diumenge, 12 d’abril del 2015

Surrexit Dominus vere: alleluia!

dissabte, 4 / abril / 2015

Al matí semblo un carro enmig d’un fangueig i que les rodes patinen amb el fang sense que en pugui sortir. Tinc feina a preparar tot el que falta per les celebracions d’aquesta tarda. A mig matí prenc un calmant i descanso un xic. Sembla que em va bé.

Dino tranquil·lament. I a les 6 hi ha la celebració de la Pasqua a Bonmatí. Hi assisteixen una quarantena de parroquians però ha pocs col·laboradors. Quedo molt decebut de la celebració. Segurament cal fer un altre plantejament per la propera Setmana Santa.

A la tarda, a Anglès, Mn. Vladimir de Vic celebra el diumenge de Rams amb els ucraïnesos. Encara van amb calendari julià. Són una bona volada.

A Anglès la celebració de la Vetlla Pasqual funciona bé: cantaires, col·laboradors, nois i noies que fan la Professió de Fe (Mònica, Sònia, Hèlder, Pau)... Tot fa que, entre una cosa i l’altra, l’església s’ompli, els lectors ho facin bé, els cants surtin rodons, la gent participi... També ve  una família amiga de Cerdanyola.  Quan acabem la celebració, alguns dels pares dels adolescents de Professió de fe serveixen un pica-pica que arrodoneix la celebració.

Cap a les 10, tot endreçat, pujo cap el pis. Felicito algun amic i algun company.  


diumenge, 5 / abril / 2015

Matí de Pasqua. A les celebracions d’Anglès hi participa força gent. A la del migdia, els Cors Alegres hi canten i animen la celebració. A Sant Martí Sapresa som una vintena. Quan acabo la missa del migdia a Anglès, batejo l’Ada.

Venen a dinar en Josep i la Carme, l’Assumpta, la Collell i en Jordi, l’Aniol, en Ferriol i en Patllari. Mentre es va acabant de preparar el dinar, en Josep escateix el llimoner i l’olivera. Es lamenta de com està deixada l’olivera que hi ha al jardinet de Santa Magdalena.

El dinar és tranquil i relaxat. Els petits gaudeixen saltant damunt de la llitera i, al patí, amb les escombres, imaginant que munten cavalls.

A quarts de set tots marxen i quedo tranquil. Acabo de polir el DIARI DEL CAPELLÀ de la setmana i el penjo al bloc.

Rebo les felicitacions dels altres germans i amics i els corresponc agraït.


dilluns, 6 / abril / 2015

Em llevo a la mateixa hora de sempre: no resisteixo ni cinc minuts més al llit. Però quan m’he llevat, romancejo una mica. I poc després de les 9, ja obro l’església.

Preparo les coses que cal que porti a Sant Amanç: partícules, vi, túniques pels escolans, els meus ornaments... Cap a un quart d’onze vaig cap a Sant Amanç. Fa un aire fresc: gira a xaloc / llevant. I de mica en mica va arribant la gent.

L’església s’omple amb uns 70 feligresos. El mateix Lluís m’ho corrobora. Em fan d’escolans la Maria i l’Anna. Tothom canta i segueix bé la celebració. A la comunió hi participen unes 60 persones. A l’homilia explico el sentit de la celebració del Roser de Pasqua, el Roser de la Llum. I evoco els diversos Rosers que es celebren aquests dies. També recordo –i com no?-  la Ruta de la Llum de Palafrugell a Sant Sebastià de la Guarda. I acabem la celebració amb el cant del Regina Coeli.

A fora hi ha una taula ben parada amb coques i diversos dolços que han portat algunes feligreses. També hi ha algun porró amb moscatell. La celebració queda ben arrodonida.

Quan marxo de Sant Amanç passo per l’església de Sant Martí Sapresa. Algú m’ha comentat que hi hagué un robatori a can Rieradevall i val més estar alerta. Veig que tot està correcte.

Arribo a la doma i, per la plaça, hi veig un matrimoni que fa fotografies. Quan he aparcat em venen a saludar: són en Mateu Butinyà i la Meri Sitjà de Banyoles  que visiten el poble i fan alguna fotografia per en Terrades, que és sembla que és molt devot de sant Miquel.

Vaig a dinar a Can Torn de l’Aigüeta. A la tarda visito la tieta de Can Pons. Pel carrer saludo en Silveri Garrell, l’Esteve el Terrible. Està enderiat amb les teories creacionistes i amb les interpretacions literalistes i fonamentalistes de les narracions del Gènesis.

De retorn, quan passo per Girona, deixo a la Biblioteca del Seminari quatre caixes plenes de revistes pietoses: Pluja de Roses, Lourdes, Guadalupe, Hermano Rafael, El Granito de Arena, Tierra Santa, Butlletí del Santuari (Montserrat), Boletín Salesiano...


dimarts, 7 / abril / 2015
El matí feinejo posant un xic d’ordre i endreçant a la sagristia i al despatx. Aquests dies, tot ha anat de potes enlaire.

A la tarda m’assabento de la mort de la Maria Juscafresa Pujol (94a). Ella i el seu marit, en Martí Llenas, foren de les primeres persones que em van donar la benvinguda quan vaig arribar a Palafrugell, fa poc més de 20 anys. També conec bé dos dels seus fills, en Joan i l’Arseni.

Al vespre en Felip en comunica la mort de la Catalina Caixàs Roca (80a). Era de Banyoles i, quan estava a Palafrugell, m’apreciava molt. Era molt pietosa. Com que era veïna de l’església, guardava les claus de Sant Martí. Fa poc més de 10 anys que havia enterrat la seva mare. Al cel sia.

A la missa vespertina hi venen una bona trepa d’escolans: en Sergi, en Joan, en Quim, en Víctor i en Yasser.

Vaig a prendre alguna cosa amb uns amics a la Rutlla. Em regalen un llibre que recull un petit estudi de les pintures del Giotto a la capella dels Scrovegni, a Pádua (principi del s. XIV), i que han visitat recentment  

dimecres, 8 / abril / 2015
 
Al matí atenc alguna visita al despatx. Cap a la una vaig cap a Banyoles. Dino a Can Teixidor.

Comencen a emergir diverses teories de conspiració intentant donar resposta a les causes de l’accident als Alps. De fet, voler donar respostes precipitades, encara ha atiat més aquesta mena d’hipòtesis.   

A la missa vespertina també venen els escolans que van venir ahir i, a més, s’hi afegeix en Jofre.

Al vespre preparo una mica l’entrevista que tinc demà a l’Autònoma.


dijous, 9 / abril / 2015

A les nou del matí arriben les confraresses de l’escombra per estrijolar l’església.

Poc després de les 10 surto de la doma i vaig cap a Bellaterra. Al migdia tinc entrevista amb la professora Teresa Camps. Em resulta un moment molt motivador. Parlem de la Comissió d’Art Sacre que es constituí al Bisbat de Girona a partir del 1939 per guiar i controlar les reparacions de les esglésies i les adquisicions d’imatges, amb Mn. Josep Morera, Mn. Llambert Font, Mn. Josep M. Carbó, l’arquitecte Isidre Bosch... Tots tenien un perfil molt digne.

Quan acabo l’entrevista em trobo amb la professora Maria Garganté que ens saludem i parlem un moment. També hi conec la Marta Muntada. I a la secretaria del departament, la Susanna m’atén molt i molt bé, com és costum seva, i m’ajuda a penjar al intranet de la UAB el projecte de la investigació que inicio.  

Dino a la cafeteria de la facultat. Tot bull de vida. Escoltant els grups que hi ha, sento diversos idiomes, sobretot anglès, català i castellà. I es veuen indumentàries de tota mena.

Camino un xic per anar a treure el cotxe de l’aparcament. Sempre el deixo un xic apartat. I a les tres ja sóc de nou a la carretera. M’aturo a Santa Coloma per una gestió. I a les cinc ja sóc de nou a la doma.

Quan he aparcat el cotxe i estic per entrar al pati de la doma, veig una furgoneta que ve disparada del carrer Major. I sense pensar-s’hi, quan acaba el carrer, gira de cop cap a la dreta i baixa avall tres o quatre escalons de la pujada.

Surt esverat el conductor de dintre la furgoneta i em pregunta: “¿Que no hay salida, por ahí?” . Li responc: “Parece ser que por ahí, no. En todo caso debe seguir por delante de la Iglesia y girar al final, a la derecha”.


divendres, 10 / abril / 2015

Dedico el matí a visitar malalts i ancians. Darrerament hi ha hagut una esclarissada. Quan passa al davant de les seves cases, els encomano al Senyor.

Passo per la rectoria de Bonmatí per fer-hi un xic d’endreça. Haig de fer un cop de cap perquè hi ha moltes capses amb llibres que haig de portar a Girona.

Dino a Ca l’Elisa. A la tarda, descanso un xic. Cap a dos quarts de cinc vaig cap a Les Planes. A la rectoria hi tenim reunió dels companys de l’arxiprestat. valorem la setmana santa i enfoquem el proper trimestre. Són curioses, interessants les adaptacions que fa cadascú als complicats textos de les celebracions litúrgiques.  Parlem del grup de Whatsapp que hem format i en valorem les qualitats: si més no, ens fa sentir acompanyats.

Al vespre celebro la missa a Anglès. Els escolans es sorprenen dels gestos d’una persona que darrerament assisteix a les misses: és polonès i es mostra molt devot.  




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada