dissabte, 15 de març de 2014

Atende, Domine, et miserere...

dissabte, 8 / març / 2014

Sembla que el dia es presenta tranquil. Es comença a flairar aires de primavera: falten dues setmanes escasses per arribar-hi.  

M’arriba el llibret amb la vida de Santa Lluïsa de Marillac. El vaig enllestir el mes de setembre i l’ha editat l’editorial CPL. Crec que és la 14 ressenya que publico. La primera va ser la de sant Roc, fa 10 anys. I així, una ressenya cada any. El primer va ser el de sant Roc, després el dels sants Abdó i Senén, de la Mare de Déu dels Dolors, Sant Bernat Menton, Sant Sebastià...  

Al migdia, passo per Sant Martí a preparar l’església per la missa. Quan acabo, m’agrada donar un petit tomb per l’entorn de l’església, de la rectoria, fins el cementiri. Les flors denoten l’esclat de la primavera: pixallits, violetes, violes...  

A la tarda oficio les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès. A Anglès hi ha el rebombori del carnestoltes per petits (rua a la tarda) i per jubilats (al vespre) i sembla que tothom prefereix la ballaruca i la gatzara, que per alguna cosa som a Anglès.


diumenge, 9 / març / 2014

Oficio les misses de consuetud al matí: Anglès, Sant Martí, Anglès.

Quan ho tinc tot endreçat, vaig a dinar a Ca l’Elisa. No hi trobo alguns dels clients habituals (en Míliu) perquè són a la matança del porc, a La Cellera.

A la tarda acompanyo uns nois de Ca la Remei a Santa Coloma. Els deixo allà i retorno a casa. Treballo un article que cal que entregui comentant la vida a una casa del Terme de Banyoles.

Al captard vaig a recollir els nois. Escolto com relaten les seves “aventures” tot passejant per la capital de la Selva.


dilluns, 10 / març / 2014

Vaig de nou al CAP. La Iris em revisa un voltadits que, periòdicament, em rebrota al dit gros del peu esquerra. No es pot deixar enfadar!  Del sucre, sembla que estic un xic millor que no pas la setmana passada, uns 10 punts menys. Es veu que he anat bé caminar un xic més i procurar ser un xic més estricte amb la dieta. Serà una de les meves penitències quaresmals.

Empelto una branca del taronger de Bonmatí a un cítric tronc de que mai ha fet res. Abans he anat a comprar argila i cordill als xinesos: quina feinada a fer-me entendre! Fang, pasta, argila, clay... res! Finalment, per casualitat, passem pel davant d’una lleixa on n’hi ha paquets. Ara veurem si me’n surto. D’aquí uns dies ho sabrem!

Vaig a dinar amb uns quants companys de la meva “promoció”: en Ramon, l’Esteve, en Josep Maria, en Joan, en Jaume, en Ramon, en Pere, un altre Joan, en Benet...

 A més d’informar-nos de la salut d’algun company, parlem de la visita dels bisbes a Roma on, per primera vegada, han estat rebuts pel papa en grup, els bisbes catalans (significatiu), els de la província Tarraconense amb l’arquebisbat de Barcelona. Per les fotos publicades, sembla que algun no en va sortir gaire satisfet, per la mala cara que hi posava.

També surt el tema del procés sobiranista. Sembla, per les declaracions fetes pel ministre, que se’ls han acabat els arguments i ja només fan conjuntures fantasioses i estrafolàries que recorden el dogmatisme inquisitorial per fer por. També comentem, en aquest sentit, la direcció unionista d’alguns columnistes, especialment de La Vanguardia. Però, es clar, qui els paga, és qui mana.

I m’assabento de la mort, fa pocs dies, d’en Zum Boix Masramon, el germà d’en Cesco Boix.

A la tarda, a la doma, venen a catequesi els tres grups de cada dilluns amb la Maria, la Viky, l’Eva i la Mercè. Els baixos de la rectoria sembla un colomar que va parrupant.

Quan comencem la missa vespertina, encara hi ha una llepada de claror al cel, damunt de Puigdafrou. Amb la Quaresma, comencem la missa amb els salms de les vespres i, després de la comunió, diem el Magníficat i acabem amb l’Stabat Mater.


dimarts, 11 / març / 2014

Ja hem passat una tercera part del març, el darrer mes de l’hivern, i només falten 10 dies per iniciar la primavera. Per mi, els millors mesos de l’any són des del març a final de juny i des de setembre fins el novembre. I els pitjors mesos, per mi, són el desembre i el gener.

M’arribo a Solius a recollir els fulls parroquials, els suplements i els butlletins de la diòcesi que m’han enquadernat. Han quedat bé. La col·lecció quedarà més completa.  

I ja que sóc al Baix Empordà, també m’arribo  fins a Palafrugell. Visito la tieta de Can Mateu Pons i la Glòria. Dino amb la Rosa, la Maria i en Josep. També em veig amb en Pepe. Fa un dia cluc.

De retorn m’aturo a La Bisbal. En Jaume m’està arreglant un parell de rellotges. Les obres i el trasllat del taller li ha endarrerit la feina. Em diu que puc passar a partir de la setmana vinent. Ho hauré de fer.

A la tarda, a la doma, ve el grup de catequesi de la Pilar i la Teresa. També ve un vailet de Ca la Remei perquè l’ajudi a repassar una redacció.

En Joan, enfadat perquè el planter i les carxoferes no lleven, em comenta que en Mariano li ha comentat que segur que hi ha rates que s’ho cruspeixen. I això que ens pensàvem que eren els estornellss. Posa verí a diversos llocs de l’hort. A veure si també seran rates les que s’ajoquen damunt del cel ras del menjador!

A la missa vespertina preguem pels bisbes que elegeixen el nou president de la conferència episcopal. Però sobretot fem memòria de les víctimes de l’atemptat del 11 març del 2004. A la ràdio n’han estat parlant tot el dia i m’han fet estremir de nou recordant aquell dia. Ben clar que, a nivell polític, a l’estat hi ha dues classes de víctimes del terrorisme o potser tres. I les víctimes del 11 de març, per la dreta més cavernícola i més espanyolista, no tenen gaire valor perquè no responen als seus interessos. I, és clar, les víctimes de la violència de l’estat, encara en tenen menys.

I en Rouco, com ha estat habitual en ell, ha fet un plantejament ben galdós, tant amb la seva peculiar interpretació dels atemptats del 11M com amb el seu tronat plantejament de la situació política. Tot plegat ha estat els focs artificials de final de festa major, el seu lamentable cant de cigne (o millor dit, de l’ànec?). I així s’ha acabat el seu trist regnat. Deo gratias.


dimecres, 12 / març / 2014

Vaig cap a Bellaterra. A la universitat, tinc entrevista amb la Núria   que em fa de directora de la tesina. Pel camí escolto la ràdio.

Es parla d’en Rouco i del papa Francesc. Primer segueixo la tertúlia que dirigeix en Jordi Basté i hi participen en Toni Comí, en Francesc Marc Álvaro, l’Esperança Garcia i en Tian Riba. Quan acaben, escolto la tertúlia que condueix la Mònica Terribas i hi partiipen el P. Enric Canet, en Josep M. Ureta, la Muriel Casals i en Xavier Bru de Sala. S’aporten reflexions molt interessants sobre l’Església i la pròpia vinculació (o no) de cadascú.

Un cop a Bellaterra, entro a l’estudi de la Núria a les 10 i surto cap a 2/4 de 12. La Núria em va fent les indicacions pertinents a partir del material de què disposo. M’ajuda a elaborar l’esquema de la tesina sobretot estudiant la preparació de l’artista fins arribar a la realització de les seves grans obres religioses a Terrassa, a Montserrat i a la casa de la ciutat, a Barcelona.

Quan surto de l’entrevista, en un dels passadissos, em trobo amb la Montse Jorba. Anem junts a prendre un tallat i parlem de diversos temes: els estudis, Palafrugell, companys...

I vaig cap a Vilassar de Mar, al Museu Monjo. Hi arribo cap a les 12 del migdia. Parlo amb la Montse. Repasso la biblioteca de l’Enric Monjo per anar veient les seves referències.  

M’aturo a dinar, com de costum, a El Nou Clàssic, d’Agell. El dinar és casolà i saborós: avui, pèsols saltejats i, de segon, una peça de pollastre a la brasa. Els quedo a deure un parell d’euros perquè no tenen menudalla pel canvi.

A la tarda venen la mainada del reforç escolar. Cap una vintena. Llàstima que no tinguem més voluntaris.


dijous, 13 / març / 2014

Al matí oficio les exèquies d’en Jaume Borrell (92 a). La seva esposa provenia de Susqueda.

M’adono que la caldera de la calefacció de la casa perd gasoil. Renoi! Ja hi tornem a ser! Cada any amb un problema o altre. 

Ve en Teixidor de Figures. Està fent un estudi sobre les revistes i publicacions a les comarques de Girona fins els anys 70.

Passo per l’ajuntament a entrar-hi un parell d’instàncies per activitats de setmana santa: la trobada ecumènica a l’hotel d’entitats (el diumenge de rams) i el viacrucis pel barri antic.

Dino a Banyoles. És dijous i mengem arròs. A taula hi som en Josep, la Carme, l’Assumpta, la Nuri i jo. Descansant i jugant amb els animalons hi ha en Patllari i en Ferriol.

En Josep em poda i em prepara un parell de branquillons del taronger de casa  per empeltar a l’hort de la doma. A veure si me’n surto i hi poden sortir taronges ben bones.  

A la doma, venen uns quants vailets de Ca la Remei. Comencen a fer un xic de repàs de mates. Sort que algú els ajudarà. Jo vaig deixar de fer mates quan tenia la seva edat, per començar el batxillerat de lletres, quan tenia uns 15 anys.


divendres, 14 / març / 2014

Al matí venen les confraresses de l’escombra a esterrejar l’església.  

Ve el tècnic a mirar la caldera de la calefacció. De nou a tornat a perdre gasoil. Quin desastre de caldera! I sempre que la caldera té problemes, tot queda amarat o de gasoil o d’aigua. El que va tenir la feliç idea de posar-la a les golfes, va quedar ben descansat de tant pensar!

Al vespre fem el taller de lectura. Hi participen una dotzena de lectors de les diverses misses. És un servei molt important i, llegir bé i com cal, ens ajuda a tots a viure més intensament el moment més important de la vida parroquial que és la missa dominical. A més, també cal preparar bé la possibilitat que algun dia –com de fet ja ha passat-  no hi hagi missa pròpiament. I la trobada dominical no es pot perdre. 

I és que, suposant que, el proper curs, entressin 10 nois al seminari per preparar-se per ser capellans, encara tardarien uns 6 anys a ser-ho i a estar disponibles.

Si hi ha poques vocacions, és que potser Déu vol que les coses vagin per un altre camí.


Cap comentari:

Publica un comentari