Pater, in manus tuas commendo spiritum meum!

dissabte, 22 / març/ 2014

Al migdia vaig a Sant Martí a preparar les coses per la missa.  Camino una estona, voltant per allà. I com que m’ha tocat anar a Bescanó, també he caminat una estona pel poble.  

A la tarda, cap a les 5, fa un ruixadot. A la missa de Bonmatí hi participen escassament 30 persones. A Anglès, una seixantena. Cap element a destacar.

diumenge, 23 / març / 2014

A la missa de les 9 del matí hi participen un centenar de persones. A Sant Martí n’hi ha una quarantena. A la Cecília, quan entra a l’església, la felicito per ser besàvia de la Meritxell: com li cau la baba!

Quan marxo de Sant Martí, vaig cap a Calders, a l’altra punta de les parròquies que tinc encomanades. Hi participen unes 60 persones. Em recordo de l’àvia Pepa que morí el 25 de març d’ara fa 81 anys.

Després del vermut que serveixen a l’exterior de l’ermita, vaig cap a Anglès, al dinar de l’Oncolliga. Hi participem poc més de 200 persones. Em situen al costat de la Lluïsa, la presidenta. Havia fet de dependenta de la botiga de la plaça de Banyoles, amb la tia Conxita.  

Davant meu hi ha la Flora, la filla d’en Pepito, d’una família veïna de casa nostra i ben amiga. La germana de la Flora, la Teresa, és un xic més gran que jo i està casada amb un noi Noguer d’Anglès, els que tenien una fàbrica de mobles.

També hi ha una dona que em diu que som parents llunyans. Viu a Can Pedreres de Mata. La seva àvia es deia Ramona Trilla i estava emparentada amb el meu avi Pep, que totes recorden bé.

Amb la Flora recordem els veïns del nostre veïnat: els de can Dorca (en Xicu, en Badó, en Lluís, en Rafel....),  els de Can Pipa (la Mercè, en Josep, en Joan...), en Pere de la Flor, en Pau i la Paueta, en Tià i les seves filles la Pilar i la Gracieta, en Jaume Bover i l’Angeleta de la fàbrica, la Martina de ca la Rectora...

Una altra dona de la colla em diu que treballava a la fàbrica de les espardenyes de Can Castanyer i cada dia anava i venia de Lió, on vivia.  

Quan vaig cap a la doma m’assabento que ha mort l’Adolfo Suárez. Amb encerts i amb penombres, va encapçalar la transició des del franquisme a la situació actual. Ara tothom se’l vol fer seu, especialment els del PP que s’hi assemblen ben poc.

El Barça ens fa patir, però acaba donant-nos una alegria.

dilluns, 24 / març / 2014

He dormit força bé, gairebé d’una tirada. Feia dies que no ho feia.

Passo bona estona enllestint feina de despatx. Envio el santoral a en Santi, el coordinador de Pregària.cat.

Treballo i gairebé enllesteixo l’article sobre Can Teixidor del Terme. En tinc fetes una vintena de pàgines. També acabo el programa de Setmana Santa de l’arxiprestat i el passo a la impremta.

A la tarda ve la mainada de la catequesi. A un parell de vailets me’ls envien perquè els castigui. Pobre de mi!

Dimarts, 25 / març / 2014

Marxo aviat i vaig cap a Barcelona per aconseguir informació de l’Enric Monjo. Al carrer Mallorca, abans d’arribar a la Sagrada Família, aparco. Quan surto pel carrer Padilla no acabo de tenir clar on sóc. Deixant-me guiar per la intuïció, finalment arribo a la plaça Gaudí i a la Sagrada Família.

Hi ha una cua llarguíssima que comença darrera l’absis de la basílica, al carrer Provença. Per telèfon, truco al despatx de la parròquia i em diuen que, pel carrer Sardenya, hi ha l’entrada a la parròquia pròpiament i que indiqui al guàrdia de seguretat on m’adreço. La cua continua pel carrer Sardenya on  indico a un guàrdia de seguretat on m’adreço. Després de registrar-me la bossa que porto, em deixa accedir al recinte parroquial.

Em trobo amb Mn. Lluís Bonet Armengol, el rector de la parròquia. Primer em convida a visitar l’interior de la basílica i em va explicant els vitralls que hi ha. Entrant per la façana de la Passió, el primer sant que hi veig esmentat és sant Martirià. El mateix mossèn em recorda que, fa uns anys, se m’adreçà per preguntar-me quins eren els sants més venerats a les comarques de Girona i, entre altres, hi vaig posar el meu, òbviament. I aquí el tenim.

Una guia turística que acompanya un grup de japonesos intueixo que els comenta que Mn. Lluís és el rector de la parròquia. Tots el saluden amb gran respecte, amb les mans juntes i una petita inclinació.     

Quan acabem la visita, anem al despatx. M’anima veure que té el costum semblant al meu: arreu hi ha llibres i papers. Mentre anem parlant, va trucant el telèfon o bé alguna persona truca a la porta.

M’informa del que sap referent a l’escultor Enric Monjo, que era molt amic del seu pare, l’arquitecte Bonet.

Quan acabem, vaig a recollir el cotxe i m’arribo fins el Passeig de Gràcia. Des de l’aparcament vaig a l’església parroquial de Sant Ramon de Penyafort, a la part alta de la Rambla de Catalunya. Algú m’havia informat que allà hi havia alguna escultura de l’Enric Monjo. La recerca ha estat infructuosa. M’ho confirma molt amablement el mateix rector, Mn. Joan Rovira. De passada m’assabento que allà hi fa algun servei Mn. Carles Mas de Xaxars, amb qui vaig estudiar a Barcelona (acabant el batxillerat i el COU) i a Navarra (2 anys).

Tot passejant m’arribo també a l’església parroquial de la Concepció, al carrer Aragó. Allà, la imatge de la patrona, la Immaculada, és una escultura que va elaborar l’Enric Monjo.

De retorn m’aturo a dinar a Massanes. Poc després de les quatre arribo a Anglès. Plou

Hi ha la reunió de Vida Creixent. Treballem el tema 6 de la campanya ELS SIGNES DEL REGNE DE DÉU i que porta per títol VI NOU EN BOTS NOUS (a partir del text de l’evangeli de sant Marc 2, 21-22). 

A la tarda i a la nit va plovent. Arriben a caure uns 19 litres.

Dimecres, 26 / març / 2014

Al matí fa fresca. El termòmetre indica 2º. La muntanya de Sant Gregori està enfarinada de neu i també les del seu darrera.

Al matí tinc despatx i hi tinc alguna visita: sol·licitud d’un bateig, alguna missa en sufragi de difunts...  Preparo el text del suplement.

Vaig a dinar a Banyoles. A la taula parlem de la gent que m’esmentava la Flora d’en Pepito. També parlem d’altres detalls de l’article.

M’entretinc per casa i arribo un xic tard a la doma. La mainada del reforç escolar s’estan esperant a l’exterior.

dijous, 27 / març / 2014

Al matí venen les pabordesses de la Mare de Déu de l’escombra. Semblaria que caldria reforçar la colla.

A mig matí vaig a casa de l’Arnaldo, el pastor de la congregació Evangèlica Baracà per preparar la trobada de Setmana Santa. També parlem del curso Alfa, dels equips de matrimonis, de la possible participació a l’Aplec de l’Esperit, dels grups carismàtics...

Aprofito per fer un parell de gestions pel poble.

M’arriba la notícia de la mort de Mn. Isidre Puigmitjà i Pujolràs. Va néixer a Mieres el 23 de gener de 1930. Va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona i fou ordenat prevere el 21 de març de 1953 a l'església del santuari de la Mare de Déu del Collell. Exercí el ministeri sacerdotal primer com a vicari a Tordera i Arbúcies. El 1955 fou nomenat regent de Sant Feliu de Buixalleu. Del 1966 al 1973, primer va exercir de regent i després d'ecònom de Vidreres. Del 1970 al 1973 també fou arxipreste de l'arxiprestat de Farners. L'any 1973 va ser nomenat ecònom d'Anglès i tres anys més tard també regent de Sant Martí Sapresa. Durant aquest període, del 1978 al 1981, fou arxipreste de l'arxiprestat de les Guilleries. El 1984 va ser nomenat rector de la parròquia de santa Susanna del Mercadal de Girona, servei que va exercir fins a la seva jubilació, l'any 1998, quan passà a ser adscrit a la parròquia de sant Narcís de Girona. Del 1998 al 2009 i en representació dels preveres de la Zona Pastoral de Girona, fou membre de la Junta d'Economia diocesana (Fons Comú) i de la Junta de l'Institut especial "Sant Feliu" per a la sustentació i l'atenció de les necessitats dels clergues de la diòcesi. Actualment vivia a la residència sacerdotal "Bisbe Sivilla" de Girona. Ha mort avui dijous 27 de març. La missa exequial tindrà lloc a l'església parroquial del Mercadal de Girona demà divendres 28 de març a les 4 de la tarda. 

Després de la missa vespertina, vaig cap a La Cellera. Tenim la segona trobada quaresmal. Els assistents som  una cinquantena. El diaca, l’Ignasi López, ens parla de les CELEBRACIONS DOMINICALS EN ABSÈNCIA DE PREVERE. Té un llenguatge molt entenedor i proper. Ben segur que la seva reflexió ens ajudarà a tots a preparar celebracions dominicals per les nostres parròquies quan, per la raó que sigui, els capellans no puguem assistir-hi.

divendres, 28 / març / 2014

El matí feinejo pel despatx. Cap el migdia ve l’Assumpta a fer el cafè. Dino aviat.

Cap a les tres ve en Ramon a recollir-me i anem cap a l’enterrament de Mn. Isidre Puigmitjà, al Mercadal de Girona. Precisament, quan entrem, em trobo amb Mn. Joan Prat que, aquest setembre farà 61 anys, que m’hi va batejar. Em sembla molt que encara no hi havia celebrat mai la missa.

A la sagristia, els capellans ens anem saludant. Gairebé arribem a la seixantena. Quan sortim al presbiteri, quedo situat al costat d’en Ramon Alventosa de Santa Coloma i d’en Sebastià, que era el rector d’Anglès abans d’anar-hi jo. De la nostra generació també hi ha en Pere Domènech (rector del Mercadal), en Benet Galí (que ha acompanyat i assistit l’Isidre fins el darrer alè), en Joan Baburés (que ja està un xic millor), en Joan Naspleda, en Miquel Àngel Ferrés. També m’agrada saludar-hi Mn. Joan Solà, Mn. Joan Busquets, Mn. Pere Carreras (fill d’Anglès), Mn. Emili Bohigas, Mn. Lluís Mitjà, Mn. Vicenç Fiol... I sense que pugui saludar-lo, també hi veig a Mn. Àngel Pla.

Presideix la missa exequial el bisbe Francesc. Mn. Frederic Pujol fa sonar l’orgue i Mn. Jordi Callejón és el cantor.

Enmig de la gent hi veig més d’una dotzena de feligresos d’Anglès, a més dels dos nebots que hi viuen.

A la sortida em saluden en Xavier Poch (que li vaig batejar un fill, fa uns cinc anys), en Gorbs de Vidreres (que era d’un curs davant meu al seminari menor)...

Amb en Ramon, retornem a les nostres parròquies parlant de l’Isidre i dels companys.

Al vespre tenim el Viacrucis i la missa vespertina. Hi participem unes 25 persones.

Acabo el dia amb la versió de la pregària del Beat Charles de Foucauld que Mn. Isidre ha volgut que s’imprimís al recordatori de les seves exèquies:

Pare, em poso a les vostres mans.
Feu de mi el que us plagui. .
Per tot el que fareu de mi,

Us en dono les gràcies.
Estic disposat a tot.
Ho accepto tot,
mentre es faci la vostra voluntat
en mi i en totes les criatures.

No desitjo altra cosa, Déu meu.
Poso la meva ànima a les vostres mans,
us la dono, Déu meu,
amb tot l'amor del meu cor,
perquè us estimo.
És una exigència del meu amor
el donar-me,
posar-me sense reserves a les vostres mans,
amb una confiança infinita,
perquè Vós sou el meu Pare.