dissabte, 4 de gener de 2014

Hic porci cocti deambulant

dissabte, 28 / desembre / 2013

A diverses publicacions es parla de la mort d’en Lluís M. Remarcant la seva qualitat humana i el seu nivell als fogons.

Dono una ullada a l’església. Els dels Pastorets ho han deixat bé i podrem celebrar-hi la missa amb comoditat. No en podia dubtar. Potser una esterrejada no aniria malament, però això no es veu massa.

A mig matí venen un parell de confraresses de l’escombra a col·locar bé les flors i a cuidar quatre detalls. En Vadó, en Jaume i en Lluís venen a retirar cables i focus.

Em comenten que han vingut diverses persones a la inauguració de l’ascensor del campanar. Vatua l’olla!

Em comuniquen la mort de la Dolors. Les exèquies seran demà, a Bonmatí, quan acabem la missa del migdia.

Cap al migdia vaig a comprar minestra. També m’arribo a Sant Martí Sapresa a deixar-ho tot apunt per la missa de demà.

Dino tranquil·lament al pis. Sembla que el refredat va passant. Ja gairebé li tinc els dos peus al coll. I a la tarda m’arribo a Bonmatí a preparar les coses per demà.

Al vespre celebro la missa anticipada a Anglès hi ha una volada de gent.

Venen uns amics i sopem al pis.


diumenge, 29 / desembre / 2013

Felicito els David que conec.

A la missa de les 9 hi participa bona part de la família d’en Lluís M.

A les 10 vaig cap a Sant Martí. L’afluència és sempre molt equilibrada: una trentena de persones. Quan estem acabant la celebració veig que en Joan i la Maria treuen el cap per la porta.

Quan arribo a Bonmatí, l’església es va omplint de gent. Hi concelebren Mn. Àngel Pla, que va ser capellà i rector de la parròquia 47 anys i 8 mesos,  i Mn. Joan Solà, que el succeí i va ser-ne rector gairebé 6 anys. Els dos rectors m’han precedit a aquesta parròquia. Abans i després de la missa tothom vol saludar-los personalment. I van una estona a casa d’un bon veí.

Sense que gairebé es mogui la gent de l’església, oficio les exèquies de la Dolors, una cunyada de la Remei.

Els tres mossens anem a dinar al restaurant Duc de l’Obac. La trobada s’ho val. Parlem de la parròquia i del bisbat.  

Quan acabem, a la tarda, quan he ordenat un xic la sagristia d’Anglès i em recloc al pis. Llegeixo, parlo amb amics, descanso...


dilluns, 30 / desembre / 2013

Al matí preparo algun tema pel despatx. També baixo a llençar la brossa als contenidors corresponents. Passo a casa d’en Manel, el Mariner, per parlar de la instal·lació de les maquetes que ha confeccionat a l’església d’Anglès (les maquetes de Santa Bàrbara, de Sant Amanç, de Sant Pere Sestronques i dels Sants Just i Pastor de La Cellera). Els dies de la fira de Sant Antoni hi faran bona patxoca.

Poc després del migdia ve en Jaume Angelats. Passem una estona plegats celebrant el Nadal a la nostra manera. Al migdia visitem l’església de Sant Martí Sapresa i comentem els encerts i els desencerts de la redecoració. Sembla que l’aprovat ja s’ha obtingut.

Anem a dinar al restaurant Duc de l’Obac. Serveixen bé. Sobretot parlem de les nostres famílies i de la situació que ens toca afrontar ara.

Després de dinar anem a visitar l’església de Bonmatí. Cal començar una pluja d’idees per fer, ara aquí, una bona redecoració. A suara hem celebrat el 40 aniversari de la construcció de l’església i d’aquí tres anys celebrarem el 45 aniversari de l’erecció de la parròquia. Són unes fites que s’ho valen.


Dimarts, 31 / desembre / 2013

Al matí em telefona en Paco Lago i m’informa de la mort sobtada i sorprenent de Mn. Agustí Vila i Giró. Havia nascut a Vallromanes (Barcelona) el de 1933, o sigui, fa 80 anys. Va estudiar a la Preceptoria de Banyoles i al Seminari diocesà. Fou ordenat prevere el 1956 a Sant Martí del Seminari de Girona. Va ser vicari de Santa Maria de Pineda de Mar. El 1960 fou recor de Gaserans i de Grions i el 1966 també de Sant Feliu de Buixalleu. El 1967 fou destinat a Castell d’Aro i en fou rector del 1985 al 2005. Del 1970 al 1974 també fou arxipreste de la Vall d’Aro. Des del 2003 era el capellà de la residència d’ancians “Asil Surís” de Sant Feliu de Guíxols. Ha mort a Castell d’Aro aquest 30 de desembre de 2013. Les exèquies s’oficiaran el dijous 2 de gener de 2014, a les 10m., a Castell d'Aro. Que el cel sigui.
Si bé nascut a Vallromanes, era de Can Fontpudosa de Banyoles i la seva família hi és ben coneguda. La seva germana és una de les responsables diocesanes del moviment Vida Creixent. Li agradava anar amb cotxes destartalats que ell mateix es reparava. Quan era a Gaserans, els meus germans el van visitar i li volien comprar un dels seus “models”. Darrerament, anava sovint al mercat de Banyoles (el dimecres) on parlava i es feia amb tothom.

A la tarda ve en Joan i talla branquillons de l’olivera que hi ha a l’hort. Els beneirem i els repartirem a cada missa quan es passi a venerar la imatge del Nen Jesús.

Després de les misses anticipades, vaig cap a la Cellera. Ens hi trobem en
Fèlix, en Jesús i jo. Mn. Ramon, la Montse i en Josep són els nostres exquisits amfitrions.

Sopem plegats i parlem de les nostres famílies, del missatge del sant pare en ocasió de la jornada de pregària per la pau, de les nostres parròquies...

A dos quarts de dotze ja estic de nou a la doma. Faig la pregària de la nit i felicito els germans que localitzo i alguns amics. I, entre missatges enviats i rebuts, agafo el son. 


dimecres, 1 / gener / 2014

a les sis ja estic de peus a terra: Beneït sigui el nou dia i el Bon Déu que ens l’envia; Déu vos guard, Mare de Déu; guardeu-me, sant àngel meu!

Esmorzo lleuger i vaig a obrir l’església. Quan obro els portals, entra la rispa. Arriba la Conxita, arriba en Pepet... L’església s’omple més que no pas el dia de Nadal.

A Sant Martí també hi ve més colla de gent que no pas el dia de Nadal.

A les misses hem repartit branquillons d’olivera, portadors del desig de pau de l’Infant Jesús. No n’ha quedat ni un. A les dotze en faltaven quatre branquillons comptats. Sort que hi havia en Joan i n’ha anat a escatir de l’olivera de l’hort.

Vaig a dinar a Banyoles. Som només el nucli dur de la família. El jovent celebra la diada a casa seva, suposo mig endormiscats. Amb tot, l’Assumpta ha anat a recórrer capelles de la Garrotxa: la Mare de Déu del Cos, Sant Eudalt de Jou...

Retorno aviat cap a Anglès. A la tarda llegeixo, escric, parlo amb alguna amistat...


dijous, 2 / gener / 2014

Venen les confraresses de l’escombra a fer una esterrejada a l’església que li convé prou. Després de les celebracions d’aquests dies i de les representacions dels Pastorets calia una bona esterrejada.

Cap a les 10, els companys de l’arxiprestat ens trobem per anar cap a veure l’Elies, a Arenys. Anem fins a Tordera i anem a agafar el començament de l’autopista, prop de Blanes. Poc després de les 11 ja som a Arenys de Munt.

Deixo el cotxe a la riera i anem cap a l’església. Al davant hi ha els cotxes de la policia i de la Creu Roja que avui fan “portes obertes” i la mainada els poden manipular: sirenes, botzines, altaveus... Quina murga!

A l’església ens espera l’Elies. També hi ha el sagristà, en Jaume Maresme (vell conegut de la Conxita Balaguer), que ens va fent de guia de l’església. El primer que fem és venerar la imatge de la Mare de Déu del Remei  a qui li expresso records de la gent d’Anglès. Aquesta imatge recorda millor la seva vinculació amb els trinitaris.

També podem admirar les taules pintades d’en Pere Serafí (+ 1567) del retaule dedicat al titular de la parròquia, sant Martí de Tours. A la sagristia hi podem admirar la taula del mateix pintor i procedent del mateix retaule amb una escena del martiri dels sants Abdó i Senén. Com que quedà desaparellada d’una altra taula dels mateixos sants que desaparegué el 1936, ara és es guarda sola.

L’església és una mica més petitona que la de Sant Feliu de Pallerols, si bé en conserva l’aire. I està molt ben decorada amb alguna imatge que procedeix de l’antic retaule major (St. Joan Baptista, Sant Pere) i, a més de la M. de D. del Remei, diverses talles de la Mare de Déu  (Roser, Dolors...).

Quan acabem la visita de l’església d’Arenys de Munt, enmig del soroll de les sirenes, dels altaveus, de les botzines, marxem i anem cap a Arenys de Mar. Tant a un lloc com a un altre, de moltes cases i pisos, en pengen estelades i senyeres (i no hi veig en canvi cap rojigualda). No sé què ho deu fer.

Primer prenem un cafetó a un bar que hi ha al davant del Casal Parroquial (aquest nom em sona). Tot seguit visitem la rectoria (a més d’haver-la visitat ja quan hi havia Mn. Martí Amagat, em recorda molt la de Palafrugell) que, pel pati interior, està annexada al Casal Parroquial.  

Visitem l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar, una construcció interessant del primer terç del s. XVII. El que més hi destaca és el retaule major construït el 1712 per l’escultor Pau Costa, el mateix que elaborà el retaule de Sant Martí de Palafrugell (cremat el 1936) i el retaule de Santa Maria de Cadaqués (on morí l’escultor).

A l’església som atesos per el sagristà, en Joaquim, i també se’ns afegeix Mn. Josep Martín que fa molts anys que ajuda la parròquia.

A l’església hi ha altres elements interessants: la capella fonda de la V. C. de la Mare de Déu dels Dolors, l’altar de la M. de D. de la Mercè, el baptisteri amb pintures de l’Obiols...  L’Elies ens obsequia amb el llibre pòstum de Mn. Martí Amagat (+ 21·05·11), NADALES A PROP DEL MAR I ALTRES POEMES I PREGÀRIES editat fa un any. Un bon record.  

Quan hem acabat la visita, anem cap a un restaurant proper a la carretera. Em situo de manera que veig el mar mentre anem dinant plegats parlant d’Arenys, dels companys, dels nostres pobles... I la mirada se me’n va cap al mar.

A la tarda visitem el cementiri de Sinera.  S’ho val. El sector central està ocupat per les tombes senyorials de finals del XIX i principi del XX, amb un parell d’escultures d’en Josep Llimona. Al sector occidental dels nínxols més antics, hi ha el d’en Salvador Espriu, amb una làpida de marbre blanc on hi ha gravats el seu nom i cognom i l’any del naixement (1913) i de la seva mort (1985). No ens ha costat gaire localitzar-lo perquè el recordava del dia de l’enterrament al que hi vaig assistir. Ens sorprèn que no hi hagi alguna altra indicació que expressi un cert reconeixement.

Resem plegats un pare nostre per tots els difunts d’aquest lloc sagrat. M’agrada resseguir els cognoms de les làpides que sempre et donen a conèixer els noms familiars més propis del lloc. Alguns em sonen prou: Maimí, Cardelús, Girbal, Matas, Pou...

Retornem tranquil·lament cap a Anglès i arribem poc després de les sis, quan tot just fosqueja.

Al vespre no em puc estar de rellegir alguns dels poemes de Mn. Martí Amagat i em quedo amb el darrer:

RECOMENÇA!

Si estàs cansat i la sendera et sembla massa llarga,
o si t’adones ara que vas marrar el camí,
no’t paris pas ni et deixis caure
damunt la pedra termenera dels vençuts,
ans recomença!

Si has fet la prova d’estimar i de fer el bé,
i has experimentat la pobresa dels seus resultats
i els límits de les teves il·lusions,
no renunciïs, no’t resignis,
no deixis a mig fer la bella tasca,
ans recomença!

Si tot plegat et sembla absurd,
o sents a la teva ànima
regust de decepcions
que porten nom de coses o persones,
no hi busquis pas explicacions,
ans recomença!

Si et sents en desacord amb tu mateix
perquè vares decebre els qui estimaves
-el Déu del cel o el teu Proïsme-
no ploris pas els teus errors,
ans recomença!

Car l’arbre, en oblidar l’hivern, rebrota
i el roserar floreix sens demanar un perquè,
i el vell ocell retorna a fer el seu niu
sens rumiar que el fill un dia es farà escàpol,
car viure és esperança entossudida
i començar de nou cada matí de cada dia.


divendres, 3 / gener / 2014

Sembla que el fred no és tan dur. Però el dia és propici per la mandra.

Al matí visito els ancians de Bonmatí: en Lluís, la Maria, l’altra Maria, l’Antònia, en Josep, la Dolors, la Corona, la Margarita, en Rosendo, la Paquita... I de tant en tant s’hi afegeix algú: avui la Maria.  Els desitjo un bon any, els obsequio amb un branquilló d’olivera (que tots recullen amb devoció: el seu significant és ben evident).

Al migdia venen a veure’m en Dani i l’Austin. Viuen a Washington i estan passant les festes de Nadal a Calella. L’any passat també van venir a veurem i hi ha una molt bona relació. És interessant escoltar el que des d’allà diuen,i pensen o volen saber.  Dinem plegats a Bonmatí i, quan acabem, pugem un moment a Sant Julià... L’ambient és cluc si bé des d’allà dalt el cor s’eixampla.

Entre la correspondència m’ha anat arribant per correu convencional hi ha felicitacions institucionals i altres, personals o familiars des de Barcelona, des d’Olot, des de Palafrugell... Pel face o per correu electrònic també me n’han arribat d’arreu també des de Sant Jordi o Colomers.

Mentre celebro la missa vespertina, els tramoistes dels Pastorets van baixant del cor els focus i tot el cablejat. Val a dir que gairebé ni es nota. Quan acabem la missa, acaben de retirar la instal·lació de l’entorn del presbiteri. L’entarimat queda encara perquè pugui servir pel concert nadalenc que organitza Floricel el proper diumenge.


Al vespre vaig per tercera vegada avui cap a Bonmatí. Al local social s’hi fa el sopar dels actors i col·laboradors dels Pastorets. Som unes 140 persones. Tinc la sort d’anar a raure amb els de Ca la Mercè i també amb l’iniciador de la campanya NO VULL PAGAR.  

Cap comentari:

Publica un comentari