestres, Cogols i, a partir
del 1997 també de Santa Maria de Finestres, les Serres i Llorà (fins el 2009)
i, també, arxipreste del Llémnena (del 1990 al 1994). Des del 2011 residia a la
residència Bisbe Sivilla on ha mort avui.
A la tarda, en Josep em comunica que ahir, a
Salt, van trobar mort en Francisco Isac, nebot d’en Florenci.
Oficio la missa anticipada a Bonmatí i a
Anglès. Hi ha poca participació. 33
aniversari: Deo gratias!
diumenge, 23 / febrer / 2014
Hi ha gent que té el costum de llegir a
missa. Se suposa que llegeixen les lectures que es proclamen a la celebració.
Hi ha qui llegeix el full diocesà, hi ha qui llegeix el llibret LA MISSA DE
CADA DIA. I hi ha qui llegeix d’un mòbil.
I sempre em pregunto: és necessari llegir a missa?
Ho puc entendre quan la persona que participa
a la missa és dur d’oïda. També ho puc entendre quan és algú és foraster i
segueix la celebració en el seu idioma (a Palafrugell, ho veia sovint). I
encara també ho puc entendre quan la persona que proclama una de les lectures
no té la veu massa clara o bé s’equivoca sovint. Però a mi m’havien ensenyat que a missa cal
estar atent i escoltar bé el que es llegeix i, per tant, prescindir del tot de
cap altre paper.
Però, a una celebració dels nostres pobles,
el que resulta del tot ridícul es voler fer-se el savi llegint en el mòbil i,
per tant, no resulta estrany que hi hagi qui es pensi que, amb el mòbil,
aquella persona res de llegir, sinó únicament mirar ballarines.
Al migdia venen una vintena d’ucraïnesos. De
nou preguem plegats per la situació que viu el seu país, Ucraïna. Segur que
s’ho estan passant ben malament.
Després de la missa del migdia hi ha les
exèquies d’en Francisco. Les oficia en Fèlix ja que es veu que havia ajudat
molt aquest noi i, encara fa pocs dies, l’havia visitat a la rectoria de Salt,
segurament per acomiadar-se’n. Fa una setmana tinguérem les exèquies del seu
oncle Florenci. Quan el noi era petit, una germana i la mare d’en Francisco moriren
en una explosió casolana, a la casa on vivien, a Osor.
Al suplement Dominical del Diari de Girona es
parla d’en Jordi Sotelo que viu a Basilea. El vaig conèixer a Palafrugell i tot
ell destil·la simpatia. Participava amb entusiasme a la representació del
Viacrucis vivent que es feia per setmana santa. Feia un paperàs fent de dolent
en la comitiva del Viacrucis ç
dilluns, 24 / febrer / 2014
Tinc el matí tranquil. Faig endreça pel despatx i començo a elaborar
el treball de balanç del curs al MNAC. Costa lligar caps. A més, em cal
ficar-me en el Dropbox per mirar-me els apunts que hi ha penjats.
Dino al pis i descanso un xic. A la tarda
venen la mainada de catequesi. Ajudo a fer els deures a un dels nois de Ca la
Remei.
dimarts, 25 / febrer / 2014
Vaig cap a Vilassar de Mar. Entro a l’Arxiu
Municipal, al carrer Sant Artur, cap a un quart de deu. Ajudat per la Cristina,
repasso els quaderns on consten les despeses del taller de l’Enric Monjo.
Apareixen els noms dels escultors que hi treballaven. Em fa gràcia constatar-hi
la presència d’en Josep Martí Sabé de Santa Coloma de Farners i també d’en Josep
M. Subirachs, que hi feia d’aprenent començant amb una paga setmanal de 12’50
pessetes (fonamentalment per pagar el desplaçament fins a la zona de Pedralbes,
on l’Enric Monjo hi tenia el domicili i el taller).
Acabo cap a les dues. A uns cinc quilòmetres
de Vilassar, sortint d’Agell, dino al restaurant El Nou Clàssic. De primer em
serveixen unes carxofes a la brasa. Val a dir que a Ca l’Elisa les fan molt
millor. De segon, em serveixen pollastre a la brasa acompanyat de patates
fregides i que està ben fet i bo. I com que veuen que no en faig prou, me’n
serveixen un altre plat.
Quan passo per Argentona sempre penso en la
Quitèria, la que havia estat majordoma de Mn. Joan Roura de Cal Pebrot. Què se’n
deu haver fet d’aqueta peculiar persona? Algun dia li hauré de dedicar una
parrafada. No sé si n'hi hauria prou.
Quan arribo a .la doma, tenim reunió amb
l’equip de Vida Creixent. Treballem el tema EL REGNE DE DÉU S’ASSEMBLA A UNA
TAULA DE CONVIDATS. Parlem de les vegades que Jesús, als evangelis, comparteix
la taula amb els seus amics i com era criticat per freqüentar “males
companyies”. I m’assabento del què és una garsala. M’agrada eixamplar el
vocabulari local.
A la vesprada bufa el mestral. Tota les finestres
fimbren i sembla talment la casa volgués agafar el vol.
dimecres, 26 / febrer / 2014
El matí encara bufa el mestral. Potser és
vent de Colldegria. Però, és clar, aquest és un vent que el tenen amb exclusiva
a La Cellera.
És dia de despatx. No ve gaire ningú. Al
migdia oficio les exèquies de l’Àngela Simón (88a.). Havia nascut a Can
Solanich d’Amer. A la cerimònia hi participen molts mestres. També hi ha la
Mariona Reig de Palafrugell, amiga de la família.
Dino a Banyoles. Quan torno cap a Anglès fa
un ruixadot. A la porta de la doma m’hi trobo amb en Josep M. Farrerons i la
seva muller. Li dic per afegir-se al grup de voluntaris que porten el reforç
escolar. Amb en Josep M. havíem estat companys al col·legi Garbí de Palafrugell.
Després missa vespertina per telèfon, la Rita
Ferrer, la directora de l’Escola de Música de Palafrugell, em diu que ha estat a Anglès.
Em comuniquen la mort d’en Ramon Tainera (75a).
Era el marit de la Maria Costa, que algú li deia la Maria de Cal Granaire. Es
veu que va caure mort a Cardona. Li oficien les exèquies al tanatori de Salt i
l’enterren a Anglès. Diumenge el recordarem a la missa de les nou.
dijous, 27 / febrer / 2014
A les 10 del matí, a Bonmatí, oficio les exèquies
de la Josefina Burch (96 anys), la Josefina del Castell. L’havia visitat cada
mes a casa seva. Aquests darrers mesos havia sofert molt. Que descansi en pau
en braços de Déu, al costat del seu fill i del seu marit que l’han precedit.
Trobo en Ricard Teixidó que està intentant
esbrinar el trajecte dels antics camins entre Constantins i Amer. Es veu que en
Josep Pigem li ha donat un bon cop de mà.
A la tarda enllesteixo el treball de balanç
del curs MUSEU NACIONAL PRO: PROFESSIONALS, PROJECTES I PROCESSOS AL MUSEU
NACIONAL D’ART DE CATALUNYA. L’haig de lliurar abans de demà. Havia de ser
d’uns 5 folis i me’n surten 16. Quina xerrameca. Abans
m’he hagut d’acostumar a entrar al dropbox per rellegir-hi tot el
material que se’ns anava explicant.
divendres, 28 / febrer / 2014
Em passo una bona estona llegint els
comentaris dedicats a Caravaggio i que fa el P. Josep M. Laplana, el monjo
director del Museu de Montserrat. Aquesta setmana no havia tingut massa temps
per dedicar-hi. El d’avui el dedica a la Madonna dei Pelegrini que he admirat
diverses vegades a l’església de Sant’Agostino a Roma prop de la residència Pau
VI on m’he hostatjat diverses vegades. El comentari d’ahir el dedicava a la
pintura de La Mort de la Mare de Déu, que es conserva al Louvre. Dimecres, el
dedicà a la Conversió de Sant Pau que també he admirat a Santa Maria dei Popolo,
juntament amb la pinturade la Crucifixió de sant Pere, que comentava el
dimarts. El dilluns la dedicava a la primera versió de La Conversió de Sant Pau
que es conserva a la col·lecció Odescalchi, que no recordo haver visitat. La
setmana passada comentava les pintures dedicades a sant Mateu que també he
admirat diverses vegades a San Luigi dei Francesi, prop del Senat italià. Llegir
aquests comentaris és com fer Lectio Divina.
Vaig cap a Constantins. Ens trobem amb
l’alcalde del municipi, en Quim Roca de Sant Gregori. Parlem de què caldria fer
per dignificar l’església parroquial. Possiblement ens haurem de limitar a
fer-hi una neteja a fons, repassar el teulat, col·locar alguna finestra,
repintar algun focus d’humitat... També caldria posar de relleu alguns elements
constructius pre-romànics, sobretot a la capçalera. I ja serà molt. La
vitalitat de la parròquia és molt limitada.
Tot seguit vaig cap a Casa Carles. Acompanyo una
doctora especialitzada en nano biologia que treballa a la universitat de Sheffield
i un llicenciat en Turisme i també en Antropologia. Parlem amb el senyor bisbe
del seu procés de fe i ens fixa els dies per realitzar les diverses etapes del
baptisme per tal que, abans de l’estiu. Marxem contents. Aquest diumenge, a la
missa de les 12, tindrem la cerimònia d’ingrés al catecumenat. Deo gratias!
Sortint de Girona està plovent. M’aturo a
dinar a la Barca de Bescanó. M’han comunicat la mort de la Maria Martín (79a) i
tindrem les exèquies demà al migdia. El seu gendre és policia local d’Anglès.
També em comuniquen la mort d’en Pere
Figarola (92a), el pare del diaca Miquel Figarola. Oficiarem les exèquies demà
a la tarda, a Bonmatí.
Al vespre tenim la reunió trimestral del
Consell Parroquial. Fem balanç de la vida parroquial. També parlem de les
previsions del proper trimestre, especialment de la Pasqua Jove a Amer, el 19
d’abril proper.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada